La isotretinoïna, també coneguda com àcid 13-cis-retinoic, és un medicament que s'utilitza per tractar malalties de la pell com ara la ictiosi arlequí i la ictiosi lamel·lar, i l'acne quística greu o l'acne moderada que no respon a antibiòtics. La isotretinoïna es fa servir fora de fitxa tècnica per tractar el carcinoma basocel·lular i el carcinoma de cèl·lules escatoses, tot i que l'evidència clínica suggereix que no és eficaç en aquests casos. És un retinoide, és a dir, està relacionat amb la vitamina A, i es troba de manera natural al cos en petites quantitats. El seu isòmer, la tretinoïna, també és un fàrmac efectiu contra l'acne.
Els efectes adversos més comuns són llavis secs (quilitis), pell seca i fràgil (xerodèrmia), ulls secs i una major susceptibilitat a les cremades solars. Els efectes secundaris menys freqüents poden incloure dolors musculars (miàlgies) i mals de cap. Alguns d'aquests efectes secundaris poden persistir fins molt de temps després de la suspensió de l'ús del fàrmac. La isotretinoïna pot causar insuficiència hepàtica, per tant, els pacients s'han de sotmetre sovint a anàlisis de sang per tal de monitorar la funció hepàtica. La isotretinoïna, per la seva semblança amb l'àcid retinoic, un derivat natural de la vitamina A que controla el desenvolupament embrionari, pot travessar la barrera placentària i entrar en contacte amb l'embrió o el fetus causant defectes congènits. El seu ús també està associat amb efectes secundaris psiquiàtrics, el més freqüent és la depressió, però també pot provocar psicosi i altres comportaments anòmals. Altres efectes secundaris rars inclouen hiperostosi i tancament epifisial prematur, tots dos amb efectes persistents en el temps.
La isotretinoïna es va patentar el 1969 i es va aprovar per a ús mèdic el 1982. El 2021, va ser el 264è medicament més prescrit als Estats Units, amb més d'unmilió de receptes. A Espanya està comercialitzat com Dercutane, Flexresan, Isdiben, Isoacne, Isotiorga i Mayesta.
Usos mèdics L'ús principal de la isotretinoïna és per al tractament de l'acne quística persistent. Molts dermatòlegs també en defensen l'ús per al tractament de graus menors d'acne resistent a altres tractaments, acne que deixi cicatrius o que provoqui patiment psicològic. La isotretinoïna no està indicada per al tractament de l'acne prepuberal i no es recomana en pacients menors de dotze anys.
També té una efectivitat, tot i que reduïda, en casos d' hidroadenitis supurativa i en alguns casos de rosàcia severa. També es pot utilitzar per ajudar a tractar la ictiosi arlequí, la ictiosi lamel·lar i en casos de xerodèrmia pigmentada per tal d'alleujar la queratosi produïda per aquests trastorns. La isotretinoïna s'ha usat en el tractament d'una malaltia extremadament rara, la fibrodisplàsia ossificant progressiva. Al Japó també s'ha fet servir per al tractament del neuroblastoma pediàtric, però les dades de la seva eficàcia no són concloents i no se n'ha aprovat l'ús amb aquesta indicació en cap altre país.
A més, la teràpia amb isotretinoïna, en condicions experimentals, ha demostrat ser eficaç contra les berrugues genitals, però gairebé mai s'utilitza per a aquesta indicació, ja que hi ha tractaments més efectius. La isotretinoïna es pot usar com una alternativa sistèmica eficaç i segura en la teràpia de tractament del condiloma acuminat recalcitrant de coll uterí. A la majoria dels països, aquesta teràpia actualment no està aprovada i només es fa servir quan la resta de teràpies fracassen.
