va ser un compositor i director d'orquestra hongarès. Va ser oncle del compositor Kamilló Lendvayfőleg férfikarai pel qual van tenir una gran influència, també va influir en altres compositors.

Carrera Fill de l'advocat Albert Löwenfeld (Lendvai) i Paulina Kohn. Va ser alumne de Hans von Koessler a l'Acadèmia de Música. El 1906 va estudiar amb Giacomo Puccini a Milà. Després va viure a Alemanya, on va començar la seva carrera docent. Durant els anys 1913-1914 va ensenyar a l'escola Jaques-Dalcoroze d'Hellerau (Institut J.-Dalcroze, prop de Dresden. Aquí es va casar amb la fotògrafa Erna Dircksen. Entre 1914 i 1920A Zenei lexikon (1965) szerint 1919 és 1922 között va ensenyar al Conservatori Klindworth-Scharwenka de Berlín. Durant els anys 1923 i 1924 va ser professor de cor a la Volksmusikschule d'Hamburg, al mateix temps que el d'Altona. També va treballar com a director del Lehrergesangverein l'any 1925. El 1926-1927 va esdevenir el director d'un cor a Munic i el 1929 va presentar Glück d'Arnold SchönbergOp. 35, No. 4. i Stapelfeld Adolf Brummer i la seva filla Margit.Házasságkötési bejegyzése a Budapest V. kerületi polgári házassági akv. 822/1926. folyószáma alatt. (Hozzáférés: 2019. november 28.) Es van divorciar el 1930.

Després de la presa de poder nazi el 1933, va emigrar primer a Suïssa i després a Anglaterra. Després va treballar com a professor de música a Kenninghall a Anglaterra. Després de la Segona Guerra Mundial, va dirigir durant un temps el Conservatori de Música de Győr. El lloc exacte de la seva mort (Londres o Epsom) és incert.

Les seves principals obres Elga (òpera amb llibret de Gerhart Hauptmann, 1916; estrenada a Mannheim), Völkerfreiheit (música del festival, 1930), Quartet de corda en mi menor, Op.8. Simfonia en Re major Op.10. Danses arcaiques (Archaische Tänze), per a orquestra de cambra, op. 30. Masken (scherzo orquestral), Stimmen des Seele (per a cor doble, Op. 25.) Suite per a orquestra de cambra op. 32. Nippon (braços de dones) Minnesiegel (7 instruments mixts, Op. 22.) Komische Cantate, música de cambra amb cor, op. 52 Psalm der Befreiung, obra orquestral, op. 75. Monumenta gradualis (obres corals) Op. 37. i cançons.

Referències

Fonts Bence Szabolcsi - Aladár Tóth: Lèxic musical I-II. Budapest: Andor Győző. 1935 Lèxic musical (1965) Volum 2, pàgina 439. Erwin Lendvai, Dictionnaire de la musique, Grand Larousse encyclopédique (en francès) Hugo Leichtentritt, E. Lendvai. Berlín 1912. Gesine Schröder, Zum Streit der Männerchöre in den Zwanziger Jahren: Eine Erinnerung an Erwin Lendvai, in: 4. Tagung AIM Gender in Stuttgart-Hohenheim, 2.-4.2.2006 (pdf (en alemany)) Gesine Schröder, The Decline of Men's Choir in 20th Century Germany: An Homage to Erwin Lendvai; 2010/2013. Lletres de les seves cançons, l'Orquestra de Boston; A New Symphony de Lendvai Heard al quart concert de la nit", The New York Times, 21 de febrer de 1913.

Categoria:Pedagogs musicals hongaresos Categoria:Nascuts el 1882 Categoria:Alumnes de l'Acadèmia de Música Franz Liszt Categoria:Morts el 1949 Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Compositors hongaresos del segle XX Categoria:Directors d'orquestra de Budapest Categoria:Compositors nascuts al segle XIX Categoria:Compositors morts al segle XX