La Història del còmic italià va començar oficialment el 27 de desembre de 1908 amb la publicació del primer número del Corriere dei piccolo, la primera revista de còmics d'italià. El primer personatge creat a italià va ser Bilbolbul, d'Attilio Mussino. A partir de la Segona Guerra Mundial, i al llarg del segle XX, la tradició del còmic italià es va consolidar tant a Itàlia com a l'estranger, amb nombroses revistes de còmics traduïdes a moltes llengües.
Dels orígens - fins a la Primera Guerra Mundial miniatura|Corriere del piccoli de 1911.El Corriere dei Piccoli va ser la primera revista setmanal de fumetti; va debutar el 27 de desembre de 1908, és el dia que es considera la data de naixement dels còmics italians, ja que es van introduir a Itàlia els còmics americans, la publicació va ser concebuda per la periodista Paola Lombroso Carrara amb depurades intencions pedagògiques alternant "històries il·lustrades en color", articles populars i ficció de bona qualitat a inspiració d'alguns diaris europeus de l'època adreçats a infants en els quals l'ús d'imatges per acompanyar els continguts era molt estès. La nova publicació presentava material d'origen anglosaxó i americà del qual s'eliminaven les bafarades, no només per prejudicis culturals, sinó també per resoldre problemes tècnics vinculats a la reproducció de les planxes. La primera pàgina sempre estava dedicada a una historieta monocolor amb dibuixos animats sense bafarades i substituïts per subtítols rimats que comentaven la història figurativa; a les pàgines següents hi havia contes i poemes.
Les tires còmiques importades de l'estranger van ser adaptades italianitzant els seus noms: en aquest primer període es van publicar sèries com Fortunello i la mula Checca (Happy Hooligan) d'Opper, Mimmo (Buster Brown) d'Outcault, Arcibaldo e Petronilla (Bringing Father) de McManus, Bibì e Bibò (Katzenjammer Kids) de Dirks. A més, l'enfocament adoptat, dirigit essencialment als còmics per nens, situava els còmics en un context essencialment infantil. Al costat de les històries importades dels Estats Units també es va desenvolupar una producció italiana de contes amb una cançó infantil com a subtítol com Bilbolbul d'Attilio Mussino i Quadratino d'Antonio Rubino. Des de l'inici fins a l'any 1914 el format es va mantenir inalterable format per 16 pàgines que es van duplicar el 1915 gràcies també a l'èxit que aviat es va aconseguir i que es va mantenir en el temps fins i tot durant la Primera Guerra Mundial quan Signor Bonaventura de Sergio Tofano va aparèixer per primera vegada i va fer que la revista tingués un èxit notable.
La primera postguerra i els anys vint miniatura|Còmic italià de 1915, exemple de patriotisme al còmic durant la Gran Guerra L'enfocament del Corriere dei Piccoli, dirigit essencialment als nens, situava els còmics en un context essencialment infantil i, per tant, mentre que en el mateix període als diaris dels Estats Units publicaven còmics perquè contribuïen a augmentar les vendes a mesura que també eren llegits per adults, a Itàlia es consideraven aquells mateixos productes, per prejudicis burgesos envers la cultura popular, passatemps infantils. Tanmateix, després de la Primera Guerra Mundial una nova generació de Arribaran dissenyadors italians i crearan una sèrie de macchiettes destinades a fer història com Sor Pampurio o Marmittone. El 1930 Pier Cloruro de' Lambicchi de Giovanni Manca es va publicar al Corriere dei Piccoli, on personatges històrics famosos van cobrar vida a partir d'un full de paper gràcies al miraculós "arc-vernís".
El febrer de 1923 va debutar Il Balilla, un diari de còmics de propaganda que es va inspirar per amb els gràfics del Corrierino, i que proposava nous històries centrades en personatges heroics, els primers en la història del còmic italià. Uns mesos més tard es va estrenar un altre competidor amb una forta inspiració catòlica, Il Giornalino de Edizioni Paoline. L'any 1924 es va publicar com el quart volum d'una sèrie per a nens, Le burle di Furbicchio ai maghi, que es creu que és el primer còmic publicat a Itàlia. Aleshores es va perdre la memòria d'aquest llibre i durant anys es va creure que el primer còmic va ser Le avventure aviatorie di un Balillino, una història de còmic escrita per Mario Nerbini i il·lustrada per Carlo Cossio publicada el 1928 a Itàlia de Nerbini com a suplement de la revista humorística Il 420.
