La representació del trastorn de l'espectre autista en els mitjans de comunicació, com passa amb moltes altres persones neurodivergents, es basa en una imatge popular de les persones autistes i l'autisme en si que sovint es basa en informació inexacta, donant lloc a tergiversacions. La percepció del públic sobre l'autisme és sovint la base d'aquestes representacions de ficció en novel·les, biografies, pel·lícules i sèries de televisió.

Sovint, aquestes representacions tenen la intenció de provocar la pietat i la preocupació del públic pel tema, amb la perspectiva de la persona autista rarament mostrada realment, deixant al públic desconegut de l'autisme i el seu diagnòstic. Des de la pel·lícula Rain Man (1988) i particularment a partir de la dècada del 2000, la moda de la síndrome d'Asperger i del savi autista ha donat lloc a una representació de caràcters i habilitats atípiques (per exemple, la capacitat de multiplicar un gran nombre sense calculadora) en els mitjans de comunicació, equiparat erròniament, pels espectadors, amb representacions precises de totes les persones autistes i del mateix autisme.

Algunes pel·lícules recents com Pastís de pera amb lavanda (2015) presenten personatges autistes inspirats en persones reals. També hi ha un debat emergent per fomentar la interpretació de personatges autistes per part d'actors que són ells mateixos autistes.

Història

Des de la dècada del 1970, les representacions fictícies de persones amb autisme, inclosa la síndrome d'Asperger i altres trastorns de l'espectre autista, s'han tornat cada cop més habituals. L'ampliació dels criteris de diagnòstic de l'autisme a la dècada del 1990 va provocar «transformacions en les representacions de l'autisme», en particular amb el descobriment de la síndrome d'Asperger. Des de la dècada del 1990 i del 2000, la síndrome d'Asperger es va posar de moda a la televisió, al cinema i a la ficció.

L'autisme és generalment poc conegut als mitjans de comunicació, cosa que provoca moltes tergiversacions. Fins a la dècada del 1990, segons la sociòloga francesa Brigitte Chamak, les representacions dels mitjans de comunicació es van centrar principalment en persones que intentaven educar nens autistes.

Televisió i cinema Segons Brigitte Chamak, les pel·lícules que dataven de l'època en què l'autisme es considerava un trastorn rar i només es referia als nens muts van donar lloc a pel·lícules que representaven intents d'educació infantil, tal com va il·lustrar L'infant salvatge de François Truffaut el 1970, el documental Ce gamin, là de Renaud Victor, el 1975, i les pel·lícules més poc conegudes d'Alfred i Françoise Brauner, dedicades al seu centre educatiu de Saint-Mandé, i realitzades entre 1967 i 1996.

Documentals Autism Every Day Autism Every Day (Autisme a diari) és una pel·lícula documental estatunidenca de 2006 patrocinada per Autism Speaks i produïda per Lauren Thierry, Jim Watkins i Eric Solomon. Consisteix principalment en entrevistes amb mares de nens autistes, i va ser seleccionat per a una projecció especial al Festival de Cinema de Sundance el 2007.

Aquest documental se centra en l'estrès i la desesperació ocasional que comporta criar nens amb autisme. És criticat pel Moviment pels drets dels autistes:

孤独症 孤独症 / Gūdú zhèng (Autisme) és un documental xinès, subtitulat i traduït a l'anglès sota el títol Children of the Stars. 星星的孩子 / Xīngxīng de háizi, en català «nen de les estrelles», és una expressió utilitzada a Taiwan per descriure nens autistes.. Aquest documental se centra en l'Institut de Recerca Educativa Xingxingyu de Pequín (北京星星雨教育研究所), creat el 1993 a Pequín per Tian Huiping. El 1992, va viatjar de Chongqing a Pequín per buscar ajuda per al seu fill autista. Va posar en marxa l'escola un any després. Finançada únicament amb donacions, aquesta escola és la primera institució no governamental xinesa destinada a acollir nens autistes. Ofereix un programa educatiu d'11 setmanes, basat en el mètode ABA.

