Larquebisbat de Guayaquil (castellà: Arċhidiocesis de Guayaquil); llatí: Archidioecesis Guayaquilensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a l'Equador. Al 2022 comptava amb 2.234.000 batejats d'un total de 2.630.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe metropolità cardenal Luis Gerardo Cabrera Herrera, O.F.M.
Territori L'arxidiòcesi comprèn tot el cantó de Guayaquil, a la província de Guayas, llevat de les parròquies rurals de Juan Gomez Rendon (Progreso), Morro, Posorja, Puna i Tenguel.
La seu episcopal és la ciutat de Guayaquil, on es troba la catedral de San Pere
El territori s'estén sobre 2.291,77 km² i està dividit en 164 parròquies
Història La diòcesi de Guayaquil va ser erigida el 29 de gener de 1838 amb la butlla In supremo beati del papa Gregori XVI, derivant el territori de la diòcesi de Cuenca (actual arxidiòcesi). Va ser originalment sufragània de l'arxidiòcesi de Lima.(en llatí) Bula In supremo beati, en Raffaele de Martinis, Iuris pontificii de propaganda fide. Pars prima, Tomo V, Roma, 1893, p. 173.
El 13 de gener de 1848 passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Quito.
Després del trasllat del bisbe Garaycoa a la seu metropolitana de Quito el 1851, l'intent del govern equatorià d'intervenir en els afers eclesiàstics va donar lloc a una vacant de deu anys de la seu.
La crisi de les relacions entre el govern i la diòcesi va continuar els anys següents. L'any 1865, el president Gabriel García Moreno va comunicar al bisbe Aguirre que el seu auxiliar Luis de Tola y Avilés no podia abandonar la ciutat «perquè la seva conducta […] manifesta la seva adhesió als implacables enemics de l'ordre, la propietat, la religió i el govern».
El 23 de març de 1870 va cedir una part del seu territori en benefici de l'erecció de la diòcesi de Portoviejo (actual arxidiòcesi).(en llatí) Bula Multiplices inter, en Pii IX Pontificis Maximi Acta. Pars prima, Vol. V, Roma, 1871, p. 159 (texto en italiano de la bula)
L'any 1888 el bisbe del Pozo va ser suspès per la Santa Seu per motius mai aclarits, però certament polítics. S'exilià voluntàriament a Lima i després a Xile, mentre que la seu de Guayaquil, ja considerada entre les més importants del país, restava administrada per un administrador apostòlic.
Després de vint-i-vuit anys de seu vacant, l'elecció del bisbe Riera va ser molt laboriosa. L'any 1915, però, el govern va mostrar una actitud més conciliadora i va proposar col·laborar en la identificació del candidat més adient. L'elecció de la Seu Apostòlica, però, va recaure en Andrés Machado, que desagradava tant a l'arquebisbe de Quito com al govern. A partir de 1917 , el govern equatorià va renunciar definitivament al dret de patronat en l'elecció dels bisbes.
El 15 de juliol de 1948, el 6 de maig de 1950 i el 26 de juliol de 1954 va cedir altres parts del seu territori en benefici de l'erecció respectivament del vicariat apostòlic de Los Ríos (actual diòcesi de Babahoyo),(llatí) Bula Christianae plebis, AAS 41 (1949), p. 16. de la prefectura apostòlica de les Galápagos (actualment vicariat apostòlic)(llatí) Bula Peramplum quarumdam, AAS 42 (1950), p. 707. i de la prelatura territorial d'El Oro (actual diòcesi de Machala).(llatí) Bula Nos minime latet, AAS 47 (1955), p. 49.
El 22 de gener de 1956 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana en virtut de la butlla Cum in Aequatoriana Republica del papa Pius XII.
El 3 de gener de 1970 , amb la carta apostòlica Quantopere Maria, el papa Pau VI va proclamar la Santíssima Mare de Déu de la Mercè com a patrona principal de l'arxidiòcesi. Lettera apostolica Quantopere Maria, AAS 62 (1970), p. 206-207.
Posteriorment va cedir porcions de territori en benefici de l'erecció de noves diòcesis: la diòcesi de San Jacinto de Yaguachi (ara la diòcesi de San Jacinto) el 4 de novembre de 2009 ; les diòcesis de Daule i de Santa Elena el 2 de febrer de 2022 .
