Donald David Dixon Ronald O'Connor (Chicago, 28 d'agost de 1925 - Los Angeles, 27 de setembre de 2003) va ser un ballarí, cantant i actor estatunidenc. Va fer-se famós en una sèrie de pel·lícules que va coprotagonitzar, successivament, amb Gloria Jean, Peggy Ryan i la mula Francis.
O'Connor va néixer en una família de vodevil, on va aprendre a ballar, cantar, tocar comèdia i fer slapstick. La característica més distintiva del seu estil de ball era el seu atletisme, en el qual tenia pocs rivals. No obstant això, va ser el seu encant infantil el que el públic va trobar més atractiu i que va romandre un aspecte atractiu de la seva personalitat al llarg de la seva carrera. En els seus musicals Universal de principis dels anys quaranta, O'Connor era un adolescent astut i de parla ràpida, com Mickey Rooney de Metro-Goldwyn-Mayer. Però pel 1952 i a Cantant sota la pluja, MGM havia conreat un personatge de company molt més simpàtic per a ell, i això va continuant sent la imatge distintiva d'O'Connor.
La seva obra més coneguda va ser la seva rutina de ball "Make 'Em Laugh" a Cantant sota la pluja (1952), per la qual O'Connor va ser guardonat amb un Globus d'Or. També va guanyar un premi Primetime Emmy de quatre nominacions i va rebre dues estrelles al Passeig de la Fama de Hollywood.
Primers anys O'Connor va néixer l'any 1925 dels vodevilians Edward "Chuck" O'Connor i Effie Irene (de soltera Crane) a Chicago, el nen número 200 nascut a l'Hospital St. Elizabeth. Els O'Connor van haver d'esforçar-se per recordar on i quan va néixer exactament Donald, a causa dels extensos viatges de la família. Effie era un genet a pèl i Chuck era un forçut i acròbata de circ. La família del seu pare era d'Irlanda.
O'Connor va dir més tard: "Tenia uns 13 mesos, em van dir, quan vaig començar a ballar, i em van agafar per la nuca i em van posar la música i jo ballava. Podries fer-ho amb qualsevol nen, només que em pagaven per això".DONALD O'CONNOR Weekend All Things Considered; Washington, D.C. : 1. Washington, D.C.: NPR. (25 maig 1997)
Quan O'Connor només tenia dos anys, ell i la seva germana de set anys, Arlene, van ser atropellats per un cotxe mentre creuaven el carrer davant d'un teatre a Hartford, Connecticut; Donald va sobreviure, però la seva germana va morir. Unes setmanes més tard, el seu pare va morir d'un atac de cor mentre ballava a l'escenari de Brockton, Massachusetts.
La mare d'O'Connor era extremadament possessiva amb el seu fill petit a causa d'aquests traumes, i no li va permetre creuar el carrer pel seu compte fins que va complir els 13 anys. Effie també va impedir que O'Connor aprengués rutines de ball perilloses i es va assegurar que sempre sabés on era quan no actuava.
Carrera Família O'Connor O'Connor es va unir a un acte de ball amb la seva mare i el seu germà gran Jack. Van ser catalogats com la O'Connor Family, the Royal Family of Vaudeville (la família reial de vodevil). Van recórrer el país cantant, ballant, fent comèdia i interpretant. "Tota la nostra família componia un acte", diu. "Realment no teníem cap opció; si eres a la família apareixies en l'acte. M'encantava el vodevil. El públic en directe creava una certa espontaneïtat".DONALD O'CONNOR'S MUSICAL JOURNEY KEEPS HIM ON ROAD: [SPORTS FINAL, CN Edition] Dale, Steve. Chicago Tribune 20 desembre 1985: 50.
Quan no estaven de gira es quedaven amb l'oncle d'O'Connor, Bill, a Danville, Illinois. O'Connor mai va anar a l'escola.The Life Story of DONALD O'CONNOR. Picture Show, Londres, Vol. 62, Iss. 1607 (16 gener 1954): 12.
Més tard va dir: "Vaig aprendre dues rutines de ball. Em semblava el ballarí més gran del món. Vaig fer ales triples i tot. Però mai havia tingut cap formació formal. Així que, quan vaig anar al cinema i vaig començar a treballar amb tots aquells grans ballarins, ho vaig passar terriblement, no podia agafar rutines perquè no tenia cap formació formal— A partir dels 15 vaig haver d'aprendre a ballar. I això és bastant antic perquè algú comenci a ballar realment dur, professionalment."
