Margaret Brooke Sullavan (Norfolk, 16 de maig de 1909 - 1 de gener de 1960)Studio publicity incorrectly reported her year of birth as 1911, according to Lawrence J. Quirk's Child of Fate – Margaret Sullavan, St. Martin's Press, New York, 1986; , p. 5 va ser una actriu de teatre i cinema estatunidenca.
Va començar la seva carrera a l'escenari el 1929 amb els University Players a Cape Cod (Massachusetts). El 1933, va cridar l'atenció del director de cinema John M. Stahl i va fer el seu debut a la pantalla aquell mateix any a Only Yesterday. Va continuar tenint èxit a l'escenari i al cinema, sent sobretot coneguda per The Shop Around the Corner.
Sullavan va preferir treballar a l'escenari i va fer només setze pel·lícules, quatre de les quals eren al costat del seu amic íntim James Stewart en una col·laboració popular que va incloure The Mortal Storm i The Shop Around the Corner. Stewart i Sullavan també eren amics íntims de Henry Fonda, amb qui Sullavan es va casar de 1931 a 1933. Va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu per la seva actuació a Three Comrades (1938). A principis de la dècada de 1940 es va retirar de la pantalla per dedicar-se als seus fills i al treball escènic. Va tornar a la pantalla l'any 1950 per fer la seva darrera pel·lícula, No Sad Songs for Me, en la qual interpretava a una dona que es moria de càncer. Durant la resta de la seva carrera, només va aparèixer al teatre. Les representacions escèniques populars inclouen Terry Randall a Stage Door, Sally Middleton a The Voice of the Turtle i Sabrina Fairchild a Sabrina Fair.
Primers anys Sullavan va néixer el 16 de maig de 1909 a Norfolk (Virgínia), filla d'un corredor de borsa ric, Cornelius Sullavan, i la seva dona, Garland Councill Sullavan. Tenia un germà petit, Cornelius, i una germanastra, Louise «Weedie» Gregory.1920 United States FederalCensus Els primers anys de la seva infància els va passar aïllada dels altres nens. Va patir una debilitat muscular dolorosa a les cames que li impedia caminar, de manera que no va poder socialitzar amb altres nens fins als sis anys. Després de la seva recuperació, va emergir com una nena aventurera i poc femenina que preferia jugar amb nens d'un barri més pobre, per a la desaprovació dels seus pares amb consciència de classe.Quirk, p. 5–7 Les seves primeres actuacions de ball van ser a l'escola dominical de l'església episcopal de St. Andrew.
Va assistir a un internat a l'Institut Episcopal de Chatham (ara Chatham Hall), a Chatham (Virgínia), on va ser presidenta del cos estudiantil i va pronunciar l'oració de salutació el 1927. Sullavan es va traslladar a Boston i va viure amb la seva germanastra, Weedie, mentre estudiava dansa a l'estudi Denishawn de Boston i (en contra dels desitjos dels seus pares) i teatre al Copley Theatre. Quan els seus pares van reduir el seu subsidi al mínim, Sullavan va treballar com a dependenta a la Harvard Cooperative Bookstore (The Coop), situada a Harvard Square, Cambridge.Quirk, p. 14.
Carrera Primers anys Sullavan va aconseguir un paper de repartiment a la producció de primavera de 1929 de la Harvard Dramatic Society Close Up, un musical escrit pel sènior de Harvard Bernard Hanighen, que després va ser compositor de Broadway i Hollywood.
El president de la Harvard Dramatic Society, Charles Leatherbee, juntament amb el president del Princeton's Theatre Intime, Bretaigne Windust, que junts havien establert els University Players a Cape Cod l'estiu anterior, van convèncer Sullavan perquè s'unís a ells per a la seva segona temporada d'estiu. Un altre membre de la Universitat Players va ser Henry Fonda, que va fer protagonitzar el paper còmic a Close Up.
L'estiu de 1929, Sullavan va aparèixer al costat de Fonda a The Devil in the Cheese, el seu debut a l'escenari professional. Va tornar durant la major part de la temporada 1930 de University Players. El 1931, va participar en una producció amb els University Players entre el tancament de la producció de Broadway d'A Modern Virgin al juliol i la seva gira al setembre. Es va tornar a incorporar als University Players durant la major part de la seva temporada d'hivern de 18 setmanes 1930–31 a Baltimore.Houghton, Norris. But Not Forgotten: The Adventure of the University Players. New York, William Sloan Associates, 1951.
