Serguei Iòsifovitx Iutkèvitx (en ) fou un director de cinema i guionista soviètic i rus, nascut a Sant Petersburg, Imperi Rus, i mort a Moscou, Unió Soviètica.

Biografia La seva família, intel·lectuals burgesos d'ascendència caraïta, es van refugiar a Ucraïna a l'inici de la guerra civil. A Kíev es va fer amic de Grigori Kozintsev.

El 1921, Georgi Krizhitski, Grigori Kozintsev, Leonid Trauberg i Serguei Iutkevitx van publicar el manifest Excentrisme, que es va convertir en la plataforma teòrica del col·lectiu d'avantguarda soviètic "La fàbrica de l'actor excèntric".

Toca tots els gèneres: cinema de poesia, realisme socialista que pràcticament va inaugurar amb Vstretxni (1932); documentals lírics, Osvobozhdennaia Frantsia (lit. La França alliberada, 1944), Zdravstvui, Moskva! (lit. Salut, Moscou!, 1945), a l'estil de Tri pesni o Lenine (lit. Tres cançons sobre Lenin, 1934) de Dziga Vertov; pel·lícules de marionetes (Les Bains, 1962); transposicions teatrals (Otel·lo, 1955); biografies (Iàkov Sverdlov, Skanderbeg); caricatura burlesca (Les noves aventures del bon soldat Švejk, 1943); grans drames (Siujet dlia nebolxovo raskaza, lit. Trama per a una història curta, amb Nikolai Grinko i Marina Vlady).

En les sis pel·lícules que va dedicar a la vida de Lenin, entre d'altres el fabulós Lenin a París, amb Iuri Kaiurov i Claude Jade, es va negar a "interpretar el monument", d'acord amb el precepte de Marx: "No hi ha cap torsió als peus ni aurèola al voltant del cap". El seu tema dominant és la transformació psicològica d'un individu que treballa per adaptar-se a la nova realitat soviètica i esdevenir un líder allà, que és, en essència, la seva pròpia història.

Va guanyar dos cops el premi a la millor direcció del Festival de Cinema de Cannes: per Otel·lo el 1956 i per Lenin a Polònia el 1966. De les seves pel·lícules posteriors, Lenin a París (1981) és una de les més conegudes. El 1959, 1961 i 1967, respectivament, va ser membre del jurat del 1r Festival Internacional de Cinema de Moscou, del 2n Festival Internacional de Cinema de Moscou i President del Jurat del 5è Festival Internacional de Cinema de Moscou.

Va morir el 23 d'abril de 1985 a Moscou, als 80 anys. La seva dona va morir dos anys després, el 1987.

Filmografia (selecció) Director 1925 - Даешь радио! (Daiox radio!, lit. Dona'm la ràdio), curtmetrage de 21' 1928 - Кружева (Krujeva, lit. L'encaix) 1929 - Черный парус (Txorni parus, lit. Vela negre) 1931 - Златые горы, (Zlatie gori, lit. Montanyes d'or) 1932 - Встречный (Vstretxni, lit. El comptador) co-realitzat amb Fridrikh Ermler 1934 - Анкара — сердце Турции (Ankara - serdtse Turtsii, lit. Ankara, cor de Turquia), documental 1937 - Как будет голосовать избирател (Kak budet golosovat izbiratel, lit. Com votarà l'elector) 1937 - Шахтеры (Xakhtiori, lit. Els miners) 1938 - Человек с ружьём (Txelovek s ruzhyom, lit. Un home amb pistola) 1940 - Яков Свердлов (Iakov Sverdlov) 1941 - Боевой киносборник № 7 (Boievoi kinosbornik nr. 7, lit. Col·lecció de pel·lícules de combat nr. 7), segment Эликсир бодрости (Eliksir bodrosti, lit. L'elixir del valor) 1942 - Швейк готовится к бою (Shveik gotovitsia k boiu, lit. Švejk es prepara per la guerra) 1943 - Новые похождения Швейка (Novie pokhozhdenia Xveika, lit. Noves aventures del soldat Švejk) 1944 - Освобожденная Франция (Osvobozhdennaia Frantsiia, lit. La França alliberada), documental 1945 - Здравствуй, Москва! (Zdravstvui, Moskva!, lit. Salut, Moscou!) 1946 - Молодость нашей страны (Molodost naxei strani, lit. La joventut del nostre país), curtmetratge documental 1947 - Свет над Россией (Svet nad Rossiei, lit. LLum sobre Rússia) 1948 - Три встречи (Tri vstrechi, lit. Tres trobades) 1951 - Пржевальский (Prjevalski) 1953 - Великий воин Албании Скандербег (Veliki voin Albani Skanderbeg, lit. El gran guerrer albanès Skanderberg) 1955 - Отелло (Otel·lo) 1957 - Поёт Ив Монтан (Poiot Ives Montand, lit. Yves Montand canta), documental 1957 - Рассказы о Ленине (Rasskazi o Lenine, lit. Històries sobre Lenin) 1962 - Баня (Bana, lit. El bany), dibuixos animats 1966 - Ленин в Польше (Lenin v Polxe, lit. Lenin a Polònia) 1967 - О самом человечом (O samom txelovechom, lit. Sobre l'home ell mateix), documental 1969 - Сюжет для небольшого рассказа (Siujet dlia nebolxovo raskaza, lit. Trama per a una història curta) 1969 - Маяковский смеётся (Maiakovski smeiotsia, lit. Maiakovski riu) 1981 - Ленин в Париже (Lenin v Parijé, lit. Lenin a París) Director artístic 1960 - Колыбельная (Kolibelnaia, lit. Cançó de bressol) de Mikhail Kalik

Honors Artista popular de la Unió Soviètica (1962) Heroi del treball socialista (1974)

Referències

Categoria:Morts a Moscou Categoria:Membres del Partit Comunista de la Unió Soviètica Categoria:Guanyadors del Premi Estatal de l'URSS Categoria:Guanyadors del Premi Stalin Categoria:Artistes del Poble de l'URSS Categoria:Receptors de l'Orde de l'Amistat dels Pobles Categoria:Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball Categoria:Herois del Treball Socialista Categoria:Guionistes de cinema russos Categoria:Guionistes de cinema soviètics Categoria:Comunistes russos Categoria:Escriptors de Sant Petersburg Categoria:Activistes russos Categoria:Escriptors russos del segle XX Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Polítics de Sant Petersburg