Contrastant l'estil de dansa vodeviliana amb el del ballet i els musicals, va observar: "Tots els hoofers, ballen de cintura per avall. I vaig haver d'aprendre a ballar de cintura cap amunt. I després em vaig convertir en el que es coneix com a ballarí total."
O'Connor va començar a actuar al cinema l'any 1937, debutant als 11 anys a Melody for Two amb la seva actuació familiar. També va estar a It Can't Last Forever (1937) de Columbia.
Paramount O'Connor va signar un contracte a Paramount Studios. Va aparèixer a Men with Wings (1938), dirigida per William Wellman, com el personatge de Fred MacMurray de nen. Va ser el cinquè als títols de crèdit de Sing You Sinners (1938) interpretant el germà petit de Bing Crosby i MacMurray.Chicago Born Donald O'Connor Is a Veteran of Stage and Films at 25 Zylstra, Freida. Chicago Daily Tribune 27 juliol 1950: c1.
Va estar a Sons of the Legion (1938), després va ser acreditat en segon lloc en una pel·lícula B, Tom Sawyer, Detective (1938), interpretant a Huckleberry Finn al costat de Tom Sawyer de Billy Cook. O'Connor va ocupar el tercer lloc tant a Boy Trouble (1939) com a Unmarried (1939), interpretant a John Hartley de jove en aquest últim.
O'Connor va ser quart en Million Dollar Legs (1939) amb Betty Grable. Va interpretar Gary Cooper quan era un nen a Beau Geste (1939), dirigida per Wellman.
Night Work (1939) va ser una seqüela de Boy Trouble i O'Connor va ser a Death of a Champion (1939).
Va anar a Warner Bros per interpretar a Eddie Albert quan era un nen jove a On Your Toes (1939). Després va tornar al seu acte familiar al vodevil durant dos anys.
Universal El 1941, O'Connor va signar amb Universal Pictures per 200 dòlars setmanals, començant amb What's Cookin'? (1942), un musical de baix pressupost amb The Andrews Sisters, l'estrella cantant adolescent de l'estudi Gloria Jean i Peggy Ryan.Obituaries: Donald O'Connor, 78, comic and dancer Anonymous. Back Stage; New York Vol. 44, Iss. 40, (3 - 9 oct 2003): 47. La pel·lícula va ser popular i Universal va començar a desenvolupar O'Connor i Ryan com la seva versió de Mickey Rooney i Judy Garland.Zylstra, Freida. (25 juliol 1950) "Chicago Born Donald O'Connor Is a Veteran of Stage and Films at 25" Chicago Daily Tribune
Ell, Ryan i les germanes Andrews van ser a Private Buckaroo (1942) i Give Out, Sisters (1942); després va ser coprotagonista al costat de Jean en quatre pel·lícules: Get Hep to Love (1942), When Johnny Comes Marching Home (1943), It Comes Up Love (1943) i School for Jive, que va mostrar tan bé a O'Connor que es va convertir en el punt focal de la pel·lícula, retitulada Mister Big (1943). Universal va afegir 50.000 dòlars al pressupost i va elevar la pel·lícula "B" a l'estatus "A".
O'Connor i Ryan van estar a Top Man (1943), amb Susanna Foster, i Chip Off the Old Block (1944), amb Ann Blyth. O'Connor i Ryan van tenir cameos a la reunió d'estrelles d'Universal Follow the Boys (1944).
Durant la Segona Guerra Mundial, en el seu 18è aniversari l'agost de 1943, O'Connor va ser reclutat per l'exèrcit dels Estats Units. Abans de presentar-se a la inducció el 6 de febrer de 1944, Universal ja tenia quatre pel·lícules d'O'Connor acabades. Van accelerar la producció per completar quatre més en aquella data, totes amb Ryan: This Is the Life (1944), amb Foster; The Merry Monahans (1944), amb Blyth i Jack Oakie; Bowery to Broadway (1945), una altra reunió d'estrelles on O'Connor va fer un cameo; i Patrick the Great (1945).
Tornada de la guerra Finalment, l'estudi va emparellar O'Connor amb la seva estrella femenina més gran, Deanna Durbin, a Something in the Wind (1947), i el va mantenir ocupat en comèdies musicals: Are You with It? (1948) amb Olga San Juan, Feudin', Fussin' and A-Fightin''' (1949) amb Marjorie Main i Percy Kilbride, i Yes Sir, That's My Baby (1949) amb Gloria DeHaven.Donald O'Connor, Miss Main Set Comedy. Pace, G K. Los Angeles Times, 9 agost 1948: 12.
