La batalla de Kohima va ser el punt d'inflexió de l'ofensiva japonesa U-Go a l'Índia el 1944 durant la Segona Guerra Mundial. La batalla va tenir lloc en tres etapes del 4 d'abril al 22 de juny de 1944 al voltant de la ciutat de Kohima, actualment la capital de Nagaland al nord-est de l'Índia. Del 3 al 16 d'abril, els japonesos van intentar capturar la cresta de Kohima, una característica que dominava la carretera per on s'aprovisionaven les tropes britàniques i índies assetjades del IV Cos a Imphal. A mitjans d'abril, la petita força índia britànica i britànica a Kohima va ser rellevada.
Del 18 d'abril al 13 de maig, els reforços britànics i indis britànics van contraatacar per expulsar els japonesos de les posicions que havien capturat. Els japonesos van abandonar la cresta en aquest punt, però van continuar bloquejant la carretera Kohima-Imphal. Del 16 de maig al 22 de juny, les tropes índies britàniques i britàniques van perseguir els japonesos en retirada i van reobrir la carretera. La batalla va acabar el 22 de juny quan les tropes índies britàniques i britàniques de Kohima i Imphal es van trobar a la fita 109, posant fi al setge d'Imphal.
El 2013, una enquesta realitzada pel National Army Museum Britànic va votar les batalles de Kohima i Imphal com a "la batalla més gran de Gran Bretanya". Les batalles de Kohima i Imphal han estat referides per autors com Martin Dougherty i Jonathan Ritter com el "Stalingrad de l'Est".
Fons El pla japonès d'envair l'Índia, amb el nom en clau U-Go, va ser originalment pensat com un atac destructiu contra el IV Cos britànic a Imphal a Manipur, per interrompre els plans ofensius aliats per a aquell any. El comandant del Quinzè Exèrcit japonès, el general de divisió Renya Mutaguchi, va ampliar el pla per envair la mateixa Índia i potser fins i tot enderrocar el Raj britànic. Si els japonesos poguessin aconseguir una forta implantació a l'Índia, demostrarien la debilitat de l'Imperi Britànic i donarien estímul als nacionalistes indis en els seus esforços de descolonització. A més, l'ocupació de l'àrea al voltant d'Imphal afectaria greument els esforços nord-americans per proveir l'exèrcit de Chiang Kai-shek a la Xina. Les objeccions dels estats majors de diversos quarters generals van ser finalment superades, i l'ofensiva va ser aprovada pel Quarter General Imperial el 7 de gener de 1944.
Part del pla consistia a enviar la 31a divisió japonesa (que estava formada pels 58è, 124è i 138è Regiments d'Infanteria i el 31è Regiment d'Artilleria de Muntanya) per capturar Kohima i així tallar Imphal. Mutaguchi volia explotar la captura de Kohima empenyent la 31a Divisió cap a Dimapur, el cap de ferrocarril vital i la base logística a la vall del riu Brahmaputra.
El comandant de la 31a Divisió, el general de divisió Kotoku Sato, no estava satisfet amb el seu paper. No havia participat en la planificació de l'ofensiva i tenia greus recels sobre les seves possibilitats. Ja havia dit al seu personal que tots podrien morir de gana. En comú amb molts oficials alts japonesos, Sato considerava a Mutaguchi un "cap de taca". Ell i Mutaguchi també havien estat en bàndols oposats durant la divisió entre les faccions Toseiha i Kodoha dins de l'exèrcit japonès durant la dècada de 1930, i Sato creia que tenia motius per desconfiar dels motius de Mutaguchi.
Preludi miniatura|Campanya d'Imphal i Kohima A partir del 15 de març de 1944, la 31a Divisió japonesa va travessar el riu Chindwin prop d'Homalin i es va desplaçar cap al nord-oest per senders de la selva en un front de gairebé 60 milles (97 km) d'ample. A causa de l'escassetat de transport, la meitat dels canons de muntanya del regiment d'artilleria i les armes pesades dels regiments d'infanteria van quedar enrere. Només es va transportar el subministrament d'aliments i municions de tres setmanes.
