miniatura|Ulldecona i la Serra del MontsiàUlldecona és una vila i municipi de la comarca del Montsià al sud de Catalunya. Fa part del límit meridional amb el País Valencià.
Història Els antecedents més antics d'assentament al castell són d'època ibèrica (segles aC). La romanització del territori a partir del va comportar la implantació de nous sistemes d'ocupació i espletament del territori. Això va provocar l'abandonament del poblat ibèric del Puig del Castell. Després d'un llarg període d'abandonament, el puig del Castell és ocupat en època àrab (), i es va construir damunt de les restes de l'antic poblat. La conquesta dels territoris més meridionals de Catalunya comença l'any 1148 amb la presa de Tortosa per Ramon Berenguer IV, que va donar la major part dels territoris conquerits als ordes militars que el van ajudar: els Templers i els Hospitalers. La fortalesa sarraïna d'Ulldecona fou concedida l'any 1180 als hospitalers amb l'obligació d'edificar un nou castell cristià.
El Castell Cristià i el seu territori va formar part de la frontera catalana amb els sarraïns fins a les campanyes de València de Jaume I, des de l'any 1230. El 1222 Guillem Ramon de Montcada va concedir la primera Carta Pobla i va autoritzar l'edificació de nous habitatges entre ambdues muralles. El 1273 Frai Ramon Berenguer, mestre d'Amposta i hospitaler va concedir la segona Carta Pobla donant llicència als habitants d'Ulldecona per a anar a viure a la vall de la Foia, i aquest és l'origen de l'actual vila d'Ulldecona.
El 1836, durant la Primera Guerra Carlina, va tenir lloc la batalla d'Ulldecona, en la qual els carlins de Ramon Cabrera van causar la derrota dels liberals del governador militar de Tarragona Martín José Iriarte.
Geografia Llista de topònims d'Ulldecona: muntanyes, serres, collades, rius, fonts, cases, masies, esglésies…
Entitats de població
Demografia
Patrimoni
Església de Sant Lluc
miniatura|Església de sant Lluc (Ulldecona, Montsià)L'actual temple gòtic substituí l'església del bastida quan la gent es va traslladar del Castell a la Foia. Va ser construïda a partir de l'any 1373 i el 1421 es va consagrar l'altar major. Consta d'una única nau dividida en quatre trams i capelles laterals entre contraforts irregulars. La volta és de creueria, amb arcs recolzats sobre pilastres adossades als murs. Té finestres de traceria i dues petites rosasses. La porta d'accés és arquivoltada i està precedida d'un porxo. La decoració és austera, però el conjunt resulta ample i solemnial. De construcció posterior (segona meitat. del ), hi ha la sagristia i la capella del sagrari. A la sagristia, de volta de canó i amb unes decoracions força interessants i amb rajoles vidriades, hi predomina la concepció barroca. La capella del sagrari, de planta de creu grega i d'esperit neoclàssic, va ser restaurada l'any 1998. És presidida per la imatge de la Pietat, patrona de la vila.
El 1936, durant la Guerra Civil, va ser destruït el Retaule de Sant Lluc, de fusta policromada i del qual formaven part setze teles. Les teles es van salvar de la destrucció però, a causa de les grans dimensions van ser separades dels seus bastidors i marcs per ser traslladades al Convent de les Monges Agustines. Aquestes teles s'atribueixen a l'escola de Sarinyena, família valenciana de retaulistes i pintors, actius a la darreria del i principi del . La majoria d'aquestes teles han estat restaurades i poden contemplar-se a la capella de la sagristia. Les més destacades són La Santíssima Trinitat, de 300 × 200 cm, La Coronació de Maria, de 390 × 330, i lEnterrament de la Mare de Déu, de 392 × 335 cm.
Centre Històric
A banda de l'Església i la plaça porticada, el nucli antic de la vila guarda nombroses cases senyorials entre les quals destaca la Casa de la Comanda, antiga seu dels comanadors del , època a la qual pertanyen els vestigis conservats a la façana. A la planta baixa destaca el portal central dovellat de pedra; en el sector central hi ha dos escuts gravats amb els emblemes de l'orde de l'Hospital, que se sumen a un tercer situat sobre la porta que té una frase no desxifrada. Del pis principal interessa la finestra central geminada, còpia de la del Castell, com a símbol de poder.
