La II legislatura del Parlament Europeu va ser un cicle parlamentari que va començar el 24 de juliol de 1984, després de les eleccions europees celebrades entre el 14 i el 17 de juny, i va durar fins al 24 de juliol de 1989. Els diputats del Parlament Europeu es van agrupar en grups polítics segons la seva afinitat ideològica, i seguint la tradició de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer.

Principals esdeveniments 14-17 de juny de 1984

Eleccions al Parlament Europeu de 1984.

24 de juliol de 1984

Sessió constitutiva del 2n Parlament Europeu. Grups constituïts: SOC (130), PPE (110), DE (50), COM (41), LD (31), ADE (29), ARC (20), GDE (16), NI (10).

Elecció de la presidència del Parlament Europeu per a la primera meitat de la legislatura. Pierre Pflimlin (PPE) de França, es elegit president. 1 de gener de 1985

Groenlàndia abandona les Comunitats Europees. 6 de gener de 1985

Inicia el mandat la Comissió Delors I, que substitueix la Comissió Thorn.

1 de gener de 1986

Entrada d'Espanya i Portugal a les Comunitats Europees.

El Parlament Europeu augmenta el seu número de diputats a 518, per donar entrada als 60 representants designats d'Espanya i els 24 de Portugal. Grups a l'entrada d'Espanya i Portugal: SOC (172), PPE (117), DE (64), COM (46), LDR (42), ADE (34), ARC (20), GDE (16), NI (7). 20 de gener de 1987 Elecció de la presidència del Parlament Europeu per a la segona meitat de la legislatura. Henry Plumb (DE) del Regne Unit, es elegit president.

10 de juny de 1987

Espanya celebra les seves primeres eleccions al Parlament Europeu. 6 de juliol de 1987 Els eurodiputats electes espanyols substitueixen als designats. 19 de juliol de 1987 Portugal celebra les seves primeres eleccions al Parlament Europeu. 13 de setembre de 1987 Els eurodiputats electes portuguesos substitueixen als designats. Grups polítics a l'entrada dels eurodiputats: SOC (165), PPE (114), DE (66), COM (48), LDR (45), ADE (29), ARC (20), GDE (17), NI (14). 17 de setembre de 1987

Creació del Grup de Coordinació Tècnica i Defensa dels Grups i Diputats Independents.

17 de novembre de 1987

Dissolució del Grup de Coordinació Tècnica i Defensa dels Grups i Diputats Independents. 6 de gener de 1989 Inicia el mandat la Comissió Delors II, que substitueix la Comissió Delors I.

15-18 de juny de 1989

Eleccions al Parlament Europeu de 1989. Grups a la dissolució: SOC (166), PPE (113), DE (66), COM (48), LDR (45), ADE (30), ARC (20), GDE (16), NI (14).

Resultat de les eleccions

Els partits socialdemòcrates agrupats a la Confederació Europea de Partits Socialistes van guanyar la majoria d'escons amb 129 eurodiputats, 18 per sobre de les anteriors eleccions, per davant dels partits conservadors i democratacristians del Partit Popular Europeu que van aconseguir 108 escons. Els partits liberals i centristes de la Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa van sumar un total de 28 diputats europeus, 6 menys que a les anteriors eleccions, mentre que l'Aliança Lliure Europea i la Coordinació Europea de Partits Verds, creats uns mesos abans de les eleccions, es van estrenar amb 3 i 2 eurodiputats respectivament.

Formació de grups polítics Després de les eleccions de 1984, el Parlament Europeu va mantenir els seus grans grups, liderats pel Grup Socialista amb 130 escons enfront dels 110 eurodiputats del Grup del Partit Popular Europeu - Grup Demòcrata Cristià, seguits del Grup dels Demòcrates Europeus amb 50 representants, del Grup Comunista i aliats amb 41 i del Grup Liberal i Democràtic amb 31.

