Micromégas: histoire philosophique és un conte filosòfic de Voltaire publicat el 1752. La primera versió en podria haver estat escrita el 1738 o el 1739. Seguint la moda dels viatges extraordinaris, descriu la visita de la Terra de dos gegants: Micromégas, d'un planeta de Sírius, i el secretari de l'Acadèmia de Saturn.
Micromégas és alhora un dels primers contes filosòfics i una de les obres més característiques de l'esperit de la Il·lustració, perquè inclou reflexions sobre crítica social, religiosa, moral, filosòfica i sobre l'ésser humà, sense oblidar l'aspecte científic, essencial per als enciclopedistes. Subratlla la noció filosòfica del relativisme. Descarta l'especulació metafísica com a vana, i es decanta per l'observació científica i l'experimentació.
Gènesi Context científic i filosòfic Durant l'època clàssica, l'exigència crítica i la passió pel descobriment marquen una pausa, sense desaparéixer del tot. Després, a finals del i durant el XVIII, les tendències innovadores es revifen. L'esperit de recerca augmenta, les creences tradicionals són criticades. Tot s'ha d'examinar a la llum de la raó, per traure'n conclusions pràctiques.André Lagarde, Laurent Michard, col. «Textes et littérature», Bordas, 1961, pàg. 13. Atrapats per l'emoció del desplegament de les ciències, els filòsofs prenen un nou paper: no sols explicar el món, sinó ajudar-lo a progressar. Pierre Bayle i Bernard le Bovier de Fontenelle «lluitaran contra la creença en l'aspecte sobrenatural, basaran la tolerància en l'escepticisme religiós, dissociaran la moral de la religió, definiran les regles de l'esperit científic i afirmaran la idea de progrés material i moral». Molts filòsofs condemnen la metafísica, tot creient que no té sentit especular sobre allò que es pot aprehendre.Pierre-Georges Castex, Paul Surer, Manuel des études littéraires françaises: Hachette, 1949, pàg. 1. El metafísic és ridiculitzat, sobretot per Voltaire. alt=Portrait d'un homme à cheveux longs, vêtu de sombre.|miniatura|Isaac Newton fa nàixer una física autònoma, lliure de prejudicis
Als anys 1670, Leeuwenhoek i Hartsoeker perfeccionen els microscopis i estudien els éssers minúsculs.René Pomeau, en Voltaire, Micromégas, Zadig, Candide, Flammarion, 1994, pàg. 15. El 1686, Fontenelle publica Entretiens sur la pluralité des mondes, obra d'astronomia per difondre els estudis de Descartes i Copèrnic. Manifesta el seu escepticisme respecte a la metafísica i els fets meravellosos, i la seua fe en el mètode científic. Se'n riu de qui es creu el centre de l'univers, i afirma el relativisme.André Lagarde, Laurent Michard, pàg. 26. El 1687, Newton publica Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, en què exposa la llei de la gravitació universal. En una fórmula matemàtica, explica la mecànica celeste. És una revolució. S'imposa una física nova, sense prejudicis, una física autònoma de la religió i la metafísica. Voltaire publica el 1738 els Éléments de la philosophie de Newton, i el 1740 la Métaphysique de Newton. Del 1745 al 1749, la científica Émilie du Châtelet, companya de Voltaire, tradueix al francés el llibre de Newton. El 1689, Locke publica Assaig sobre l'enteniment humà, una obra clau de l'empirisme. Evita els prejudicis, i descarta la metafísica per insoluble; tempta de provar, amb prudència i mètode, que les idees provenen de l'experiència i els fets.Roger Petit, in Voltaire, Œuvres philosophiques, col·lecció «Classiques Larousse», Larousse, 1934, pàg. 30, nota 3. Crida també la filosofia a l'exigència del concret.Laffont, Bompiani, Le Nouveau Dictionnaire de tous les temps et de tous les pays, coll. «Bouquins», Bompiani, Laffont, 1994, II, p. 2401. Aquest assaig té una influència important en el pensament del segle XVIII i en especial sobre Voltaire, que elogia Locke en Lettres philosophiquesVoltaire, Lettre XIII, «Sur M. Locke», Lettres philosophiques, sur ebooksgratuits.com, pàg.19-25. (1734) i en Micromégas. El 1732, Maupertuis difon les teories de Newton en Discours sur les différentes figures des astres, que li val l'admiració de Voltaire.Christiane Mervaud, «Maupertuis, Pierre Louis Moreau de», in Jean Goulemot, André Magnan, Didier Masseau (dir.), Inventaire Voltaire, coll. «Quarto», Gallimard, 1995, pàg. 905. El 1736 i 1737, dirigeix una expedició a Lapònia que permet, comparant les mesures de dos graus de meridià (un a França, i l'altre al pol), confirmar una deducció de Newton: la terra s'aplana als pols.Albane Cogné, Stéphane Blond, Gilles Montègre, Les Circulations internationales en Europe: 1680-1780, Atlande, 2011, pàg. 270. Voltaire parla d'aquest viatge en Éléments de la philosophie de Newton, i en Micromégas. El 1734, Pope, en Essai sur l'homme, transposa la visió newtoniana de l'univers "en una nova concepció humana" —una concepció optimista, car suggereix un ésser humà alliberat de la maledicció del pecat original. Voltaire pensa a traduir aquest poema, i després imita Pope en Discours en vers sur l'homme.(1738)Jacques Van den Heuvel, in Voltaire, Micromégas, L'Ingénu, coll. «Folio classique», Gallimard, 1979, pàg. 11 i 12.
