Ettore Bastianini (Siena (Toscana), 24 de setembre, 1922 – Sirmione (Llombradia), 25 de gener, 1967), va ser un baríton italià.
Biografia Orígens i estudis Nascut a Via Paolo Mascagni (antiga Via di Stalloreggi di fuori), a la Contrada della Pantera, Bastianini va passar la seva infantesa en condicions força humils, i no va conèixer el seu pare. De nen, mentre treballava com a aprenent d'un pastisser amant de la música, va tenir la sort de caure en la pell d'una família d'artistes, els Ammanatis, que van notar la generositat de la seva veu i li van oferir, a més al suport moral, també les seves primeres lliçons de cant. La senyora Fathima Ammanati, de fet, va ser la seva primera mestra, i gràcies a ella, que havia reconegut la corda del baix a Bastianini, va debutar l'any 1940 en una sèrie de concerts a Siena i els seus voltants.
Carrera de baix 1940-1951 Ja l'any 1941 Bastianini va ser acollit al Centre de Formació del Teatre Lirico del Comunale de Florència, llavors dirigit per Mario Labroca. El seu debut escènic va tenir lloc als 23 anys en el paper de Colline a La bohème a Ravenna. Els segueix Basilio, a El barber de Sevilla, a Pisa el novembre de 1946, i al El Caire, el mateix hivern. , que afegeix, sempre en sòl egipci, Raimondo a Lucia di Lammermoor. El debut al Giardino di Boboli a Florència va tenir lloc el 5 de juny de 1947, com a Colline amb Rolando Panerai, més tard cantat també al Teatro Metastasio de Prato, seguit de dos debuts com Ferrando a Il trovatore i Ramfis a Aïda, respectivament a Cesena i Palerm.
El 1948 va cantar per primera vegada al "Teatro Regio di Parma", com Alvise a La Gioconda al costat de la aleshores famosa Maria Pedrini, Arrigo Pola i Mario Pierotti dirigit per Oliviero De Fabritiis.
La carrera de baix de Bastianini, tot i que no és especialment cridanera, sembla haver anat ben encaminada des dels inicis, sobretot en l'àmbit de l'òpera contemporània: el 24 d'abril de 1948, de fet, va debutar al La Scala com a Tiresia a Oedipus Rex de Stravinski, al costat de Suzanne Danco i Mario Petri dirigit per Nino Sanzogno. El mateix any va ser Colline a La bohème dirigida per Francesco Molinari Pradelli amb Renata Tebaldi, Mario Filippeschi i Piero Guelfi al Teatro Lirico de Torí.
El 1949 va fer una gira egípcia, amb Aida, Barbiere i Trovatore, i a Caracas (debut sud-americà) amb Aida, Bohème i Lucia. Al desembre, debut al Liceu de Barcelona, com Giorgio Walton a I puritani i a Parma Cirillo a Fedora amb Giacinto Prandelli i l'oncle Bonzo a Madama Butterfly.
El primer trimestre de 1950 va veure Bastianini molt ocupat al Caire i Alexandria, en papers en els quals ja havia treballat, als quals es van afegir Lothario a Mignon i Abimelec a Samson et Dalila, al costat de Gianna Pederzini. Al maig és el comte Rodolfo a La sonnambula amb Cesare Valletti a Parma. A l'octubre, al "Teatro Alfieri" (Torí), Bastianini interpreta el paper de Tobia Mika a The Bartered Bride de Smetana dirigida per Franco Ghione amb Alvinio Misciano, i, el 29 de desembre, canta en el seu primer concert de ràdio "Martini & Rossi".
Va tornar al Caire a la primavera de 1951, amb un debut notable a Guillaume Tell; a la part de Gualtiero (Bechi va cantar el paper homònim) i al maig Colline a La bohème dirigida per Gianandrea Gavazzeni amb Giuseppe Campora al Teatre Alfieri de Torí.
Carrera de baríton 1952-1965 miniatura|Ettore Bastianini com a Renato a Un ballo in maschera, Teatre Comunale de Florència
Després de vuit anys d'una carrera digna que, tot i que amb una sèrie d'èxits significatius, no havia aconseguit donar al cantant un èxit internacional, Bastianini va conèixer a Torí un mestre: Luciano Bettarini, amb qui va començar un llarg any de sacrificis i estudis, per passar a la corda del baríton.
L'any 1952 (17 de gener), amb resultats força modestos, el nou baríton va debutar al "Teatro dei Rinnovati" de Siena, en el paper de Giorgio Germont a La traviata. Va seguir Rigoletto, a la "Fortezza Medicea" de la ciutat toscana El setembre de 1952 va cantar a l'estrena mundial dArsa del Giglio de Giuseppe Pietri a Portoferraio. La primera confirmació de Bastianini com a baríton va tenir lloc a finals de desembre de 1952, al Teatre Comunale de Florència, amb el debut del paper del príncep Jeletzki a Píkovaia dama de Txaikovski dirigida per Artur Rodziński amb Sena Jurinac i Pederzini, un producció de la qual l'enregistrament radiofònic.
