Fernando-Victorino Álvarez Prozorovich (Bahía Blanca, Argentina, 29 d'octubre de 1952 - Barcelona, 3 d'abril de 2020) fou un arquitecte argentí establert a Barcelona, on fou professor, investigador i especialista en patrimoni modern.
Biografia Es graduà el 1978 a la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme de Buenos Aires. En la dècada de 1980 s'establí a Barcelona, on el 1991 es doctorà en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la tesi doctoral El sueño moderno en Buenos Aires (1930-1949). Fou director del Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (UPC) des del 2017, professor d'Història de l'Art i de l'Arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona des de 1987, director del Màster de Restauració de Monuments (MRM) des del 2010 i director del portal d'història de l'arquitectura moderna. Morí als 67 anys, a Barcelona, a causa del COVID-19.
Álvarez Prozorovich difongué el treball d'arquitectes catalans que s'exiliaren a Argentina i Uruguai, especialment Antoni Bonet Castellana, l'obra del qual va reivindicar el 1996 en una exposició que va comissariar amb Felip Pich Aguilera i Jordi Roig. El llibre que li van dedicar aquell any va ser premiat en la III Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme.
Obra Rehabilitació de la Casa Gomis.
Publicacions
Referències
Categoria:Arquitectes argentins Categoria:Morts el 2020 Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Arquitectes morts al segle XXI Categoria:Arquitectes nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1952