Les 17 Roses de Guillena és el nom que es va donar a un col·lectiu de disset dones veïnes de Guillena (Sevilla) que durant la Guerra Civil Espanyola es van negar a delatar llurs familiars republicans. Per aquesta causa, després d'esser rapades, torturades i vexades, van ser traslladades a Gerena i afusellades entre el 6 i el 8 de novembre de 1937. Les seves edats estaven compreses entre els vint-i-quatre i els setanta anys.

Història El setembre de 1936, pocs mesos després del cop d'estat del 18 de juliol, les tropes del general Queipo de Llano i les columnes falangistes van sembrar el terror pels pobles d'Andalusia, a la recerca, captura i assassinat dels líders dels partits d'esquerres, sindicalistes i simpatitzants republicans. A Guillena, on el Front Popular d'Esquerres havia guanyat les eleccions, la majoria d'homes van fugir a les muntanyes per por de les represàlies dels feixistes. Les dones van intentar ajudar-los d'amagat. A l'agost, Queipo de Llano va publicar un bàndol declarant com a zona de guerra les províncies de Sevilla, Huelva i el sud de la província de Badajoz. La persecució va ser ser implacable. Un grup de dinou dones, que s'havien negat a donar els noms de llurs marits i familiars, van ser detingudes, salvatgement torturades, rapades, passejades i escarnides pels carrers de Guillena, abans de ser exposades públicament a l'església, durant la missa del Dia de la Raza. Després van ser traslladades a Gerena, on van passar dos mesos recloses en el dipòsit municipal. Entre el 6 i el 8 de novembre de 1937, disset de les dinou dones, van ser afusellades a les tàpies del cementiri i les altres dues van ser indultades.

Tres documents, obtinguts a l'Arxiu General Militar d'Àvila per l'investigador Francisco Javier González Tornero, van demostrar que l'execució de les disset dones havia estat planejada com a càstig contra tots aquells que auxiliaven als escàpols refugiats a les muntanyes.

Les 17 Roses Eulogia Alanís Garcia «La Cunera» Ana María Fernández Ventura (1898-1937), originària i resident en el Portugalete sevillà. Tenia dos fills i era mare soltera. Antonia Ferrer Moreno, natural de Ronda. Granada Garzón de la Hera (1875-1937), natural i veïna de Guillena. Granada Hidalgo Garzón (1867-1937), detinguda perquè llegia la premsa republicana. Natividad León Hidalgo (1885-1937), casada amb dos fills. Rosario León Hidalgo (1896-1937), casada amb tres fills. Manuela Liánez González (1890-1937), detinguda per no declarar on estava el seu marit. Tenien dues filles. Trinidad López Cabeza (1887-1937), afiliada al PCE. detinguda a casa seva, la seva filla gran va voler ser detinguda en lloc seu, però no li van permetre. Ramona Manchón Merino (1893-1937), casada amb Antonio Palacios García que també va ser assassinat. Tenien quatre fills. Manuela Méndez Jiménez (1913-1937), el seu marit va desaparèixer en entrar les tropes feixistes, va ser detinguda per no voler dir on es trobava. Estava embarassada. va deixar dos fills orfes. Ramona Navarro Ibáñez (1913-1937), casada con dues filles. Dolores Palacios García (1891-1937), casada amb nou fills. Josefa Peinado López (1882-1937), casada amb dos fills. Tomasa Peinado López (1876-1937), casada amb cinc fills fills. Ramona Puntas Lorenzo (1885-1937), casada amb una filla. El seu marit també va ser assassinat. Manuela Sánchez Gandullo (1880-1937), el seu marit era un destacat membre de la Unió Republicana local. Tenien tres fills.

Memòria històrica miniatura|Presentació del llibre 19 Mujeres a Móstoles (Madrid)En 2010 es va poder localitzar la fossa comuna on havien estat enterrades. El procés d'exhumació va comptar, a més de l'equip de recerca i els col·lectius memorialistes de la zona, amb un testimoni que de nen va veure com afusellaven les dones i va indicar el punt exacte del cementiri de Gerena on es trobava la fossa. També va dir que els assassins van ser uns falangistes i guàrdies civils de la localitat. Aquest testimoniatge va servir com a base per a la denúncia presentada en 2015. El 15 de desembre de 2012 es va realitzar l'enterrament de les restes al cementiri de Guillena.

Reconeixements El 2011 els va ser concedit el Premi Memorial LiberPress.

El 2017 van rebre la medalla d'or de la Diputació de Sevilla. Se'ls va concedir a cadascuna el títol de Filla Predilecta de la Vila de Guillena a títol pòstum. A Sevilla una glorieta porta el seu nom.A les coordenades.: / 37.3941924, -5.9149123 Publicació del llibre 19 Mujeres. És una novel·la basada en la història real ocorreguda a Guillena entre els anys 1936 i 1937. La data de la publicació, el 15 de desembre de 2021, no és casual; era el novè aniversari de la recuperació de les restes de les disset dones afusellades. En la quarta edició del llibre es va afegir el capítol «Los ojos de Miguel», article escrit per Almudena Grandes després de conèixer el fill de Granada Garzón de la Hera, a la qual va interpretar en l'espot Cultura contra la impunitat, en suport a les víctimes del franquisme, realitzat l'any 2010, en el qual quinze artistes encarnen quinze persones que van ser executades durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. El documental Guillena 1937 va rebre el 2n premi Accèssit en el VII Concurs Internacional de Creació Documental sobre la Memòria d'Andalusia Imagenera 2013, en el Festival de Cinema d'Ourense 2013.

Referències

Vegeu també Les Tretze Roses Roges des Molinar

Bibliografia

Mc Cragh, Joan R. (2021). 19 Dones. La Bohèmia Creativa. ISBN 9788412438635.

Enllaços externs Va succeir en Grazalema Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica "19 Dones" de Guillena Cultura contra la impunitat.

Categoria:Víctimes de la repressió franquista Categoria:Afusellats Categoria:Andalusos Categoria:Grups de represaliats polítics