va ser un destacat compositor, llibretista i organista de l'església anglesa del ."Classical Net - Basic Repertoire List - Brian". Classical.net. Retrieved 26 October 2021.
És conegut sobretot per haver compost 32 simfonies, un nombre inusualment elevat entre els seus contemporanis, 25 d'elles després dels 70 anys. La seva obra més coneguda és la seva Simfonia núm. 1, The Gothic, que demana algunes de les més grans forces exigides per una obra concertada estructurada convencionalment.
També va compondre cinc òperes i una sèrie d'altres obres orquestrals, així com cançons, música coral i una petita quantitat de música de cambra. Brian va gaudir d'un període de popularitat a principis de la seva carrera i redescobriment a la dècada de 1950, però les actuacions públiques de la seva música han continuat sent rares i ha estat descrit com un compositor de culte.Hurwitz, David. "Classics Today: Brian's Enigmatic and Uplifting Symphonies 22-24". Classicstoday.com. Retrieved 7 January 2021. Va continuar sent extremadament productiu al final de la seva carrera, component grans obres fins i tot als noranta anys, la majoria de les quals van romandre sense interpretar durant la seva vida.
Biografia Joventut William Havergal Brian va ser un dels molt reduïts compositors originaris de la classe treballadora anglesa. El segon nom de Brian Havergal, amb el qual va començar a una edat jove, va rebre el nom de Frances Ridley Havergal de la prominent família d'escriptura d'himnes Havergal."Biography". The Havergal Brian Society. Retrieved 28 May 2023."Havergal Brian, composer, and his association with Stoke-on-Trent". ThePotteries.org. July 2011. Retrieved 28 May 2023.
La primera educació musical de Brian sembla haver estat com a corista; va cantar al cor de l'església de St James a Longton."The composer of the Gothic: Havergal Brian (extract from Nettel's biography of the composer)". Nssohistory.blogspot.com. Retrieved 16 October 2021. El 1887, ell i altres coristes de la seva ciutat natal van participar en un concert a la catedral de Lichfield commemorant el jubileu de la reina Victòria. Aquesta experiència va donar al nen un interès pels efectes musicals a gran escala. Als 12 anys, després de deixar l'escola primària annexa a l'església, va començar a treballar (va provar diversos oficis).MacDonald, M. Brian, (William) Havergal (1876–1972), composer. Oxford Dictionary of National Biography. Retrieved 15 Oct. 2021, from https://www.oxforddnb.com/view/10.1093/ref:odnb/9780198614128.001.0001/odnb-9780198614128-e-30849. Subscription or UK public library membership required. En el seu temps lliure, va continuar estudiant música inclòs l'orgue per al qual va mostrar talent a una edat jove; com a compositor va ser pràcticament autodidacte.Clements, Robert. "William Havergal Brian". Classical.net. Des de 1896 va ser organista de All Saints', una església neogòtica a Odd Rode,Kenneth, Walton. "Classical & Opera: The Gothic novelty of mass participation". Lifestyle.scotsman.com. Retrieved 14 December 2011. just a l'altra banda de la frontera del comtat de Cheshire. El càrrec consistia a jactuar als serveis dominicals; la seva feina principal en aquesta època era amb una empresa de fusta.
Al voltant de l'època en què va començar a "All Saints", va ser influenciat per escoltar King Olaf, una composició per a solistes, cor i orquestra d'Edward Elgar."Havergal Brian and Elgar". Havergalbrian.org. Ara, una de les obres menys conegudes del compositor, King Olaf va ser encarregada per al Festival de Música de North Staffordshire de 1896, on va tenir una bona acollida. Brian va enviar una mostra de composició a Elgar que el va animar. Brian es va convertir en un fervent entusiasta de la nova música produïda per Richard Strauss i els compositors britànics de l'època. Assistint a festivals de música va començar una amistat de per vida amb el compositor Granville Bantock (1868–1946).
El 1898, Brian es va casar amb Isabel Priestley, amb qui va tenir cinc fills. Un dels seus fills es deia Sterndale en honor al compositor anglès Sir William Sterndale Bennett.
Compositor a temps complet El 1907, un home de negocis local ric, Herbert Minton Robinson, li va oferir un ingrés anual de 500 lliures (aleshores un sou respectable de classe mitjana baixa) per permetre-li dedicar tot el seu temps a la composició. Sembla que Robinson esperava que Brian tingués èxit aviat i tingués una independència econòmica gràcies a la força de les seves composicions, i inicialment Brian va trobar l'èxit: la seva primera Suite anglesa va cridar l'atenció d'Henry Wood, que la va interpretar als London The Proms el 1907. el treball va resultar popular i Brian va obtenir una editorial i actuacions per a les seves següents obres orquestrals, tot i que aquest èxit inicial no es va mantenir. Durant un temps, Brian va treballar en una sèrie d'obres corals i orquestrals ambicioses a gran escala, però no va sentir cap urgència per acabar-les i va començar a gaudir de plaers com menjars cars i un viatge a Itàlia.