Tot i que la marxa va ser àrdua, es va avançar molt. L'ala esquerra de la divisió, formada pel gruix del 58è Regiment i comandada pel comandant del Grup d'Infanteria de la divisió, general de brigada Shigesaburō Miyazaki, estava per davant de la formació veïna (la 15a Divisió d'Infanteria japonesa) quan es van enfrontar amb tropes índies cobrint les aproximacions del nord a Imphal el 20 de març.
Les tropes índies eren la 50a Brigada de paracaigudistes índia sota el comandament del brigadier Maxwell Hope-Thomson, a Sangshak. Encara que no eren l'objectiu de Miyazaki, va decidir eliminar-los de la seva línia d'avanç. La batalla de Shangshak va continuar durant sis dies. Les tropes de la brigada de paracaigudes no tenien aigua potable, però Miyazaki es va veure perjudicat per la manca d'artilleria fins a prop del final de la batalla. Finalment, quan algunes de les tropes de la 15a Divisió japonesa es van unir a la batalla, Hope-Thomson es va retirar. La 50a Brigada Paracaigudes va perdre 600 homes, mentre que els japonesos havien patit més de 400 baixes. Miyazaki també havia capturat alguns dels aliments i municions que havien estat llançats per la Royal Air Force (RAF) als defensors de Sangshak. No obstant això, les seves tropes, que tenien la ruta més curta i fàcil a Kohima, es van retardar una setmana.
Mentrestant, el comandant del Catorze Exèrcit britànic, el tinent general William Slim, es va adonar tardanament (en part a partir de documents japonesos capturats a Sangshak) que tota una divisió japonesa es movia cap a Kohima. Ell i el seu personal havien cregut inicialment que, a causa del terreny prohibitiu de la zona, els japonesos només podrien enviar un regiment per prendre Kohima.
Slim sabia que a Kohima hi havia poques tropes de combat, a diferència dels soldats en unitats de línia de comunicació i serveis de suport, i cap a la base vital de Dimapur, a 30 milles (48 km) al nord. Dimapur contenia una àrea de dipòsits de subministrament d'11 milles (18 km) de llarg i 1 milla (1,6 km) d'ample. Com que la caiguda de Dimapur hauria estat desastrosa per als Aliats, Slim va demanar al seu superior, el general George Giffard (al comandament de l'Onze Grup d'Exèrcits) , més tropes per protegir Dimapur i preparar-se per rellevar Imphal.
Els aliats ja estaven reforçant precipitadament el Front Imphal. Com a part d'aquest moviment, la infanteria i l'artilleria de la 5a Divisió d'Infanteria de l'Índia van ser traslladades des de l'Arakan, on acabaven de participar en la derrota d'una ofensiva subsidiària japonesa a la batalla del Departament d'Administració. Mentre el cos principal de la divisió es va dirigir a Imphal (on algunes unitats havien quedat aïllades i gairebé totes les reserves del IV Cos ja s'havien compromès), la 161a Brigada d'Infanteria de l'Índia, comandada pel brigadier Dermot Warren i amb el 24è Regiment d'Artilleria de Muntanya, Artilleria Índia adjunta va ser traslladada a Dimapur.
A principis de març, la 23a Brigada de Penetració de Llarg Distància va ser retirada de la força chindit del major general Orde Wingate, i va ser enviada per ferrocarril des dels voltants de Lalaghat fins a Jorhat, a 50 milles (80 km) al nord de Dimapur, on podien amenaçar el flanc de qualsevol atac japonès a la base. Giffard i el general Claude Auchinleck, el comandant en cap de l'exèrcit indi britànic, també es van preparar per enviar la 2a divisió britànica i el quarter general del XXXIII Cos indi sota el comandament del tinent general Montagu Stopford des de la reserva al sud i centre de l'Índia fins a Dimapur, per carretera i ferrocarril.
