va ser un patòleg francès.
Va ser professor a l'Hôpital de la Charité de París, i el 1827 va succeir a René Laennec (1781–1826) com a catedràtic de medicina clínica de la Facultat de París. El 1852 va declinar jurar fidelitat a Napoleó III i, per tant, es va considerar que havia renunciat al seu càrrec.
Chomel va ser un membre important del moviment d'anatomia patològica de França de principis del segle XIX que es va basar en la investigació científica de Xavier Bichat (1771–1802), René Laënnec i Gaspard Laurent Bayle (1774–1816). El 1828 va proporcionar la primera descripció d'un tipus de polineuritis aguda que més tard es coneixeria com a síndrome de Guillain-Barré.
Worthington Hooker (1806–1867), en el seu llibre de 1847 Physician and Patient, dona crèdit a Chomel pel primer ús contemporani de l'axioma mèdic, Primum non nocere ('Primer, no faces mal')."The golden axiom of Chomel that it is only the second law of therapeutics to do good, its first law being this—not to do harm—is gradually finding its way into the medical mind, preventing an incalculable amount of positive ill." (Worthington Hooker, Physician and patient, Baker and Scribner, 1849, p. 219)
Selecció d'obres Éléments de pathologie générale (Elements of general pathology); numerous editions: 1817, 1840; on line : 4th ed., 1866. Des fièvres et des maladies pestilentielles (Fevers and pestilential diseases), 1821. Des dyspepsies (On dyspepsias), 1856. at Gallica Leçons de clinique (Clinical lessons), 1834–1840. at Gallica
Categoria:Metges parisencs Categoria:Oficials de la Legió d'Honor
Referències