Ahmed Hussein aix-Xar'a (), conegut pel nom de batalla Abu Mohammad al-Julani (), és un líder islamista que ha fet caure el règim dels Al-Assad a Síria. És un comandant militar i polític sirià, president de Síria des del 29 de gener de 2025. Com a emir de Tahrir al-Xam (HTS) entre 2017 i 2025, va liderar les ofensives de l'oposició siriana de 2024, que van derrocar el règim de Baixar al-Àssad i van instaurar un govern de transició.

Biografia Nascut a Riad, en una família siriana del Alts del Golan que va tornar el 1989 als voltants de Damasc,

Membre d'Al-Qaida Es va desplaçar a l'Iraq en 2003 per combatre amb Al-Qaida durant la Insurgència iraquiana contra la presència dels Estats Units durant la Guerra de l'Iraq. Va ser detingut i interrogat per la Direcció d'Intel·ligència Militar Siriana per la seva entrada il·legal a l'Iraq, però va ser alliberat després de negar qualsevol afiliació a partits polítics o grups extremistes.

Es creu que després que Abu Mussab al Zarqauí morís en un atac aeri nord-americà el 2006, al-Sharaa va abandonar l'Iraq i es va quedar breument al Líban, on va proporcionar suport logístic al grup militant jihadista Jund al-Sham. Abans de l'inici de la guerra civil iraquiana el 2006, al-Sharaa va tornar a l'Iraq per continuar lluitant fins que fou capturat per l'exèrcit nord-americà i empresonat en 2006, passant per diversos centres penitenciaris.

Guerra Civil siriana Alliberat en per les autoritats iraquianes en 2011 poc abans de la Revolució Siriana que va tenir lloc durant la Primavera Àrab, va fundar el Front al-Nusra el 2012 per lluitar contra el govern de Baixar al-Àssad. Va resistir la fusió amb l'Estat Islàmic, fet que va provocar un conflicte entre els dos grups. El 2016, va trencar amb Al-Qaida i va transformar al-Nusra en Tahrir al-Xam (HTS), buscant legitimitat internacional i establint una administració tecnocràtica a les zones controlades per HTS.

Designat com a «terrorista global» pels EUA el 2013, se'n va oferir una recompensa de 10 milions de dòlars fins al desembre de 2024, quan va negociar amb representants estatunidencs.

Com a emir d'HTS entre 2017 i 2025, va liderar les ofensives de l'oposició siriana de 2024, que van derrocar el règim de Baixar al-Àssad i van instaurar un govern de transició. Al final de la Guerra Civil siriana va adoptar una imatge més moderada, comprometent-se a protegir les minories sirianes i a no expandir el conflicte fora de Síria.

El 8 de desembre de 2024, el primer ministre Mohammad Ghazi al-Jalali va reconèixer la caiguda del govern del Partit Baas del president Baixar al-Àssad i va estendre la mà a l'oposició, posant èmfasi en la preservació de les institucions estatals. Al-Julani va anunciar que al-Jalali dirigiria el govern de manera interina fins a la formalització d'un nou acord de govern.

President de Síria El 29 de gener de 2025 al-Julani va ser nomenat president de Síria a la Conferència de la Victòria de la Revolució Siriana celebrada al palau presidencial. Durant la transició es va abolir la Constitució de 2012, el partit Baas i es va dissoldre el Parlament sirià. Com a president, es va centrar en la consolidació del poder, la reconstrucció de les institucions estatals, la integració de faccions militars i la restauració de les relacions internacionals de Síria, incloent-hi els Estats Units, Rússia i les potències regionals. Va signar una constitució provisional que establia un període de transició de cinc anys i va anunciar la formació d'un govern de transició. A nivell nacional, al-Sharaa va treballar per la recuperació econòmica, l'estabilització de la seguretat i la reconciliació de les minories, incloent-hi la signatura d'un acord amb les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) per integrar les seves institucions militars i civils a l'estat. Va condemnar les massacres dirigides als alauites a l'oest i els drusos al sud de Síria, va defensar una governança pragmàtica i el seu compromís de defensar l'estat de dret i evitar que la nació caigués en un conflicte sectari. Es va oposar a la renovació del conflicte amb Israel i va condemnar la influència iraniana.

El 10 de març de 2025, govern i les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) van signar un acord que preveia integrar aquest darrer grup a les noves Forces Armades Sirianes a finals del 2025. Les FDS volen incorporar els seus batallons existents a les forces armades sirianes amb un cert grau d'autonomia, i el govern vol integrar individualment els combatents de les FDS.

En agost de 2025 el nou govern sirià va anunciar que revaloritzaria la lliura siriana eliminant dos zeros i emetent nous bitllets, que començarien a circular en gener de 2026.

El 5 d'octubre van tenir lloc les eleccions legislatives sirianes de 2025 per elegir 121 dels 210 membres de l'Assemblea Popular de Síria, la legislatura unicameral de Síria.

El govern i les FDS van combatre a Alep l'octubre de 2025 resultant en la signatura d'un acord d'alto el foc integral el 7 d'octubre, que ha estat violat en diverses ocasions en els mesos posteriors, i després que el desembre de 2025 l'exèrcit sirià declarés els barris de Sheikh Maqsoud i Ashrafieh com a objectius militars legítims hi van esclatar nous combats i bombardejos intensos fins que l'11 de gener de 2026 es va signar un nou alto el foc i les FDS es van retirar de la ciutat. Les tensions van augmentar a principis de gener de 2026 amb l'avanç de les forces governamentals cap a l'est, i les FDS es van retirar en gran manera després dels enfrontaments inicials en una tensa zona de primera línia a la província oriental d'Alep, i es va arribar a un acord d'alto el foc i la retirada de les FDS de la governació d'Ar-Raqqà i la governació de Deir ez-Zor, i durant els combats van escapar desenes de presoners d'Estat Islàmic de la presó de al-Aqtan a Ar-Raqqà.

Sota la direcció de la nova administració civil i el govern de transició encapçalat per Ahmed aix-Xar'a, l'Exèrcit Àrab Sirià s'ha mantingut com la institució militar formal de l'Estat, però sotmesa a una profunda reforma per despolititzar-la i allunyar-la del control del partit Baas. L'exèrcit ha passat de ser una força faccional a l'eix central de la unificació del país. La culminació d'aquest procés ha estat l'absorció de les FDS, integrant els seus combatents a nivell individual dins de l'estructura militar estatal fins que el comandant de les FDS Mazloum Abdi, va anunciar oficialment el 20 d'agost de 2026 la dissolució del grup com a força militar independent després de culminar la seva fusió integral amb l'Exèrcit Àrab Sirià i les institucions estatals de Síria.

Referències

Categoria:Polítics sirians Categoria:Persones de Riad Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Time 100 Categoria:Polítics nascuts al segle XX