Convent de Sant Domènec (actualment Casa de la Vila) Edifici de transició entre el barroc i el neoclàssic, , de planta quadrada organitzat al voltant d'un bonic claustre central de cinc arcs per banda. L'any 1991 s'hi va fer una remodelació interna per tal d'adaptar-lo a les necessitats administratives de l'Ajuntament però, se'n respectà la configuració i, a la paret del claustre que faltava es va posar una moderna estructura metàl·lica. La façana és un pany rectangular de carreus. La porta és allindanada amb un emmarcament classicista i dalt la porta hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Lluc patró d'Ulldecona.
Església del Roser (actualment Casa de Cultura) Davant mateix de l'antic Convent de Sant Domènec (Ajuntament) hi ha la Casa de la Cultura, edifici modern que s'ha restaurat respectant l'antiga església del Roser de planta rectangular de cinc trams i absis quadrat, amb capelles laterals entre contraforts a la nau; el tram de la nau que toca a l'absis vol simular un creuer.
Sobre l'antic cor i estenent-se cap al centre de l'església s'hi ha situat la biblioteca. La coberta és de creueria i s'ha rematat el pseudocreuer amb una interessant cúpula esfèrica de metall. La porta és dovellada d'arc de mig punt i el campanar és poc alt i de secció quadrada.
L'exterior s'ha completat amb pilars i llindes a manera de falsos contraforts i un petit jardí.
Casa de la Feligresa
miniatura|esquerra|La Casa de la Feligresa A la plaça de l'Església hi ha una galeria porxada, popularment anomenats los Pèrxens, de distintes èpoques i materials, sobre la qual s'aixequen habitatges; destaca la Casa de la Feligresa, obra de Cèsar Martinell (deixeble de Gaudí), d'estructura i decoració típicament modernista. Situada sobre dues arcades de perfil modificat d'art Tudor. És interessant el treball en esgrafiats del forjat del mur: s'hi representa la bandera catalana emmarcada dins d'un rombe al voltant del qual s'organitzen motius decoratius singulars (llaços, garlandes...).
Església i Convent de les Monges Agustines
Dedicats a Maria Magdalena, s'aixequen vora l'antic portal de Vinaròs (l'actual plaça de Sales i Ferré, "la Mera"). Construït sobre un primitiu habitatge on les monges es van instal·lar provisionalment, data del 1724. La fundació es deu a Romuald Simó de Pallarès, antic comanador de l'orde de l'Hospital. L'església primitiva es va enderrocar el 1848, i es va consagrar l'actual el 1876.
Actualment hi ha una comunitat de monges de clausura. A causa de les diverses guerres el convent ha estat desocupat diverses vegades. A la darrera es perdé el que en quedava d'imatges i arxiu originals. L'església és de planta i absis rectangulars, consta de quatre trams i volta de canó que descansa sobre pilastres amb capitell compost.
L'Orfeó (Teatre Municipal)
miniatura|Façana de L'Orfeó (Teatre Municipal) Edifici eclèctic amb una façana que conserva l'estructura original del 1923, moment en què es va construir. Hi destaquen la gran balconada balustrada i la cornisa-entaulament d'inspiració clàssica amb el plafó central de rajola vidriada on es llegeix "Orfeó Montsià", entitat coral per antonomàsia de la vila i fundadora del Teatre.
Pintures Rupestres Les pintures rupestres d'Ulldecona foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998, conjuntament amb la resta d'abrics d'art rupestre que configuren l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Es tracta d'un total de 13 abrics que configuren el conjunt més important, complex i ben conservat d'art rupestre d'estil llevantí de tota Catalunya.