Fins que el quarter general del XXXIII Cos pogués arribar a Dimapur, el quarter general de l'àrea de la Línia de Comunicació 202 sota el major general R.P.L. Ranking va prendre el comandament de l'àrea.
La batalla Geografia miniatura|upright=1.2|La cadena de Kohima La importància estratègica de Kohima en l'ofensiva japonesa de Chindwin de 1944 rau en el fet que era el cim d'un coll que oferia als japonesos la millor ruta des de Birmània a l'Índia. A través d'ella passava la carretera que era la principal ruta de subministrament entre la base de Dimapur a la vall del riu Brahmaputra i Imphal, on les tropes britàniques i índies del IV Cos (format per les divisions d'infanteria índia 17a, 20a i 23a) es van enfrontar a la principal ofensiva japonesa.
El mateix Kohima Ridge s'estén aproximadament al nord i al sud. La carretera de Dimapur a Imphal s'enfila fins al seu extrem nord i recorre la seva cara oriental. El 1944, Kohima era el centre administratiu de Nagaland. El comissari adjunt era Charles Pawsey. El seu bungalow es trobava al vessant del turó, en un revolt de la carretera, amb els seus jardins i pista de tennis, i una casa club, a les terrasses de dalt. Encara que algunes terrasses al voltant del poble van ser netejades per al conreu, els forts vessants de la carena estaven densament boscoses.
Al nord de la cresta es trobava l'àrea densament habitada de Naga Village, coronada per Treasury Hill, i Church Knoll (baptistes i altres missioners cristians havien estat actius a Nagaland durant el mig segle anterior). Al sud i a l'oest de Kohima Ridge es trobaven GPT Ridge i lAradura Spur cobert per la selva . Els diversos campaments de tropes de servei britànics i índies a la zona van donar els seus noms a les característiques que havien de ser importants en la batalla, per exemple, "Field Supply Depot" es va convertir en FSD Hill o simplement FSD. Els japonesos més tard van assignar els seus propis noms en codi a les característiques; per exemple, Garrison Hill, que dominava Kohima, era conegut com Inu (gos) i Kuki Piquet (vegeu el mapa de Kohima Ridge) com Saru (mico).
Setge Abans que arribés la 161a Brigada índia, les úniques tropes de combat a la zona de Kohima eren el 1r Batalló, el Regiment d'Assam i unes quantes seccions del 3r Batalló (Naga Hills) dels paramilitars Assam Rifles. A finals de març, la Brigada 161 es va desplegar a Kohima, però el Major General Ranking els va ordenar tornar a Dimapur, ja que inicialment es va considerar que Dimapur tenia més importància estratègica. Kohima es considerava un bloqueig de carretera, mentre que Dimapur era el cap de ferrocarril on s'emmagatzemaven la majoria dels subministraments aliats. Slim també temia que els japonesos poguessin deixar només un destacament per contenir la guarnició de Kohima mentre el cos principal de la 31a Divisió es movia per vies cap a l'est per atacar Dimapur.
Per a alleujament de Slim, Satō es va concentrar a capturar Kohima (a l'inici del setge, el 8 d'abril, Mutaguchi va ordenar directament a Sato que enviés un destacament per avançar a Dimapur. Satō va enviar sense voler un batalló del 138è Regiment, però unes hores més tard el superior de Mutaguchi, el general de divisió Masakasu Kawabe al comandament de l'exèrcit de l'àrea de Birmània, vetà el moviment.)
Quan l'ala dreta i el centre de la 31a Divisió japonesa s'acostaven a Jessami, a més de 130 km per carretera a l'est de Kohima, elements del Regiment d'Assam van lluitar per retardar les accions contra ells a partir de l'1 d'abril. No obstant això, els homes de les posicions avançades van ser envaïts aviat i el regiment d'Assam va rebre l'ordre de retirar-se. A la nit del 3 d'abril, les tropes de Miyazaki van arribar als afores del poble de Naga i van començar a sondejar Kohima des del sud.