Antoni Tenas i Alibés (Ripoll, Ripollès, 14 de febrer de 1881 - Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 31 de desembre de 1953), fou un prevere català.

Biografia Va començar els seus estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Barcelona l'any 1896. El 1902 rebé la tonsura de clergue, mentre que els dies 18 i 19 de març rebé, successivament, els ordes menors i el sotsdiaconat. No fou fins al juny de 1905 que fou ordenat diaca. El 23 de setembre de 1905, a Vic, fou ordenat sacerdot pel bisbe Josep Torras i Bages. Finalment, l'11 de novembre d'aquell mateix any va obtenir el doctorat en teologia a la Universitat Pontificia de Tarragona. Les seves primeres destinacions com a vicari foren Sant Esteve de Palautordera (1907), Tiana (1907), l’ Hospitalet (1910), Sant Pere de les Puel·les (1911), i Sants Just i Pastor de Barcelona (1912). Posteriorment, fou nomenat Ecònom de Banyeres (1916). El 13 de desembre de 1916 va ser nomenat oficialment rector de la parròquia de Sant Just Desvern, i el dia 29 següent en va prendre possessió canònica.

Morí el 31 de desembre de 1953 d'un atac de feridura.

Un home d'Església reformista, catalanista i promotor cultural Des dels anys del seminari, Antoni Tenas, enfront d'un clergat àmpliament partidari del carlisme o més minoritàriament monàrquic espanyolista liberal, ell formà part del grup de sacerdots catalans que volien una Església més oberta i arrelada a la realitat i la cultura catalanes identificant-se amb un catalanisme catòlic de dretes. Una evolució que venia marcada pel bisbe de Vic i després de Barcelona Josep Morgades que tenia un projecte coherent i efectiu per a l'Església catalana. També per Josep Torras i Bages bisbe de Vic que dotà el moviment d'un projecte ideològic i religiós ferm. Aquest moviment en què s'alineava Antoni Tenas tenia dos fronts de lluita. El primer era l'integrisme catòlic i monàrquic de la Restauració borbònica i el segon format per una esquerra catalanista, anticlerical i federalista.

Antoni Tena formà part de la generació de sacerdots catalans que els pertocà viure l'anticatalanisme de la dictadura de Primo de Rivera, els anys complexos de la Segona República, la crueltat i barbàrie de la Guerra Civil i els anys durs del primer franquisme. Pertanyia a un estol d'eclesiàstics cultes i oberts d'esperit que va preludiar els plantejaments del Concili Vaticà II. En aquesta línia es movia Tenas i amics seus, com Lluís Carreras, Manuel Trens o Higini Anglès.

D'ençà que assolí la parròquia de Sant Just Desvern com a rector, s'hi vinculà per sempre, refusant trasllats a altres parròquies més grans. Una forma d'entendre el seu ministeri de per vida.

Tenas fou un dels principals impulsors de moviment litúrgic a Catalunya. Participà activament en el Congrés Litúrgic de Montserrat del juliol de 1915. Entenia la litúrgia com a difusora de la vida espiritual. Va emprendre estudis i reflexions sobre la litúrgia que publicà a les planes de la revista Vida Cristiana, Va dirigir i redactar la revista Anuario Eclesiatico que es publicà entre 1915 i 1935 que ha esdevingut una eina per conèixer la vida i història de l'Església espanyola d'aquells anys.

Li tocà viure l'incendi de la seva parròquia en l'onada de violència del juliol de 1936 de l'inici de la Guerra Civil i salvà la seva vida per la insistència de l'alcalde i amic Daniel Cardona i Civit. Acabada la guerra, tingué cura de la restauració del temple parroquial cremat que durà quatre anys. Durant la dictadura franquista mirà de preservar, en el que era possible, el català a la pastoral i en la predicació.

A l'escola parroquial, fundada en temps de la II República, amb el suport del pedagog Pau Romeva.malgrat el contol de les autoritats escolars franquistes s'inroduí l'enseyament del català i s’emprava el Sil·labari català de Pau Romeva. Els elements durs del règim van publicar al diari de Falange, Solidaridad Nacional, una sèrie de quatre articles, denunciant aquesta pervivència del català. En el darrer dels quals denunciava una sèrie de parròquies o centres eclesiàstics, i entre ells, Sant Just Desvern.

Hilari Raguer descriu a Antoni Tenas com un continuador d'aquells rectors de la Il·lustració catalana que unien la tasca sacerdotal, una cultura humanística i científica que es traduí en importants serveis culturals i cívics,

Bibliografia

Referències

Categoria:Ripollesos Categoria:Nascuts el 1881 Categoria:Morts el 1953 Categoria:Morts al Baix Llobregat Categoria:Religiosos del Ripollès Categoria:Religiosos catalans del sud contemporanis Categoria:Preveres catalans