Cronologia episcopal Francisco Xavier de Garaycoa † (1838 - 5 de setembre de 1851 nomenat arquebisbe de Quito) Sede vacante (1851-1861) José Tomás Aguirre y Anzoategui † (22 de juliol de 1861 - 14 de maig de 1868 mort) José María Lizarzaburo y Borja, S.I. † (22 de novembre de 1869 - 1877 mort) Sede vacante (1877-1884) Roberto María Pozo y Martín, S.I. † (13 de novembre de 1884 - 1909 ? mort)Va ser suspès per la Santa Seu del govern de la diòcesi el 1888, però, no obstant, es quedà a Lima i després a Valparaíso. La diòcesi va ser governada per aministradors apostòlics. Vegeu S. Castillo Illingworth, op. cit., passim. Juan María Riera, O.P. † (19 de gener de 1912 - 20 de novembre de 1915 mort) Andrés Machado, S.I. † (26 d'abril de 1916 - 22 de gener de 1926 mort) Carlos María Javier de la Torre † (20 de desembre de 1926 - 8 de setembre de 1933 nomenat arquebisbe de Quito) Sede vacante (1933-1937) José Felix Heredia Zurita, S.I. † (16 de desembre de 1937 - 2 d'agost de 1954 mort) César Antonio Mosquera Corral † (11 d'octubre de 1954 - 11 de març de 1969 jubilatNomenat arquebisbe titular, a títol personal, de Vescovio.) Bernardino Echeverría Ruiz, O.F.M. † (10 d'abril de 1969 - 7 de desembre de 1989 jubilat) Juan Ignacio Larrea Holguín † (7 de desembre de 1989 - 7 de maig de 2003 jubilat) Antonio Arregui Yarza (7 de maig de 2003 - 24 de setembre de 2015 jubilat) Luis Gerardo Cabrera Herrera, O.F.M., dal 24 de setembre de 2015
Estadístiques A finals del 2022, la diòcesi comptava amb 2.234.000 batejats sobre una població de 2.630.000 persones, equivalent al 84,9% del total. anypoblaciósacerdotsdiàques religiososparroquies 1950 792.320 898.578 88,2 88 43 45 9.003 94 138 58 1966 1.025.000 1.052.000 97,4 185 55 130 5.540 43 510 69 1968 ? 1.291.895 ? 207 66 141 0 230 474 59 1976 1.300.000 1.600.000 81,3 213 71 142 6.103 1 172 571 77 1980 1.699.165 1.810.000 93,9 225 96 129 7.551 168 592 96 1990 2.607.000 2.800.000 93,1 238 125 113 10.953 17 268 541 181 1999 3.200.000 3.500.000 91,4 218 136 82 14.678 21 106 487 191 2000 3.260.000 3.600.000 90,6 275 190 85 11.854 23 103 494 191 2001 3.400.000 3.600.000 94,4 232 150 82 14.655 27 99 496 192 2002 3.400.000 3.600.000 94,4 242 157 85 14.049 24 104 502 192 2003 3.400.000 3.600.000 94,4 253 163 90 13.438 26 111 509 193 2004 3.000.000 3.400.000 88,2 217 175 42 13.824 25 65 411 203 2006 3.022.000 3.357.000 90,0 339 207 132 8.914 25 155 523 221 2013 2.783.913 3.275.192 85,0 310 190 120 8.980 21 158 449 202 2016 2.898.875 3.410.799 85,0 341 213 128 8.501 19 146 406 215 2019 2.968.600 3.475.270 85,4 356 228 128 8.338 33 148 411 218 2021 3.005.000 3.525.000 85,2 383 260 123 7.845 32 152 294 218 2022 2.234.000 2.630.000 84,9 339 175 110 6.590 ? ? ? 164
Referències
Bibliografia Santiago Castillo Illingworth, La Iglesia y la Revolución Liberal, Quito, 1995, p. 107–126, 132-140, 182-184, 288-321 Butlla In supremo beati, in Raffaele de Martinis, Iuris pontificii de propaganda fide. Pars prima, Tomo V, Romae, 1893, p. 173 Butlla Cum in Aequatoriana Republica, AAS 48 (1956), p. 250–252
Enllaços externs Anuari pontifici del 2022 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Archdiocese of Guayaquil Pàgina oficial de l'arxidiòcesi Esquema de l'arxidiòcesi a www.gcatholic.org
Categoria:Arquebisbats Categoria:Organitzacions de l'Equador Categoria:Bisbats erigits al segle XIX