Empastament amb composite|miniatura Els materials dentals són materials fabricats especialment, dissenyats per al seu ús en odontologia. Hi ha molts tipus diferents de productes dentals, i les seves característiques varien segons el propòsit previst.
Apòsits temporals Un apòsit temporal és un empastament dental que no està pensat per durar a llarg termini. Són materials provisionals que poden tenir propietats terapèutiques. Un ús comú d'apòsits temporals es produeix si la teràpia del canal radicular es realitza durant més d'una cita. Entre cada visita, el sistema de canals pulpars s'ha de protegir de la contaminació de la cavitat bucal i es col·loca un farcit temporal a la cavitat d'accés. Alguns exemples inclouen:
Òxid de zinc eugenol — bactericida, barat i fàcil d'eliminar. L'eugenol es deriva de l'oli de clau d' olor i té un efecte obtudant sobre la dent i disminueix el mal de queixal. És un material temporal adequat sempre que no hi hagi forces de mossegada. També està contraindicat si el material de restauració final és compost perquè l'eugenol afecta negativament el procés d'unió/ polimerització; també, quan s'aplica directament sobre el teixit pulpar, pot produir inflamació crònica i provocar necrosi pulpar. Les marques inclouen Kalzinol i Sedanol.
Ciments Els ciments dentals s'utilitzen amb més freqüència per unir restauracions indirectes, com ara corones, a la superfície de la dent natural. Alguns exemples inclouen:
Ciment d'òxid de zinc : s'aut-ajusta i s'endureix en contacte amb la saliva. Exemples de marques: Cavit, Coltosol. Ciment de fosfat de zinc Ciment de policarboxilat de zinc : s'adhereix a l'esmalt i a la dentina. Exemple de marca: PolyF. Ciment de ionòmer de vidre Ciment basat en resina Ciment basat en coure
Materials d'emmotllament Els motlles dentals són empremtes negatives de dents i teixits tous orals a partir de les quals es pot emetre una representació positiva. S'utilitzen en prostodòncia (per fer dentadures), ortodòncia, odontologia restauradora, implantologia dental i cirurgia oral i maxil·lofacial.
Com que els retalls dels teixits tous dels pacients poden ser poc profunds o profunds, els materials d'emmotllament varien en la seva rigidesa per obtenir una impressió precisa. Els materials rígids s'utilitzen amb pacients amb socavacions poc profundes, mentre que els materials elàstics s'utilitzen amb pacients amb socavacions profundes, ja que el material ha de ser prou flexible per arribar al punt final del socavat.
Els materials d'emmotllament estan dissenyats per ser líquids o semisòlids quan es barregen per primera vegada, i després dur-se en pocs minuts, deixant empremtes d'estructures orals.
Els materials d'emmotllament dental habituals inclouen alginat de sodi, polièter i silicones. Històricament, s'utilitzava el plâtre de París, l'òxid de zinc, l'eugénol i l'agar.
Materials de revestiment Els materials de revestiment dental s'utilitzen durant les restauracions de grans cavitats i es col·loquen entre l'estructura de la dent restant i el material de restauració. El propòsit d'això és protegir els túbuls dentinals i la polpa sensible, formant una estructura semblant a una barrera. Després de perforar la càries de la dent, el dentista aplica una capa fina (aproximadament 1/2 mm) a la base de la dent, seguida de fotopolimerització. Es pot aplicar una altra capa si la cavitat és molt gran i profunda.
Hi ha moltes funcions als materials de revestiment dental, algunes de les quals s'enumeren a continuació:
ls materials de revestiment protegeixen la dent feble de la hipersensibilitat postoperatòria, reduint el malestar del pacient i permetent que la dent es curi a un ritme més ràpid després del procediment. Alguns materials de restauració dental, com els monòmers acrílics en materials a base de resina i l'àcid fosfòric en materials de silicat, poden provocar efectes tòxics i irritables a la polpa. Els materials de revestiment protegeixen la dent d'aquests irritants. Els materials de revestiment serveixen com a capa aïllant de la polpa de la dent dels canvis bruscos de temperatura quan el pacient pren aliments calents o freds, protegint-los del dolor potencial derivat de la conductivitat tèrmica. Els materials de revestiment són elèctricament aïllants, evitant la corrosió per cèl·lula galvànica on dos metalls diferents (per exemple, or o amalgama) es col·loquen l'un al costat de l'altre.