The Horse Boy Basada en el llibre autobiogràfic del mateix nom (The Horse Boy: A Father's Quest to Heal His Son, 2009), The Horse Boy (El noi dels cavalls, 2009) és una pel·lícula dirigida per Michel Orion Scott i distribuïda per Zeitgeist Films que segueix la recerca de Rupert Isaacson i la seva esposa, Kristen Neff, per trobar la curació del seu fill autista, Rowan, després de descobrir que l'estat de Rowan sembla millorar amb el contacte amb cavalls. La família abandona la seva llar a Texas en un ardu viatge a Mongòlia.

Le Cerveau d'Hugo Le cerveau d'Hugo (El cervell d'Hugo) és un documental francès dirigit per Sophie Révil l'any 2012. Durant 1 hora i 35 minuts s'endinsa en la vida d'Hugo, un jove autista diagnosticat d'Asperger des de molt jove. El documental tracta tots els aspectes de la vida d'un Aspie disseccionant comportaments com ara dificultats amb les relacions socials o fins i tot amb el llenguatge i interessos limitats (aquí el piano). Paral·lelament al llargmetratge, el documental ofereix el testimoni d'infants, adolescents i adults amb síndrome d'Asperger.

Molt acceptat, aquest documental té un impacte real en la visió de l'autisme i la seva desmediatització.

Pel·lícules de ficció Des de la dècada del 1970, han aparegut personatges en pel·lícules i televisió amb trets que es podrien descriure com a «espectre de l'autisme». Els personatges es van presentar o descriure com obertament autistes, o es van dissenyar amb molts trets propis del transtorn de l'espectre autista (TEA).

