va ser un violista i professor escocès. Va actuar amb el London String Quartet de 1930 a 1935. Després es va unir a l'Orquestra Simfònica de l'NBC on va formar el Primrose Quartet. Al llarg de la seva carrera va actuar com a solista a diversos països del món. També va impartir classes en diverses universitats i institucions. Va ser autor de diversos llibres sobre tècnica de viola.

Biografia Primers anys William Primrose, era fill de John Primrose i Margaret McInnis (Whiteside) Primrose. Era el més gran dels seus tres fills.Primrose, William (1978). A Walk on the North Side: William Primrose, Memoirs of a Violist. Provo, Utah: Brigham Young University Press. ISBN 9780842513135. El seu pare, John Primrose, va ensenyar violí i va formar part de l'Orquestra Escocesa.Dalton, David (Spring 2004). "Celebrating 100 Years: William Primrose's Life and Career" (PDF). Journal of the American Viola Society. 20 (1): 13–17. Retrieved 8 October 2006. El seu pare va comprar a Primrose el seu primer violí el 1908:Primrose, William (1978). A Walk on the North Side: William Primrose, Memoirs of a Violist. Provo, Utah: Brigham Young University Press. ISBN 9780842513135. quan Primrose només tenia 4 anys.Walker, Michael (Fall 2003). "Resonating Beauty". BYU Magazine. Brigham Young University. Aquest mateix any, el seu pare va organitzar classes de violí amb Camillo Ritter, que havia estudiat amb Joseph Joachim i Otakar Ševčík.Kenneson, Claude (1998). Musical Prodigies. Portland, Oregon: Amadeus Press. p. 262–268. ISBN 9781574670462. Primrose va fer el seu primer concert públic amb el violí l'any 1916, als 12 anys, tocant el Concert per a violí de Mendelssohn.Dalton, David (Spring 2004). "Celebrating 100 Years: William Primrose's Life and Career" (PDF). Journal of the American Viola Society. 20 (1): 13–17. Retrieved 8 October 2006. Durant la seva infància, a Primrose també li agradava llegir i jugar als escacs, a més d'estudiar música i actuar.Primrose, William (1978). A Walk on the North Side: William Primrose, Memoirs of a Violist. Provo, Utah: Brigham Young University Press. ISBN 9780842513135.

El 1919, la família de Primrose es va traslladar a Londres, i ell va començar a estudiar violí a la Guildhall School of Music and Drama de Londres amb una beca,Dalton, David (Spring 2004). "Celebrating 100 Years: William Primrose's Life and Career" (PDF). Journal of the American Viola Society. 20 (1): 13–17. Retrieved 8 October 2006. on més tard seria nomenat Fellow."William Primrose: Great Viola Performer Donates Collection to "Y"". The Daily Herald. Provo, Utah. 20 February 1977. Retrieved 15 April 2016. Primrose es va graduar el 1924, després d'haver rebut el seu màxim honor, una medalla d'or, encara que va admetre que es va saltar algunes de les seves classes perquè el violí no li interessava.Dalton, David (Spring 2004). "Celebrating 100 Years: William Primrose's Life and Career" (PDF). Journal of the American Viola Society. 20 (1): 13–17. Retrieved 8 October 2006.

A instància de l'acompanyant Ivor Newton, Primrose es va traslladar a Bèlgica per estudiar amb Eugène YsaÿeDalton, David (Spring 2004). "Celebrating 100 Years: William Primrose's Life and Career" (PDF). Journal of the American Viola Society. 20 (1): 13–17. Retrieved 8 October 2006. de 1926 a 1929.Primrose, William (1978). A Walk on the North Side: William Primrose, Memoirs of a Violist. Provo, Utah: Brigham Young University Press. ISBN 9780842513135.  Ysaÿe va escoltar Primrose tocar una viola Amati que el seu pare li havia prohibit tocar, i va suggerir que Primrose perseguia la viola en lloc del violí."William Primrose: Great Viola Performer Donates Collection to "Y"". The Daily Herald. Provo, Utah. 20 February 1977. Retrieved 15 April 2016.