Fonts La tradició dels viatges extraordinaris tingué una popularitat creixent al , i ja estaven tenyits de filosofia. El progrés de l'astronomia i la cosmografia afavorí el creixement, a la fi del segle XVII i començaments del XVIII, de la tradició dels viatges interplanetaris.Jacques Van den Heuvel, in Voltaire, Micromégas, L'Ingénu, pàg. 12.
Llibre molt personal, molt original en el seu estil, Micromégas recorda, però, pel que fa a les faules, Els viatges de Gulliver de Jonathan Swift, publicat el 1726. (Voltaire conegué Swift a Anglaterra).Roger Petit, en Voltaire, Contes, col·l. «Classiques Larousse», Larousse, 1939, I, pàg. 86. El conte també recorda els llibres que potser inspiraren Swift: Veritable història de Llucià, l'Orland furiós d'Ariosto, el Pantagruel i Gargantua de Rabelais, i la Història còmica dels estats i imperis de la Lluna de Cyrano de Bergerac.
Els temes tractats poden referir-se a "Apologia de Raimon Sibiuda" de Montaigne (Essais, llibre II, cap. XII), a la Física de Gassendi, a «Dos infinits» de Pascal (Pensées, cap. I), a la Història còmica dels estats i dels imperis de la Lluna, però sobretot als Entretiens sur la pluralité des mondes de Fontenelle -malgrat les burles de què el vell filòsof és objecte en el conte. Micromégas es posa sota el signe del sistema de Newton, el mètode de Locke i l'optimisme de Pope.
Composició Es desconeix la data de composició de Micromégas. Durant molt de temps es creia que fou escrit cap al 1750, és a dir, després de Zadig (1747) i abans de Càndid (1759). El 1950, però, Ira Owen Wade el va relacionar amb un text desaparegut comentat en la correspondència de Voltaire.Jean Goulemot, en Voltaire, Micromégas, coll. «Le Livre de poche - Libretti», Librairie générale française, 2000, pàg. 7. EL de juny del 1739 aquest envia al príncep Frederic de Prúsia el que anomena una "ximpleria filosòfica": el Viatge del baró de Gangan. El manuscrit s'ha perdut. Segons la resposta de Frederic (7 de juliol), és la història d'un viatger celeste, en què Voltaire menysprea "la ridícula vanitat dels mortals", i redueix al seu valor real "allò que els humans solen dir grandiós", i ell considera "orgull i presumpció".«Micromégas et Le Voyage du baron de Gangan», sur lettres.ac-rouen.fr . Aquest podria ser el primer estat de Micromégas. A més, trobem en Micromégas l'entusiasme per les ciències de Voltaire del 1738, el dels Elements de filosofia de Newton, que diu: « L'ésser humà no és fet per conéixer la naturalesa íntima de les coses, […] només pot calcular, mesurar, pesar i experimentar.» I els fets esmentats en el conte són principalment del període 1736-1738 (expedició de Maupertuis a Lapònia, Guerra russo-turca del 1735-1739). Escrita majoritàriament al voltant dels 1738-1739, una mica reelaborada cap al 1750, Micromégas podria ser el primer conte filosòfic de Voltaire.Jacques Van den Heuvel remarca que Songe de Platon (1756) reflecteix les preocupacions de Voltaire el 1737, i el podria haver escrit aquest any. René Pomeau es pregunta si aquestes tres pàgines, que no són un conte amb episodis, es podrien considerar realment un conte. René Pomeau, 8, nota 1.