Tipus Hidròxid de calci
L'hidròxid de calci té una resistència a la compressió relativament baixa i una consistència viscosa, cosa que dificulta l'aplicació a cavitats en seccions gruixudes. Una tècnica comuna per superar aquest problema és aplicar un subrevestiment prim d'hidròxid de calci i després acumular-lo amb fosfat de zinc abans de la condensació de l'amalgama. Això genera un ambient de pH relativament alt al voltant de la zona que envolta el ciment a causa de la fuita d'hidròxid de calci, fent-lo bactericida.
També té un efecte únic d'iniciar la calcificació i estimular la formació de dentina secundària, a causa d'un efecte d'irritació dels teixits de la polpa pel ciment.
L'hidròxid de calci és radioopac i actua com un bon aïllament tèrmic i elèctric. Tanmateix, a causa de la seva baixa resistència a la compressió, és incapaç de suportar l'empaquetament d'amalgama; Per contrarestar-ho, s'ha de col·locar un material de base de ciment fort.
Els revestiments a base de silicat de calci s'han convertit en alternatives a l'hidròxid de calci i són preferits pels professionals per les seves propietats bioactives i de segellat; el material desencadena una resposta biològica i dona lloc a la formació d'unió amb el teixit. S'utilitzen habitualment com a agents de cobertura de polpa i materials de revestiment per a materials de farciment a base de silicats i resina.McCabe JF, Walls AW (2008). Applied dental materials (9th ed.). Oxford, UK: Blackwell Pub. ISBN 978-1-4051-3961-8. OCLC 180080871. miniatura|300x300px| Revestiment de silicat de calci utilitzat com a material de cobertura de polpa Normalment es subministra com a dues pastes, una de salicilat de glicol i una altra pasta que conté òxid de zinc amb hidròxid de calci. En barrejar, es forma un compost quelat. També hi ha disponibles versions activades per llum; aquests contenen activadors de polimerització, metacrilat d'hidroexietil, dimetacrilat que quan s'activa la llum donarà lloc a una reacció de polimerització d'un monòmer de metacrilat modificat.
Ciment policarboxilat
El ciment de policarboxilat té la resistència a la compressió per resistir la condensació d'amalgama. És àcid, però menys àcid que els ciments de fosfat perquè té un pes molecular més elevat i l'àcid poliacrílic és més feble que l'àcid fosfòric. Forma un fort enllaç amb la dentina i l'esmalt, el que li permet formar un segell coronal. A més, és un aïllant elèctric i tèrmic alhora que allibera fluor, el que el fa bacteriostàtic. També és radioopac, el que el converteix en un excel·lent material de revestiment.
S'ha de tenir cura en la manipulació d'aquest material, ja que té un fort vincle amb els instruments d'acer inoxidable un cop endureix.McCabe JF, Walls AW (2008). Applied dental materials (9th ed.). Oxford, UK: Blackwell Pub. ISBN 978-1-4051-3961-8. OCLC 180080871.
El ciment de policarboxilat s'utilitza habitualment com a agent de cement o com a material de base de cavitat. No obstant això, acostuma a ser gomosa durant la seva reacció de fixació i s'adhereix als instruments d'acer inoxidable, de manera que la majoria dels operadors prefereixen no utilitzar-lo en cavitats profundes.
