El creuer Mikuma (三隈, Mikuma ) va ser un creuer pesant de la Marina Imperial Japonesa. El segon vaixell de quatre de la classe Mogami,Whitley, Cruisers of World War Two, p. 181-184 se li va col·locar la quilla el 1931 i assignat el 1935. Durant la Segona Guerra Mundial va participar en la batalla de l'estret de Sunda el febrer de 1942 i a la batalla de Midway el juny de 1942, i va ser enfonsat l'últim dia d'aquest darrer enfrontament, el 6 de juny.
El vaixell va rebre el nom del riu Mikuma a la prefectura d'Oita, Japó.
Fons Construïts sota el Programa de Reposició de la Flota de 1931, els creuers de la classe Mogami van ser dissenyats amb els límits màxims permesos pel Tractat Naval de Washington, utilitzant l'última tecnologia. Això va donar lloc a l'elecció d'una bateria principal de doble propòsit (DP) de 155 mm en cinc torretes triples amb capacitat d'elevació de 55°. Per estalviar pes, es va utilitzar la soldadura elèctrica , així com l'alumini a la superestructura, i l'ús d'un sol embut. Els nous motors de turbina amb engranatges d'impuls, juntament amb una protecció antiaèria molt pesada, van donar a la classe una velocitat i una protecció molt elevades. No obstant això, la classe Mogami també estava plagada de problemes tècnics a causa del seu equip no provat i també va demostrar ser inestable i pesat a la part superior, a causa d'amuntegar massa equip en un casc relativament petit.
Carrera de servei Carrera inicial El Mikuma es va completar a les drassanes de Mitsubishi a NagasakiWatts, Japanese Warships of World War II, p. 101 el 29 d'agost de 1935.
A partir de 1939, Mikuma va ser introduït per a una reconstrucció substancial, substituint les torretes triples de 155 mil·límetres (6 polzades) per canons bessons de 203 mm (8 polzades) (les torretes de 155 mm van anar al cuirassat Yamato). També es van afegir protuberàncies de torpedes per millorar l'estabilitat, però l'augment del desplaçament va provocar una reducció de la velocitat.
El Mikuma va participar en l'ocupació de la Cotxinxina, la Indoxina francesa, després que el Japó i les autoritats franceses de Vichy arribessin a un acord sobre l'ús de les seves instal·lacions aèries i portuàries a partir del juliol de 1941, des de la seva base operativa a Hainan. En el moment de l'atac a Pearl Harbor, el Mikuma va ser assignat per cobrir la invasió de Malàisia com a part de la 7a divisió de creuers sota la primera flota expedicionària del sud del vicealmirall Jisaburo Ozawa, proporcionant un suport proper per al desembarcament de les tropes japoneses a Singora, Patani i Kota Bharu.
El desembre de 1941, el Mikuma va rebre l'encàrrec de la invasió de Borneo britànic, juntament amb el Mogami, cobrint el desembarcament de les tropes japoneses a Miri i Kuching. Al febrer de 1942, el Mikuma va rebre l'encàrrec de cobrir els desembarcaments de les tropes japoneses a Sumatra i Java. El 10 de febrer, el Mikuma i el Chōkai van ser atacats pel submarí , que va disparar quatre torpedes, però va fallar.
Batalla de l'estret de Sonda A les 23:00 del 28 de febrer de 1942, el Mikuma i el Mogami, el destructor Shikinami, el creuer lleuger Natori i els destructors Shirakumo, Murakumo, Shirayuki, Hatsuyuki i Asakaze van arribar i van enfrontar-se als creuers i HMAS Perth amb trets i torpedes després que els vaixells aliats ataquessin els transports japonesos a l'estret de la Sonda. A les 23.55, el Houston va anotar impactes contra el Mikuma que li van fer perdre l'energia elèctrica, però es va restaurar ràpidament. Durant la batalla, el Mikuma va perdre sis homes i altres onze van resultar ferits. Tant el Houston com el Perth van ser enfonsats durant l'enfrontament, així com el transport Ryujo Maru amb el comandant del 16è Exèrcit de l'IJA, el tinent general Hitoshi Imamura, tot i que el general va sobreviure a l'enfonsament.
Al març, el Mikuma i la divisió de creuers 7 es van basar a Singapur per cobrir els desembarcaments japonesos a Sumatra i la presa de les illes Andaman.
Des de l'1 d'abril de 1942, la divisió de creuers 7 amb base a Mergui es va unir a la divisió de creuers 4 per participar en les incursions de l'oceà Índic. El Mikuma, el Mogami i el destructor Amagiri es van separar i van formar el Grup del Sud, que va caçar la navegació mercant a la badia de Bengala, mentre que el Chōkai, el creuer lleuger Yura de l'esquadró 4 de destructors i els destructors Ayanami, Yūgiri, Asagiri i Shiokaze cobrien les zones del nord. Durant l'operació, el Grup Sud va reclamar morts en el vaixell de passatgers britànic Dardanus de 7.726 tones i el vaixell de vapor britànic Ganara de 5.281 tones i el vaixell mercant britànic Indora de 6.622 tones, en ruta de Calcuta a Maurici.
El 22 d'abril, la divisió de creuers 7 va tornar a Kure, i el Mikuma va entrar al dic sec per a una revisió. El 26 de maig, la divisió de creuers 7 va arribar a Guam per oferir un suport proper al grup de transport d'invasió a mig camí del contraalmirall Raizo Tanaka. La tripulació va ser informada que un cop finalitzada l'operació Midway es dirigirien a les illes Aleutianes i d'allí a Austràlia.
