La Comissió Von der Leyen II és l'actual Comissió Europea, el braç executiu de la Unió Europea, en funcions des de l'1 de desembre de 2024 i que durarà fins a les eleccions europees de 2029, durant la X legislatura del Parlament Europeu. Té, per segona vegada consecutiva, a l'alemanya Ursula von der Leyen com a presidenta i a més està formada per un comissionat de cadascun dels estats membres de la Unió Europea (excepte l'estat de la presidenta, Alemanya). miniatura|La Comissió Europea a Brussel·les
Elecció
Una vegada finalitzades les eleccions al Parlament Europeu de 2024, on el Partit Popular Europeu va tornar a guanyar les eleccions amb 176 eurodiputats enfront dels 139 del Partit dels Socialistes Europeus i els 74 de l'aliança Renovar Europa, amb el Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, el Partit Demòcrata Europeu i Renaixement, va començar una ronda de negociacions liderades per Donald Tusk i Kyriakos Mitsotakis pels democristians i Pedro Sánchez i Olaf Scholz pels socialdemòcrates on es va acordar proposar, de nou, a Ursula von der Leyen com a candidata a presidenta de la Comissió Europea, junt amb altres càrrecs importants de la Unió Europea.
La candidatura d'Ursula es va aprovar el 27 de juny de 2024, al Consell Europeu, amb els vots favorables de la gran majoria d'estats membres de la Unió, amb l'excepció d'Hongria i Itàlia, països liderats per Viktor Orbán i Giorgia Meloni i amb partits d'extrema dreta al govern. El 18 de juliol, i dins la primera sessió de la legislatura, el Parlament Europeu va debatre en plenari la candidatura d'Ursula i posteriorment va ser aprovada pel plenari amb 401 vots a favor i el suport del Grup del Partit Popular Europeu, l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, Renovar Europa i Els Verds/Aliança Lliure Europea, 284 en contra i 22 abstencions.
El mateix dia del nomenament d'Ursula von der Leyen com a candidata a presidenta de la Comissió, els 27 països de la Unió Europea van acordar proposar a l'estoniana Kaja Kallas, que fins aquell moment era primera ministra d'Estònia, com a nova alta representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat en substitució de Josep Borrell, amb el vot a favor de 26 països i el vot en contra de Giorgia Meloni, en representació d'Itàlia.
El 17 de setembre de 2024, i després d'un procés de sol·licitud de candidatures als estats membre de la Unió Europea, Ursula von der Leyen va presentar en una conferència de premsa el col·legi de comissaris i les seves carteres, amb una proporció de dones del 40,7% enfront del 44,4% de 2019 i una mitjana d'edat de 52 anys, baixant dels 56 del seu primer mandat. Pel que fa a l'estructura, es va proposar un col·legi amb 6 vicepresidències executives enfront de les 7 vicepresidències de 2019 (3 d'elles executives) i amb un fort enfocament en la competitivitat, la política industrial i la defensa. El 19 de setembre, el Consell de la Unió Europea va ratificar la llista.
Finalment, el 27 de novembre de 2024 el plenari del Parlament Europeu, una setmana més tard del previst per l'intent de boicot del Partit Popular a Teresa Ribera per la gestió la gota freda de 2024 al País Valencià, va votar la llista completa del Col·legi de Comissaris amb el vot favorable de 282 eurodiputats dels 370 presents, el que representa el 51% de suport, el col·legi amb menys suport des que se li va atorgar el dret de vot al Parlament .
El 9 de gener de 2026, la presidència de torn del Consell de la UE, que ostentava Xipre, va poder constatar que s'havia assolit, en el marc d'una reunió d'ambaixadors dels estats membres a Brussel·les, una majoria qualificada (de 15 països que representessin el 65% de la població de la Unió) per fer efectiu el mandat a Von der Leyen i António Costa, en representació del Consell Europeu, per signar l'acord amb Mercosur. Van votar-hi en contra Àustria, França, Hongria, Irlanda i Polònia, però l'aixecament de les reticències d'Itàlia va permetre l'aprovació, només pendent de l'Eurocambra. Mentrestant, es mantenien les protestes de la pagesia, en especial la catalana amb el tall de l'AP-7.
