Martina Arroyo (Nova York, 2 de febrer, 1937),Some sources give 1936. és una soprano operística nord-americana que va tenir una important carrera d'òpera internacional des dels anys 60 fins als 80. Va formar part de la primera generació de cantants d'òpera negra que va aconseguir un gran èxit.
Carrera Arroyo va assolir primer protagonisme a l'Òpera de Zuric entre 1963 i 1965, i després va ser una de les principals sopranos de l'Òpera Metropolitana entre 1965 i 1978. Durant aquests anys a l'Òpera Metropolitana, també va ser una presència habitual als teatres d'òpera del món, actuant als escenaris de La Scala, Covent Garden, l'Òpera Nacional de París, el Teatre Colón, la Deutsche Oper Berlin, l'Òpera Estatal de Viena, el L'Òpera Lírica de Chicago i l'Òpera de San Francisco. És més coneguda per les seves interpretacions del repertori spinto italià i, en particular, per les seves interpretacions d'heroïnes Verdi i Puccini. La seva darrera actuació d'òpera va ser l'any 1991, després de la qual cosa s'ha dedicat a ensenyar cant a les facultats de diverses universitats dels Estats Units i d'Europa.Johnston, Laurie. "Competition Intense Among Intellectually Gifted 6th Graders for Openings at Hunter College High School; Prominent Alumni Program for Seniors", The New York Times, March 21, 1977. Accessed May 11, 2010.(subscription required) El 8 de desembre de 2013, Arroyo va rebre un Kennedy Center Honors.Kennedy-Center.org website Archived 2008-12-09 at the Wayback Machine
Joventut Arroyo era la més petita dels dos fills de Demetrio Arroyo, originari de Puerto Rico, i Lucille Washington, natural de Charleston, Carolina del Sud. El seu germà gran va créixer fins a convertir-se en ministre baptista. La família vivia a Harlem prop de l'avinguda St. Nicholas i el carrer 111. El seu pare era enginyer mecànic al Brooklyn Navy Yard i guanyava un bon sou que permetia a la mare d'Arroyo quedar-se a casa amb els seus fills. La seva feina també va permetre a la família experimentar l'oferta cultural de Nova York i la família freqüentava museus, concerts i teatre. Va ser assistir a diverses actuacions d'espectacles de Broadway durant la dècada de 1940 que va inspirar per primera vegada l'interès d'Arroyo per convertir-se en intèrpret. La seva mare va sentir els seus somnis i va permetre que Arroyo fes classes de ballet. La seva mare també era una talentosa pianista clàssica amateur i va ensenyar a la seva filla a tocar l'instrument. Les altres experiències musicals d'Arroyo quan era petita van ser en gran part a través del cant als cors de la seva església baptista i com a estudiant a la "Hunter College High School".Johnston, Laurie. "Competition Intense Among Intellectually Gifted 6th Graders for Openings at Hunter College High School; Prominent Alumni Program for Seniors", The New York Times, March 21, 1977. Accessed May 11, 2010.(subscription required)Kennedy-Center.org website Archived 2008-12-09 at the Wayback Machine "Paid Notice: Deaths – Maurel, Michel, The New York Times, June 5, 2011.