Quartet de corda de Londres Primrose es va convertir en violinista professional l'any 1924. A Londres, el 2 d'octubre de 1928, William es va casar amb Dorothy Friend, filla d'Arthur John Friend i Susanna Jane Luscombe. Va passar de violí a viola l'any 1930 quan es va convertir en el violista del "London String Quartet". Al grup se li van unir Warwick Evans, John Pennington i Thomas Petre. Van fer gires per Amèrica del Nord i del Sud als anys trenta; tanmateix, a causa de les pressions financeres de la Gran Depressió, es van dissoldre el 1935. Després de la dissolució del "London String Quartet", Primrose va ocupar una varietat de llocs de treball; va actuar a Berlín, a La Scala de Milà i diversos concerts a Anglaterra.Dalton, David (Spring 2004). "Celebrating 100 Years: William Primrose's Life and Career" (PDF). Journal of the American Viola Society. 20 (1): 13–17. Retrieved 8 October 2006.

NBC Orchestra i el Primrose Quartet El 1937, NBC va establir la seva orquestra simfònica homònima sota la direcció d'Arturo Toscanini. Primrose va ser violista de l'orquestra, però mai va ser el seu principal violista. Va tocar amb l'orquestra durant quatre anys fins que es va rumorar que Toscanini deixaria la Simfònica el 1941.Dalton, David (Spring 2004). "Celebrating 100 Years: William Primrose's Life and Career" (PDF). Journal of the American Viola Society. 20 (1): 13–17. Retrieved 8 October 2006.

El 1939, NBC va suggerir que Primrose formés el seu propi grup i es va fundar el "Primrose Quartet". Els altres músics (tots amb l'orquestra de la NBC en aquell moment) eren Oscar Shumsky, Josef Gingold i Harvey Shapiro. Primrose va presumir que "mai no va tocar cap quartet que tingués l'habilitat instrumental del meu quartet".David Blum: Quintet: Five Journeys Towards Musical Fulfillment (1999), p. 96 El Primrose Quartet va ser de curta durada, però va gravar tres sèries de 78 comercials per a RCA, juntament amb alguns enregistraments no publicats.Primrose Quartet: The Complete RCA Victor Recordings, (recorded 1940-41 in New York). Biddulph Recordings 85023-2, reviewed at MusicWeb International

Mentre actuava amb la NBC Symphony, Primrose també va fer enregistraments amb Jascha Heifetz i Gregor Piatigorsky.Schonberg, Harold C. (4 May 1982). "WILLIAM PRIMROSE, 77, IS DEAD; VIOLIST KNOWN FOR PURITY OF TONE". The New York Times. Retrieved 15 April 2016. No obstant això, van deixar d'actuar junts el 1964 a causa de la disminució de l'audició de Primrose i les seves absències augmentades a causa de la seva carrera docent.King, Terry (10 January 2014). Gregor Piatigorsky: The Life and Career of the Virtuoso Cellist. McFarland. ISBN 9780786456260.

Solista Primrose va debutar com a solista de violí l'any 1923;Kenneson, Claude (1998). Musical Prodigies. Portland, Oregon: Amadeus Press. p. 262–268. ISBN 9781574670462. però la seva carrera com a solista tocant la viola no va començar fins al 1941 quan va començar a fer gira amb Richard Crooks. Va acompanyar a Crooks en cinc gires durant els quatre anys següents,Kenneson, Claude (1998). Musical Prodigies. Portland, Oregon: Amadeus Press. p. 262–268. ISBN 9781574670462. tocant en 32 concerts entre 1941 i 1942. Mentre feia gira amb Crooks, Arthur Judson, un influent director de concerts, va buscar Primrose. Va signar amb Judson que va impulsar la carrera solista de Primrose. Primrose va doblar les seves actuacions de concert, tocant en 64 concerts el 1943-1944.Dalton, David (Spring 2004). "Celebrating 100 Years: William Primrose's Life and Career" (PDF). Journal of the American Viola Society. 20 (1): 13–17. Retrieved 8 October 2006.

El 1944, va ser el solista del primer enregistrament d'estudi de Harold de Berlioz a Itàlia. Aquell mateix any, va encarregar un concert de viola a Béla Bartók. Això va quedar incomplet a la mort de Bartók l'any 1945, i va haver d'esperar quatre anys perquè Tibor Serly la completés. Primrose va ser el solista de l'estrena mundial del concert, el 2 de desembre de 1949. El 1950, Benjamin Britten va escriure per a ell Lachrymae basat en la cançó de John Dowland.Stevenson, Joseph. "Benjamin Britten: Lachrymae, reflections on a song of Dowland, for viola & piano, Op. 48". All Music.

