El Campello és un municipi costaner del País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i a l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx. El municipi compta amb diverses platges mediterrànies.
Història El Campello és l'eixida natural a la mar de la línia Biar-Busot; esta demarcació geogràfica va servir a Jaume I per a establir la frontera sud del seu regne en el per mitjà del Tractat d'Almizra: Biar, Xixona, Busot i el Campello formaven esta fita. Al Llibre dels Fets de Jaume I, el Campello no apareix, perqué el municipi té un terme municipal jove que es resultat de l'emancipació de les partides rurals menys productives de l'horta del terme d'Alacant.
Pel que fa a la història antiga, les restes més importants de presencia humana es troben als jaciments de la Illeta, illot unit a la costa per un freu. Allí es solapen restes de l'edat del bronze valencià, del substrat ibèric, de la civilització romana... Cada cultura va assimilar l'anterior i va deixar alguna mostra notable de la seua presència: soterrars, forns, un poblat, banys o temples, algunes d'estes troballes s'exposen a l'actualitat al MARQ.
Després de la conquesta cristiana de la zona pel rei castellà Alfons X el Savi a mitjan , el terme del Campello, pel que sembla sense nuclis de població significatius, va passar a formar part del terme de la vila d'Alacant, dins de la Corona de Castella. La frontera entre les corones castellanes i aragoneses es trobaven en la zona nord del municipi; arran d'esta condició fronterera inicial, entre les localitats del Campello i La Vila Joiosa (17 km al nord) no es troba cap nucli de població (llevat de les zones d'urbanitzacions construïdes a final del ), el que contrasta amb l'alta densitat de població de la província d'Alacant. El 1304 la frontera de la Corona d'Aragó es va desplaçar cap al sud, de forma que El Campello va passar a dependre, junt a Alacant, del Regne de València per la Sentència Arbitral de Torrellas. En 1475, tots els terrenys del terme apareixien formant un senyoriu propietat de don Alfonso Martínez de Vera, descendent dels Reis de Navarra, dins sempre de la jurisdicció d'Alacant.
La torre de la Illeta, és una torre de vigilància del , construïda entre el 1554 i el 1557, des d'on mirant a llevant, podem vore la torre de Reixes també anomenada torre del Barranc d'Aigües. L'ús d'estes torres era per controlar els nombrosos intents d'invasió i saqueig dels pirates barbarescos, habituals en aquells temps. El sistema de comunicació consistia en fogueres que es feien des de les torres de nit. La torre, encara en peu, es troba en una elevació a l'altura del port.
Després de passar per diverses mans, en el la primogenitura va acabar sent propietat de don Nicolás Pérez de Sarrió, qui va començar a colonitzar les terres municipals, i en 1775 es firmaren les bases per a crear un poble en el lloc. En 1795, es va establir una drassana en la desembocadura del Riu Montnegre, donant així un gran impuls al Barri de Pescadors. En 1827, el servici religiós va passar a dependre de la parròquia de Sant Joan, fins a l'establiment d'una parròquia pròpia en 1873. L'11 d'abril de 1901 foren deslligades del municipi d'Alacant les partides del Fabraquer, Aigües Baixes, Baranyes i el Campello; tot i ser la partida d'extensió més menuda, el Campello era la que tenia un nucli de població i alcalde pedani, fet que propicià que es convertira en el cap i casal del nou municipi.
El 1914, es va construir la línia de ferrocarril Alacant-Dénia (el descendent del qual és el TRAM Metropolità d'Alacant) que passava per la localitat, contribuint en gran manera al desenvolupament econòmic i urbanístic del municipi.
Tradicionalment, el Campello ha estat un poble agrícola i mariner. Durant el primer terç del segle XX, va ser l'època més important en referència a la pesca, tot i que els campellers navegaven a vela i a rem sense cap instrument de navegació. La mar donava faena a més de la mitat de la població. Però la Guerra Civil va trencar la dinàmica i, tot i que a la postguerra es reiniciaren les activitats marineres, la pesca comença a dispersar-se. Actualment es conserva de forma presencial, encara que el Campello disposa d'un nou port pesquer i d'una llotja. També compta amb un club nàutic.
