La Simfonia núm. 8 en re menor de Ralph Vaughan Williams va ser composta entre 1953 i 1955. John Barbirolli, el seu dedicat, va dirigir la primera actuació amb l'Orquestra Hallé al Kings Hall de Manchester, el 2 de maig de 1956. És la més curta de les nou simfonies del compositor, i té un to majoritàriament alegre i optimista.
Origen i primeres actuacions A mitjans de la dècada de 1950, Vaughan Williams, amb vuitanta anys, era considerat el gran vell de la música anglesa, encara que no li agradava el terme.Pople, p. 50; and Kennedy, p. 284 and 299 Entre 1903 i 1952 havia compost set simfonies, i el 1953 en va començar a dibuixar una altra.Vaughan Williams (1964), p. 341 El progrés es va veure alentit per la seva estreta agenda, incloent-hi un llarg període de conferències i direcció als EUA durant la segona meitat de 1954,Vaughan Williams (1964) p. 348–357 però el gener de 1955 la simfonia estava substancialment completa.Vaughan Williams (1964), p. 358 Mentre estava en les etapes finals de la composició, el compositor i la seva dona van anar a una actuació de Turandot al Covent Garden, en la qual Vaughan Williams es va fascinar pels gongs afinats àmpliament utilitzats a la partitura de Puccini, i els va afegir a la ja gran secció de percussió necessària per a la simfonia.Vaughan Williams (1964), p. 371
L'obra no va ser escrita per encàrrec, però John Barbirolli, director en cap de l'Orquestra Hallé, va demanar a Vaughan Williams una nova peça, i el compositor li va oferir la simfonia.Vaughan Williams (1964), p. 358 El director i l'orquestra van oferir al compositor una presentació privada de l'obra el febrer de 1956,Cobbe, p. 568 i l'estrena estava programada a Manchester pel maig. El compositor va inscriure el manuscrit, "For Glorious John, with love and admiration from Ralph" i la partitura publicada s'encapçala "Dedicated to Sir John Barbirolli".Vaughan Williams (1964), p, 372
La primera actuació va ser a càrrec de la Hallé, dirigida per Barbirolli, al Kings Hall de Manchester el 2 de maig de 1956. Va ser gravada per la BBC i posteriorment publicada en disc.Doctor, p. 265 and Notes to Barbirolli Society CD SJB 1055 La mateixa orquestra i director van fer l'estrena de Londres al Royal Festival Hall el 14 de maig.Vaughan Williams (1964), p, 372
Música Les simfonies anteriors de Vaughan Williams o bé tenien títols (A Sea Symphony, A London Symphony, Pastoral Symphony, Sinfonia antartica) o es van publicar com a Simfonia en fa menor, en re major i en mi menor. Els d'aquest últim grup es coneixien àmpliament com les Simfonies núms 4, 5 i 6, però Vaughan Williams ho va desaprovar: "Mai he posat números a les meves simfonies i no vull començar ara".Cobbe, p. 569 Al final, el nou treball va ser publicat, per la Oxford University Press, com "Symphony No 8 in D minor".Vaughan Williams (1956), p. 1
La vuitena és la més curta de les nou simfonies de Vaughan Williams, una actuació típica dura poc menys de mitja hora.Notes to Naxos 9.80006 (Barbirolli); Decca 0028947860488 (Boult); RCA 090266059027 (Previn); Parlophone 0077776479859 (Handley); and Onyx ONYX4155 (Manze)
Estructura La simfonia està escrita per a una orquestra amb seccions convencionals de vent fusta, metall i cordes (ampliades amb una arpa addicional) però una secció de percussió augmentada.