Restriccions a l'hora de prescriure La isotretinoïna és un teratogen; hi ha entre el 20 i el 35% de probabilitats que provoqui defectes congènits en aquells nadons exposats al fàrmac in utero, i entre el 30 i el 60% de probabilitats que els nens exposats a isotretinoïna prenatalment presentin deteriorament neurocognitiu. A causa d'aquest risc, hi ha uns controls molt estrictes a l'hora de prescriure isotretinoïna a dones que puguin quedar (o estar) embarassades mentre prenen aquest medicament i, fins i tot, es recomana que s'interrompi l'embaràs a causa d'aquest factor de risc del 20-60%. Tampoc es recomana l'ús d'isotretinoïna en aquelles dones que estiguin alletant a un infant.
Als Estats Units, des de març del 2006, la dispensació d'isotretinoïna es duu a terme a través del programa iPLEDGE, sota la direcció de la Food and Drug Administration. Els metges, els farmacèutics i totes les persones a qui es prescriu el medicament han de registrar-se al lloc web i entrar-hi la informació que se'ls requereix. Les dones en edat fèrtil s'han de comprometre a utilitzar dues formes eficaces d'anticoncepció simultàniament durant la durada del tractament amb isotretinoïna, durant el mes abans i durant el mes després del tractament. A més, han de presentar dues proves d'embaràs negatives consecutives amb un interval de trenta dies i presentar noves proves d'embaràs negatives abans que s'escrigui cada nova recepta.
A la majoria dels països, la isotretinoïna només la poden prescriure dermatòlegs o metges especialistes; alguns països permeten un nombre de receptes limitades per part dels metges de capçalera. Al Regne Unit i Austràlia,Specifically, doctors who are fellows of the Australasian College of Dermatologists (FACD); cf. Pharmaceutical Services Branch, Guide to poisons and therapeutic goods legislation for medical practitioners and dentists, Sydney: NSW Department of Health; 2006. la isotretinoïna només es pot prescriure sota la supervisió d'un dermatòleg. Com que l'acne quística severa té el potencial de causar cicatrius permanents en un període curt, totes aquestes restriccions, que de vegades n'impedeixen l'accés més immediat, poden arribar a ser bastant controvertides. A Nova Zelanda, qualsevol metge pot prescriure isotretinoïna, però només se subvenciona quan ho prescriu un metge de capçalera, un dermatòleg o una infermera autoritzada.
Efectes adversos Dosis més elevades donaran lloc a una toxicitat més elevada, semblant a la toxicitat de la vitamina A. Els efectes adversos inclouen: Segons la informació que apareix al prospecteSegons estudisTipus de desordresMolt freqüents (≥ 1/10)Freqüents (≥ 1/100, < 1/10)Rars (≥ 1/,< 1/1000)Molt rars (≤ 1/)Freqüència desconegudaFreqüènciaInfeccions Infeccions bacterianes grampositives (mucocutànies)Sistemes sanguini i limfàtic Anèmia Augment de la velocitat de sedimentació globular Trombocitopènia Trombocitèmia Neutropènia LimfadenopatiaSistema immunitari Reaccions al·lèrgiques cutànies Reaccions anafilàctiques HipersensibilitatMetabolisme Diabetis mellitus HiperuricèmiaPsiquiatria Depressió Depressió greu Tendències agressives Ansietat Alteracions de l'estat d'ànim Comportament anormal Trastorn psicòtic Idees suïcides Intent de suïcidi SuïcidiPsiquiàtrics: 25.15%Sistema nerviós Cefalea Hipertensió intracranial idiopàtica Convulsions Ensopiment MareigUll Blefaritis Conjuntivitis Sequetat ocular Irritació ocular Visió borrosa Cataractes Daltonisme Intolerància a les lents de contacte Opacitat còrnia Disminució de la visió nocturna Queratitis Papil·ledema Fotofòbia Alteracions visualsOïda Alteracions auditivesVascular Vasculitis (per exemple, granulomatosi amb poliangiïtis, vasculitis al·lèrgica)Respiratori, toràcic i mediastínic Epistaxi Sequetat nasal Rinofaringitis Broncoespasme (particularment en pacients que pateixen asma) RonqueraGastrointestinal Colitis Iileïtis Gola seca Hemorràgia gastrointestinal