Filmografia miniatura|Dustin Hoffman va rebre un Oscar al millor actor pel seu paper a Rain Man, 1989 1988: Rain Man de Barry Levinson; La pel·lícula explica la història de Charlie Babbitt (Tom Cruise), un jove i egocèntric comerciant d'automòbils de luxe que descobreix que el seu difunt pare ha deixat gairebé tota la seva fortuna a Raymond Babbitt (Dustin Hoffman), un savi autista i germà de Charlie, l'existència del qual Charlie abans no ho sabia. 2002: Les Diables de Christophe Ruggia; La pel·lícula explica l'amor incestuós de dos orfes fugitius, Joseph (Vincent Rottiers) i la seva germana Chloé (Adèle Haenel), que és autista no verbal i al·lèrgica al contacte físic. 2006: Crazy in Love (o Mozart and the Whale) de Petter Næss; Donald (Josh Hartnett) és un taxista amb Asperger que té un do per als números. Sentint-se molt sol, funda un grup per a persones autistes. Un dia s'uneix al grup una nova noia, Isabelle (Radha Mitchell), una perruquera amb Asperger dotada en música i art. Es coneixen i tots dos estimen els animals, concretament els ocells. Es desenvolupa una afinitat entre ell i Isabelle. 2006: Snow Cake de Marc Evans; Pel·lícula dramàtica sobre la relació entre Linda (Sigourney Weaver), que pateix autisme, i un turista britànic neuròtic, Alex (Alan Rickman), 2007: Autism: The Musical és un documental sobre les vides de diversos nens autistes i les seves famílies, mentre els nens escriuen i munten una obra de teatre. La pel·lícula va guanyar diversos premis, inclosos dos Premis Emmy.10 11 La pel·lícula gira entorn The Miracle Project, una organització sense ànim de lucre dedicada a proveir una vàlvula d'escapament creativa als nens autistes. 2008: Ben X de Nic Balthazar; Un jove flamenc de 17 anys que pateix la síndrome d'Asperger, presenta moltes dificultats per viure de manera normal. S'aïlla en un món virtual, jugant a un joc en línia, ArchLord. A través d'aquest joc coneix una altra usuària anomenada Scarlite, a qui coneixerà en la vida real i que l'ajudarà a afrontar les seves adversitats. 2009: Adam de Max Mayer; Adam Raki (interpretat per Hugh Dancy) és un jove tímid i aïllat amb síndrome d'Asperger, que viu sol a Manhattan després que el seu pare marxés. A causa de la seva condició, Adam té dificultats per comunicar-se amb els altres, i prefereix escapar a la seva passió: l'exploració espacial. Beth Buchwald, un personatge interpretat per Rose Byrne, és una professora i autora de llibres infantils que es trasllada a l'apartament just a sobre del d'Adam. Una nit, la Beth es sorprèn al trobar-lo netejant la seva finestra, penjant del terrat de l'edifici, amb un vestit espacial. Beth desenvoluparà una amistat per a Adam malgrat les seves peculiaritats. Aquest últim tindrà l'esperança d'una relació amb ella, però els primers intents seran maldestres per la seva por a la interacció social. Finalment, s'alliberarà prou de les seves rutines per poder viure amb Beth. 2009: Mary et Max d'Adam Elliot; És una comèdia negra australiana, en forma de pel·lícula d'animació. Va ser escrita i dirigida per Adam Elliot i produïda per Melanie Coombs. Inspirada per la seva amistat amb Max, Mary estudia psicologia a la universitat i escriu el seu doctorat sobre la síndrome d'Asperger amb Max com a subjecte de prova. Ella espera que el seu escrit es publiqui en un llibre, però quan Max en rep una còpia, s'enfada perquè no ha tingut en compte la seva condició, que es veu com una part integral de la seva personalitat, i no com un trastorn que necessita tractament. Talla la comunicació amb Mary. Aquesta última, profundament afectada, acaba amb la seva carrera incipient i s'enfonsa en la depressió començant a beure, com havia fet la seva mare abans que ella. Per casualitat, un dia, mentre busca en un armari, troba una llauna de llet condensada i l'envia a Max com a disculpa. Es produirà el desenvolupament d'una amistat inusual. 2010: My Name Is Khan de Karan Johar. 2010: Temple Grandin de Mick Jackson (TV), basat en la vida de l'estatunidenc Temple Grandin. 2014: Imitation Game de Morten Tyldum, basat en la vida d'Alan Turing. 2014: X+Y és una pel·lícula el protagonista de la qual, Nathan Ellis, està basat en el geni Daniel Lightwing, que té Síndrome d'Asperger. 2015: Le Monde de Nathan de Morgan Matthews. 2015: Le Goût des merveilles, d'Éric Besnard; La pel·lícula és fruit d'un ampli treball de documentació sobre l'autisme d'Eric Besnard, el director, i s'inspira, entre altres coses, en els llibres de Daniel Tammet i de Josef Schovanec. 2015: The Big Short, és una pel·lícula sobre la crisi del 2008 que se centra considerablement en el gestor de fons de cobertura Michael Burry, interpretat per l'actor anglès Christian Bale en un paper destacat. Burry creu estar a l'espectre autista, amb Síndrome d'Asperger. No es revela en el transcurs de la pel·lícula, però s'insinua clarament. 2016: Mr. Wolff (The Accountant), de Gavin O'Connor. 2018: Monsieur je-sais-tout, de François Prévôt-Leygonie. 2019: Hors normes, de Olivier Nakache i Éric Toledano; Presentat fora de competició a la cloenda del 72è Festival de Cannes 2019. 2020: T'en fais pas, j'suis là; Telefilm dirigit per Pierre Isoard, amb Samuel Le Bihan en el paper del pare d'un nen autista.

Sèries de televisió Spock de Star Trek El personatge de Spock, interpretat per Leonard Nimoy a Star Trek, s'ha comparat sovint amb algú amb síndrome d'Asperger, sobretot per Tony Attwood que analitza el conflicte que suposa la seva naturalesa dual, la seva herència vulcaniana l'empeny cap a la raó i la lògica, tenint en compte que les emocions degudes l'herència humana són una debilitat.

Sheldon Cooper de la sèrie The Big Bang Theory

miniatura|L'actor Jim Parsons, que interpreta Sheldon, parlant a la Comic-Con Sheldon Cooper (interpretat per Jim Parsons) és un físic de l'Institut Caltech que té un coeficient intel·lectual de 187. És famós per la seva ferma creença que ningú pot tenir una intel·ligència igual a la seva, així com per fer una mica de detall sobre fets i teories científiques aparentment trivials per a ell, i per no tenir pràcticament cap socialització. Tot i que el comportament de Sheldon pot assemblar-se al comportament de certes persones amb síndrome d'Asperger, és important assenyalar que aquest personatge és particularment caricaturitzat, i que els mateixos escriptors van recordar a l'hora de definir els seus comportaments sheldonescs.

Abed Nadir de Community