Aruna Roy (nascuda com a Aruna Jayaram, a Chennai, Tamil Nadu, Índia, el 26 de maig de 1946) és una activista social índia, professora, organitzadora sindical i antiga funcionària. Va ser presidenta de la Federació Nacional de Dones Índies i fundadora del Mazdoor Kisan Shakti Sangathan.
Primers anys i educació Aruna Roy va néixer a Chennai (aleshores Chennai era coneguda com Madras i formava part de la presidència de Madras a l'Índia britànica), filla de Hema i E. D. Jayaram, una família de Bramans tàmils. La família en què va créixer Aruna Jayaram era poc convencional per als seus temps i tenia una història de servei públic que abastava diverses generacions. Rebutjaven les creences ortodoxes sobre la casta i la religió, i eren coneguts pel compromís amb els principis igualitaris.
Tots els seus avis tenien una gran formació i les dones de la seva família en particular li van servir com a models a seguir. Incloïen un enginyer, un magistrat i un advocat. La seva àvia materna era una dona educada i estava profundament implicada en el treball social voluntari entre les comunitats empobrides, i havia insistit a treballar amb pacients amb lepra. La mare d'Aruna, Hema, va ser enviada a escoles de primera classe, on havia destacat en física, matemàtiques, sànscrit clàssic i esports. També coneixia molt bé la literatura de diverses llengües i participava en actuacions musicals amb la veena. El matrimoni entre Hema i Jayaram haviaa desafiat les normes, ja que Hema havia esperat fins als 25 anys per casar-se i Jayaram pertanyia a una subcasta diferent. La família de Jayaram també tenia una història d'activisme social i polític. Va ser enviat a Shantiniketan i més tard es va convertir en advocat de professió. Va participar en el moviment independentista indi, es va convertir en funcionari després de la independència i finalment es va retirar com a assessor jurídic del Consell d'Investigació Científica i Industrial. Jayaram també va treballar com a crític de cinema i música i va publicar ressenyes en diversos diaris.
Aruna Jayaram era la gran de quatre germans, amb dues germanes i un germà. Van ser educats per ser multilingües i la família parlava tres idiomes a casa: el tàmil, l'anglès i l'hindi. A ella i els seus germans se'ls va animar a ser pensadors crítics, se'ls va desanimar d'albergar qualsevol forma de prejudici sobre l'ètnia, la casta o la classe i se'ls va ensenyar a respectar les persones independentment de la seva posició social. Aruna es va matricular durant dos anys a l'acadèmia Kalakshetra d'Adyar, Chennai, per formar-se en Bharatanatyam i música carnàtica. També es va educar en una escola conventual i va aprendre francès per insistència dels seus pares. Després va ser enviada a l'Ashram d'Aurobindo, a Pondicherry, mentre la seva família es traslladava a Nova Delhi. Després d'un any a l'ashram (ermita), va expressar la seva infelicitat amb la seva situació, així que la seva família la va portar a Nova Delhi, on va completar la resta de la seva educació. Va assistir al Bharatiya Vidya Bhavan fins als 16 anys, quan va sol·licitar plaça i es va matricular amb èxit a l'Indraprastha College for Women. La seva admissió va ser inesperada per al professorat de la universitat, ja que es va qualificar a una edat primerenca, abans de l'habitual. Aruna Jayaram es va llicenciar en literatura anglesa i immediatament va fer un màster el 1965. Va completar el postgrau a la Universitat de Delhi.Kalaw-Tirol, Lorna.«Biography of Aruna Roy».Ramon Magsaysay Award Foundation, 2000
Després de la seva educació, no va voler ser mestressa de casa com la majoria de les dones de l'època, que considerava un «llimb de passivitat», però la majoria dels camps estaven dominats pels homes i les seves opcions es limitaven al periodisme i la docència. Durant un curt període, es va convertir en professora de literatura anglesa a la seva alma mater. El 1967, als 21 anys, va fer els difícils exàmens per al Servei Administratiu de l'Índia, que en aquell moment tenia una taxa de selecció inferior al 0,1% i un nombre marginal de candidates amb èxit. Aruna Jayaram va poder ser seleccionada en el seu primer intent als exàmens i va ser una de les 10 dones que es van classificar aquell any. Va ser influenciada pel feminisme i va considerar que incorporar-se als serveis civils dominats pels homes seguint els passos del seu pare era una opció feminista. Mahatma Gandhi també va tenir una influència significativa en la seva família i la seva ètica, i va incorporar la seva filosofia a la seva manera de pensar juntament amb la filosofia de Manabendra Nath Roy. Va ser enviada a l'Acadèmia Nacional d'Administració per a un curs d'un any, seguit d'un any de formació supervisada, considerat com un període de prova. La seva promoció va tenir 100 candidats seleccionats i el curs va incloure un estudi intensiu d'economia, dret, idiomes i administració bàsica. També incloïa muntar a cavall i directrius sobre cortesia i etiqueta de l'època britànica. Ella, juntament amb altres estudiants del seu curs, s'havien rebel·lat contra diversos aspectes del pla d'estudis i van poder introduir algunes reformes que es van implementar per a les promocions següents.
