Giovanni Battista De Negri (Alessandria, Piemont, Regne d'Itàlia, 30 de juliol del 1851 - Nizza Monferrato, província d'Asti, 3 d'abril del 1924)Les dates i els llocs de naixement i mort de De Negri provenen de la seva entrada al Dizionario Biografico degli Italiani. Tanmateix, hi ha una variació considerable en les fonts. Per exemple, Kutsch i Riemens donen l'any i el lloc de la mort com a "1923 Torí", igual que Celletti, que a més dona l'any de naixement com a 1850. Kutsch, Karl-Josef and Riemens, Leo (2004). "De Negri, Giovanni Battista". Großes Sängerlexikon, Vol. 4, p. 1102–1103. Walter de Gruyter. ISBN 359844088X Celletti, Rodolfo (1989). Voce di tenore, p. 169-70. IdeaLibri. ISBN 8870821277 va ser un tenor operístic italià especialment conegut per la seva interpretació dels papers principals a Tannhäuser de Richard Wagner i Otello de Verdi. El 1895, va crear el paper principal a Guglielmo Ratcliff de Mascagni.
De Negri el 1873 va començar a estudiar cant, primer a la seva ciutat natal amb Carlo Guasco i després a Milà amb Luigia Abbadia. Va debutar el 26 de desembre de 1876 al "Teatro Sociale" de Bèrgam amb l'òpera Diana di Chaverny de Sangiorgi i el mes següent hi va aparèixer amb gran èxit en el paper principal de Poliuto de Donizetti.Staccioli, Roberto (1990). "De Negri, Giovanni Battista". Dizionario Biografico degli Italiani, Volum 38: Della Volpe–Denza , Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana. ISBN 978-8-81200032-6
El 1878 De Negri va ser contractat pel Teatre Nacional Croat de Zagreb on va cantar nombrosos papers principals en òperes de Verdi, Bellini, Donizetti i Meyerbeer, a més d'aparèixer a l'estrena mundial de Lizinka d'Ivan Zajc. Mentre apareixia a Zagreb va conèixer la seva futura esposa, la baronessa Fanny Scotti, pianista. Es van casar tres anys després a Viena i van tenir una filla, Margot, que més tard es va convertir en cantant d'òpera. Fins al 1882, De Negri va cantar principalment a Zagreb, Trieste i Budapest.
Al seu retorn a Itàlia va ser cada cop més sol·licitat als grans teatres d'òpera, amb papers de tenor principal al Teatre San Carlo a La traviata i Lucrezia Borgia; a La Fenice a Le Prophète, La Gioconda; al "Teatro Regio di Torino" a Il duca d'Alba i La Juive; i a La Scala de Simon Boccanegra. Va tornar al "Teatro Regio" la temporada 1887–88, on va aconseguir un triomf considerable a lOtello de Verdi. S'havia de convertir en un dels seus papers emblemàtics. Aleshores es considerava el principal rival de Tamagno en el paper, i la seva interpretació va ser especialment elogiada per Verdi. Segons Rodolfo Celletti, De Negri potser no tenia el to de trucada que es troba a les notes agudes de Tamagno, però era superior a ell en la seva dicció, fraseig i habilitats d'actuació. Entre 1888 i 1894 va cantar el paper per tota Itàlia i a l'estranger. La va cantar a La Scala la temporada 1891–92 i també va debutar a Tannhäuser durant la mateixa temporada allà. El 1895, va tornar a La Scala per cantar el paper principal de Guglielmo Ratcliff de Mascagni en la seva estrena mundial.
L'any 1896 l'assumpció de múltiples papers de tenor dramàtics i un programa d'actuació frenètic va afectar la veu de De Negri. El 1897 es va sotmetre a una sèrie d'operacions de gola que van tenir poc èxit, i es va retirar dels escenaris l'any següent. Les seves últimes actuacions van ser en els papers principals de Tannhäuser i Samson et Dalila al Teatre Verdi de Trieste, després del qual va ensenyar cant a Torí. Amb l'arribada del fonògraf va sortir breument de la seva jubilació per gravar àries d'Otello i Norma per a Zonophone el 1902. La seva gravació Zonophone de "Niun mi tema" d'Otello també es conserva al CD A survey of Zonophone recordings 1901-1903 (Symposium Records, 2004). De Negri va morir a Nizza Monferrato als 72 anys.
Referències
Categoria:Cantants d'òpera italians Categoria:Tenors italians Categoria:Persones de la província d'Asti Categoria:Persones d'Alessandria Categoria:Morts a Torí Categoria:Cantants piemontesos Categoria:Morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1851