La primera troballa es va produir el 31 de març de 1975 a l'abric V de la partida d'Ermites. Aquest descobriment va anar a càrrec del Grup Espeleològic d'Ulldecona (GEU). A partir d'aquell moment, i mitjançant l'Escola Catalana d'Espeleologia i la col·laboració de l'Equip de Recerques Espeleològiques (ERE) i de l'Espeleo-Club Sabadell (ECS), es van produir els descobriments dels altres abrics.
Aquestes pintures van des del naturalisme fins a l'esquematització i es van datar entre un moment preceràmic (6000 - 5000 aC) i l'edat del bronze, entre el segon i el primer mil·lenni aC. Els colors utilitzats són bàsicament els vermells i negres. D'entre tot el conjunt cal destacar l'Abric I d'Ermites per la gran quantitat de figures que conserva, havent-se comptabilitzat fins a 170 restes. L'escena representada és la cacera, essent el cérvol l'animal més freqüent, mentre que les figures humanes que hi apareixen són arquers preparats per a l'acció.
Actualment es visiten els abrics següents:
Abric1, on trobem una magnífica escena de cacera molt ben conservada i amb un clar estil narratiu i naturalista a manera de relat mític. Les seves petites i detallades figures estan disposades a manera d'estratègia de cacera on cada caçador té un paper important en la composició per a rodejar i matar a un grup de cérvols i cabres. Sorprèn el dinamisme del conjunt però també els detalls anatòmics i dinàmics de les seves figures. Fins i tot es poden observar detalls estètics i tecnològics. A l'escena també destaquen figures enigmàtiques com El Bruixot, el Cérvol siluetejat o La Dona. Tot i tractar-se d'una escena prehistòrica, el seu clar estil narratiu ens ha dut a batejar-la com La Llegenda més antiga de Catalunya. Des del 2009 les visites guiades es fan amb una nova plataforma adaptada a grups de 12 visitants.
Abric 4 o Cova Fosca: situat al centre del conjunt, es tracta d'un gran abric on podem trobar figures d'estil semiesquemàtic i esquemàtic-abstracte. De significat enigmàtic, aquestes figures conformen un complement necessari per a comprendre tot el conjunt, la complexitat i evolució en un llarg període i en l'aprenentatge de les comunicacions gràfiques humanes.
Abric 8 (visita opcional): és l'abric més proper a l'Ermita de la Pietat i que fins a l'any 2016 havia restat del tot inaccessible per a les visites. En ell podem trobar 6 figures naturalistes entre les quals destaquen, un fantàstic caçador estàtic amb uns detalls estètics magníficament pintats i conservats. Al seu costat trobem un cabra jove molt ben proporcionada i estilitzada també en actitud estàtica.
Davant de la dificultat de poder accedir a bona part dels abrics pintats i com a complement a la visita in-situ, es va crear el 2006 el Centre d'Interpretació d'Art Rupestre Abrics de l'Ermita (CIAR), que forma part de la Ruta de l'Art Rupestre del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
El CIAR és als baixos de l'Ermita de la Pietat i representa tant un punt de partida com un complement al conjunt, donada la dificultat per a accedir a molts dels abrics. El fet d'estar situat a pocs metres dels abrics, facilita molt la comprensió de l'espai i de la seva utilització prehistòrica. Fou dissenyat per tal d'apropar el visitant a les nombroses restes que els abrics atresoren. Per a tal finalitat s'han utilitzat múltiples recursos gràfics i gran nombre de fotografies i calcs de les pintures que fan que els visitants s'apropin de forma molt amena, a un coneixement òptim d'aquest llegat. En el CIAR podem aprendre l'Art Rupestre com a fenomen mundial, a la vegada que diferenciem l'Art Llevantí en el seu àmbit cronològic general i el conjunt de la Serra de Godall en particular. També es disposa d'un original audiovisual curt d'animació d'uns 4 minuts i des del 2009, disposa d'un joc interactiu amb pantalla gegant Nosaltres Caçadors que d'una forma més lúdica i rigorosa a la vegada, ens apropa a les estratègia de cacera que realitzaven els nostres avantpassats de fa uns 8000 anys. Allà mateix es pot realitzar la descàrrega de l'aplicació e-Art''' que permet contemplar l'Abric 1 en realitat augmentada.
Castell medieval