Primrose era conegut per la seva tremenda tècnica. Quan va interpretar els capritxos de violí de Paganini amb viola, es diu que Mischa Elman va exclamar: "Ha de ser més fàcil amb la viola!" Primrose va escriure moltes transcripcions i arranjaments per a viola, sovint tècnicament enlluernadors, com "La Campanella" (del segon concert per a violí de Paganini) i el famós Nocturne del segon quartet de corda de Borodin, aquest últim "per gelosia" per les llargues línies melòdiques del violoncel.

Va ser nomenat Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic (CBE) el 1952, en reconeixement de les seves contribucions musicals."MANY FESTIVAL WORKERS IN THE NEW YEAR HONOURS". The Guardian. 1 January 1952. p. 5. Retrieved 18 March 2024.

Professor Primrose també va ser professor durant la seva carrera de violista. Va ensenyar a molts països del món, inclòs el Curtis Institute of Music de Filadèlfia. Va ensenyar a la Universitat del Sud de Califòrnia de 1961 a 1965 amb Jascha Heifetz. Després d'ensenyar a la USC, es va traslladar a la "Jacobs School of Music" de la Universitat d'Indiana on va romandre de 1965 a 1972. El 1971, Primrose va anar a la Universitat de les Arts de Tòquio i a la "Toho Gakuen School of Music". Va ensenyar ocasionalment a la Juilliard School, l'Eastman School of MusicDalton, David (Spring 2004). "Celebrating 100 Years: William Primrose's Life and Career" (PDF). Journal of the American Viola Society. 20 (1): 13–17. Retrieved 8 October 2006. i el "Sydney Conservatorium of Music","William Primrose: Great Viola Performer Donates Collection to "Y"". The Daily Herald. Provo, Utah. 20 February 1977. Retrieved 15 April 2016. A Austràlia, Richard Tognetti va ser un dels seus estudiants.Hewett, Ivan (23 November 2011). "Richard Tognetti: the top dogs from Down Under". The Telegraph. Retrieved 15 April 2016. Primrose va ser professor convidat a la "Universitat Brigham Young" de 1979 a 1982.

Primrose va escriure i va col·laborar en diversos llibres sobre tocar la viola: Art and Practice of Scale Playing (1954), Technique is Memory (1960), Violin and Viola (amb Yehudi Menuhin i Denis Stevens, 1976) i Playing the Viola (1988).Dalton, David (Spring 2004). "Celebrating 100 Years: William Primrose's Life and Career" (PDF). Journal of the American Viola Society. 20 (1): 13–17. Retrieved 8 October 2006.

Alguns dels seus estudiants notables inclouen el violinista canadenc Albert Pratz,King, Betty Nygaard; Maud, McLean. "Albert Pratz". The Canadian Encyclopedia. Historica Canada. Retrieved 15 April 2016 antic director de la Filharmònica de Los Angeles, Alan de Veritch,"Alan De Veritch: The Musician". The Life and Times of Alan de Veritch. 10 August 2014. Retrieved 15 April 2016. el compositor nord-americà David Campbell,Fusilli, Jim (20 May 2014). "David Campbell - Wall Street Journal". Wall Street Journal. Retrieved 2 June 2016. i el fundador i violista del Festival de Música Olímpica Alan Iglitzin."Alan Iglitzin". Olympic Music Festival. The Olympic Music Festival. Archived from the original on 25 June 2016. Retrieved 15 April 2016.

Altres alumnes notables inclouen, Martha Strongin Katz, Karen Tuttle, Joseph de Pasquale i Cynthia Phelps.

Darrers anys Primrose havia desenvolupat un problema d'audició el 1946 que va afectar la seva capacitat per escoltar certes notes. Més tard se li va diagnosticar càncer el 1977, del qual va morir a Provo, Utah, l'1 de maig de 1982.Dalton, David (Spring 2004). "Celebrating 100 Years: William Primrose's Life and Career" (PDF). Journal of the American Viola Society. 20 (1): 13–17. Retrieved 8 October 2006.

Llegat