Hunter College Després d'acabar el batxillerat el 1953, Arroyo va assistir a "Hunter College" on va obtenir un B.A. en llengües romàniques el 1956 als dinou anys. Mentre allà va estudiar veu com a hobby en un taller d'òpera amb Joseph Turnau. Turnau va reconèixer que Arroyo era un talent important que només necessitava una formació adequada. Un cop acabat el taller, la va presentar a la instructora de veu Marinka Gurewich, que immediatament la va acceptar com a estudiant. Quan Arroyo no es va prendre la seva formació tan seriosament com volia la seva professora, Gurewich finalment va amenaçar amb acabar les lliçons. Arroyo va dir de l'incident:
A més, va explicar que en aquell moment la majoria dels grans teatres d'òpera, inclosa la Metropolitan Opera, mai no havien donat a un cantant negre, per la qual cosa, en la seva ment, "l'òpera no era una possibilitat real". L'amenaça de Gurewich, però, la va obligar a prendre els seus estudis més seriosament i va continuar estudiant amb ella fins a la mort de Gurewich el 1990. Una altra associació important formada per aquesta època va ser amb la directora de concerts Thea Dispeker que, després d'assistir a un dels recitals d'Arroyo, li va oferir serveis sense cap cost fins que la carrera d'Arroyo va començar. Dispeker va ajudar a gestionar gran part de la carrera d'Arroyo durant les següents dècades.Johnston, Laurie. "Competition Intense Among Intellectually Gifted 6th Graders for Openings at Hunter College High School; Prominent Alumni Program for Seniors", The New York Times, March 21, 1977. Accessed May 11, 2010.(subscription required)Kennedy-Center.org website Archived 2008-12-09 at the Wayback Machine "Paid Notice: Deaths – Maurel, Michel, The New York Times, June 5, 2011.
Carrera com a treballadora social Després de graduar-se a la universitat, Arroyo es va enfrontar a la dificultat de treballar mentre intentava estudiar cant. Per consell de la seva mare, es va convertir en professora d'anglès al "Bronx High School" a la tardor de 1956, però va trobar difícil equilibrar les seves responsabilitats docents amb la formació continuada sota Gurewich. Va decidir deixar la seva posició docent i treballar com a treballadora social a l'"East End Welfare Center". Durant dos anys, va gestionar una càrrega de casos de més de 100 beneficiaris de l'assistència social mentre continuava la seva formació de veu. Arroyo va trobar el treball satisfactori i va afirmar de l'experiència:
Metropolitan Opera El 1957 Arroyo va fer una audició per al Metropolitan Opera però no va ser acceptat. Una mica descoratjada, va coquetejar amb la idea d'esdevenir acadèmica i va començar a treballar en un màster en literatura comparada a la Universitat de Nova York amb una tesi sobre Pane e Vino i Vino e Pane d'Ignacio Silone. L'any següent va competir i va guanyar la competició "Audition of the Air" de la Metropolitan Opera (precursora de les seves Audicions del Consell Nacional), guanyant un premi en metàl·lic de 1.000 dòlars i una beca per a la "Kathryn Long School" del Met. Va deixar la NYU i va ingressar a la "Kathryn Long School" a la tardor de 1957, on va estudiar cant, drama, alemany, dicció anglesa i esgrima. Mentre estava a l'escola, se li va oferir el paper del primer coryphée a l'estrena nord-americana de Murder in the Cathedral d'Ildebrando Pizzetti que es representaria en un festival a l'estat de Nova York. Però, va ploure, i el concert es va reprogramar per a una actuació al Carnegie Hall el 17 de setembre de 1958. Això va marcar la primera aparició professional d'Arroyo cantant en una òpera. El New York Times va dir de la seva actuació: El febrer de 1959 Arroyo va cantar el paper principal a Iphigénie en Tauride de Gluck en una versió de concert amb la "Little Orchestra Society" a l'Ajuntament. Poc després va debutar a l'escenari de l'òpera del Metropolitan Opera com la veu celestial a Don Carlo de Giuseppe Verdi el 14 de març de 1959, amb Eugenio Fernandi en el paper principal, Leonie Rysanek com Elisabetta, Robert Merrill com Rodrigo i Nell Rankin com la princesa Eboli. Aquest va ser el començament d'una llarga associació amb el Met i l'inici d'una llarga carrera a l'escenari de l'òpera.Johnston, Laurie. "Competition Intense Among Intellectually Gifted 6th Graders for Openings at Hunter College High School; Prominent Alumni Program for Seniors", The New York Times, March 21, 1977. Accessed May 11, 2010.(subscription required)Kennedy-Center.org website Archived 2008-12-09 at the Wayback Machine "Paid Notice: Deaths – Maurel, Michel, The New York Times, June 5, 2011.