Carrera i activisme Servei públic (1968–1974) miniatura|287x287px|Mapa de regions, districtes i ciutats principals de l'Índia Aruna Jayaram formava part del quadre de Territoris de la Unió, però va ser enviada a Tamil Nadu per al seu període de prova perquè coneixia la llengua tàmil. La seva primera tasca va ser la d'assistent de l'administrador supervisor del districte de Tiruchirappal·li. Va optar per un trasllat al districte de Vellore (aleshores conegut com a North Arcot) i se li va concedir després que el seu supervisor a Tiruchirappal·li es negués a orientar-la. TV Venkataram va ser el revisor de Vellore i va tenir un impacte durador en Aruna i altres persones assignades com a ajudants. Se'ls va proporcionar càrrecs independents sota supervisió. Al 1970 es va casar amb un company de promoció de la Universitat de Delhi, Sanjit Roy, pertanyent a una família bengalina i que s'havia implicat en el treball social des de la seva etapa a la universitat. Després del matrimoni, va poder ser transferit al Territori de la Unió de Delhi, ja que Aruna Roy, aleshores la seva dona, vivia en aquesta regió.
La primera assignació d'Aruna Roy a Delhi va ser la d'una magistrada de subdivisió. Supervisava sis jurisdiccions policials i, a més de les seves funcions habituals, havia de gestionar les protestes dels estudiants i el deure electoral. Durant el període següent, es va convertir en la subsecretària de finances i el 1973 va ser promoguda al càrrec de secretària del tinent governador de Delhi. En aquell moment estava desil·lusionada amb la funció pública. Aruna Roy s'havia incorporat als serveis ja que ho veia com un mitjà per treballar per la justícia social dins d'un marc constitucional, amb la convicció que les disposicions de la Constitució índia, si s'aplicaven, eren els estàndards correctes per oferir un tracte digne i equitatiu als ciutadans. Abans d'incorporar-s'hi era conscient que hi havia corrupció al sistema, però pensava que era possible fer una reforma des de dins. En canvi, després d'uns set anys treballant des de l'interior del sistema, va arribar a veure l'organització com una institució amagada on es nodrien els valors feudals i colonials. Segons ella, tot i que era possible que els funcionaris honestos no es comprometessin en la connivència, l'únic recurs que tenien la majoria de vegades era el silenci i la inacció.
Va observar que la corrupció no només existia en forma de suborn sinó també en la presa de decisions, i va identificar tres problemes principals amb l'organització; la incapacitat de participar en un desacord ètic sobre una política o decisió que «portés a danyar la vida de les persones», les conseqüències negatives d'abordar la mala praxi dels polítics o fins i tot d'altres en la burocràcia i, la tercera, l'exigència d'executar les comandes independentment de qualsevol impacte negatiu que això pogués tenir. Descriu que la institució ha desenvolupat un enfocament elitista, amb els ascensos concedits per enllaços amb polítics poderosos i de poca ajuda per als més necessitats, com els pobres. En concloure que la institució no anava en la direcció correcta i que no era possible introduir-hi el canvi des de dins, ja que la jerarquia suprimia totes les protestes i contradiccions, va decidir finalment abandonar la funció pública. A través de l'IAS, Aruna Roy va poder entendre el funcionament de l'Estat i desenvolupar connexions entre una xarxa de persones educades i influents que considerava oficials honestos.
Barefoot College (1974–1983) Aruna Roy havia consultat amb la seva família i amics abans de renunciar a l'IAS, però la majoria d'ells la desanimaven de fer-ho. L'any 1974, va prendre un permís de sis mesos per unir-se al seu marit al Centre de Recerca en Treball Social (conegut comunament com el Barefoot College) on va poder presenciar una relació d'igualtat entre el seu marit i la gent d'allà, en comparació amb el tracte deferent que havia rebut com a funcionària. Més tard, el mateix any, va presentar la seva renúncia a la funció pública després d'esperar que el seu germà acabés la universitat, ja que contribuïa de manera important als ingressos de la llar dels seus pares. Amb 28 anys, es va traslladar al poble de Tilònia, on treballava el seu marit. Tilònia era un petit poble situat a Rajasthan, a 100 km de la capital de Jaipur, on el seu marit havia establert el Barefoot College el 1972 per al desenvolupament social i econòmic del poble. Havia reclutat moltes persones d'institucions educatives de primer nivell i després seria coneguda com una de les organitzacions de desenvolupament professional més importants de l'Índia.
A Tilònia hi va haver un canvi significatiu en l'estil de vida i les perspectives de Roy. No hi havia canonades per als serveis d'aigua i trobar aigua potable era un perill. El poble no tenia electricitat ni accés a cap transport públic o servei bancari, calia caminar quilòmetres per arribar al lloc. L'educació d'Aruna Roy, com gran part de la classe mitjana-alta urbana de l'Índia, s'havia produït completament a les zones urbanes i en un desconeixement gairebé total de la vida rural. Havia entrat en contacte amb els vilatans durant la seva etapa a la funció pública, però a causa de la seva posició com a oficial administrativa, hi havia barreres en la comunicació i en la seva comprensió de les realitats socioeconòmiques dels pobles. Ella, amb el seu marit, es va traslladar a un allotjament que acollia disset empleats més del , inclosos tres graduats de l'Institut Tata de Ciències Socials i tres geòlegs de l'Institut Indi de Tecnologia. Els empleats compartien tasques domèstiques i organitzatives entre ells, que ho incloïen tot, des de cuinar fins a la creació d'instal·lacions per a l'educació dels nens i programes de generació d'ingressos per als vilatans. Al llarg dels anys, Barefoot College va utilitzar diverses tecnologies, inclosa l'energia solar en diversos pobles, i va formar els residents rurals sobre el concepte i el funcionament d'aquests sistemes sofisticats.