Batalla de Midway El 5 de juny, l'almirall Isoroku Yamamoto, CINC de la Flota Combinada va ordenar a la 7a Divisió de Creuers bombardejar Midway en preparació per a un desembarcament japonès. El Mikuma en aquell moment estava capitanejat pel capità Sakiyama Shakao, antic patró del creuer Abukuma. La 7a Divisió de Creuers i la 8a Divisió de Destructors estaven a 410 milles nàutiques (760 km; 470 milles) de distància de l'illa, de manera que van fer una carrera a gran velocitat a 35 nusos (65 km/h; 40 mph). El mar estava mogut i els destructors es van quedar enrere. A les 21.20, l'ordre va ser cancel·lada; no obstant això, a causa d'una confusió, la 7a divisió de creuers no va rebre l'ordre fins a les 02:10 de l'endemà, quan estava a només 80 km de Midway. Això va situar la divisió de creuers 7 dins del rang del submarí , que va ser detectat pel creuer Kumano. El Kumano va indicar una alerta submarí a la formació i va ordenar als vaixells que fessin maniobres evasives cap a l'esquerra. L'esquadra va quedar en confusió. El Kumano va girar bruscament cap a babord durant una estona, cap a l'oest, abans de girar lleugerament a estribord cap al nord. El Suzuya la va seguir però va anar una mica menys cap a babord. Es va trobar dirigint-se directament cap al Kumano , però va girar bruscament a estribord i va evitar xocar amb el Kumano. El Mikuma va intentar reflectir els moviments del Suzuya, girant cap a port i després girant més a port després de veure que el Suzuya maniobrava per evitar el vaixell insígnia de la formació (per evitar quedar-se enredat amb el vaixell insígnia). El Mogami, a la part posterior de la formació, havia fet un gir cap a port i va mantenir un rumb recte en direcció nord-oest. L'últim gir del Mikuma a port l'havia portat directament al curs del Mogami. A la foscor, el Mogami no va veure el Mikuma fins que va estar molt a prop del Mogami , avançant-se per la seva proa d'estribord. El capità Soji del Mogami va intentar un gir brusc a babord de l'últim segon, però era massa tard. Això va donar lloc a una col·lisió en la qual el Mogami va xocar contra el port del Mikuma, sota el pont. La proa del Mogami va cedir i va quedar molt danyada. Els dipòsits de petroli de babord del Mikuma es van trencar i va començar a vessar petroli, però en cas contrari el seu dany va ser lleuger, gràcies en part al gir de l'últim segon a babord que va desviar la proa del Mogami en un angle des del costat de babord del Mikuma. Amb la seva proa malmesa, el Mogami només podia fer 12 nusos (22 km/h; 14 mph) de moment, i en general era difícil de manejar i maldestre. Els destructors Arashio i Asashio de la 8a Divisió de Destructors, que havien avançat al vapor amb el Suzuya i el Kumano a gran velocitat per escapar del rang dels avions de Midway, van rebre l'ordre de Kurita d'invertir el rumb i escortar el Mogami i eñ Mikuma . A les 06:30, un PBY Catalina va detectar els retardats, gràcies a l'enorme rastre de petroli que es filtrava des del Mikuma, i va enviar les seves coordenades per radio a l'almirall Spruance. Durant tot el dia, en una aura de gran confusió, molts informes d'albiraments nord-americans identificarien malament un dels dos vaixells com un cuirassat. Altres albiraments del vaixell insígnia dela 7a Divisió de Creuers a gran velocitat cap al nord-oest, combinats amb els informes de cuirassats i les sospites d'un cinquè portaavions a l'aguait, van provocar una gran consternació per part de Spruance i el seu personal a la Task Force 16, que pensava que la força més ràpida que navegava al nord-oest era la que contenia el cuirassat. Midway no va perdre el temps després de rebre l'informe i va llançar les restes del VMSB-241 que contenia 12 bombarders en picada (6 SBD Dauntlesses i 6 SB2Us dividits en dues ales). Els avions van recórrer la curta distància de 40 milles fins al seu objectiu i va trobar els dos creuers. Malgrat el seu arc danyat i la velocitat molt reduïda, el Mogami va començar maniobres evasives juntament amb el Mikuma i no va rebre cops de la secció Dauntless. El capità Richard E. Fleming, al comandament de la secció Vindicator, va dirigir els seus bombarders en un atac de bombardeig planejat. Els dos creuers van respondre amb un precís i efectiu foc antiaeri, i van aconseguir derrocar el bombarder de Fleming. Gairebé tan aviat com va acabar aquest atac, un grup de vuit bombarders de nivell B-17 que operaven des de Midway, liderats pel tinent coronel Brooke E. Allen, van arribar per atacar els dos creuers. Van atacar en dues seccions de quatre avions i van llançar un total de 39 bombes al voltant dels dos vaixells sense impactes. Aquest atac va concloure cap a les 08:30. miniatura|El Mikuma poc abans d'enfonsar-se miniatura|El Mikuma poc abans d'enfonsar-seMikuma cremant després de ser bombardejat per avions portaavions nord-americans, just abans d'enfonsar-se. Observeu la seva secció mitjana completament destruïda. miniatura|El Mikuma vist cremant des d'un bombarder en picada. El Mogami és visible a la dreta, i l'Arashio lleugerament visible entre ells, 1500-25, 6 de juny de 1942.