Francis El 1949, O'Connor va interpretar el paper principal a La mula Francis, la història d'un soldat que fa amic d'una mula parlant. Dirigida per Arthur Lubin, la pel·lícula va tenir un gran èxit. Com a conseqüència, la seva carrera musical es va veure interrompuda constantment per la producció d'una pel·lícula de Francis cada any fins al 1955. O'Connor va dir més tard que les pel·lícules "eren divertides de fer. De fet, eren bastant desafiants. Vaig haver d'actuar seriosament per convèncer el públic que la mula podia parlar".Donald O'Connor's musical Journey keeps him on road Dale, Steve. Chicago Tribune 20 desembre 1985: n_a50.
O'Connor va seguir la primera pel·lícula de la sèrie Francis amb comèdies: Curtain Call at Cactus Creek (1950), The Milkman (1950) i Double Crossbones (1951).
Va fer Francis Goes to the Races (1951), un altre gran èxit. El febrer de 1951 va signar un nou contracte amb Universal per a una pel·lícula a l'any durant quatre anys, el que li va permetre treballar fora de l'estudi.
Cantant sota la pluja El gener de 1952 O'Connor va signar un acord de tres pel·lícules amb Paramount.PARAMOUNT SIGNS DONALD O'CONNOR: Actor Will Make 3 Pictures for Studio -- Betty Hutton's Film May Be One of Them By THOMAS M. PRYOR Special to The New York Times. 24 gener 1952: 23. També va rebre una oferta per interpretar Cosmo el pianista a Cantant sota la pluja (1952) a Metro-Goldwyn-Mayer.
Aquesta pel·lícula va incloure la seva interpretació àmpliament coneguda de "Make 'Em Laugh", que va coreografiar amb l'ajuda dels assistents de direcció de dansa i el seu germà.Filmed interview shown on TCM El número va incloure desenes de salts, caigudes de cul i dues tombarelles cap enrere corrent a la meitat d'una paret.
"L'escena s'estava construint cap un crescendo tal que vaig pensar que m'hauria de suïcidar", va dir O'Connor.
Va actuar al costat de Gene Kelly i va guanyar el Globus d'Or de 1953 a la millor interpretació d'un actor en una comèdia o musical.
O'Connor va tornar a Universal per Francis Goes to West Point (1952) i després va tornar a MGM per I Love Melvin (1953), un musical amb Debbie Reynolds.
Va començar a aparèixer regularment a la televisió. Una ressenya l'any 1952 el va anomenar "la nova estrella de 1952. Creat pel cinema, té la versatilitat d'un Jimmy Durante i l'efervescència de la joventut. Pot ballar, pot cantar, pot actuar i pot deixar anar acudits, però encara no amb la delicadesa d'un veterà".YOUNG DONALD O'CONNOR MAKES GOOD IN VIDEO Chicago Daily Tribune 20 abril 1952: e2.
Va donar suport a Ethel Merman a Call Me Madam (1953) a 20th Century Fox, dient més tard que la pel·lícula contenia el seu millor ball. Va protagonitzar un altre musical de Fox, Llums de teatre (1954), que va incloure la música d'Irving Berlin i també van protagonitzar Ethel Merman, Marilyn Monroe (l'interès amorós d'O'Connor a la pantalla), Dan Dailey, Mitzi Gaynor i Johnnie Ray.
Després de Francis Covers the Big Town (1953), Universal va posar O'Connor en un musical en color, Walking My Baby Back Home (1953) amb Janet Leigh.
La indústria i el reconeixement públic d'O'Connor van assolir un punt àlgid l'any 1954, quan se li va demanar que presentés la cerimònia dels Oscar d'aquell any.Donald O'Connor Named to Emcee Oscar Awards, Chicago Daily Tribune 19 febrer 1954: a8.
Va rebre excel·lents crítiques per Francis Joins the WACS (1954) i estava programat per interpretar e soci de Bing Crosby a White Christmas (1954). O'Connor es va veure obligat a retirar-se perquè va contreure una malaltia transmesa per la mulaQ Fever Hits Star, Melbourne Argus 15 agost 1953, p. 4. i va ser substituït a la pel·lícula per Danny Kaye.Donald O'Connor Enters Hospital Hopper, Hedda. Los Angeles Times 9 agost 1953: 3.