Els pares de Sullavan no aprovaven la seva elecció de carrera. Tanmateix, després d'assistir a Strictly Dishonorable (1930) de Preston Sturges, van reconèixer el seu talent i van deixar les seves objeccions. «Per al meu profund alleujament —va recordar Sullavan més tard— vaig pensar que hauria d'aguantar per sempre la seva xerrameca sobre el tema.»Quirk, p. 18.
Un caçatalents de Shubert també la va veure en aquella obra i finalment va conèixer el mateix Lee Shubert. En aquell moment, Sullavan patia una forta laringitis i la seva veu era més ronca de l'habitual. A Shubert li va encantar. En els anys posteriors, Sullavan faria broma dient que va conrear aquella «laringitis» fins a una ronquera permanent posant-se en tots els càstings disponibles.Quirk, p. 18. miniatura|220x220px| Sullavan en el seu paper nominat a l'Oscar com a Pat Hollmann a Three Comrades (1938) Sullavan va fer el seu debut a Broadway amb A Modern Virgin (una comèdia d' Elmer Harris) el 20 de maig de 1931 i va començar la gira el 3 d'agost.
En un moment del 1932, va protagonitzar quatre fracassos de Broadway seguits (If Love Were All, Happy Landing, Chrysalis (amb Humphrey Bogart) i Bad Manners), però la crítica va elogiar l'actuació de Sullavan en totes elles.Quirk, p. 24 El març de 1933, Sullavan va substituir una altra actriu a Dinner at Eight in New York. El director de pel·lícules John M. Stahl va veure l'obra i va quedar intrigat per Sullavan. Va decidir que seria perfecta per a una pel·lícula que estava planejant, Only Yesterday.
En aquell moment, Sullavan ja havia rebutjat ofertes de contractes de cinc anys de Paramount i Columbia.Hayward, Brooke. Haywire. Jonathan Cape Ltd., London, 1977; , p. 190. Universal Pictures va oferir a Sullavan un contracte de tres anys i dues imatges per any a 1.200 dòlars setmanals. Ho va acceptar i va tenir una clàusula al seu contracte que li permetia tornar als escenaris ocasionalment.Quirk, p. 26 Més tard en la seva carrera, Sullavan només va signar contractes a curt termini perquè no volia ser «propietat» de cap estudi.Quirk, p. 83.
Hollywood Sullavan va arribar a Hollywood el 16 de maig de 1933, el seu 24è aniversari. El seu debut al cinema va arribar aquell mateix any a Only Yesterday. Quan es va veure a ella mateixa en les primeres presses de la pel·lícula, va quedar tan consternada que va intentar comprar el seu contracte per 2.500 dòlars, però Universal s'hi va negar. A la seva ressenya del 10 de novembre de 1933 a The New York Herald Tribune, Richard Watts, Jr. va escriure que Sullavan «interpreta l'heroïna tràgica i enamorada d'aquesta orgia sentimental astuta amb una simpatia tan directa, una sàvia reticència i un sentiment honest que s'estableix amb ella mateixa una certa definició com una de les persones del cinema que cal veure».Quirk, p. 27–29.
El següent paper de Sullavan va arribar a Little Man, What Now? (1934), una pel·lícula sobre una parella que lluita per sobreviure a l'empobrida Alemanya posterior a la Primera Guerra Mundial. Universal es va mostrar reticent a produir una pel·lícula sobre l'atur, la fam i els sensellarisme, però Little Man era un projecte important per a Sullavan. Ella esmentaria la seva aparició a la pel·lícula com un dels pocs papers de Hollywood que li van proporcionar una gran satisfacció.Quirk, p. 31–35.
A The Good Fairy (1935), Sullavan va poder il·lustrar la seva versatilitat. Durant la producció, es va casar amb el seu director, William Wyler.Quirk, p. 35, 44. miniatura|Sullavan a la portada de Photoplay, 1934 So Red the Rose (1935) de King Vidor tractava de la gent del Sud de la Guerra Civil americana i va precedir en un any la publicació de la novel·la més venuda de Margaret Mitchell, Allò que el vent s'endugué i en quatre anys la seva adaptació cinematogràfica. Sullavan interpretava una bella infantil del sud que madura fins a convertir-se en una dona responsable.
