miniatura|271x271px|Arxiu de cintes de vídeo En els arxius, el terme "audiovisual" s'utilitza sovint de manera genèrica per referir-se a materials diferents dels documents escrits. Les pel·lícules, els vídeos, les gravacions d'àudio, les imatges i altres mitjans audiovisuals es recopilen en arxius audiovisuals. Els registres audiovisuals inclouen una gran quantitat de coneixement, es consideren tresors culturals i s'han de preservar per a l'ús futur. Els materials impresos no tindrien el mateix abast entre diferents públics que els recursos audiovisuals.
Història L'arxivística audiovisual —la recopilació, preservació, gestió i ús del patrimoni audiovisual— ha establert les seves credencials com una disciplina i professió diferenciada dins del camp de la gestió del patrimoni cultural. Aquesta especialització respon a les necessitats úniques dels materials audiovisuals, que inclouen formats físics i digitals, molts dels quals són fràgils i subjectes a la obsolescència tecnològica. Els primers arxius audiovisuals van sorgir fa aproximadament un segle, amb l'objectiu de preservar pel·lícules i enregistraments que començaven a acumular-se gràcies a la popularització del cinema i la ràdio. No obstant això, el creixement sostingut i l'expansió d'aquesta pràctica com un sector professional ben definit s'han donat principalment durant la segona meitat del , coincidint amb l'explosió de nous mitjans, com la televisió, el vídeo domèstic i més recentment els formats digitals. Avui dia, aquests arxius són fonamentals per garantir la memòria cultural i artística d'una societat cada cop més visual i multimèdia.
Els registres audiovisuals com a eina clau de comunicació miniatura|268x268px|Negatiu d'Andreas Bohnenstengel Els registres audiovisuals s'integren en els programes oficials gràcies a la seva capacitat d'actuar com a mitjans de comunicació altament efectius i directes. Aquests formats són capaços de capturar una diversitat d'informació que sovint supera les limitacions dels textos escrits. Les paraules, per si soles, no poden assolir la profunditat i la dimensió única que ofereixen els continguts audiovisuals. La combinació de so i imatges aporta un nivell de comunicació que transcendeix el llenguatge escrit, permetent transmetre emocions, contextos i conceptes complexos amb una claredat i un impacte més grans. Aquesta sinergia entre la vista i l'oïda enriqueix la comprensió global i potencia l'eficàcia comunicativa del contingut.
Reptes de preservació i accés La gran quantitat i diversitat de materials audiovisuals ha generat una preocupació significativa per a moltes institucions: la seva preservació. L'objectiu de la preservació institucional és garantir l'accessibilitat continuada d'aquests materials. Tanmateix, la degradació dels registres audiovisuals s'accelera per una manipulació inadequada i condicions d'emmagatzematge poc segures.
Un altre dels obstacles principals per a l'ús dels materials audiovisuals és la seva dependència de màquines específiques per a la reproducció. Això es converteix en un gran problema, especialment en comunitats rurals on pot ser difícil disposar dels equips necessaris i d'un subministrament d'energia adequat. Malgrat això, molts arxius treballen intensament per ampliar l'accés als seus fons, col·laborant amb institucions educatives, patrocinant exposicions i oferint plataformes en línia per veure i escoltar contingut. Els arxius audiovisuals també han d'enfrontar-se a la fragilitat dels materials analògics, les restriccions derivades dels drets d'autor i el ràpid desenvolupament de les formes digitals. La gestió i preservació de dades a gran escala poden ser costoses i tècnicament complexes. Tot i que els avenços tecnològics han millorat les tècniques de preservació, també han plantejat nous reptes. Per garantir l'ús continuat de les col·leccions, els arxius han d'estar al corrent dels estàndards i formats canviants. A més, especialment quan es treballa amb contingut sensible o culturalment rellevant, els arxius han de trobar l'equilibri entre les normatives sobre drets d'autor, la propietat intel·lectual i consideracions ètiques. Per assegurar la preservació d'aquests valuosos materials culturals, experts i organitzacions del sector defensen els beneficis de l'arxivística audiovisual i sol·liciten suport econòmic i legislatiu per continuar desenvolupant aquesta tasca essencial. miniatura|289x289px|Tapes de vídeo variades Els actius audiovisuals amb significat cultural, històric i educatiu han de ser preservats i posats a disposició del públic a través dels arxius audiovisuals. Aquests materials són fonamentals per a l'anàlisi, l'ensenyament i la promoció del patrimoni cultural. Tot i això, els arxius s'enfronten al repte de gestionar i preservar una varietat creixent de contingut analògic i digital. No obstant això, l'adopció de principis, estàndards i formats específics facilita aquestes funcions i contribueix a garantir la preservació i l'accessibilitat continuada d'aquests recursos valuosos.