Si bé, es van crear tres nous grups: el Grup de l'Aliança Democràtica Europea, amb els partits del Grup dels Demòcrates Europeus de Progrés excepte el Partit Popular Conservador de Dinamarca, el Grup de l'Arc de Sant Martí, amb els partits del Grup per a la Coordinació Tècnica i la Defensa dels Grups i Diputats i els nous partits verds i regionalistes que van accedir a la càmera, i el Grup de la Dreta Europea, liderat pel Front Nacional de França i amb la participació del Moviment Social Italià, que formava part dels No Inscrits la legislatura anterior: +Grup políticPosicióIdeologiaEsconsGrup Socialista (SOC)CentreesquerraSocialdemocràciaSocialisme democràticGrup del Partit Popular Europeu - Grup Demòcrata Cristià (PPE)CentredretaConservadorisme liberalDemocràcia cristianaGrup dels Demòcrates Europeus (DE)DretaConservadorismeGrup Comunista i aliats (COM)EsquerraMarxismeAnticapitalismeGrup Liberal i Democràtic (LD)CentreLiberalismeSocioliberalismeProgressismeGrup de l'Aliança Democràtica Europea (ADE)DretaConservadorisme nacionalistaGrup de l'Arc de Sant Martí (ARC)TransversalismeEcologismeRegionalismeGrup de la Dreta Europea (GDE)UltradretaPopulisme de dretaEuroescepticismeSobiranismeNo inscrits (NI) +EstatGrups polítics del Parlament EuropeuMEPSOCPPEDECOMLDADEARCGDENI33 SPD -234 CDU7 CSU -1 -47 Grüne8120 PS -39 UDF10 PCF -912 UDF -319 RPR1 UDF10 FN819 PSI3 PSDI -226 DC1 SVP -326 PCI +23 PRI2 PLI1 PSdAz1 PdUP1 DP5 MSI3 PR -18132 Lab1 SDLP +1645 CON1 UUP -151 SNP1 DUP819 PvdA8 CDA -25 VVD +11 CPN1 PPR1 SGP -1254 PS3 SP4 CVP2 PSC -43 PRL2 PVV +12 VU1 Ecolo1 Agalev1 PS1 SP +1247 PASOK2 PARKE1 EDA9 ND +13 KKE1 KKE-I1 EPEN -2243 A1 Siumut1 CD4 C +21 SF2 V -14 N16 -46 FG +21 Maher8 FF152 LSAP +13 CSV1 DP -16Total130+6110-750-1341-731-72920167-3MEPSOCPPEDECOMLDADEARCGDENIGrups polítics del Parlament EuropeuNota: Les dades comparatives són en relació amb l'organització dels grups a la finalització del primer mandat del Parlament Europeu.

Elecció de la Mesa per la primera meitat de la legislatura Després de la constitució del nou Parlament Europeu, el 24 de juliol de 1984, els grups polítics van triar als seus representants en la Mesa del Parlament, incloent-hi el president i 12 vicepresidents, per la primera meitat de la legislatura.

Presidència Hi havia set candidats a la presidència del Parlament Europeu: el popular Pierre Pflimlin, el socialista Piet Dankert, els comunistes Altiero Spinelli i Giancarlo Pajetta, la conservadora Diana Elles, la diputada verda Undine von Blottnitz i l'ultradretà Jean-Marie Le Pen. En la primera votació, Pflimlin va guanyar amb 165 vots sobre els 123 de Dankert, però van estar lluny dels 207 de la majoria absoluta. En segona volta Elles, Pajetta, von Blottnitz i Le Pen es van retirar, cosa que va permetre a Pflimlin aconseguir 221 vots, 18 per sobre de la majoria.

Votació per a la presidència del Parlament EuropeuVots emesos en primera votació: 421 | Vots blancs o nuls: 8 | Majoria absoluta: 207Vots emesos en segona votació: 421 | Vots blancs o nuls: 18 | Majoria absoluta: 203CandidatPierre PflimlinPiet DankertAltiero SpinelliDiana EllesGiancarlo PajettaUndine von BlottnitzJean-Marie Le PenEstatPartit políticUnió per a la Democràcia FrancesaPartit del TreballPartit Comunista ItaliàPartit ConservadorPartit Comunista ItaliàEls VerdsFront NacionalGrup políticPartit Popular EuropeuGrup SocialistaComunista i aliatsDemòcrates EuropeusComunista i aliatsArc de Sant MartíDreta Europea1a votació165 20x20px123 20x20px11 20x20px44 20x20px37 20x20px17 20x20px16 20x20px2a votació221 20x20px133 20x20px49 20x20px - - - - Vicepresidències En les 12 vicepresidències, el Grup Socialista va aconseguir cinc, dos el Grup Comunista i aliats i el Grup dels Demòcrates Europeus i una el Grup del Partit Popular Europeu, el Grup Liberal i Democràtic i el Grup de l'Aliança Democràtica Europea.