Vent fusta: dues flautes (segon doblant flautí), dos oboès, dos clarinets (en si ), dos fagots Metall: dues trompes (en fa), dues trompetes (en si ), tres trombons Percussió: timbales, vibràfon, triangle, glockenspiel, tambor lateral, plats, campanes tubulars, gongs afinats, bombo, xilòfon, celesta Cordes: dues arpes i cordes
1. Fantasia El moviment inicial, en re menor, té el subtítol Variazioni senza tema – variacions sense tema. El crític i musicòleg Michael Kennedy escriu que el moviment es troba "entre els més altament i hàbilment organitzats" que va escriure Vaughan Williams, "amb un material temàtic ric i divers".Kennedy, Michael (2012). Notes to Hallé CD CDHLL7533 Tal com va assenyalar el compositor, el moviment es pot analitzar en termes de forma sonata tradicional, amb l'obertura moderato recapitulada lliurement com a sisena secció allegro vivace, i la tercera secció de forma coral com a setena largamente.Burton, Anthony (2015), Notes to LPO CD LPO 0082
Hi ha tres motius principals, tots estretament relacionats: dues quartes ascendents per a trompeta, contestades pel vibràfon; una frase per a la flauta en un temps ràpid; i una figura descendent per a cordes. Kennedy escriu que les variacions il·lustren diverses facetes de l'estil del compositor: "La segona, presto, juga amb els tres motius; la tercera és una melodia semblant a un coral en la menor per a cordes i arpa amb un tema subsidiari per a oboè i violoncel".Kennedy, Michael (2012). Notes to Hallé CD CDHLL7533 Els temes d'ambdues variacions i de la quarta (un allegretto en un temps de 6/8 per a oboè i clarinet) deriven del motiu inicial de la trompeta. A la cinquena variació, la figura de la trompeta s'estén per a violoncels i arpa; la sisena és més ràpida i elabora el motiu de la flauta per a fagots, violoncels i contrabaixos. A la setena variació, la melodia de la tercera és a un tempo més lent. El moviment acaba amb el motiu inicial retornant a la trompeta, amb, en paraules de Kennedy, "un final brillant en el vibràfon i les cordes".Kennedy, Michael (2012). Notes to Hallé CD CDHLL7533
2. Scherzo alla marcia Aquest moviment, en do menor, s'etiqueta "per stromenti a fiato" -per a instruments de vent- i només està escrit per a vent-fusta i metall.Vaughan Williams (1956), p. 42 Tot i que conté 181 compassos en contraposició als 111 del moviment lent, el seu ritme ràpid el converteix en el moviment més curt de la simfonia en interpretació, normalment sonant durant menys de quatre minuts.Notes to Naxos 9.80006 (Barbirolli); Decca 0028947860488 (Boult); RCA 090266059027 (Previn); Parlophone 0077776479859 (Handley); and Onyx ONYX4155 (Manze)Schwartz, p. 141 and 144 Com el primer moviment, té tres temes principals: un per a fagots, un per a trompeta i un per a flautes i altres instruments de vent de fusta aguts. Una secció de fugato és seguida d'un trio en to pastoral, i un breu retorn de l'scherzo posa el punt final al moviment.Schwartz, p. 143–144
3. Cavatina El tercer moviment, una cavatina en mi menor, està escrita només per a cordes. Aquest moviment, en forma de rondó de cinc parts, té un caràcter meditatiu; Kennedy l'anomena "un bonic somni de la vellesa d'adéu a Tallis i larks ascending".Kennedy, Michael (2012). Notes to Hallé CD CDHLL7533 El tema principal s'assembla a la coral tradicional que Vaughan Williams, com a editor, va incloure a l'English Hymnal com "Oh sacred head sore wended".Dearmer and Vaughan Williams, p. 102 La melodia s'utilitza a la Passió segons sant Mateu de Bach, una obra propera al cor de Vaughan Williams, i va dir que la seva aparició a la simfonia va ser "una confusió en la meva ment".Kennedy, Michael (2012). Notes to Hallé CD CDHLL7533 El tema, en mi menor, es toca als violoncels acompanyats d'acords pianissimo ocasionals i baix pizzicato; el segon tema, en la , el toquen els violins. L'interludi central del moviment és un episodi rapsòdic amb solo de violí, i en la recapitulació i la coda, dominada per una línia de solo de violoncel, es combinen el primer i el segon tema. El moviment es tanca tranquil·lament en mi major.Schwartz, p. 145–146