Principis Com en els arxius tradicionals, però adaptats per als mitjans visuals i auditius, els arxius audiovisuals segueixen principis similars:
Proveniència: Mantenir el context original i la intenció del creador dels materials audiovisuals. Ordre Original: Preservar l'ordre i l'organització dels registres audiovisuals tal com van ser creats o utilitzats. Accés i Ús: Equilibrar l'accessibilitat per a la recerca i l'educació amb el respecte a les restriccions legals i ètiques, com els drets d'autor i la privacitat. Preservació: Salvaguardar els materials audiovisuals mitjançant la digitalització, un emmagatzematge adequat i la restauració. Integració Tecnològica: Mantenir-se actualitzat amb les tecnologies emergents per garantir la usabilitat continuada dels formats digitals i les eines per gestionar i accedir a les col·leccions audiovisuals.
Aquests principis orienten l'organització, la preservació i l'accessibilitat dels materials audiovisuals.
Estàndards Per garantir una gestió i preservació òptimes, els arxius audiovisuals solen seguir diversos estàndards i models. Alguns d'aquests inclouen, però no es limiten a:
SMPTE (The Society of Motion Picture and Television Engineers Timecode): Un estàndard comú per sincronitzar àudio i vídeo en les indústries de la radiodifusió i el cinema. Material Exchange Format (MXF): Un format de fitxer estàndard per a l'intercanvi de material d'àudio i vídeo, habitual en la producció i emissió de vídeo professional. PBCore: Desenvolupat pel projecte Public Broadcasting Preservation Fellow, és un estàndard de metadades específicament dissenyat per a materials audiovisuals en arxius de radiodifusió pública. FADGI (Federal Agencies Digitization Guidelines Initiative): Proporciona pautes i estàndards per a la digitalització i preservació de materials audiovisuals, especialment per a agències governamentals. PREMIS (Preservation Metadata: Implementation Strategies): Un estàndard reconegut internacionalment per a la preservació digital, incloent-hi continguts audiovisuals. OAIS (Open Archival Information System): Un model de referència per a la preservació digital que ajuda les organitzacions a gestionar, preservar i oferir accés als seus arxius audiovisuals. METS (Metadata Encoding and Transmission Standard): Un estàndard per codificar metadades descriptives, administratives i estructurals sobre objectes en biblioteques digitals, aplicable també als materials audiovisuals. Encoded Archival Description (EAD): Tot i que s'utilitza principalment per a materials textuals, sovint s'adapta per a col·leccions audiovisuals, proporcionant una manera estandarditzada de codificar guies de cerca. Dublin Core: Un conjunt de quinze elements principals de metadades per descriure recursos digitals o físics.
Aquests estàndards i models faciliten la gestió i el compartir d'arxius audiovisuals entre institucions, garantint la seva compatibilitat, accessibilitat i preservació a llarg termini.
Formats Els especialistes en preservació digital necessiten informació específica sobre els tipus de fitxers per prendre les millors decisions quant a la preservació a llarg termini. En el cas d'imatges, àudios i vídeos, els formats recomanats inclouen: JPEG 2000, TIFF, FLAC, MP3, Wave, Broadcast Wave, Digital Cinema Package (DCP), Motion JPEG 2000, MPEG-2 i MPEG-4.
Cada any, la Library of Congress publica una declaració de formats recomanats (Recommended Formats Statement), que inclou una llista de formats ideals per a la preservació i l'accés futur. En la declaració del període 2023-2024, els formats preferits per a vídeos són:
Interoperable Master Format (IMF) FFV1 (amb embolcall Matroska .mkv) ProRes MPEG-2 XDCAM
En aquesta última actualització, el format FFV1, que anteriorment era considerat "acceptable", ha estat reclassificat com a "preferit" per a la preservació de vídeo. Aquesta revisió subratlla el compromís amb l'adopció de formats més robustos i sostenibles per a garantir la longevitat dels materials audiovisuals digitals i la seva accessibilitat futura.
Aquestes recomanacions són essencials per establir estàndards consistents en la preservació digital, ja que els formats seleccionats tenen característiques tècniques que asseguren una major estabilitat, compatibilitat i qualitat a llarg termini.
Referències
Audiovisual