Diarrea hemorràgica Malaltia inflamatòria intestinal Nàusea PancreatitisHepatobiliar Augment de la transaminasa HepatitisPell i teixit subcutani Quilitis Dermatitis Pell seca Exfoliació localitzada Pruïja Èczema eritematós Fragilitat cutània (amb risc de trauma friccional) Paroníquia Alopècia- caiguda dels cabells degut a l'efluvi telogènic Acne fulminant Agreujament de l'acne Eritema (facial) Exantema Trastorns capil·lars Hirsutisme Onicosi Paroníquia Reaccions de fotosensibilitat Trastorns pilosos Granuloma piogènic Hiperpigmentació cutània Augment de la sudoració Eritema multiforme Síndrome de Stevens-Johnson Necrolisi epidèrmica tòxica.100%Teixit musculoesquelètic i connectiu Artràlgia Miàlgia Mal d'esquena Artritis Calcinosi (calcificació dels lligaments i tendons)
Fusió epifisial prematura Exostosi Hiperostosi Osteopènia Tendinitis RabdomiòlisiSistemes renal i urinari Glomerulonefritis Orina d'un color més foscSistema reproductor i trastorns mamaris Disfunció sexual, inclosa la disfunció erèctil i la disminució de la libidoGeneral Augment de la formació del teixit granular MalestarInvestigació Augment dels triglicèrids Disminució del HDL Augment del colesterol en sang Augment de la glucosa en sang Hematúria Proteïnúria Augment de la creatina-cinasa
Possibles efectes permanents Alguns dels efectes de la isotretinoïna poden ser permanents. Hi ha indicis que això es deu a la inducció de l'apoptosi a les glàndules sebàcies, les glàndules de Meibom, les cèl·lules hipotalàmiques, les cèl·lules de l'hipocamp, les cèl·lules de melanoma B16F-10 les cèl·lules de la cresta neural o les cèl·lules mare entre d'altres. La inducció de l'apoptosi en aquestes cèl·lules en canvia l'epigenètica i n'escurça els telòmers.
La isotretinoïna pot aturar el creixement dels ossos llargs en joves que encara estan creixent. Aquest tancament epifisial prematur es pot produir en persones que reben dosis recomanades d'isotretinoïna.
Se sap que la isotretinoïna causa una disfunció de la glàndula de Meibom que desencadena una queratoconjuntivitis seca persistent (ull sec). Aquests problemes amb les glàndules de Meibom i salivals es deuen probablement a l'apoptosi no selectiva de les cèl·lules de les glàndules exocrines. Sembla que en algunes persones la disminució de la visió nocturna persisteix després de la interrupció de la teràpia amb isotretinoïna, tot i que la majoria d'aquests casos en què la visió nocturna es veu afectada semblen resoldre's després de la suspensió d'aquest medicament.
Sexual La isotretinoïna també s'associa amb dos efectes secundaris sexuals permanents: la disfunció erèctil i la reducció de la libido. L'octubre de 2017, la MHRA del Regne Unit va emetre una actualització de seguretat per a aquest medicament en resposta als informes rebuts sobre aquests problemes. Això va ser una conseqüència d'una revisió duta a terme a la UE, que es va publicar l'agost d'aquell any. Aquella revisió proposava com a explicació fisiològica plausible d'aquests efectes secundaris "una reducció de la testosterona plasmàtica". La revisió també va declarar que "la fitxa tècnica del producte s'havia d'actualitzar per tal d'incloure" la disfunció sexual, com ara la disfunció erèctil i la disminució de la libido "com a efectes no desitjats amb una freqüència desconeguda". També hi ha altres informes que citen trastorns de l'espermatogènesi, com ara l'oligospèrmia.
Pell Els efectes secundaris més freqüents són els mucocutanis: llavis, pell i nas secs. Altres efectes secundaris mucocutanis comuns són la inflamació i el trencament dels llavis (quilitis), l'enrogiment de la pell (eritema), erupcions, descamació, èczema (dermatitis), picor (pruïja) i sagnat nasal (epistaxis). L'absència de sequedat als llavis es considera una indicació d'incompliment del tractament (és a dir, no prendre el medicament com s'aconsella), ja que es produeix en gairebé totes les persones que el prenen.