Arthur Bliss

va ser un compositor i director d'orquestra anglès.

La formació musical de Bliss es va veure truncada per la Primera Guerra Mundial, en la qual va servir amb distinció a l'exèrcit. En els anys de la postguerra ràpidament es va fer conegut com un compositor poc convencional i modernista, però, en el decenni següent, va començar a mostrar un costat més tradicional i romàntic en la seva música. Durant les dècades de 1920 i 1930, va compondre extensament, no només per a la sala de concerts, sinó també per a pel·lícules i ballets.

A la Segona Guerra Mundial, Bliss va tornar a Anglaterra dels Estats Units per treballar per a la BBC i es va convertir en el seu director de música. Després de la guerra va reprendre la seva feina com a compositor i va ser nomenat Mestre de la Música de la Reina.

En els darrers anys de Bliss, el seu treball va ser respectat, però es va considerar passat de moda, i va quedar eclipsat per la música de col·legues més joves com William Walton i Benjamin Britten. Des de la seva mort, les seves composicions han estat àmpliament representades en enregistraments, i moltes de les seves obres més conegudes continuen formant part del repertori de les orquestres britàniques.

Biografia Primers anys Bliss va néixer a Barnes, un suburbi de Londres ara, però després a Surrey, el gran dels tres fills de Francis Edward Bliss (1847–1930), un home de negocis de Massachusetts, i la seva segona dona, Agnes Kennard, de soltera Davis (1858–1895).Burn, Andrew. "Bliss, Sir Arthur Edward Drummond (1891–1975)". Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004; online edition, October 2009, accessed 21 March 2011

Agnes Bliss va morir el 1895, i els nens van ser criats pel seu pare, que els va inculcar l'amor per les arts.Burn, Andrew. "From Rebel to Romantic: The Music of Arthur Bliss". The Musical Times, August 1991, p. 383–386; accessed 21 March 2011 Bliss es va educar a l'escola preparatòria de Bilton Grange, Rugby i Pembroke College, Cambridge, on va estudiar clàssics, però també va prendre lliçons de música de Charles Wood.Burn, Andrew. "Bliss, Sir Arthur Edward Drummond (1891–1975)". Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004; online edition, October 2009, accessed 21 March 2011 Altres influències sobre ell durant els seus dies a Cambridge van ser Edward Elgar, la música del qual va causar una impressió duradora en ell, i EJ Dent.Cole, Hugo and Andrew Burn. "Bliss, Sir Arthur." Grove Music Online, Oxford Music Online; accessed 21 March 2011.

Bliss es va graduar en clàssics i música el 1913 i després va estudiar al Royal College of Music de Londres durant un any.Burn, Andrew. "Bliss, Sir Arthur Edward Drummond (1891–1975)". Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004; online edition, October 2009, accessed 21 March 2011 A l'RCM va trobar el seu tutor de composició, Sir Charles Stanford, de poca ajuda per a ell,Burn, Andrew. "From Rebel to Romantic: The Music of Arthur Bliss". The Musical Times, August 1991, p. 383–386; accessed 21 March 2011 però va trobar inspiració en Ralph Vaughan Williams i Gustav Holst i els seus companys d'estudis, Herbert Howells, Eugene Goossens i Arthur Benjamin.

En el seu breu pas a la universitat, va conèixer la música de la Segona Escola vienesa i el repertori dels Ballets Russos de Diàghilev, amb música de compositors moderns com Debussy, Ravel i Stravinski.Burn, Andrew. "From Rebel to Romantic: The Music of Arthur Bliss". The Musical Times, August 1991, p. 383–386; accessed 21 March 2011

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, Bliss es va unir a l'exèrcit i va lluitar a França com a oficial als Royal Fusiliers fins al 1917 i després a la Grenadier Guards durant la resta de la guerra. La seva valentia li va valer una menció als despatxos, i va ser ferit dues vegades i una vegada gasejat.Burn, Andrew. "From Rebel to Romantic: The Music of Arthur Bliss". The Musical Times, August 1991, p. 383–386; accessed 21 March 2011

El seu germà petit, Kennard, va morir a la guerra, i la seva mort va afectar profundament a Bliss. L'estudiós de la música Byron Adams escriu: "Malgrat l'aparent cordialitat i l'equilibri de la persona pública del compositor, les ferides emocionals infligides per la guerra van ser profundes i duradores".Adams, Byron. "Bliss on Music", Notes, December 1992), p. 586–588; accessed 22 March 2011 El 1918, Bliss es va convertir al catolicisme romà.Burn, Andrew. "Bliss, Sir Arthur Edward Drummond (1891–1975)". Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004; online edition, October 2009, accessed 21 March 2011

Composicions primerenques Tot i que havia començat a compondre quan encara era estudiant, Bliss va suprimir més tard tota la seva obra juvenil i, amb l'única excepció de la Pastoral per a clarinet i piano de 1916, va considerar l'obra de 1918 Madam Noy com la seva primera composició oficial.Burn, Andrew. "From Rebel to Romantic: The Music of Arthur Bliss". The Musical Times, August 1991, p. 383–386; accessed 21 March 2011 Amb el retorn de la pau, la seva carrera va avançar ràpidament com a compositor de peces sorprenentment noves per al públic britànic, sovint per a conjunts inusuals, fortament influenciades per Ravel, Stravinski i els joves compositors francesos de Les Six.Burn, Andrew. "Bliss, Sir Arthur Edward Drummond (1891–1975)". Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004; online edition, October 2009, accessed 21 March 2011 Entre aquests hi ha un concert per a veu de tenor sense paraules, piano i cordes (1920), i Rout per a soprano sense paraules i conjunt de cambra (revisat posteriorment per a orquestra), que va rebre un doble bis en la seva primera actuació.