Pel que fa a l'agricultura, el Campello comptava amb una horta rica i variada que disposava de molta aigua. No obstant, durant el , l'agricultura s'ha transformat cap a la producció intensiva en hivernacles. El secà ha quedat reduït a la presència escassa d'ametlers, oliveres i garrofers.
El treball de l'espart ha tingut una forta tradició i ha complementat l'economia campellera en èpoques de crisi. L'espart creixia a les llomes de Xixí, Amerador, la Coveta i en les llomes de Reixes. El treball de filar era de dones i xiquets s'ocupaven; després el barataven o venien a les fàbriques d'estores de Crevillent o altres pobles del Vinalopó Mitja.
En referència al treball de l'espart, picar-lo amb les maces per a reblanir-lo i aconseguir la flexibilitat adequada ha quedat reflectida a la següent dita:
A esta famosa sentència s'afegia:
A partir dels anys 50 del segle passat, va arribar el turisme que junt a la proximitat d'Alacant han canviat profundament la fisonomia del municipi, fent que el turisme es convertira, sens dubte, en la primera font de riquesa i l'eix vertebrador de l'economia local; a propiciat l'aparició d'un teixit comercial basat en els servicis, la construcció, els transports, els hotels, oferta d'oci o el xicotet comerç.
Geografia El terme municipal del Campello, de 55,27km², fita de nord a sud amb els municipis de La Vila Joiosa, Orxeta, Aigües, Busot, Mutxamel, Sant Joan d'Alacant i Alacant.
El relleu del municipi consta d'una planura a la zona sud. Al centre, el nucli urbà es troba creuat pel riu Montnegre o Sec, la major part de l'any amb un cabal nul, excepte quan existixen fenòmens de gota freda quan arriben a la desembocadura grans avingudes d'aigua. Mentre que a la zona nord ve condicionada pel Cabeçó d'Or o la Serralada de la Ballestera, sent L'Alt del Blanquinar el punt més alt del terme municipal amb 455 msnm.
El litoral, al sud consta d'extenses platges de sorra blanca i fina que s'encreua més al nord amb la desembocadura del riu Sec. Aquesta part de la costa es troba totalment urbanitzada, ja que hi ha construïdes diverses urbanitzacions i discorre una de les línies del TRAM Metropolità d'Alacant. A l'altura del nucli urbà hi ha construït un passeig marítim junt a la Platja del Carrerlamar (la més cèntrica de tot el terme); en estar al centre de la localitat la costa es troba coberta per alts edificis d'apartaments amb locals de restauració i oci als seus baixos. Al final de la platja es troba el Port del Campello que disposa d'una de les llotges de peix més actives de tot el País Valencià. També existixen serveis de viatgers fins a l'illa de Tabarca a més de ser port esportiu amb amarratges per a iots i vaixells petits.
miniatura|Vista aèria del nucli urbà del Campello Al nord del municipi, la costa és més accidentada i podem trobar cales o platges rocalloses, a més de nombrosos penyasegats. Aquesta part de la costa campellera és de difícil accés, ja que es troba d'alguna forma tallada pel pàs de les carreteres AP-7 i N-332, i també per una de les línies del TRAM Metropolità d'Alacant. Existixen diverses urbanitzacions en esta zona (com per exemple L'Almadrava, La Coveta Fumà o Pueblo Acantilado) que normalment són ocupades només a l'estiu per forasters, ja siguen estrangers o ciutadans de la resta de l'Estat espanyol.
