Marie-Louise von Franz (Múnic, Alemanya, 4 de gener de 1915 - Küsnacht, Suïssa, 17 de febrer de 1998) va ser una psicòloga i erudita junguiana suïssa, coneguda per les seves interpretacions psicològiques dels contes de fades i dels manuscrits alquímics. Va treballar i col·laborar amb Carl Jung des de 1933, quan el va conèixer, fins que va morir el 1961.
Marie-Louise Ida Margareta von Franz va néixer a Múnic, Alemanya, filla d'un coronel de l'exèrcit austríac.
Després de la Primera Guerra Mundial, el 1919, la seva família es va traslladar a Suïssa, prop de St. Gallen. A partir de 1928 va viure a Zúric, juntament amb la seva germana gran, perquè totes dues poguessin estudiar en un institut de Zúric especialitzat en llengües i literatura. Tres anys més tard, els seus pares també s'hi van traslladar.
Trobada amb Carl Gustav Jung Als 18 anys, l'any 1933, a punt d'acabar el batxillerat, von Franz va conèixer el psiquiatre Carl Gustav Jung. Juntament amb un company de classe i nebot de l'ajudant de Jung, Toni Wolff, ella i set nois amb els quals havia fet amistat van ser convidats per Jung a la seva torre de Bollingen a prop de Zúric. Per a von Franz, aquesta va ser una poderosa i "decisiva trobada en la seva vida", segons va dir a la seva germana més tard el mateix vespre.
A la reunió, Jung i els alumnes van parlar de psicologia. Quan Jung va parlar sobre una «dona mentalment malalta, que [en realitat, no simbòlicament] vivia a la lluna» M.L. von Franz va entendre que hi ha dos nivells de realitat. I que el món psicològic, interior, amb els seus somnis i mites, era tan real com el món exterior.Anne Maguire: "Marie-Louise von Franz. Doyenne", In James A. Hall and Daryl Sharp: Marie-Louise von Franz. The Classic Jungian and The Classic Jungian Tradition. Inner City Books, Toronto 2008, p. 36, .
Estudis, temps magres i tutories particulars El 1933, a la Universitat de Zúric, von Franz va iniciar estudis de filologia clàssica i de llengües clàssiques (llatí i grec) com a assignatures principals i de literatura i història antiga com a assignatures menors.
Arran de la gran pèrdua econòmica del seu pare a principis dels anys trenta, va haver d'autofinançar-se la matrícula, donant classes particulars com a tutora de llatí i grec a estudiants de secundària i universitaris. En els anys posteriors a acabar els seus estudis, va continuar així per mantenir-se, treballant en textos de contes de fades.
A més d'avançar en els seus estudis es va dedicar a aprofundir en la psicologia jungiana. Va assistir a les conferències psicològiques de Jung a l'Escola Politècnica Federal Suïssa de Zúric (ara l'Institut Federal Suís de Tecnologia) i, el 1935 i després, també va assistir als seus seminaris psicològics. El 1934 va començar la formació analítica amb Jung.
Col·laboració amb C.G. Jung Per tal de pagar a C.G. Jung per la seva anàlisi de formació, va traduir per a ell obres de textos grecs i llatins. Entre d'altres, va traduir dos manuscrits alquímics importants: Aurora Consurgens, que s'ha atribuït a Tomàs d'Aquino, i Musaeum Hermeticum. Com que molts dels seus passatges eren d'origen islàmic i persa, von Franz va prendre l'àrab com a assignatura d'estudi a la universitat.
Aquest va ser l'inici d'una llarga col·laboració amb C.G. Jung, que va continuar fins a la seva mort el 1961. La seva col·laboració va ser especialment estreta en el camp de l'alquímia. No només va traduir obres, també va comentar l'origen i el significat psicològic d'Aurora Consurgens. Va oferir suport a la teoria que el text cristià-alquímic podria haver estat dictat pel mateix Tomàs d'Aquino.
L'experiència que Jung va anomenar «psique objectiva» o «inconscient col·lectiu» va marcar la seva vida i el seu treball, així com la seva manera de viure. Va treballar per entendre la realitat d'aquesta psique autònoma que actua independentment de la consciència.