4. Finale El final en re major/re menor porta el títol de Tocata per indicar el seu caràcter virtuós i exuberant. Després d'un fort cop de gong i campana, tota l'orquestra presenta el primer tema, alternant amb el mateix tema interpretat per la percussió afinada. Un tema líric segueix, interpretat pels violins contra una figura repetitiva dels instruments de vent de fusta. A mesura que el moviment avança cap al seu clímax, la secció de percussió domina: el compositor va dir que la peça feia servir "tots els phones i spiels"phones" i "spiels" fan referència a una varietat d'instruments de percussió que sovint tenen noms que acaben amb aquests sufixos. Això inclou:
Phones: Instruments com el xilòfon, marimbàfon o vibràfon, que tenen làmines de fusta o metall i es toquen amb baquetes. Spiels: Instruments com el glockenspiel o metallòfon, que també tenen làmines metàl·liques que produeixen sons brillants. Amb aquesta frase, el compositor vol dir que ha utilitzat una àmplia gamma d'instruments de percussió, buscant una varietat de colors i textures sonores. coneguts pel compositor".Foreman, Lewis (2016). Notes to Onyx CD ONYX 4155
La Vuitena és l'única de les simfonies de Vaughan Williams, a part de la Quarta, que acaba amb un final fort. Les altres tenen finals silenciosos, alguns esvaint-se fins a la indicació preferida per Vaughan Williams, niente – "res".Frogley, p. 99; Mark, p. 180; i Kennedy, p. 286
Recepció de la crítica The Manchester Guardian va informar després de l'estrena: "No és freqüent que tot el públic d'una sala de concerts anglesa s'aixequi per ovacionar, especialment després d'una obra nova","Audience cheers Dr Vaughan Williams", The Manchester Guardian, 3 de maig de 1956, p. 1 i la Vuitena ha continuat sent una de les simfonies més populars del compositor."Hallé Orchestra", The Times, 15 de maig de 1956, p. 3 L'any 2008, el crític musical de The Times va escriure: "Amb les seves variacions enginyoses en cerca d'un tema, el seu scherzo viu i la seva toccata plena de sorpreses, la simfonia sona com l'obra d'un home jove en el punt àlgid de les seves facultats".Finch, Hilary. "Hallé – Elder", The Times, 31 de juliol de 2008, p. 2/19
Després de l'estrena als EUA, el crític Edwin H. Schloss va qualificar la simfonia com a "una obra d'originalitat estimulant — música amb frescor, exuberància i calidesa", l'scherzo com a "vital, xerrameca i ple d'un humor deliciós" i la cavatina com a "música d'una gran bellesa lírica". Schloss va informar que l'obra va ser rebuda "amb una torrentada d'aplaudiments".Schloss, Edwin H. "Orchestra Season Opens", The Philadelphia Inquirer, 6 October 1956, p. 9 Quan Ormandy i l'orquestra van portar l'obra a Nova York, Douglas Watt va trobar-la "lluminosa, animada, perfectament construïda i captivadora".Watt, Douglas. "Phillies Open Season", Daily News, Nova York, 10 d'octubre de 1956, p. 616 El New York Music Critics' Circle va nomenar-la la millor nova simfonia de l'any."Musical Notes", The San Bernardino County Sun, 5 d'abril de 1957, p. 40 En revisar la primera gravació publicada de l'obra, el crític Harold C. Schonberg va concloure que Vaughan Williams "podria ben ser el simfonista principal del moment".Schonberg, Harold C. "Records: Vaughan Williams' Eighth", The New York Times, 6 de gener de 1956, p. D16
Entre les valoracions del , el Grove Dictionary of Music and Musicians (2001) diu de la peça:
Referències
Bibliografia
Categoria:Composicions en re menor Categoria:Composicions musicals del 1955 Categoria:Simfonies de Ralph Vaughan Williams Vaughan Williams 08