Carrera musical Després d'haver fet el seu debut al Met, Arroyo es va traslladar a Europa on va començar a actuar en papers amb teatres d'òpera menors el 1959. Mentre actuava a Itàlia d'aquell any va conèixer el seu futur marit, el violista professional Emilio Poggioni. El matrimoni va acabar en divorci i més tard va estar casada amb Michel Maurel fins a la seva mort el 2011. "Paid Notice: Deaths – Maurel, Michel, The New York Times, June 5, 2011. Durant els anys següents, Arroyo va treballar principalment a Europa en papers majoritàriament més petits, sense aconseguir els papers més importants de creació de noms. Aquelles parts més grans que va aconseguir eren majoritàriament en obres més fosques. Durant els anys 1961 i 1962 va anar i tornar entre Europa i la Metropolitan Opera amb freqüència, i els seus papers al Met durant aquest període van ser a L'anell dels Nibelungs de Richard Wagner i en repeticions de Don Carlo. Els seus papers a l'Anell inclouen la Tercera Norna i Woglinde a Götterdämmerung, Woglinde a Das Rheingold, Ortlinde a Die Walküre i l'ocell del bosc a Siegfried.Johnston, Laurie. "Competition Intense Among Intellectually Gifted 6th Graders for Openings at Hunter College High School; Prominent Alumni Program for Seniors", The New York Times, March 21, 1977. Accessed May 11, 2010.(subscription required)Kennedy-Center.org website Archived 2008-12-09 at the Wayback Machine "Paid Notice: Deaths – Maurel, Michel, The New York Times, June 5, 2011.
El 1963 la primera gran ruptura d'Arroyo va arribar quan se li va oferir un contracte per unir-se a l'Òpera de Zuric com a soprano principal. Allà va debutar en el paper principal de lAïda de Verdi on va ser rebuda amb entusiasme. Va continuar cantant regularment a aquella òpera fins al 1968.Johnston, Laurie. "Competition Intense Among Intellectually Gifted 6th Graders for Openings at Hunter College High School; Prominent Alumni Program for Seniors", The New York Times, March 21, 1977. Accessed May 11, 2010.(subscription required)Kennedy-Center.org website Archived 2008-12-09 at the Wayback Machine "Paid Notice: Deaths – Maurel, Michel, The New York Times, June 5, 2011.
Aïda es va convertir en un paper important per a Arroyo al començament de la seva carrera, servint-li com a targeta de visita a molts grans teatres d'òpera durant la dècada de 1960. Va cantar el paper per a la seva primera aparició a l'Òpera Estatal d'Hamburg el 1963 i tant a la Deutsche Oper Berlin com a l'Òpera Estatal de Viena el 1964. Al febrer de l'any següent va cantar Aïda en el seu primer paper protagonista al Met, a l'últim minut substituint Birgit Nilsson. L'actuació va rebre crítiques entusiastes amb The New York Times elogiant Arroyo com "una de les veus més precioses davant del públic d'avui". Rudolf Bing, el director del Met, li va oferir immediatament un contracte per unir-se a la llista de les sopranos principals de la companyia que es va estendre durant diversos anys.Johnston, Laurie. "Competition Intense Among Intellectually Gifted 6th Graders for Openings at Hunter College High School; Prominent Alumni Program for Seniors", The New York Times, March 21, 1977. Accessed May 11, 2010.(subscription required) Kennedy-Center.org website Archived 2008-12-09 at the Wayback Machine "Paid Notice: Deaths – Maurel, Michel, The New York Times, June 5, 2011.
El 1964 Arroyo va obrir nous camins fora de l'òpera tradicional fent una aparició a la televisió nacional en la producció de Feliz Borinquen per al Taller de repertori de la CBS sota la direcció musical d'Alfredo Antonini. https://www.imdb.com/title/tt6249208/fullcredits?ref_=tt_ov_st_sm "CBS Repertoire Workshop (1964)"-"Feliz Borinquen" featuring Martina Arroyo under the musical direction of Alfredo Antonini on I<BD.com]