A Next Time We Love (1936), Sullavan va interpretar al costat de l'aleshores desconegut James Stewart. Havia estat fent campanya perquè Stewart fos el seu protagonista, i l'estudi va complir per por que ella organitzés una amenaça de vaga.Dewey, Donald. James Stewart. Sphere, London; , pg. 145. La pel·lícula tractava d'una parella casada que s'havia separat al llarg dels anys. Aquesta va ser la primera de les quatre pel·lícules fetes junts per Sullavan i Stewart. esquerra|miniatura|200x200px| Fotograma de The Shining Hour (1938) A la comèdia The Moon's Our Home (1936), Sullavan va actuar al costat del seu exmarit Henry Fonda, com a parella acabada de casar. Dorothy Parker i Alan Campbell van ser reclutats per millorar el diàleg del guió, segons la insistència de Sullavan. La seva setena pel·lícula, Three Comrades (1938), és un drama ambientat a l'Alemanya posterior a la Primera Guerra Mundial. Va obtenir una nominació a l'Oscar pel seu paper i va ser nomenada millor actriu de l'any pel Cercle de Crítics de Cinema de Nova York.
Sullavan es va reunir amb Stewart a The Shopworn Angel (1938). Stewart va interpretar un dolç i ingenu soldat texà en el seu camí per lluitar a la Primera Guerra Mundial que es casa per primera vegada amb Sullavan. La novena pel·lícula de Sullavan va ser The Shining Hour (1938), on interpretava la cunyada suïcida del personatge de Joan Crawford. A The Shop Around the Corner (1940), Sullavan i Stewart van tornar a treballar junts, interpretant a col·legues que sense saber-ho intercanvien cartes entre ells.
El 1940, Sullavan també va aparèixer a The Mortal Storm, una pel·lícula sobre la vida dels alemanys comuns durant l'ascens d'Adolf Hitler; va ser la seva darrera pel·lícula amb Stewart. Back Street (1941) va ser elogiada com una de les millors actuacions de la carrera de Hollywood de Sullavan, una pel·lícula per a la qual va cedir el primer lloc als títols de crèdit a Charles Boyer per assegurar-se que ell prengués el paper principal masculí.Quirk, p. 117. So Ends Our Night (1941) va ser un drama de guerra en què Sullavan, cedida a United Artists per a un acord d'una sola pel·lícula d'Universal, va interpretar una exiliada jueva que fugia dels nazis. miniatura|200x200px|Sullavan com a cantant de discoteca Daisy Heath a The Shopworn Angel (1938) Una decisió judicial de 1940 va obligar a Sullavan a complir el seu acord original de 1933 amb Universal, i li va obligar a aparèixer en dues pel·lícules més per a l'estudi. Aquestes pel·lícules serien Back Street (1941) i la comèdia lleugera Appointment for Love (1941).
Cry 'Havoc' (1943) va ser l'última pel·lícula de Sullavan amb MGM. Després de la seva finalització, va quedar lliure de tots els compromisos cinematogràfics. Sovint s'havia referit a MGM i Universal com a "presons".Quirk, p. 128.
Darrers anys esquerra|miniatura|300x300px|Sullavan i Leland Hayward entre els mecenes del Stork Club a la ciutat de Nova York, novembre de 1944 Sullavan va fer una pausa de les pel·lícules del 1943 al 1950. Al llarg de la seva carrera, Sullavan semblava preferir el teatre al cinema. Sentia que només a l'escenari podria millorar les seves habilitats com a actriu. "Quan aprengui realment a actuar, potser tornaré a portar el que he après a Hollywood i mostrar-lo a la pantalla", va dir en una entrevista l'octubre de 1936 (quan estava fent Stage Door a Broadway entre pel·lícules). "Però mentre el teatre de carn i ossos em tingui, serà al teatre de carn i ossos a qui pertanyo. Realment estic impactada per l'escenari. I si això és una traïció, Hollywood ho haurà d'aprofitar al màxim".Quirk, p. 80.