Normalment es subministra com una potència que conté òxid de zinc i un líquid que conté àcid poliacrílic aquós. La reacció consisteix en una reacció àcid-base amb l'òxid de zinc que reacciona amb els grups àcids del poliàcid. Això forma un producte de reacció de nuclis d'òxid de zinc sense reaccionar units per una matriu de sal, amb cadenes d'àcid poliacrílic entrecreuades amb ions de zinc.
ionòmer de vidre
El ionòmer de vidre (GI) té la resistència a la compressió i la tracció més forta de tots els revestiments, de manera que pot suportar la condensació d'amalgama en zones de suport d'alta tensió, com ara cavitats de classe II. GI s'utilitza com a material de revestiment, ja que és molt compatible amb la majoria de materials de restauració, aïlla tèrmicament i elèctricament i s'adhereix a l'esmalt i la dentina. El revestiment GI conté vidre de mides de partícules més petites en comparació amb la seva barreja restauradora adhesiva, per permetre la formació d'una pel·lícula més fina. Algunes variacions també són radiopaques, cosa que les fa bones per a la detecció de cavitats de raigs X. A més, l'IG és bacteriostàtic a causa del seu alliberament de fluor dels nuclis de vidre no reaccionats.
Els GI s'utilitzen generalment com a material de revestiment per a resines compostes o com a agents d'enganxament per a bandes d'ortodòncia.
La reacció és una reacció àcid-base entre pols de vidre de silicat de calci-alumini i àcid poliacrílic. Es presenten en pols i líquid que es barregen en un coixinet o en càpsules que són d'un sol ús. Els GI modificats amb resina contenen un fotoiniciador (generalment canforquinona) i una amida,McCabe JF, Walls AW (2008). Applied dental materials (9th ed.). Oxford, UK: Blackwell Pub. ISBN 978-1-4051-3961-8. OCLC 180080871. i es fotopolimeritzen amb una unitat de fotopolimerització LED. La presa es produeix mitjançant una combinació de reacció àcid-base i polimerització activada químicament.
Eugenol d'òxid de zinc
L'òxid de zinc eugenol té la resistència a la compressió i la tracció més baixa dels revestiments, per la qual cosa el seu ús es limita a àrees petites o que no suporten tensions, com ara cavitats de classe V. Aquest revestiment de cavitat s'utilitza sovint amb una base d'alta resistència per proporcionar resistència, rigidesa i aïllament tèrmic. L'òxid de zinc eugenol es pot utilitzar com a revestiment en cavitats profundes sense causar danys a la polpa, a causa del seu efecte obtudant sobre la polpa, així com les seves propietats bactericides a causa del zinc. Tanmateix, l'eugenol pot tenir un efecte sobre els materials de farciment a base de resina, ja que interfereix amb la polimerització i ocasionalment provoca decoloració. Per tant, cal tenir precaució quan s'utilitzen tots dos en tàndem. També és radioopac, permetent que els farcits siguin visibles pels raigs X.
L'òxid de zinc eugenol s'utilitza generalment com a agent de farciment/enganxament temporal a causa de la seva baixa resistència a la compressió que fa que s'elimini fàcilment, o com a revestiment per a l'amalgama, ja que és incompatible amb les resines compostes.
Es subministra com un sistema de dues pastes. La mateixa longitud de dues pastes es distribueixen en un bloc de paper i es barregen.
Materials de restauració miniatura|350x350px| Ciment de ionòmer de vidre - espectre de resina composta de materials de restauració utilitzats en odontologia. Cap a l'extrem GIC de l'espectre, hi ha un alliberament creixent de fluor i un contingut àcid-base creixent; cap a l'extrem de resina composta de l'espectre, hi ha un percentatge de fotopolimerització creixent i una major resistència a la flexió. Els materials de restauració dental s'utilitzen per substituir la pèrdua de l'estructura de la dent, generalment a causa de la càries dental (caries), però també del desgast de les dents i del trauma dental. En altres ocasions, aquests materials es poden utilitzar amb finalitats estètiques per alterar l'aspecte de les dents d'una persona.
Hi ha molts reptes per a les propietats físiques del material de restauració dental ideal. El material ideal seria idèntic a l'estructura de la dent natural en resistència, adherència i aparença. Les propietats d'aquest material es poden dividir en quatre categories: propietats físiques, biocompatibilitat, estètica i aplicació.