Les institucions del Regne de Mallorca fan referència al conjunt de lleis i estructures pròpies que van governar aquest territori des de la seva fundació el 1229 per Jaume I fins a la seva desaparició el 1715, arran del Decret de Nova Planta promulgat per Felip V.
Durant la baixa edat mitjana, el Regne de Mallorca inicialment formà part de la Corona d'Aragó. Després de la mort de Jaume I, passà per un breu període com a regne independent i, més tard, com a regne privatiu. Finalment, el 1343, fou reintegrat de manera definitiva a la Corona d'Aragó després de la reincorporació de l'illa per Pere el Cerimoniós.
A l'edat moderna, amb la unió dinàstica de la Corona d'Aragó i la Corona de Castella, mitjançant el matrimoni entre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, el Regne de Mallorca s'integrà, juntament amb els altres territoris de la Corona d'Aragó, dins de la monarquia hispànica.
Carta de franquesa de Mallorca
miniatura|Jaume II al Llibre dels Reis, jurant les franqueses i privilegis. La Carta de franquesa de Mallorca és un document atorgat per Jaume I el 1230, després de la conquesta de l'illa, amb l'objectiu d'establir un nou regne independent del Principat de Catalunya i atreure nous pobladors. Aquest document, influenciat per cartes anteriors com la de Tortosa, consta de 37 articles que regulen diversos aspectes polítics, socials i econòmics. Políticament, el rei es comprometia a mantenir el regne unit a la Corona, encara que posteriorment delegà l'administració a figures com Pere de Portugal i el seu fill, l'infant Jaume.
Pel que fa a la propietat i possessió, es definien els béns públics, com boscos i aigües, i es garantien la llibertat en la transmissió de propietats, excepte en casos específics com la prohibició d'alienar-les a cavallers i l'Església. En l'àmbit judicial, s'establí una justícia pública i gratuïta, amb òrgans com el batle i el veguer, eliminant proves bàrbares per determinar culpabilitats. La carta també protegí drets individuals, com la inviolabilitat del domicili, i regulà la persecució de delictes, com l'adulteri, només jutjats en cas de violència. Finalment, per afavorir el comerç, s'eliminaren taxes com la lleuda i el peatge, es regularen mesures ponderals per evitar fraus i s'establiren normes sobre endeutament i garanties als creditors.
En conjunt, la Carta de franquesa de Mallorca suprimí exempcions senyorials i promogué una administració de justícia més equitativa, tot i presentar algunes limitacions, com la manca de regulació per a jueus i musulmans. Aquest text marcà les bases per al desenvolupament econòmic i social del nou regne.
La Juraria tenia com a missió la defensa de les franqueses i privilegis del regne. Tant era així, que al còdex encarregat pels jurats, el Llibre de franqueses i privilegis del Regne de Mallorca, esmenten la necessitat de recopilar-les en cas que es perdessin o es negligissin els privilegis i concessions atorgades. Una situació, aquesta darrera, que sovint es va donar al llarg dels segles.
Els estaments La Universitat estava dividida en diversos estaments que representaven als habitants del regne davant les seves institucions. Hi havia certa mobilitat entre els estaments, havent un interès per passar cap als dos superiors, ja que permetien gaudir d'una sèrie de privilegis fiscals. Així, el 1519 s'intentà que aquells membres que ascendissen, no poguessen ocupar càrrec al seu nou estament de per vida; però la prohibició es limità a sis anys.
A Mallorca es varen contemplar quatre estaments urbans i els prohoms forans:
Estament militar o cavaller: Estava integrat per persones privilegiades que pertanyien al braç noble. Al Regne de Mallorca els cavallers ocuparen el lloc preeminent d'aquest estament. La condició militar només podia ser atorgada pel monarca, i tenia caràcter hereditari. Per donar el pas, era necessari haver estar armat cavaller, amb el ritual necessari; aquells que no ho havien fet, però havien heretat aquesta condició, es coneixien com a donzells o hòmens de paratge. Estament ciutadà: Estava conformat pels membres del patriciat urbà que no eren militars i que els seus ingressos provenien de les rentes de les seves propietats. Malgrat tot, es feien excepcions amb els comerciants més adinerats. Els seus membres gaudien dels mateixos drets que els de l'estament militar, però no tenien immunitat fiscal, com els altres. Estament mercader: Estava integrat per comerciants que tenien un nivell financer prou import com per dedicar-se al comerç a gran escala i havien d'estar inscrits a Col·legi de la Mercaderia. No tenien els mateixos privilegis que els militars o ciutadans, fet que va provocar una constant pressió per ascendir als altes dos estaments superiors. La necessitat de cobrir aquest estament, donada la migració als dos esmentats, va fer que a partir de 1392 els notaris s'integrassen a ell. Aquest fet provocà les protestes dels seus membres i s'optà per no deixar-los poder ser elegits jurats, cònsols de mar o jutges d'apel·lació, però sí oïdors de comptes. No seria fins al quan podrien optar als màxims òrgan de govern de la Juraria. Estament menestral: Representava als treballador manuals, agrupant tant treballs manuals con altres més intel·lectuals. Des de 1283 podien formar part dels òrgans rectors de la Universitat, quasi dos segles abans que als altres territoris de la Corona d'Aragó. Prohoms forans: Són els terratinent de les viles, que amb el pas del temps i els fets tumultuosos de la baixa edat mitjana mallorquina, acaben empobrint-se o passant als estaments ciutadans o mercaders de la ciutat.