Carrera Von Franz va treballar amb Carl Jung, a qui havia conegut el 1933 i amb qui va col·laborar fins a la seva mort el 1961.Isler diu que Marie-Louise von Franz probablement ha estat "la col·laboradora més propera i important de C.G. Jung en l'últim terç de la seva vida". Vegeu el seu pròleg alemany a "Jungiana A, Vol. 2" (1990), pàg. 7. Aquest número estava dedicat a von Franz. Des de 1942 Marie-Louise von Franz va exercir com a analista, principalment a Küsnacht, Suïssa. El 1987 va afirmar haver interpretat més de 65.000 somnis.Boa, Frazer: The Way of the Dream. Windrose Films, Toronto 1988. .
Va escriure més de 20 llibres sobre psicologia analítica, sobretot sobre contes de fades, ja que es relacionen amb la psicologia arquetípica i la psicologia profunda. Va ampliar els temes i els personatges d'aquests contes i es va centrar en qüestions com el problema del mal, l'actitud canviant cap a l'arquetip femení.
Un altre camp d'interès i escriptura va ser l'alquímia, que von Franz va discutir des de la perspectiva psicològica jungiana. Va editar, traduir i comentar Aurora Consurgens, atribuïda a Tomàs d'Aquino, sobre el problema dels contraris en l'alquímia. Durant els últims anys de vida, va comentar el manuscrit alquímic àrab de Muḥammad Ibn Umail Hal ar-Rumuz (Resolució dels símbols).Marie-Louise von Franz: Book of the Explanation of the Symbols. Kitāb Ḥall ar-Rumūz by Muḥammad Ibn Umail. Psychological Commentary by Marie-Louise von Franz (= Corpus Alchemicum Arabicum. Vol. I A). Translated by Salwa Fuat and Theodor Abt, edited by Theodor Abt. Living Human Heritage Publications, Zürich 2006, . Per als alquimistes, la imaginatio vera era una aproximació important a la matèria. S'assembla en molts aspectes a la imaginació activa descoberta per C.G. Jung. Marie-Louise von Franz va donar una conferència el 1969 sobre la imaginació activa i l'alquímia i també va escriure sobre això a L'home i els seus símbols. La imaginació activa es pot descriure com un somni conscient. A L'home i els seus símbols va escriure:
Un tercer camp d'interès i investigació va ser la sincronicitat, la psique i la matèria i els números. Sembla que va ser desencadenat per Jung, la investigació del qual l'havia portat a la hipòtesi sobre la unitat dels mons psíquic i material: que són un i el mateix, només manifestacions diferents. També creia que aquest concepte de l'unus mundus es podia investigar mitjançant la recerca d'arquetips. A causa de la seva avançada edat, va lliurar el problema a von Franz. Dos dels seus llibres, Number and Time i Psyche and Matter, tracten d'aquesta investigació.
El 1968, von Franz va ser el primer a argumentar que l'estructura matemàtica de l'ADN és anàloga a la de lI Ching. Va citar lI Ching en un assaig, «Símbols de l'unus Mundus», publicat al seu llibre Psyche and Matter.
Una altra preocupació bàsica al llarg de moltes de les seves obres va ser com l'inconscient col·lectiu compensa l'unilateralitat del cristianisme i la seva imatge de déu dominant, mitjançant contes de fades i alquímia. En una anàlisi de les visions de santa Perpètua, màrtir,Meria-Louise von Franz. The Passion of Perpetua. A psychological interpretation of Her Visions.. The Jungian Classical Series. Spring Publ. Dallas 1980. . Reprint: Inner City books, Toronto 2004. escriu que aquestes visions ens permeten aprofundir en la situació espiritual inconscient de l'època. Mostren el profund conflicte d'aquella època, la transició del paganisme al cristianisme. «Els màrtirs apareixen en molts aspectes com les víctimes tràgiques i inconscients de la transformació que llavors s'estava realitzant en el fons de l'estrat col·lectiu de l'ànima humana: la transformació de la imatge de Déu» Un altre motiu compensatori és el simbolisme del vas del sant grial a la llegenda del Grial. En aquest llibre parla del simbolisme psicològic de les llegendes documentades del Sant Grial. Va evolucionar a partir de la finalització de la investigació inacabada d'Emma Jung, que se li havia demanat a Marie-Louise von Franz que assumís i publiques després de la mort d'Emma Jung.