Publicació Els comentaristes en tenen diferents opinions sobre el lloc de publicació.
Al juliol del 1750, Voltaire respon a la invitació del seu corresponsal, el rei Frederic de Prússia. Se'n va a Berlín. Al febrer del 1751, envia uns quants manuscrits, entre els quals Micromégas, a l'editor parisenc Michel Lambert, que l'imprimeix. Avisat que s'hi ridiculitzava, Fontenelle hi presenta una denúncia. Voltaire en renuncia a la publicació.René Pomeau, pàg. 13. Per tant, Micromégas no apareix en els onze volums de les Obres de Voltaire que Lambert edità l'abril i maig del 1751.René Pomeau, pàg.11 i 12.
Grangé, un altre llibreter parisenc, obtingué el manuscrit (sens dubte el comprà a Lambert), i en feu una edició subreptícia. Fontenelle hi intervé de nou, i els llibres són destruïts. Una còpia estalviada es dirigeix a Alemanya.
Micromégas no apareix fins al 1752, en tres edicions.
La primera indica "Londres, 1752". Inclou, a més de Micromégas, una Història de les croades (un fragment d'Assaig sobre els costums i l'esperit de les nacions, que es publicarà quatre anys més tard). Una segona duu la indicació d'ubicació "A Londres", però sense data. Una tercera n'indica "A Londres, 1752".René Pomeau, pàg.12.
El 1950, Ira Owen Wade en va fer una edició críticaIra Owen Wade, Voltaire's Micromégas, a study in the fusion of science, myth and art, Princeton University Press, 1950, anglés, edició crítica amb comentari. basada en aquestes tres edicions.
El 1966, Martin Fontius aporta noves visions sobre aquestes tres edicions. Voltaire in Berlin. Zur Geschichte der bei G. C. Walther veröffentlichten Werke Voltaires, Berlín, Rütten und Loening, 1966. Segons ell, no se'n publicaren a Londres, sinó a Alemanya, gairebé alhora, el març del 1752. René Pomeau, el 1994, en va seguir aquesta idea.
L'edició que inclou Història de les croades, que segons Pomeau "s'ha de considerar com l'original", la publicaren Mevius i Dieterich, de Gotha, a partir de la còpia de Grangé salvada de la destrucció. Les altres dues edicions haurien estat confiades per Voltaire (potser en manuscrit) al seu editor habitual, Georg Conrad Walther, a Dresden.
Altres comentaristes no tenen en compte aquesta tesi de Fontius seguida per Pomeau. Així, l'any 2000, Jean Goulemot afirma que l'edició de Londres sense data "n'és l'edició original segons els especialistes", i hi afegeix que la crítica ho «admet per unanimitat».Jean Goulemot, en Voltaire, Micromégas, pàg. 77, 79. La Biblioteca Nacional de França, per la seua banda, considera que aquesta edició sense data és la «primera edició probablement feta a París per M[ichel] Lambert».«Le Micromégas de M. de Voltaire», sur catalogue.bnf.fr. Es pot consultar aquesta edició en línia: Le Micromégas de M. de Voltaire, sur gallica.bnf.fr.
Resum alt=Sur fond bleu sombre, Sirius A, au centre, est très grande. En comparaison, Sirius B est toute petite.|miniatura|Sírius A i, a sota, a l'esquerra, Sírius B
Capítol I Micromégas és un gegant de trenta-nou quilòmetres d'alçada, un jove científic dotat d'un miler de sentits i que habita un gegantí planeta de Sírius. Després d'un treball entomològic disputat per un fanàtic del clergat del seu planeta, és expulsat de la cort. Llavors emprèn un viatge per l'univers «per completar l'entrenament de la ment i el cor.»
Quan arriba a Saturn, el gegant sirià es mofa primer de la petita alçada dels habitants, que només en fan dos quilòmetres. Tanmateix, perd aquest sentiment de superioritat quan s'adona «que un ésser pensant pot molt bé no ser ridícul per tenir només sis mil peus d'alçada». Es fa amic del secretari de l'Acadèmia de Saturn, un «nan» als seus ulls.
Capítol II