Institucions reials miniatura|Palau reial de l'Almudaina, antiga seu de la Cúria de la Governació Cúria de la Governació
La Cúria de la Governació fou el tribunal superior de justícia del Regne de Mallorca fins a finals del . Presidida pel lloctinent o el governador, amb l'assistència d'un assessor jurídic conegut com a regent de la Cancelleria, la Cúria actuava en primera o segona instància en casos provinents de Menorca, Eivissa, les batlies de les viles mallorquines i les cúries senyorials. També era el tribunal ordinari per a delictes com la falsificació de moneda, processos contra oficials reials i delictes de lesa majestat. Amb la creació de la Reial Audiència de Mallorca el 1571, les funcions de la Cúria foren absorbides per aquesta nova institució.
Al llarg de la història, els màxims representants del rei al Regne de Mallorca han rebut successivament les denominacions de lloctinent, governador i virrei, sense coincidir mai en el temps. El terme lloctinent es va utilitzar des de la conquesta de Mallorca el 1229 fins a la incorporació definitiva del regne a la Corona d'Aragó el 1343. Posteriorment, es va adoptar el títol de governador, que es mantingué fins a la Revolta Forana el 1451. En aquest moment es recuperà el terme lloctinent, que es va conservar fins poc després de la creació de la Reial Audiència de Mallorca el 1576, moment en què s'introduí el títol de virrei, que romangué vigent fins al Decret de Nova Planta el 1715.
Reial Audiència de Mallorca La Reial Audiència exercia com a màxima autoritat judicial a l'illa, amb competències en afers civils i criminals, i també assessorava el virrei en qüestions de govern. Fou una institució creada per Felip II l'any 1571 amb la finalitat d'assumir les funcions judicials en nom del rei al Regne de Mallorca, inspirant-se en altres audiències de la Corona d'Aragó. Abans de la seva fundació, la justícia a l'illa era gestionada per diverses cúries, com la del batlle o el veguer, que depenien de la Cúria de la Governació, presidida pel lloctinent general. Amb la Reial Audiència, es buscava una administració més eficaç i equilibrada de la justícia, a més de mitigar tensions socials amb el governador.
En els seus inicis, aquesta institució estava formada per sis experts en dret civil o canònic, juntament amb el regent de la Cancelleria i l'advocat fiscal. La composició incloïa membres locals i d'altres territoris de la Corona d'Aragó, per garantir un coneixement profund de la tradició jurídica catalana i aragonesa. La presidència era nominalment del rei, però en la pràctica la dirigia el virrei.
Procuració reial La Procuració Reial de Mallorca fou creada per Jaume II per gestionar les rendes i drets de la Corona al regne, substituint el batle en aquestes tasques. Inicialment comptava amb dos procuradors, però el 1345 es reduí a un. Aquesta institució no només administrava el patrimoni reial sinó que també assumia funcions de govern en absència del lloctinent, amb càrrecs sovint ocupats per membres de l'oligarquia urbana.
La Procuració va unificar les finances reials de les Balears, tot i que Menorca mantenia una administració pròpia fins que Joan II la suprimí. Els comptes eren revisats anualment pel mestre racional abans de l'aprovació reial. Durant la Guerra Civil Catalana, tingué un paper clau en la recaptació de deutes públics per finançar operacions militars i, en els segles següents, atengué les necessitats defensives del regne.
La Cúria del batle
La Cúria del batle, presidida pel batle de Mallorca, fou una institució clau en l'administració de justícia i govern al Regne de Mallorca. Creat per Jaume I després de la conquesta, el batle exercia funcions judicials en conflictes menors i administrava afers civils i censos a les viles. La seva autoritat s'estenia a les batlies foranes, instaurades per Pere de Portugal, i es reforçà amb l'ordenació de les viles per Jaume II.
A la cúria, el batle dictava sentències amb l'ajuda d'un escrivà i un saig, mentre que els conflictes més greus es remetien al virrei. La cúria gestionava qüestions com denúncies, citacions, penyores i apel·lacions. Malgrat el Decret de Nova Planta de 1715, que eliminà les institucions pròpies del regne, les funcions del batle i la cúria es mantingueren parcialment fins als segles i .
Els veguers Els càrrecs de veguer es van instaurar al Regne de Mallorca durant la baixa edat mitjana, després de la conquesta de l'illa per Jaume I el 1229. Inicialment, el veguer tenia jurisdicció sobre tota l'illa, però amb el temps es va dividir en dues oficines: el Veguer de la Ciutat i el Veguer de Fora.
El veguer de la ciutat era responsable d'aquesta i els seus voltants, exercint funcions en afers civils i criminals, especialment en casos amb penes corporals o capitals. El càrrec, ocupat per membres de l'estament ciutadà, també col·laborava amb altres oficials reials, com el batlle general i el mostassaf, en la governança local. El veguer de fora, per la seva banda, gestionava la Part Forana i supervisava els batlles reials locals. Creat abans de 1301 sota el regnat de Jaume II, aquest càrrec estava ocupat per membres de l'estament militar. La seva seu inicial fou el Palau Reial de Sineu, establerta per ordre de Sanç I el 1319, però posteriorment es traslladà a la ciutat.
Ambdós càrrecs, subordinats al governador general, tenien mandats anuals i compartien funcions d'administració de justícia, supervisió dels batlles i manteniment de l'ordre públic en les seves respectives jurisdiccions.
Institucions territorials miniatura|Seu de la Juraria i del Gran i General Consell de Mallorca, a l'actual edifici de l'ajuntament de Palma.
La Juraria Els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca van ser l'òrgan de govern territorial més important de Mallorca des del 7 de juliol de 1249 fins a la seva abolició el 6 de setembre de 1718 amb l'aplicació dels Decrets de Nova Planta. Creats per Jaume I, aquest organisme estava format per sis membres que representaven diferents estaments socials: un cavaller (jurat en cap), dos ciutadans, dos mercaders i un menestral. Els jurats tenien mandats anuals, no rebien remuneració i no podien renunciar al càrrec.