A principis de 1953, Bastianini estava compromès, a Hamburg, en una emissió radiofònica de Tabarro de Puccini, publicat en CD. Va seguir, a finals de gener, el seu debut, de nou a Florència, en el paper d'Enrico Ashton a Lucia di Lammermoor, al costat de Maria Callas, Giacomo Lauri-Volpi/ Giuseppe Di Stefano i Raffaele Arié seguits de Figaro a El barber de Sevilla. Al Teatro Carlo Felice de Gènova interpreta Olivier a Capriccio de Strauss amb Jolanda Gardino, i, de tornada a Florència, Andrea Bolkonskij a Guerra i pau de Prokófiev amb Rosanna Carteri, Fedora Barbieri, Franco Corelli, Mirto Picchi i Italo Tajo.
Van seguir, a Augsburg, Amonasro a Aida (Amneris era Oralia Domínguez) i Don Carlo a La forza del destino, amb Leonie Rysanek . El seu debut a Andrea Chénier (Carlo Gérard) va tenir lloc a l'Alfieri de Torí amb Ugo Novelli, seguit de la part de Crist a oratori de la Passió de Lorenzo Perosi, a Perusa (que va ser gravat per un membre del públic). Però potser l'esdeveniment més important d'aquest any 1953 va ser el debut a la Metropolitan Opera House Metropolitan de Nova York, com Germont a La traviata dirigida per Fausto Cleva amb Licia Albanese i Richard Tucker, Count di Luna a Il trovatore amb Kurt Baum, Zinka Milanov i Nicola Moscona, i Enrico a 'Lucia' al costat de col·legues il·lustres com Lily Pons, Jan Peerce i James McCracken el 1954.
Al Teatro La Fenice de Venècia va debutar el 1954 com Enrico Ashton a Lucia di Lammermoor amb Callas i Giorgio Tozzi. El 1954 les noves parts són Atanaele a Thaïs de Massenet a Trieste (gravat i publicat), Melchiorre a Amahl de Menotti a Gènova, lEugene Onieghin de Txaikovski a La Scala amb Renata Tebaldi, Giuseppe Di Stefano, Cloe Elmo, Antonio Zerbini, Enrico Campi i Mario Carlin, Mazeppa del mateix compositor, juntament amb Magda Olivero i Boris Christoff a Florència, Rigoletto de Verdi al Terme di Caracalla i a Augusta i Marcello a La bohème amb Clara Petrella i Giuseppe Campora/Gianni Raimondi al Teatro Nuovo de Torí.
Al novembre, el retorn al Metropolitan, amb Traviata, Amonasro a Aida amb Mario Del Monaco i Cesare Siepi, Carlo Gérard a Andrea Chénier amb Del Mònaco, Herva Nelli, Rosalind Elias, Alessio De Paolis, Frank Valentino i Salvatore Baccaloni, i el 1955 l'assumpció de dos nous papers al Met: Marcello a La bohème amb Dorothy Kirsten i, un personatge estimat entre tots, Rodrigo a Don Carlo amb Jerome Hines.
La primavera de 1955 va ser tota nord-americana, amb les gires del Met a Filadelphia, Cleveland, Boston, Houston i Dallas, amb Bohème i Traviata. El 28 de maig, fita en la carrera del baríton sienès, l'estrena de La traviata a La Scala, dirigida per Visconti, amb Callas al paper principal, dirigida per Carlo Maria Giulini i al juny al "Teatro dell'Opera" de Roma amb Virginia Zeani i Giacinto Prandelli dirigits per Vincenzo Bellezza. Retorn a Amèrica a l'octubre, amb debuts a l'Òpera de Chicago a I puritani (Sir Riccardo Forth) amb Nicola Rossi-Lemeni, i a Il trovatore amb Jussi Björling, en ambdós casos dirigit per Nicola Rescigno al costat de la Callas. Al Met repeteix Aïda, protagonitzada per Tebaldi, i Andrea Chénier amb Milanov. Al desembre és Michele a Il tabarro dirigida per Gabriele Santini amb Virgilio Carbonari a Florència on el gener de 1956 és Barnaba a La Gioconda amb Anita Cerquetti, Ebe Stignani i Gianni Poggi, al maig Giorgio Germont a La traviata dirigida per Tullio Serafin amb Tebaldi i Nicola Filacuridi i al juny Rodrigo de Posa a Don Carlo dirigida per Antonino Votto amb Angelo Loforese i Giulio Neri.