El 1919, va organitzar música incidental de fonts isabelines per a As You Like It a Stratford-on-Avon, i va dirigir una sèrie de concerts dominicals al Lyric Theatre, Hammersmith, on també va dirigir l'òpera La serva padrona de Pergolesi. La producció de Viola Tree de The Tempest a l'⁣Aldwych Theatre el 1921, va intercalar música incidental de Thomas Arne i Arthur Sullivan, amb música nova de Bliss per a un conjunt de veus masculines, piano, trompeta, trombó, gongs i cinc percussionistes dispersos pel teatre.Evans, Edwin. "Arthur Bliss". The Musical Times, February 1923, p. 95–99, accessed 21 March 2011

The Times va escriure que "Bliss estava adquirint una reputació de temerari" quan, gràcies a la influència d'Elgar, se li va encarregar la composició d'una obra simfònica de gran escala (A Color Symphony) per al Three Choirs Festival de 1922.Obituary, The Times, 29 March 1975, p. 14 L'obra va ser ben rebuda; a The Manchester Guardian, Samuel Langford anomenava Bliss "de lluny el més intel·ligent entre els compositors anglesos del nostre temps"; The Times el va elogiar molt (tot i que dubtava si s'havia guanyat molt amb la designació dels quatre moviments com a morat, vermell, blau i verd) i va comentar que la simfonia confirmava la transició de Bliss d'experimentador juvenil a compositor seriós."The Three Choirs Festival", The Times, 8 September 1922, p. 13 Després de la tercera actuació de l'obra, al Queen's Hall sota Sir Henry Wood, The Times va escriure: "Els patrons que canvien contínuament brillen... fins que un queda hipnotitzat per l'enginy de la cosa"."Bliss's 'Colour Symphony.' Queen's Hall Concert", The Times, 12 March 1923, p. 15 Elgar, que va assistir a la primera actuació, es va queixar que l'obra era "desconcertantment moderna".Program notes of the Fort Wayne Philharmonic Orchestra's February 2010 performance

El 1923 el pare de Bliss, que s'havia tornat a casar, va decidir retirar-se als EUA. Ell i la seva dona es van establir a Califòrnia. Bliss va anar amb ells i hi va romandre durant dos anys, treballant com a director, conferenciant, pianista i crític ocasional.Obituary, The Times, 29 March 1975, p. 14 Allà va conèixer a Gertrude "Trudy" Hoffmann (1904–2008), filla petita de Ralph i Gertrude Hoffmann. Es van casar l'any 1925. El matrimoni va ser feliç i va durar la resta de la vida de Bliss; van tenir dues filles. Poc després del matrimoni, Bliss i la seva dona es van traslladar a Anglaterra.Burn, Andrew. "Bliss, Sir Arthur Edward Drummond (1891–1975)". Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004; online edition, October 2009, accessed 21 March 2011 esquerra|miniatura|Bliss el 1932 de Mark Gertler A partir de mitjans de la dècada de 1920, Bliss es va traslladar més a la tradició musical anglesa establerta, deixant enrere la influència de Stravinski i els modernistes francesos, i en paraules del crític Frank Howes, "després d'uns primers coqueteigs entusiastes amb el modernisme agressiu, va admetre tenir un cor romàntic i va donar curs a les seves inspiracions cada cop menys inhibides."Howes, Frank, "Sir Arthur Bliss – A modern romantic", The Times, 27 April 1956, p. 3 Va escriure dues obres importants pensant en orquestres americanes, Introduction and Allegro (1926), dedicat a l'⁣Orquestra de Filadèlfia i Leopold Stokowski, i Hymn to Apollo (1926) per a la Boston Symphony i Pierre Monteux.Burn, Andrew. "Bliss, Sir Arthur Edward Drummond (1891–1975)". Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004; online edition, October 2009, accessed 21 March 2011

Bliss va començar la dècada de 1930 amb Pastoral (1930). El mateix any va escriure Morning Heroes, una obra per a narrador, cor i orquestra, escrita amb l'esperança d'exorcitzar l'espectre de la Primera Guerra Mundial: "Tot i que feia més de deu anys que la guerra havia acabat, encara em turmentaven freqüents malsons; tots seguien el mateix patró. Encara em trobava a les trinxeres amb uns quants homes; sabíem que s'havia signat l'armistici, però ens havien oblidat, igual que una secció dels alemanys davant nostre. Era com si estiguéssim condemnats a continuar lluitant fins a l'extinció. Em despertava amb horror."Bliss (1970), p. 96, quoted in Palmer, Christopher. "Aspects of Bliss". The Musical Times, August 1971, p. 743–745, accessed 22 March 2011

Durant la dècada, Bliss va escriure obres de cambra per a solistes destacats, com ara un Quintet de clarinets per a Frederick Thurston (1932) i una Sonata per a viola per a Lionel Tertis (1933). El 1935, en paraules del Grove Dictionary of Music and Musicians, "va establir fermament la seva posició com a successor natural d'Elgar amb la Música per a cordes romàntica, expansiva i ricament escrita".Cole, Hugo and Andrew Burn. "Bliss, Sir Arthur." Grove Music Online, Oxford Music Online; accessed 21 March 2011. Dues obres dramàtiques d'aquesta dècada segueixen sent ben conegudes, la música de la pel·lícula de 1936 d'⁣Alexander Korda La vida futura de HG Wells,Obituary, The Times, 29 March 1975, p. 14 i una partitura de ballet al seu propi escenari basat en un joc d'escacs. Coreografiada per Ninette de Valois, Checkmate encara estava al repertori del Royal Ballet el 2011."Checkmate". Birmingham Royal Ballet, accessed 21 March 2011.