En les visions del suís Sant Nikolaus von Flüe va tractar els aspectes de la foscor i el mal, així com el costat còsmic com a part d'una imatge més holística de Déu. Von Franz diu que les visions revelen tendències bàsiques de l'inconscient col·lectiu que semblen esforçar-se per desenvolupar encara més el simbolisme cristià i per això donen punts d'orientació, mostrant on la psique inconscient vol deixar-nos notar i entendre el problema dels contraris i per això portar-nos a més proximitat i por de Déu.Marie-Louise von Franz, Die Visionen des Niklaus von Flüe. Daimon, 1980 (first edition), 1991 (fourth edition), p. 129f. .
Pel·lícules A més dels seus nombrosos llibres, von Franz va fer una sèrie de pel·lícules el 1987 titulada The Way of the Dream, juntament amb el seu alumne, Fraser Boa. A The Wisdom of the Dream, una sèrie de televisió del canal 4, Londres 1989, von Franz va ser entrevistada.
Conferències i institucions Entre 1941 i 1944 von Franz va ser membre associada del Club Psicològic de Zúric. Allà va donar una primera conferència sobre les visions de Perpètua el 7 de juny de 1941, que més tard es va ampliar i es va publicar com el seu primer llibre The Visions of Perpetua. En els anys següents, va pronunciar moltes conferències al Club Psicològic de Zúric, que van constituir la base de molts dels seus llibres.
Entre 1942 i 1952 va treballar com a bibliotecària. El 1948 va ser cofundadora de l'Institut C.G. Jung de Zuric. El 1974, von Franz juntament amb alguns dels seus alumnes (René Malamud, Willi Obrist, Alfred Ribi i Paul Walder) van fundar la Stiftung für Jung'sche Psychologie (Fundació per a la psicologia junguiana). L'objectiu d'aquesta fundació és donar suport a la investigació i la promulgació de troballes en el camp de la psicologia profunda junguiana. També publica la revista Junguiana.
Interpretació dels contes de fades El 1935 Hedwig von Beit va demanar a Marie-Louise von Franz que l'ajudés a temps parcial a escriure un llibre sobre contes de fades. Von Franz es va embarcar en un llarg treball d'investigació i interpretació de nou anys. Els contes de fades van ser cada cop més importants per a ella pel que fa a qüestions psicològiques. L'obra es publicà en el llibre Symbolik des Märchens (Simbolisme dels contes de fades). No obstant això, aquesta obra (en tres volums) només es va publicar amb el nom de Hedwig von Beit i el nom de von Franz no hi va constar. Tot i així, Alfred Ribi diu que von Franz podria ser considerada la primera a descobrir i demostrar la saviesa psicològica dels contes de fades. En les seves conferències i llibres posteriors, connecta la interpretació dels contes de fades amb la vida quotidiana.
La interpretació de Von Franz dels contes de fades es basa en la visió de Jung d'aquestes narracions com un producte espontani i ingenu de l'ànima, que només pot expressar el que és l'ànima. Això vol dir que mira els contes de fades com a imatges de diferents fases de l'experiència de la realitat de l'ànima. Són «l'expressió més pura i senzilla dels processos psíquics inconscients col·lectius» i «representen els arquetips en la seva forma més simple, nua i concisa» perquè estan menys recoberts de material conscient que els mites i les llegendes. «En aquesta forma pura, les imatges arquetípiques ens ofereixen les millors pistes per a la comprensió dels processos que tenen lloc a la psique col·lectiva». «El conte de fades en si és la seva millor explicació; és a dir, el seu significat està contingut en la totalitat dels seus motius connectats pel fil de la història.[…] Cada conte de fades és un sistema relativament tancat que combina un significat psicològic essencial. que s'expressa en una sèrie d'imatges i esdeveniments simbòlics i s'hi descobreix».