Oedipus Ægyptiacus és una famosa obra de filosofia i egiptologia del jesuïta alemany i esperit enciclopèdic, Athanasius Kircher.

Els tres volums en foli amb il·lustracions i esquemes es publicaren a Roma els anys 1652-54. Kircher argumentava que les fonts de l'Oedipus Ægyptiacus eren l'astrologia caldea, la càbala, la mitologia grega, les matemàtiques pitagòriques, l'alquímia àrab i la filologia llatina.

Jeroglífics En el tercer volum, Kircher s'embarca a intentar traduir jeroglífics. La font principal de Kircher per a l'estudi dels jeroglífics fou la Tauleta de Bembine, que va rebre el nom de la seua adquisició pel cardenal Bembo poc després del saqueig de Roma el 1527. La Tauleta de Bembine és feta de bronze i argent, fa 30 cm × 50 cm, i representa déus i dees egípcies. Al bell mig n'hi ha Isis representant "el conjunt polimòrfic que conté la idea universal".

L'obra Oedipus Ægyptiacus és un bon exemple de sincretisme i eclecticisme del Renaixement tardà. És representatiu de les extravagàncies de l'esperit barroc i de la imaginació dels científics de lèpoca científica moderna: la representació dels jeroglífics tendeix a ser verbosa; per exemple, Kircher tradueix una expressió freqüent en jeroglífics, dḏ Wsr, diu Osiris, com "La traïció de Tifó acaba al tron d'Isis, la taxa d'humitat de la natura és vigilada per Anubis". El significat exacte dels jeroglífics egipcis no es va desxifrar fins al 1824, quan Jean-François Champollion va resoldre l'enigma mitjançant l'estudi de la Pedra de Rosetta.

Champollion fa una crítica pejorativa a l'enfocament descriptològic de Kircher en la seua obra Egyptian Grammar, i l'acusa d'una manca de metodologia i d'un misticisme fosc i ridícul, un misticisme que inspiraria, però, els francmaçons del segle següent. El 10 de maig del 1831, durant un discurs d'obertura al Collège de France, Champollion digué:Kircher va ser respectat durant el segle XVII pel seu estudi dels jeroglífics egipcis; el seu contemporani Thomas Browne (1605-1682) li va retre homenatge pel seu estudi dels jeroglífics i el considerava un egiptòleg. L'antiquari romà Giovanni Battista Casali seguia Kircher en el significat simbòlic dels jeroglífics en el seu tractat sobre la religió de l'antic Egipte publicat el 1644. En Of Idolatry (1678), el futur arquebisbe de Canterbury, Thomas Tenison, acceptà la traducció de Kircher de l'obelisc Flaminien sense reserves, i es basà en l'''Èdip Ægyptiacus per a una visió de la teologia egípcia.

L'any 1999, la Universitat de Ginebra presentà un dels volums dEdip Aegyptiacus en una exposició sobre el centenari de Jorge Luis Borges.

Resum Oedipus aegyptiacus (1652-1655) t. I, 566 pàg. : 1 Delta Niloticum, 2 Politica Aegyptiorum, 3 Theogonia, 4 Pantheon Hebraeorum, 5 Simia aegyptiaca t. Primera part II: 474 pàg. t. II segona part: 575 pàg. t. III: praelusoria'' de hieroglyphicis in genere, 645 p. índex 1 mensae isiacae, 2 obeliscus ramessaeus... 14 de canopis hieroglyphicis...

Notes i referències

Categoria:Egiptologia Categoria:Assaigs Categoria:Obres en llatí