Les Corts de Montsó de 1510 foren unes Corts Generals de la Corona d'Aragó convocades per Ferran II des de Madrid el 6 de març de 1510 perquè s'iniciessin el 20 d'abril a Montsó. Després de diverses pròrrogues, la primera sessió efectiva tingué lloc el 4 de maig i les Corts es prolongaren fins al 2 de setembre. Hi participaren simultàniament les corts d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya, que deliberaren i acordaren per separat.

La convocatòria tenia com un dels objectius principals obtenir recursos per continuar la política de Ferran II al Nord d'Àfrica. Des del 1505 Entre 1505 i 1510, en el marc de les campanyes nord-africanes de la monarquia, s'havien conquerit Massalquivir, Orà, Bugia i Trípoli. Durant les Corts, el diputat eclesiàstic de la Diputació del General era Jordi Sanç, canonge de Barcelona, sagristà major de Vic i paborde de València.

Convocatòria Foren convocats 861 representants: 173 d'Aragó, 247 del Regne de València i 441 de Catalunya. En l'obertura efectiva del 4 de maig hi assistiren 304 representants, sense comptar separadament els diversos síndics que algunes ciutats i viles enviaven. Els catalans s'assegueren a l'esquerra del soli, agrupats en els tres braços —eclesiàstic, militar i reial—, mentre aragonesos i valencians ocupaven els altres espais de l'assemblea.

Malgrat la reunió conjunta, els tres territoris mantingueren els seus procediments i ordenaments propis. Els representants catalans i valencians protestaren, per exemple, contra la intervenció del Justícia d'Aragó en els actes de pròrroga, argumentant que es tractava d'una magistratura exclusiva del Regne d'Aragó.

Donatius i campanyes africanes La historiografia tradicional ha resumit sovint el servei concedit al rei en unes 500.000 lliures, però els estudis fiscals moderns distingeixen les quantitats i les diferents monedes de compte de cada territori. Catalunya concedí 220.000 lliures barcelonines, Aragó 219.000 lliures jaqueses i el Regne de València 90.000 lliures valencianes de servei, a les quals s'afegiren 10.000 lliures destinades a salaris.

En el cas valencià, una part de la contribució fou finançada mitjançant l'emissió de censals i una altra mitjançant una taxa general sobre el regne. Per repartir aquesta imposició es confeccionà el primer cens general de focs del Regne de València.

En el mateix context de les campanyes africanes, Ferran II concedí als mercaders catalans drets de comerç als territoris nord-africans sotmesos a la Corona i revocà diverses prohibicions que dificultaven el tràfic amb Tlemcen, Tenes i Orà.

Legislació catalana La Cort catalana aprovà un nou conjunt de constitucions i capítols de cort, promulgats a l'església de Santa Maria del Romeral de Montsó el 2 de setembre. El text fou imprès a Barcelona aquell mateix any i se n'han conservat diversos exemplars.

Entre les disposicions de caràcter judicial destaca el capítol 55, que establí que els tribunals i les cúries catalanes havien de motivar jurídicament les seves conclusions i sentències. També s'aprovaren normes sobre el funcionament de la Reial Audiència, les presons, els oficials reials i la protecció de la jurisdicció i els ingressos de la Diputació del General.

La Cort regulà igualment la conservació dels seus processos. Els processos familiars del braç eclesiàstic havien de dipositar-se a l'arxiu de l'Església de Tarragona; els del braç militar, a la casa de la Diputació del General, i els del braç reial, a la casa de la ciutat de Barcelona. Els escrivans no havien de percebre la remuneració corresponent fins que haguessin dipositat la documentació al seu arxiu.

Privilegis concedits Durant l'estada a Montsó, Ferran II concedí també diversos privilegis particulars. El 31 d'agost de 1510 equiparà els ciutadans honrats de Barcelona matriculats als cavallers pel que feia als privilegis, immunitats i prerrogatives de l'estament militar. L'equiparació, però, no els convertia en membres del braç militar de les Corts: continuaven participant políticament a través del braç reial.

Un altre privilegi, concedit el 17 de juliol, reforçà l'autonomia sanitària de Barcelona. El Consell de Cent podia nomenar les persones necessàries per prevenir i combatre les epidèmies i dotar-les de facultats executives i coercitives, sense que els oficials reials poguessin obstaculitzar-ne l'actuació.

Musulmans valencians Les Corts valencianes obtingueren de Ferran II la confirmació que els mudèjars del Regne de València no serien expulsats ni obligats a convertir-se al cristianisme i que podrien continuar comerciant i contractant amb cristians.

La disposició no era una excepció a un edicte vigent al País Valencià: el decret de conversió o expulsió de 1502 afectava la Corona de Castella. Al Regne de València, la protecció dels musulmans quedà incorporada als furs de 1510; les conversions forçoses no s'imposarien fins després de la Revolta de les Germanies i de les mesures de Carles V de la dècada de 1520.

Referències

Categoria:Corts generals de la Corona d'Aragó Categoria:Història de Montsó