Votació per a les vicepresidències del Parlament EuropeuPrimera voltaNomEstatPartit PolíticGrup políticVotsGiovanni CervettiPartit Comunista ItaliàCOM20x20pxSiegbert AlberUnió Demòcrata Cristiana d'AlemanyaPPE20x20pxDiana EllesPartit ConservadorDE20x20pxHans R. NordPartit Popular per la Llibertat i la DemocràciaLD20x20pxPatrick Joseph LalorFianna FáilADE20x20pxSegona voltaNomEstatPartit PolíticGrup políticVotsHorst SeefeldPartit Socialdemòcrata d'AlemanyaSOC20x20pxMario DidòPartit Socialista ItaliàSOC20x20pxWinston James GriffithsPartit LaboristaSOC20x20pxGuido FantiPartit Comunista ItaliàCOM20x20pxSpyridon PlaskovitisMoviment Socialista Panhel·lènicSOC20x20pxPoul MøllerPartit Popular ConservadorDE20x20pxNicole PéryPartit SocialistaSOC20x20px

Sortida de Groenlàndia de les Comunitats Europees Groenlàndia es va unir a les Comunitats Europees l'any 1973 com a part de Dinamarca. Si bé, a principis dels anys vuitanta, una disputa sobre els drets de pesca va provocar un referèndum el 23 de febrer de 1982, on els contraris a la permanència a l'espai europeu van guanyar amb el 53,02% dels vots enfront del 46,98% dels favorables a continuar.

Aquesta sortida es va consolidar l'1 de gener de 1985, quan l'illa de Groenlàndia va abandonar definitivament les Comunitats. El seu representant al Parlament Europeu, Finn Lynge del Siumut, va ser reemplaçat per John Iversen del Partit Popular Socialista.

Elecció de la Comissió Delors I

En el període previ a la designació de la Comissió Europea, els governs de França i Alemanya havien arribat a un acord polític per nomenar president de la Comissió a Claude Cheysson, un dels dos comissaris europeus indicats per França. El govern britànic encapçalat per Margaret Thatcher, tanmateix, va plantejar un vet contra Cheysson, per la qual cosa va ser nominat a la presidència Jacques Delors, l'altre comissari europeu indicat pel govern francès. El Parlament Europeu va votar a favor de la seva presa de possessió amb 206 vots a favor, 34 en contra i 37 abstencions.

El 6 de gener de 1981, va començar a funcionar la Comissió Delors I va comptar amb 14 comissaris a la data d'elecció, un per cada país de les Comunitats Europees, amb l'excepció de França, Regne Unit, Itàliai Alemanya, que en tenien dos. Igual que en l'anterior Comissió Europea, tots els comissaris designats pels estats eren homes.

Els partits agrupats a la Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea van tenir 8 representants enfront dels 5 representants del Partit Popular Europeu. La Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa va tenir 2 representants a l'inici de la legislatura. A més, sense partit europeu, hi havia el representant del Partit Conservador del Regne Unit.

+150x150pxJacques Delors(UPSCE - PS)President150x150pxFrans Andriessen(PPE - CDA)Vicepresident—Agricultura i Pesca150x150pxHenning Christophersen(LDRE - V)Vicepresident—Pressupostos i Afers administratius150x150pxFrancis Cockfield(CON)Vicepresident—Mercat Interior, Unió Duanera, Fiscalitat i Institucions Financeres150x150pxKarl-Heinz Narjes(PPE - CDU)Vicepresident—Indústria, Tecnologies de la Informació, Ciència i Recerca150x150pxLorenzo Natali(PPE - DCI)Vicepresident—Cooperació, Desenvolupament i Ampliació150x150pxClaude Cheysson(UPSCE - PS)Comissari—Política Mediterrània i Relacions Nord-Sud150x150pxWilly De Clercq(LDRE - PVV)Comissari—Relacions Exteriors i Comerç150x150pxStanley Clinton-Davis(UPSCE - Lab)Comissari—Medi Ambient, Seguretat Nuclear, Protecció del Consumidor i Transport150x150px Nicolas Mosar(PPE - CSV)Comissari—Energia i EUROATOM150x150px Alois Pfeiffer(UPSCE - SPD)Comissari—Ocupació Crèdit, Inversions, Afers Econòmics i Estadística130x130px Carlo Ripa di Meana(UPSCE - PSI)Comissari—Reformes institucionals, Política d'Informació, Cultura i Turisme150x150pxPeter Sutherland(PPE - FG)Comissari—Competència, Afers Socials, Educació i Formació130x130pxGrigóris Várfis(UPSCE - PASOK)Comissari—Relacions amb el Parlament, Política Regional i Protecció del Consumidor

Entrada d'Espanya i Portugal a les Comunitats Europees

L'1 de gener de 1986 Espanya i Portugal van entrar a les Comunitats Europees, després de diversos anys de negociacions i la signatura del Tractat d'Adhesió, l'Acta d'Adhesió i l'Acta Final. Amb la seva entrada, el Parlament Europeu va sumar 84 eurodiputats, 60 procedents d'Espanya i 24 de Portugal. Fins a la celebració de les eleccions europees el 1987, ambdós estats havien de designar els seus diputats per ocupar els escons acordats.