La Simfonia núm. 2 en do menor, op. 12, va ser composta per Alfredo Casella el 1909. La va dedicar al compositor George Enescu. L'estrena va tenir lloc el 23 d'abril de 1910 a la Salle Gaveau de París sota la direcció del compositor. Té una durada de gairebé 50 minuts.
Moviments I Lento, grave, solenne - Allegro energico II Allegro molto vivace – Trio: Maggiore. Più allegro III Adagio, quasi andante IV Finale. Tempo di marcia ben risoluto, con fuoco – Epilogo. Adagio mistico. Con tutta l'intensità di espressione possibile
Origen i context L'estiu del 1908 va començar a compondre la Segona Simfonia, influïda per Mahler, Strauss, Rimski-Kórsakov i Balàkirev, però poc pel context francès on havia viscut onze anys com a estudiant. També reflectia el seu caràcter italià, ja allunyat de l'impressionisme i cercant nous camins musicals. El setembre va enviar la partitura a Saint-Saëns per demanar-li la seva opinió i aquesta va ser la resposta:
Recepció El 23 d'abril, Casella va dirigir les primeres interpretacions de la Simfonia núm. 2, la Suite en do major i Itàlia. Va tenir força èxit entre el públic i la crítica. A la tardor del mateix any, Willem Mengelberg el va convidar a Amsterdam per repetir el mateix programa.
Enregistraments 2010: Gianandrea Noseda dirigint l'Orquestra Filharmònica de la BBC. Chandos (CHAN 10605).
Referències
Bibliografia
Categoria:Composicions en do menor Casella 02 Categoria:Composicions musicals del 1910 Categoria:Obres d'Alfredo Casella