Els moments més destacats de 1956 van ser la reactivació de la producció de Visconti de La traviata a La Scala durant vuit actuacions, el retorn ara habitual al Met amb La Bohème, Rigoletto amb Risë Stevens i Lucia, el debut en el paper de Renato a l'estrena de A Masked Ball dirigida per Gianandrea Gavazzeni amb Eugenia Ratti a La Scala, la de Fígaro a El barber de Sevilla al "Teatro Comunale di Bologna" dirigit per Oliviero De Fabritiis amb Afro Poli i Paolo Montarsolo i a l'Arena di Verona amb Cesare Valletti i Renato Capecchi i a La favorita (ja gravada l'any anterior a Florència amb Simionato) a Monterrey, que el veu competir per primera vegada també en el paper de Tonio a Pagliacci, Faust, en el paper de Valentino, a Nàpols al costat de Marcella Pobbe. A l'agost va debutar a Bilbao a Il trovatore amb Giulietta Simionato, Mario Filippeschi, Ivo Vinco i Angelo Mercuriali i al setembre va ser Rigoletto amb Gianna D'Angelo, Rina Cavallari i Agostino Ferrin.
El 1957 va interpretar a Renato a Un ballo in maschera a Florència i va cantar La traviata amb Alfredo Kraus i Pagliacci amb Corelli a Bilbao. Noves parts: Escamillo a Carmen de Bizet, al Metropolitan amb Risë Stevens i a l'Arena de Verona, i el rei Carles a Ernani de Bizet dirigida per Dimitri Mitropoulos amb Del Monaco, a Florència, en una producció que s'ha mantingut famosa (i publicada en CD), al costat de Del Monaco i Anita Cerquetti. Va debutar a Ciutat de Mèxic a Carmen i Aida. L'any acaba amb el triomf de Un ballo in maschera de La Scala, amb Callas, Di Stefano i Gavazzeni al podi.
A principis de 1958 Bastianini va abordar el paper de Michonnet a l'estrena de Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea, amb Franco Calabrese, Simionato i Mercuriali a La Scala i Escamillo a Carmen amb Corelli i Barbieri al Teatro Regio di Parma. A l'abril va ser Belcore a l'estrena de L'elisir d'amore amb Renata Scotto i Giuseppe Taddei a La Scala. A Nàpols participa, com a protagonista, en el revival de La bohème de Leoncavallo (conservat en el registre).
Va debutar en el paper de Scarpia (Tosca) al San Carlo, i Ernesto en el famós revival de Il pirata de Bellini a la Scala, amb Corelli, Callas. i Plinio Clabass. De nou al San Carlo, va fer una notable actuació a La forza del destino del mateix any, de la qual n'hi ha una versió en vídeo.
Al juny, de nou a Milà, Ettore canta per primera vegada un dels seus millors papers: Nabucco de Verdi, a l'estrena al costat de Cerquetti i Nicola Zaccaria i el baró Scarpia a Tosca durant el viatge a l'Expo 1958 a Brussel·les amb Tebaldi i Di Stefano.
Al juliol va debutar al Festival de Salzburg: primera trobada amb el gran director Herbert von Karajan, com Rodrigo a Don Carlo amb la Wiener Philharmoniker, Eugenio Fernandi i Anneliese Rothenberger, en què relata un triomf memorable. Encara a Nàpols és Michonnet a Adriana Lecouvreur amb Mario Rossi i a Bilbao canta Un ballo in maschera amb Ferruccio Tagliavini i Pia Tassinari, Ernani dirigida per Arturo Basile amb Pier Miranda Ferraro i El barber de Sevilla.
Després d'una llarga i exitosa gira per les Amèriques, i el seu debut a la Wiener Staatsoper de Viena (una ciutat que el portarà triomfant a cada actuació), com Rigoletto dirigida per Alberto Erede amb Hilde Güden i Mario Petri, Rodrigo a Don Carlo, Giorgio Germont a La traviata i René Ankarström a Un ballo in maschera amb Birgit Nilsson (paper que interpretarà en 23 representacions vieneses fins al 1964), el desembre Bastianini forma part del repartiment de l'estrena italiana dEracle en italià de Händel, en el paper de Lica encomanat inicialment a un contralt dirigit per Lovro von Matačić amb Elisabeth Schwarzkopf a La Scala on l'any 1959 va ser Marcello a l'estrena de La bohème amb Giorgio Tadeo i Mariella Adani, Don Carlo a l'estrena de Ernani amb Margherita Roberti i Piero De Palma, Michele a l'estrena dIl tabarro i El comte de Luna a l'estrena d'Il trovatore.