Els arguments sobre els diners i una aventura amb una jove serventa, Hilda Mary Hayward (1894-1980), van provocar l'enfonsament del seu primer matrimoni el 1913. Brian va fugir a Londres i, tot i que Robinson (que va desaprovar l'incident) va continuar proporcionant-li diners fins a la seva pròpia mort, la major part del subsidi va anar a la dona separada de Brian després de 1913. La aventura amb Hilda es va convertir en una relació de tota la vida: Brian i ella van començar a viure junts com a marit i dona, i després de la mort d'Isabel el 1933 es van casar, moment en què Hilda ja li havia donat cinc fills més. Ja no podia confiar en el suport de Robinson, a Londres Brian va començar a compondre abundantment mentre vivia en la pobresa. A l'esclat de la Primera Guerra Mundial es va oferir voluntari per a l'"Honorable Artillery Company", però no va veure cap servei abans de ser invalidat per una lesió a la mà. Posteriorment va treballar a l'Oficina d'Auditoria de la Força Expedicionària Canadenca fins al desembre de 1915. La família es va traslladar a Erdington, prop de Birmingham, Warwickshire, fins al maig de 1919 i després va passar diversos anys a diversos llocs de Sussex. El seu breu servei bèl·lic li va donar el material per a la seva primera òpera The Tigers. A la dècada de 1920 es va dedicar a la composició de simfonies, tot i que n'havia escrit més de deu abans que una d'elles fos interpretada per primera vegada a principis de la dècada de 1950. Brian finalment va obtenir un treball de tipus musical, copiant i organitzant, i escrivint per a la revista "The British Bandsman". El 1927 es va convertir en assistent d'editor de la revista Musical Opinion i es va traslladar de nou a Londres.
El 1940 es va jubilar, vivint primer a Londres i després a Shoreham-by-Sea, Sussex. Alliberat de l'exigència de treballar per guanyar-se la vida, va poder dedicar tot el seu temps a la composició, i la major part de la seva producció compositiva pertany a les tres últimes dècades de la seva vida, incloses quatre de les cinc òperes (compostes entre 1951, i 1957) i vint-i-set de les trenta-dues simfonies (compostes a partir de 1948). Durant la major part de la dècada de 1960, Brian va compondre dues o tres simfonies cada any.
Aquesta ràfega tardana d'activitat va coincidir amb una mica de redescobriment, en part a causa dels esforços de Robert Simpson, ell mateix un important compositor i productor musical de la BBC, que va demanar a Sir Adrian Boult que programés la Vuitena Simfonia el 1954. Es van rebre diverses obres de Brian. Les seves estrenes públiques durant aquest temps, inclosa la Simfonia Gòtica. Escrita dècades abans entre 1919 i 1927, es va estrenar en una actuació parcialment amateur el 1961 al "Westminster Central Hall", dirigida per Bryan Fairfax. El 1966 va seguir una actuació totalment professional al Royal Albert Hall, dirigida per Boult. Aquesta darrera actuació es va retransmetre en directe, despertant un interès considerable, i per la seva mort sis anys més tard s'havien interpretat diverses de les seves obres, juntament amb els primers enregistraments comercials de la música de Brian. Durant uns anys després de la mort de Brian, hi va haver un renaixement de l'interès per Brian amb una sèrie d'enregistraments i actuacions posteriors; van aparèixer dues biografies i un estudi en tres volums de les seves simfonies.
El reconegut director Leopold Stokowski va escoltar la Sinfonia Tragica (núm. 6) i va fer saber que li agradaria interpretar una obra de Brian. El resultat va ser l'estrena mundial el 1973 de la 28a Simfonia, en una emissió de la BBC produïda per Robert Simpson a Maida Vale Studio 1, i interpretada per la New Philharmonia Orchestra. Anthony Payne a la seva ressenya del Daily Telegraph va escriure: Música Estilísticament, la música de Brian es podria descriure a grans trets com en un idioma romàntic tardà, mostrant la influència de Gustav Mahler en la seva ambiciosa orquestració i tonalitat progressiva. A Germanophile –el text dels Salms de la seva quarta simfonia es canta en alemany–, les principals influències musicals de Brian són principalment compositors germànics com Wagner, Bruckner, Strauss, Mahler i Bach, així com Elgar. La música de Brian és fonamentalment tonal més que atonal i mostra poca o cap influència de la dodecafonía; tanmateix, sovint està puntuat amb passatges violents i de vegades dissonants.
La música de Brian té diversos trets distintius: el gust pels ritmes puntejats extrems, les notes de metall profundes i diversos timbres d'arpa, piano i percussió poc característics, i altres sons i textures orquestrals inusuals. També són típics els moments de quietud, com l'arpegi lent d'arpa que s'escolta prop de l'inici i el final de la Vuitena Simfonia. No obstant això, la característica més notable de la seva música és la seva inquietud: poques vegades un estat d'ànim persisteix molt abans que es contrasti, sovint de manera brusca, amb un altre. Fins i tot en els moviments lents de Brian, la meditació lírica no sovint estructura la música molt abans que els pensaments inquiets s'introdueixin. Tot i que la naturalesa fragmentària de la seva música milita en contra de la unitat temàtica clàssica, sovint utilitza blocs estructurals de so, on ritmes i material temàtic similars fan al·lusió a passatges anteriors (a diferència de l'enunciat i la recapitulació clàssics). Per molt fragmentària que sigui la música de Brian, manté la cohesió simfònica mitjançant processos tonals a llarg termini (similar a la "tonalitat progressiva") de Carl Nielsen, on la música apunta cap a una tonalitat, en lloc d'estar en una tonalitat d'inici i tornar-hi.
Com Bach i Bruckner, Brian era organista, i el repertori d'orgue va influir en els seus hàbits musicals (i l'orgue apareix en diverses de les seves simfonies). Altres fonts d'influència són la música de carrer victoriana tardana, i particularment les bandes de metall i militars: encara que va compondre poca música dedicada per a bandes de metall, els instruments de metall són sovint prominents a la música orquestral de Brian, igual que les marxes.