Orografia
Banys de la Reina Clot de l'Illot Cova del Llop Marí Coves de les Cateles Coves d'en Mateu El Barranc de les Bigues El Castellet El Freu El Pantanet El Racó de l'Amerador El Racó de la Sofra Els Picalons Foies d'en Gomis La Coixeta
La Foia Ampla La Illeta La Llengua La Penyeta Lloma de les Colmenes Lloma Redona Llomes de Reixes Llomes de Xixí Llometa Llarga Morro de la Bassa Morro de Maxaco Morro del Senyor Muntanya de Sevila Pla de Barraques
Pla de Caldereta Pla de l'Amerador Pla de la Melona Pla del Mesell Plans del Dissabte Platja de l'Almadrava Platja d'Amerador Platja d'Horta Platja de la Illeta Platja del Carrer de la Mar Platja del Carritxal Platja del Trajo Punta del Barranc d'Aigües Punta del Llop Marí
Punta del Riu Punta dels Banyets Puntes de Goçalbes Racó de Bernabeu Racó de la Vela Racó de Paià Racó de Pau Racó de Roc Racó de Tous Serra de Bonalba Serra de la Ballestera
Hidrografia natural
Barranc d'Aigües Barranc de Cabrafic Barranc de Guaritons Barranc de l'Amerador Barranc de la Solana
Barranc del Carritxal Barranc del Mesell Barranc del Pixador Cala d'Enmig Cala Baeza
Cala de les Piteres Cala del Morro Blanc Cala Lanuza Cala dels Gitanos (o de les Palmeres) Riu Montnegre
Hidrografia artificial
Bassa de la Casa Nova Bassa del Ramellat Bassa Redona
Bracal de la Passió Pou del Vincle
Antics nuclis poblacionals
Ca Berenguer Ca la Cagarruta Ca Luisa Casa de Conca Casa de l'Espino Casa de la Molinera Casa del Raio Casa del Senyoret de la Casa Nova Casa Nova Cases de la Barbera Cases de les Canyades Caseta de Conxa
Caseta de Cuello Caseta de Don Tomás Caseta de la Ballestera Caseta de Sales Caseta de Xixi Caseta dels Peons Caminers Corral d'Alberola Corral de la Macoca Corral de Salvadoret Corral Vell El d'en Benet El d'en Cisteller
El d'en Coca El Musell El Trajo Els Darrers Els Flares Finca del Verdú Foia d'Olzina Foia de Bernabeu La Coveta Fumada Quatre Camins Venta de l'Aire Vil·la Marco, on a l'actualitat hi ha un jardí botànic.
Partides del terme
Aigúes Baixes Alcalasí Baranyes Buasa Cotoveta El Carrirxal
El Castellet El Coraco El d'Espanyoleta El d'Iborra El d'Onyate El de Cerda
El de Marc El de Ponció El de Sarrió El Fabraquer El Fondó El Macaroves
El Maset El Pantanet El Pixador El Ramellat El Verdú El Vincle
El Voladoret La Barbera La Duana La Porada La Remuda La Sénia
La Xorrutella Les Canyades Les Covetes Varons
Altres llocs d'interés
Carrer de la Totxa Convent dels Mercedaris Quarter Vell de Carabiners
Torre de la Illeta Torre de Reixes (o del Barranc d'Aigües) Venta de Baeza
Venta de la Remuda Venta de Lanuza Venta del Barranc
Arqueologia miniatura|esquerra|La Illeta dels Banyets Al seu terme municipal s'han trobat restes de l'edat del bronze i dels Ibers, així com la presència d'una factoria de gàrum d'època romana o, potser, anterior.
També cal destacar els jaciments de la Illeta dels Banyets. És una xicoteta península situada junt al port que, fins als anys 40, formava una illa. El lloc presenta indicis d'ocupació des de la fi del tercer mil·lenni a.C. En època romana, sobre les runes ibèriques i prehistòriques s'alçà una vila agrícola que disposava d'unes xicotetes termes. D'esta època són unes basses, comunicades amb el mar, on eren criats peixos; estes construccions donen el nom de Els Banyets de la Reina a la zona del jaciment, ja que segons l'imaginari popular eren els banys d'una reina mora.
Entre aquest i el port actual del poble, se situa l'anomenada Torre de La Illeta, una torre de guaita construïda al per a defensar-se de les nombroses incursions de pirates barbarescos que assolaven les costes valencianes.
Política i Govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Popular (PP), 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 3 de Compromís pel Campello (Compromís), 1 de Vox, 1 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV), 1 de Podem i 1 de Renovació Democràtica Centrista Valenciana (REDcv).
Alcaldes Des de 2019 l'alcalde del Campello és Juan José Berenguer Alcobendas de PP.
Composició històrica de l'ajuntament del Campello