LOfensiva de l'M23 de 2022, la du a terme el Moviment 23 de març —amb el suport de Ruanda— a la República Democràtica del Congo, des del març de 2022 coincidint amb el desplegament de les Forces de Defensa del Poble d'Uganda (UPDF) a la regió per combatre les Forces Democràtiques Aliades (FDA), un grup rebel d'Uganda que operava a les províncies congolenyes de Kivu del Nord i Ituri.

Antecedents El 7 de novembre de 2013, després de patir importants derrotes per l'ofensiva gubernamental recolzada per l'ONU, les tropes del Moviment 23 de març van creuar a Uganda. El 12 de desembre de 2013, el portaveu del president de Kenya Uhuru Kenyatta, Manoah Esipisu, va dir que havia firmat un acord a Nairobi entre el govern de la República Democrática del Congo i el moviment M23.

Represa de les hostilitats en 2022 miniatura|Ofensiva de l'M23 A finals de març de 2022, el Moviment 23 de març (M23), recolzat per Ruanda, va llançar una nova ofensiva a Kivu Nord contra les Forces Armades de la República Democràtica del Congo (FARDC) i la MONUSCO. La incursió es centra en zones que compten amb nombroses mines dedicades a l'extracció d'or, coltan, estany, tàntal i altres materials essencials i terres rares. Els combats van desplaçar centenars de milers de civils i van provocar noves tensions entre la República Democràtica del Congo (RDC) i Rwanda.

Els 8 i 9 de maig de 2023, diversos grups rebels i oficials de les FARDC es van reunir a Pinga per negociar un pacte de no agressió i la creació d'una coalició per resistir l'M23. L'aliança Wazalendo es va organitzar inicialment en secret, el govern va legalitzar oficialment l'ús de milícies dins de les FARDC el 3 de setembre de 2023.

Félix Tshisekedi va ser reelegit president al desembre de 2023, després d'unes eleccions caòtiques que els grups de l'oposició van dir que no tenien legitimitat, i durant les dificultats de la Unió per la Democràcia i el Progrés Social va fracassar l'intent de cop d'estat del líder opositor Christian Malanga, que va morir en combat.

La concessió minera de Bibatama, la mina de coltan més gran de la regió dels Grans Llacs d'Àfrica i un important contribuent a l'economia minera del país, que representa el 15% de la producció mundial de coltan, va passar sota el control de l'M23 el 30 d'abril de 2024.

A finals de gener de 2025, l'M23 va avançar cap a la ciutat de Goma amb el suposat suport de Rwanda, fet que va provocar que la RDC trenqués les relacions diplomàtiques amb Ruanda. El 27 de gener, M23 va afirmar haver capturat Goma, i el 16 de febrer van prendre Bukavu, la segona ciutat més gran de l'est de la República Democràtica del Congo, i a continuació avançaven en direcció a Butembo i Uvira, prenent l'illa d'Idjwi, reforçant el control sobre la frontera entre Ruanda i la República Democràtica del Congo.

En març l'M23 va aturar l'avanç cap al sud al llarg de la frontera de Burundi al Kivu Sud després que Burundi i Ruanda arribessin a un acord per a la retirada de les tropes de Burundi que havien lluitat al costat de l'exèrcit de la RDC per intentar defensar Kavumu, seu de l'aeroport que dona servei a Bukavu.

Converses de pau El Govern de la República Democràtica del Congo (RDC) i el Moviment 23 de març (M23) van acordar reunir-se a Angola el 18 de març de 2025 per intentar assolir la pau, però l'ofensiva i la captura de Walikale i les viles properes per M23 el 19 de març marcant l'avanç més a l'oest i frustrant la reunió.

El 20 d'abril de 2025 el president de la RDC, Félix Tshisekedi va acusar d'alta traïció l'expresident Joseph Kabila per preparar una insurrecció i donar suport a una aliança amb l'M23, i va suspendre el seu Partit del Poble per a la Reconstrucció i la Democràcia (PPRD), ordenant la confiscació dels seus béns.

Les converses de pau es van reiniciar a Doha per mediació del govern de Qatar el 6 de maig, i van seguir al juny i al juliol, mentre es mantenien els combats entre Wazalendo i M23.

El 27 de juny, els ministres d'Afers Exteriors de la RDC i Ruanda van signar un acord de pau i es van reunir amb el president dels Estats Units, Donald Trump, a la Casa Blanca, i el 19 de juliol representants de la RDC i M23 van signar una declaració de principis a Qatar per acabar el conflicte.

El 15 de novembre la RDC i l'M23 van acordar iniciar la via diplomàtica que haurà de resoldre el conflicte iniciat el 2022.

Malgrat les converses de pau, el 10 de desembre, les forces de l'M23 van entrar a Uvira l'última ciutat controlada pel govern a l'est de la República, a només 27 km de Bujumbura, la capital de Burundi, a l'altra banda del llac Tanganyika, provocant que milers de persones fugissin a través de la frontera cap a Burundi, i el 16 de desembre va anunciar que es retiraria a uns quilòmetres de la ciutat per donar una oportunitat al procés de pau.

Un atac amb drons el 24 de febrer de 2026 va matar el portaveu militar de l'M23, Willy Ngoma, i altres líders prop de Rubaya.

Davant les intenses pressions diplomàtiques dels Estats Units, les forces de l'M23 van haver d'abandonar la ciutat estratègica d'Uvira en febrer de 2026, i en març i abril continuaren els combats a Masisi, Lubero i zones altes de Kivu del Sud, i la RDC va augmentar els atacs aeris contra posicions de l'M23, incloent Goma.

A la primavera de 2026 es va declarar un brot d'ébola de la variant Bundibugyo declarada emergència de salut pública d'importància internacional per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el 17 de maig de 2026.

Víctimes La violència i la inestabilitat contínues han obligat 3,8 milions a les províncies de Kivu Nord i Sud a fugir de casa seva, i almenys 7.000 moriren pels combats. A finals de 2024 l'augment dels preus dels aliments i les epidèmies havien empès 25,6 milions de persones de DRC (gairebé una quarta part de la població) a una situació d'inseguretat alimentària aguda (fase 3 o pitjor de la IPC).

Referències

Categoria:Conflictes del 2022 Categoria:Conflictes del 2023 Categoria:Conflictes del 2024 Categoria:Conflictes del 2025