Anys trenta miniatura|Una vinyeta del còmic de Yambo The Green Men, 1935, basat en la seva novel·la de 1901 Atlantis. L'èxit de la iniciativa va donar lloc a noves publicacions d'altres editorials com ara Jumbo de Lotario Vecchi i Topolino de Nerbini, també, com el Corriere dei Piccoli, dirigit a un públic infantil i fet amb material d'importació. El 1930 Mickey Mouse va debutar a Itàlia a la Illustrazione del Popolo, un suplement de la Gazzetta del Popolo, i dos anys més tard amb la seva pròpia, se li va dedicar el diari, el setmanari Topolino publicat inicialment per l'Nerbini i després per Mondadori. El primer setmanari de còmics italià publicat va ser Jumbo, publicat per Lotario Vecchi, que va aparèixer als quioscos el 17 de desembre de 1932, que presentava les històries d'aventures il·lustrades, per entregàs, renunciant a les històries només de text que caracteritzaven l'edició de l'època; va presentar historietes serialitzades de la producció britànica i va proposar una convivència entre els antics textos a peu de vinyeta i la bafarada i, d'acord amb l'època, no va faltar una ideologia nacionalista d'origen feixista. Mondadori va publicar Topolino el 1937 i Kit Carson de Rino Albertarelli inspirat en la ja creixent fascinació italiana pel Oest americà però també els còmics de ciència-ficció van començar a apoderar-se amb Saturno contro la Terra, sèrie de Federico Pedrocchi i Giovanni Scolari, inspirada en les aventures del nord-americà Flash Gordon i publicada a I tre porcellini de nou de Mondadori el 1936.miniatura|Portada de la revista Topolino, primer número de 1932Posteriorment, van néixer revistes adreçades a adolescents, que publicaven còmics d'aventures americans. El 14 d'octubre de 1934, Nerbini va tornar a llançar L'Avventuroso, la primera publicació italiana totalment dedicada als còmics d'aventures nord-americans que va arribar a vendre centenars de milers de còpies setmanals. També va ser la primera publicació que va presentar les tires còmiques completes amb bafarades, que fins aleshores havien estat substituïdes per subtítols rimats. miniatura|Ejempalr d'Audace Un mes més tard Lotario Vecchi va estrenar L'Audace, que també publicava principalment material nord-americà i va ser famós per ser un dels primers diaris infantils a publicar còmics d'aventurers americans així com algunes de les sèries italianes més importants de l'època com Virus, il mago della foresta morta, Dick Fulmine i altres obres d'autors com Rino Albertarelli, Federico Pedrocchi, Walter Molino i Carlo Cossio. Posteriorment es va vendre la publicació a Gian Luigi Bonelli que el va transformar en un còmic i va posar les bases d'una carrera editorial d'èxit que portaria al naixement de Sergio Bonelli Editore. En el mateix període van debutar Il Monello el 1933 i Intrepido el 1935, publicats pels germans Del Duca de Casa Editrice Universo amb material italià i tots dos destinats a una llarga vida editorial. Seguit el 1936 el diari Argentovivo que va donar ampli espai a autors italians com Walter Molino, Rino Albertarelli i Nino Pagot. L'any següent va debutar el setmanari d'orientació catòlica Il Vittorioso, publicat fins al 1966 i distribuït tant als quioscos com al circuit de parròquies, de l'oratoris i escoles catòliques i publicat per editorial AVE per iniciativa d'Acció Catòlica amb la intenció de llançar al mercat una revista que contingui material creat exclusivament per autors italians en competència amb el secular l'Avventuroso de Nerbini i tots els imitadors nascuts arran del seu èxit, com ara Topolino, I Tre Porcellini o L’Audace que va publicar material nord-americà i, per tant, protestant. Els resultats de vendes, però, són decebedors perquè els relats publicats pateixen d'ingenuïtat; l'arribada com a director de Giovanni Luigi Bonelli que, a més de signar guions de qualitat, va aconseguir contractar alguns talents de l'època com Kurt Caesar, Antonio Canale, Franco Chiletto, Vittorio Cossio i el debutant Benito Jacovitti condueix a un punt d'inflexió.
A l'èxit dels diaris italians que van publicar còmics americans encara que italianitzats, el 1938, hi va posar un límit el règim feixista prohibint-ne la publicació amb l'excepció inicial de Topolino. La política de l'Autarquia va imposar una sèrie de restriccions a la premsa, en primer lloc la de deixar de publicar còmics nord-americans que van ser així substituïts pels còmics italians. Exemples d'aquesta producció autàrquica són:
el 1938 va néixer la sèrie de policia italo-americà Dick Fulmine, de nou d'inspiració nord-americana, però adaptada als cànons imposats pel règim i posteriorment rebatejada com a Fulmine per les mateixes motivacions, va ser concebut per Vincenzo Baggioli i dissenyat per Carlo Cossio. Va ser publicat a l'Albi dell'udacia de l'editorial Vittoria; al Vittorioso va aparèixer la sèrie d'aviadors Roman the Legionary el 1938, il·lustrada per Kurt Caesar i caracteritzada per la passió de l'autor per la tecnologia i la mecànica i en línia amb la propaganda feixista, la sèrie va durar fins al 1940; el 1939 va debutar, a Audace, Virus, il mago della foresta morta, un còmic de ciència-ficció creat per Federico Pedrocchi i Walter Molino; de nou el 1939, la transposició còmica del Dottor Faust, escrita per Federico Pedrocchi i dibuixada per Rino Albertarelli i Franco Chiletto, va aparèixer a les publicacions periòdiques de Mondadori.
La postguerra i els anys cinquanta Durant la Segona Guerra Mundial Topolino va interrompre la publicació el 1943 i es va reprendre només el 1945 i el Corriere dei Piccoli va canviar el seu nom durant un any per Giornale dei Piccoli. A més, el paper s'havia tornat escàs i, per tant, car; això va portar les editorials a utilitzar un nou format mes petit amb només dos o tres dibuixos disposats horitzontalment per pàgina que s'estava estenent als Estats Units per a publicacions gratuïtes i que permetia estalviar en costos d'impressió; Mondadori va utilitzar aquest format per a la sèrie Albi tascabili di Topolino, que va debutar el 1948, i va ser, per tant, la primera tira còmica publicada a Itàlia; seguit de Piccolo Sceriffo, publicat per Tristano Torelli i, uns mesos més tard, de la Collana del Tex, publicat per Edizioni Audace de Tea Bertasi.