Claus i Lucas (alternativament, la Trilogia de Claus i Lucas) és una col·lecció de llibres de l'autora hongaresa naturalitzada suïssa Agota Kristof escrita en francès. Està composta per tres novel·les publicades originalment per separat: Le grand cahier (1986), La preuve (1988) i Le troisième mensonge (1991). L'editoral La Magrana va publicar els volums per separat amb els títols El gran quadern (1989), La prova (1990) i La tercera mentida (1991). Més tard es va publicar una edició completa dels tres llibres, la Trilogia de Claus i Lucas (2007). Totes les obres van ser traduïdes per Sergi Pàmies.
Les novel·les expliquen la història de dos bessons idèntics anomenats Claus i Lucas que viuen amb la seva àvia en un petit poble i ciutat fronterera d'un país devastat per la guerra durant una guerra sense especificar. Al llarg del seu periple, els nois expressen una postura ètica singularment ingènua, amoral i generosa alhora. El segon i tercer llibre revelen la història dels personatges després de la guerra en una situació social i política complexa de la postguerra. Es creu que la guerra no especificada és la Segona Guerra Mundial. Al llarg del llibre, els bessons apareixen com a personatges intercanviables en una relació incialment morbosa i després increïblement desvinculada.
Referències a la realitat A la trilogia de Claus i Lucas sovint hi ha referències autobiogràfiques, històriques i geogràfiques que es corresponen a la realitat.
Referències autobiogràfiques Agota Kristof va incloure algunes referències a la seva vida al llibre. Aquests es van desvetllar en entrevistes posteriors i a l'autobiografia L'Analfabeta (2004).
Claus neix el 30 d'octubre, que coincideix amb la data de naixement de l'autora (30 d'octubre de 1935). La ciutat de K. fa referència a la ciutat de Kőszeg on Agota Kristof va viure des de 1944. Ambdues són ciutats frontereres. La ciutat de S. fa referència a Szombathely, la ciutat on era l'internat on Kristof va estudiar la secundària. El recull autobiogràfic que fan Claus i Lucas a El gran quadern es correspon amb la intenció de l'autora d'explicar la seva infància. La infància dels bessons sense assistència a l'escola i robant menjar i cigarretes fa referència a la seva pròpia infància i a la del seu germà Jeno.
Referències històriques El gran quadern El capítol «El ramat humà» fa referència a l'expulsió dels jueus de Kőszeg el 1945, fins i tot pel que fa al comportament de la criada, que va ser el mateix que va expressar la criada de Kristof. Al capítol «La fugida» els soldats es relata la fugida de la Wehrmacht el 1945 amb l'avenç de l'Exèrcit Roig. Al capítol «L'incendi» es fa referència a un camp de trànsit situat a Koszeg. A la novel·la, les persones empresonades són cremades.
La prova L'assassinat d'en Thomas fa referència a les execucions per part del règim soviètic que sovint eren declarades innocents mesos o anys després d'haver-se dut a terme.
Recepció El filòsof eslovè Slavoj Žižek va afirmar que el llibre era un d'aquells que canviava la vida i va parlar de l'espontaneïtat i abandonament ètic dels nois. Per a Žižek, els nois són "totalment immorals: menteixen, fan xantatge, maten, però representen una autèntica ingenuïtat ètica en el seu estat més pur".
L'autor estatunident Jesse Ball va recomanar la trilogia en una entrevista al canal de youtube whyilovethisbook, dient "es tracta de dos nois que van a viure amb la seva àvia i es porten malament. Des del principi fins al final, només un mal comportament. Crec que us agradarà".
Referències
Categoria:Novel·les del segle XX en francès Categoria:Obres literàries del 1986 Categoria:Literatura hongaresa Categoria:Obres literàries del 1988 Categoria:Obres literàries del 1991