La princesa va ser membre de la casa de Hohenlohe-Waldenburg-Schillingsfürst de naixement i membre de la casa de Hohenzollern-Sigmaringen i essent la princesa consort de Hohenlohe-Waldenburg-Schillingsfürst. Sigmaringen per matrimoni.
Primers anys de vida La princesa Catarina va ser l'única filla de Carles Albert III, príncep de Hohenlohe-Waldenburg-Schillingsfürst (1776–1843) i del seu segon matrimoni amb la princesa Leopoldine zu Fürstenberg (1791–1844). Després de la separació dels seus pares va viure amb la seva mare a Donaueschingen.
Matrimonis L'any 1838 es va casar amb Franz Erwin, comte von Ingelheim genannt Echter von und zu Mespelbrunn (1812-1845); el matrimoni no va tenir fills. Després de la mort del seu primer marit, es va casar el 1848 amb Carles, príncep de Hohenzollern-Sigmaringen com a segona esposa. Carles era vidu de la princesa Maria Antonieta Murat, neboda de Joachim Murat, rei de les Dues Sicílies, de qui ja tenia quatre fills. Per a Katharina, aquest segon matrimoni tampoc va tenir fills.
Viudetat Després de la mort del seu segon marit Carles, Katharina va entrar com a novicia al convent de Sant'Ambrogio della Massima a Roma. Va fer una queixa on s'havia desenvolupat un culte a la personalitat respecte a una de les germanes. Aleshores es va posar greument malalta. Convençuda que estava essent enverinada, va aconseguir comunicar-se amb el seu cosí, Gustav Adolf, cardenal príncep d'Hohenlohe-Schillingsfürst, que la va treure immediatament del convent i la va portar a la seva finca, la Vila d'Este a Tívoli, per recuperar-se. Allà va ser presentada al monjo benedictí Maurus Wolter. La princesa va confiar al monjo, que li va ordenar que ho comuniqués al Sant Ofici. Això va posar en marxa una investigació, durant la qual van sortir a la llum una sèrie d'irregularitats al convent.
L'any 1860 Von Hohenzollern va demanar al Maurus i al seu germà Ernst, també benedictí, que l'acompanyessin en un pelegrinatge a Terra Santa. La princesa va simpatitzar amb les seves opinions per a la restauració de la vida monàstica a Alemanya, i va tenir els recursos polítics i financers per ajudar en aquesta tasca. L'any següent, van rebre el permís del seu abat a l'abadia de Sant Pau Extramurs per fundar una casa filla a Alemanya. El 1863, els Wolter van establir una abadia al lloc d'un antic monestir agustí a les terres de Hohenzollern a Beuron.
Referències
Bibliografia Hubert Wolf: Die Nonnen von Sant' Ambrogio. Eine wahre Geschichte . München, 2013
Categoria:Casa de Hohenlohe Categoria:Persones de Stuttgart Categoria:Morts a Friburg de Brisgòvia