Col·legi de Comissaris La Comissió Europea és dirigida pels 27 membres del Col·legi de Comissaris, que tindran el mandat per la legislatura 2024-2029. És aquest organisme el que decideix les prioritats polítiques i estratègiques de la Comissió Europea.
sense marc|381x381px+150x150pxUrsula von der Leyen(PPE - CDU)Presidenta150x150pxTeresa Ribera(PSE - PSOE)Vicepresidenta executiva—Transició neta, justa i competitivaCompetència 150x150pxHenna Virkkunen(PPE - Kok)Vicepresidenta excecutiva—Sobirania tecnològica, seguretat i democràciaTecnologies digitals i frontereres150x150pxStéphane Séjourné(RE)Vicepresident executiu—Prosperitat i estratègia industrialIndústria, PIME i mercat únic150x150pxKaja Kallas(ALDE - ER)Vicepresidenta executiva—Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de seguretat150x150pxRoxana Mînzatu(PSE - PSD)Vicepresidenta executiva—Persones, habilitats i preparacióHabilitats, educació i cultura, llocs de treball de qualitat i drets socials150x150pxRaffaele Fitto(CRE - FdI)Vicepresident executiu—Cohesió i reformesPolítica de cohesió, desenvolupament regional i ciutats150x150pxMaroš Šefčovič(PSE - SMER-SD)Comissari—Comerç i seguretat econòmica, relacions interinstitucionals i transparència150x150pxValdis Dombrovskis(PPE - V)Comissari—Economia i productivitat, implementació i simplificació150x150pxApostolos Tzitzikostas(PPE - ND)Comissari—Transport sostenible i turisme150x150pxMagnus Brunner(PPE - ÖVP)Comissari—Afers interiors i migracions150x150pxEkaterina Zaharieva(PPE - GERB)Comissària—Startups, recerca i innovació150x150pxChristophe Hansen(PPE - CSV)Comissari—Agricultura i alimentació150x150pxWopke Hoekstra(PPE - CDA)Comissari—Clima, Net-Zero i creixement net150x150pxPiotr Serafin(PPE - PO)Comissari—Pressupost, antifrau i Administració Pública150x150pxJessika Roswall(PPE - M)Comissària—Medi ambient, resiliència de l'aigua i economia circular competitiva150x150pxMaria Luís Albuquerque(PPE - PSD)Comissària—Serveis financers i la unió d'estalvis i inversions150x150pxCostas Kadis(Independent)Comissari—Pesca i oceans150x150pxHadja Lahbib(ALDE - MR)Comissària—Preparació, gestió de crisi i igualtat150x150pxGlenn Micallef(PSE - PL)Comissari—Igualtat intergeneracional, joventut, cultura i esport150x150pxDan Jørgensen(PSE - S)Comissari—Energia i habitatge150x150pxMarta Kos(Independent)Comissària—Ampliació150x150pxDubravka Šuica(PPE - PNL)Comissària—Mediterrània150x150pxOlivér Várhelyi(Patriotes - Fidesz)Comissari—Salut i benestar animal150x150pxJozef Síkela(STAN)Comissari—Associacions Internacionals150x150pxAndrius Kubilius(PPE - TS-LKD)Comissari—Defensa i espai150x150pxMichael McGrath(ALDE - FF)Comissari—Democràcia, justícia i Estat de Dret
Polítiques Després de la pandèmia de Covid-19 i que la Guerra russo-ucraïnesa afectessin l'economia i canviessin les prioritats, el clima va deixar de ser la prioritat dels responsables polític europeus i la nova aritmètica legislativa va fer que el Partit Verd Europeu fos prescindible i el Partit Popular Europeu (PPE) va demanar suport a les faccions de dretes per a algunes legislacions, rebaixant les pretensions del Pacte Verd Europeu, eliminant en desembre de 2025 la prohibició dels vehicles de motor de combustió després del 2035.
El 10 de setembre de 2025, durant el seu discurs sobre l'Estat de la Unió Europea, Ursula von der Leyen va plantejar la suspensió parcial de l'acord comercial amb Israel per l'ofensiva de Gaza en el marc de la Guerra de Gaza, va prometre un préstec especial per finançar la futura reconstrucció d'Ucraïna després de la Guerra russo-ucraïnesa amb els interessos acumulats dels actius russos bloquejats a Europa i va anunciar una iniciativa legislativa per regular el mercat de lloguers temporals a tota la Comunitat Europea per fer front a la crisi europea de l'habitatge. L'Esquerra en el Parlament Europeu, per l'abandonament del Pacte Verd Europeu i la postura enfront la guerra de Gaza, i Patriotes per Europa, per les polítiques verdes erràtiques, la incapacitat per aturar la immigració il·legal, els escàndols de transparència, la censura encoberta i la signatura d'acords comercials amb Mercosur i els EUA van presentar sengles mocions de censura, que es van programar per debatre a primers d'octubre.
Referències
Enllaços externs Web oficial de la Comissió Europea
Categoria:Comissions Europees