La casa Descoll era un casal renaixentista, actualment desaparegut, situat als carrers del Fossar de Sant Miquel (actualment plaça de Sant Jaume), d'en Micó i de l'Ensenyança de Barcelona, davant de la també desapareguda església de Sant Miquel.
Història Fou la residència familiar de Jeroni Descoll i d'Oliva (1473-1554), doctor en dret i regent del Consell Col·lateral de Nàpols, on el 1536 va encarregar el seu sepulcre i el 1537 el grup escultòric de la Dormició de la Mare de Déu per a l'església de Sant Miquel.
Després de la mort dels seus fills Joan Benet, Jeroni i Jerònima, la successió passà a Aldonça Descoll i de Tord, casada amb Jaume de Rocabertí-Tagamanent i de Sarriera, senyor de Tagamanent i fill de Martí Onofre I de Rocabertí, vescomte de Rocabertí. L'hereu fou Dalmau de Rocabertí-Tagamanent i Descoll, casat amb Francesca d'Icart i de Carcasssona. El seu fill Miquel de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Icard es va casar amb Maria d'Alentorn i de Salbà, i l'hereva fou la seva filla Maria de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Alentorn, que es va casar amb Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa, senyor de Santa Maria de Barberà.
El 1702, l'hereu Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí va rebre el títol de marquès de Barberà de mans de Felip V. Casat amb Agustina Jordán de Urries i Gurrea, va ser succeït per la seva filla Josepa de Pinós i d'Urries, II marquesa de Barberà, casada amb Josep d'Alentorn, òlim de Pinós, i de Çacirera. Josep Galceran de Pinós i de Pinós-Urries-Alentorn-Çacirera, III marquès de Barberà, es va casar amb Magdalena de Sureda i Santmartí i fou succeït per Josep Esteve de Pinós i Sureda de Santmartí, V marquès de Barberà.
Casat amb Maria Josepa de Copons de la Manresana i Despujol, fou succeït pel seus fills Josep Ramon de Pinós i de Copons de la Manresana, VI marquès de Barberà, Rafael de Pinós i de Copons de la Manresana, VII marquès de Barberà, i Maria Josepa de Pinós i de Copons de la Manresana, VIII marquesa de Barberà, a qui a la dècada del 1840, l'Ajuntament de Barcelona va expropiar gairebé la meitat de la finca per a l'obertura del carrer de Ferran i l'eixample de la plaça de Sant Jaume. El 1845, la marquesa va establir-ne en emfiteusi la resta del solar i les ruïnes a l'indià de Calella Jeroni Rabassa i la seva sogra Isabel Maria Alfonso,AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 246-252v, 28-08-1845. que hi van fer construir un nou edifici.
miniatura|esquerra|Evolució urbana de la plaça de Sant Jaume
Referències
Vegeu també Palau dels Tagamanent Castell de Barberà del Vallès Castell de Vilafortuny Casa Mai-Pinós Torre del Baró (Barcelona) Palau Solterra-Barberà Torre Salbana Castell de Vilassar Casa Rabassa i Villavecchia
Bibliografia
Categoria:Palaus de Barcelona Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Barri del Palau