Losteodistròfia renal es defineix actualment com una alteració de la morfologia òssia en pacients amb malaltia renal crònica (MRC). És una mesura del component esquelètic del trastorn mineral i ossi associat a la malaltia renal crònica (CKD-MBD).Consulta 10/24 a Termcat El terme "osteodistròfia renal" es va encunyar l'any 1943, 60 anys després que es va identificar una associació entre malaltia òssia i insuficiència renal.

Els tipus tradicionals d'osteodistròfia renal s'han definit a partir de la renovació i la mineralització òssies de la següent manera: augment lleu de la renovació i mineralització normal; osteïtis fibrosa, augment del volum de renovació i mineralització normal; osteomalàcia, reducció de la renovació i mineralització anormal; adinàmia, reducció de la renovació i acel·lularitat; i, un augment mixt del volum de renovació amb una mineralització anormal.

Un informe Kidney Disease: Improving Global Outcomes ha suggerit que les biòpsies òssies en pacients amb MRC s'han de caracteritzar per la determinació de la renovació òssia, la mineralització i el volum (sistema TMV).

D'altra banda, la CKD-MBD es defineix com un trastorn sistèmic del metabolisme mineral i ossi a causa de la MRC manifestat per un o una combinació dels següents: anomalies del metabolisme del calci, fòsfor, PTH o vitamina D; anomalies en la renovació òssia, mineralització, volum, creixement lineal o força (osteodistròfia renal); i calcificació vascular o d'altres teixits tous.

Diagnòstic L'osteodistròfia renal se sol diagnosticar després que s'iniciï el tractament de la malaltia renal terminal; tanmateix, la CKD-MBD comença a principis del curs de la MRC. En etapes avançades, les anàlisis de sang indicaran una disminució del calci i del calcitriol (vitamina D) i un augment dels nivells de fosfat i d'hormona paratiroidal. En etapes anteriors, els nivells sèrics de calci i fosfat són normals a costa dels nivells elevats d'hormona paratiroidal i de factor de creixement de fibroblasts-23. Els raigs X també mostraran les característiques òssies de l'osteodistròfia renal (reabsorció òssia subperióstica, condrocalcinosi als genolls i símfisi púbica, osteopènia i fractures òssies), però pot ser difícil de diferenciar d'altres afeccions. Atès que el diagnòstic d'aquestes anomalies òssies no es pot obtenir correctament mitjançant els mètodes clínics, bioquímics i d'imatge actuals (inclosa la mesura de la densitat mineral òssia), la biòpsia òssia ha estat, i segueix sent, l'anàlisi estàndard d'or per avaluar el tipus exacte d'osteodistròfia renal.

Diagnòstic diferencial Per confirmar el diagnòstic, l'osteodistròfia renal s'ha de caracteritzar mitjançant la determinació de la renovació òssia, la mineralització i el volum (sistema TMV) (biòpsia òssia). També s'han de distingir totes les formes d'osteodistròfia renal d'altres malalties òssies que pot provocar igualment una disminució de la densitat òssia (relacionada o no relacionada amb la MRC): Osteoporosi Osteopènia Osteomalàcia El tumor marró s'ha de considerar com el diagnòstic de primera línia si hi ha una lesió que forma massa.

Tractament El tractament de l'osteodistròfia renal inclou el següent: Suplementació de calci i/o vitamina D nativa Restricció del fosfat dietètic (especialment el fosfat inorgànic contingut en additius) Quelants de fosfat com ara carbonat de calci, acetat de calci, clorhidrat o carbonat de sevelamer, carbonat de lantà, oxihidròxid sucrofèrric, citrat fèrric entre d'altres Formes actives de vitamina D (calcitriol, alfacalcidol, paricalcitol, maxacalcitol, doxercalciferol, entre d'altres)

Referències

Categoria:Malalties renals Categoria:Malalties i trastorns ossis