Socialisme amb característiques xineses (, pinyin Zhōngguó tèsè shèhuìzhǔyì; AFI ) és un conjunt de teories polítiques i polítiques del Partit Comunista Xinès (PCX) que els seus defensors consideren que representen el marxisme adaptat a les circumstàncies xineses.
El terme introduït va ser establert per primera vegada per Deng Xiaoping el 1982 i es va associar en gran manera amb el programa global de Deng d'adoptar elements de l'economia de mercat com a mitjà per fomentar el creixement mitjançant la inversió estrangera directa i augmentar la productivitat (especialment al camp on vivia el 80% de la població xinesa) mentre el PCX mantenia el seu compromís formal d'aconseguir el comunisme i el seu monopoli del poder polític. En la narrativa oficial del partit, el socialisme amb característiques xineses és marxisme adaptat a les condicions xineses i producte del socialisme científic. La teoria estipulava que la Xina es trobava en l'etapa primària del socialisme a causa del seu nivell relativament baix de riquesa material i necessitava participar en el creixement econòmic abans de perseguir una forma més igualtat de socialisme, que al seu torn portaria a una societat comunista descrita en l'ortodòxia marxista.
El socialisme amb característiques xineses consisteix en un camí, una teoria, un sistema i una cultura. El camí perfila les polítiques que guien el PCX. La teoria consta de la teoria de Deng Xiaoping, tres representacions (Jiang Zemin), perspectiva científica del desenvolupament (Hu Jintao) i el el pensament de Xi Jinping sobre el socialisme amb característiques xineses per a una nova era. Segons la doctrina del PCX, es considera que el pensament de Xi Jinping representa les polítiques marxistes-leninistes adequades a la condició actual de la Xina, mentre que la teoria de Deng Xiaoping es considera rellevant per al període en què es va formular. El sistema descriu el sistema polític de la Xina.
Desenvolupament El terme va ser utilitzat per primera vegada pel líder xinès Deng Xiaoping l'1 de setembre de 1982 en el discurs d'obertura del 12è Congrés Nacional del Partit Comunista Xinès. Deng va dir: "hem d'integrar la veritat universal del marxisme amb les realitats concretes de la Xina i obrir un camí propi i construir un socialisme amb característiques xineses".
Contingut Oficialment, el lideratge del Partit Comunista Xinès (PCX) és "la característica més essencial del socialisme amb característiques xineses". Segons la interpretació de la connotació del socialisme amb característiques xineses al 18è Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina, aquest consisteix en un "camí", una "teoria", un "sistema" i una "cultura":
El camí del socialisme amb característiques xineses (, pinyin Zhōngguó tèsè shèhuì zhǔyì dàolù) estableix que, sota el lideratge del PCX, la Xina ha de basar-se en les condicions nacionals bàsiques, centrar-se en el desenvolupament econòmic, adherir-se als Quatre Principis Cardinals i a la Reforma i Obertura, alliberar i desenvolupar les forces productives socials, construir una "economia de mercat socialista, una política socialista democràtica, una cultura socialista avançada, una societat harmònica socialista i una civilització ecològica socialista", promoure el desenvolupament de les persones, aconseguir gradualment la prosperitat comuna, construir un "país socialista modern pròsper, democràtic, civilitzat, harmoniós i bell" i aconseguir el "gran rejoveniment de la nació xinesa". El sistema teòric del socialisme amb característiques xineses (, pinyin Zhōngguó tèsè shèhuì zhǔyì lǐlùn tǐxì) és el "sistema teòric científic", format per la teoria de Deng Xiaoping, les tres representacions, la perspectiva científica del desenvolupament i el pensament de Xi Jinping. Es descriu oficialment com l'herència i desenvolupament del marxisme-leninisme i del pensament de Mao Zedong. Es descriu oficialment com l'"últim assoliment de la sinicització del marxisme, el marxisme xinès contemporani, el marxisme del segle XXI i l'essència contemporània de la cultura i l'esperit xinès". El sistema teòric del socialisme amb característiques xineses és un sistema teòric obert que es desenvolupa constantment. El sistema socialista amb característiques xineses (, pinyin Zhōngguó tèsè shèhuì zhǔyì zhìdù) inclou el sistema de congressos populars, el sistema de cooperació i consulta política multipartidista sota el lideratge del PCX, el sistema d'autonomia ètnica regional i el sistema d'autonomia de masses de base. També inclou el sistema jurídic socialista amb característiques xineses, el sistema econòmic de mercat socialista i diversos altres sistemes en l'economia, la política, la cultura i la societat. Segons el secretari general del PCX, Xi Jinping, el lideratge del PCX és "la força més gran del sistema de socialisme amb característiques xineses". La cultura socialista amb característiques xineses ( Zhōngguó tèsè shèhuì zhǔyì wénhuà), segons el 19è Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina, prové de l'excel·lent cultura tradicional xinesa alimentada pels cinc mil anys d'història de la civilització de la nació xinesa, es fusiona amb la cultura revolucionària i la cultura socialista avançada creades pel Partit i el poble en el procés de liderar la revolució, la construcció i la reforma". El seu objectiu oficial és “cultivar ciutadans amb ideals, moralitat, cultura i disciplina, i desenvolupar una cultura socialista nacional, científica i popular orientada cap a la modernització, el món i el futur”.
Etapa primària del socialisme Durant l'època de Mao El concepte d'una etapa primària del socialisme es va concebre abans que la República Popular de la Xina introduís les reformes econòmiques. A principis dels anys 50, els economistes Yu Guangyuan, Xue Muqiao i Sun Yefang van plantejar la qüestió de la transformació socialista en què l'economia de la Xina de baixa força productiva es trobava en un període de transició, una posició que Mao Zedong, President del Partit Comunista de la Xina, va avalar breument fins al 1957. Quan es parlava de la necessitat de les relacions amb productes bàsics a la 1a Conferència de Zhengzhou (2-10 de novembre de 1958), per exemple, Mao va dir que la Xina es trobava en "l'etapa inicial del socialisme". No obstant això, Mao mai no va aprofundir en la idea i els seus successors es van quedar sols en això.
Després de la mort de Mao Zedong
El 5 de maig de 1978, l'article "Implementar el principi socialista de distribució segons el treball" (, pinyin Guànchè zhíxíng ān láo fēnpèi de shèhuì zhǔyì yuánzé) elaborava la idea que la Xina encara es trobava en la primera etapa d'arribar a una societat comunista i que no s'havia convertit en una societat realment socialista. L'article va ser escrit per membres de l'Oficina d'Investigació Política del Consell d'Estat dirigida per l'economista Yu Guangyuan per ordre de Deng Xiaoping per "criticar i repudiar" les creences de l'esquerra comunista. Després de llegir-lo, el mateix Deng va escriure un breu memoràndum on deia que estava "ben escrit i demostra que la naturalesa de la distribució per treball no és capitalista, sinó socialista [...] [i] per implementar aquest principi, cal fer moltes coses i reviure moltes institucions. En definitiva, això és per donar-nos incentius per fer-ho millor". El terme va reaparèixer al 6è ple de l'11è Comitè Central el 27 de juny de 1981 en el document "Resolució sobre certes qüestions de la història del nostre Partit des de la fundació de la RPX". Hu Yaobang, Secretari General del PCX, va utilitzar el terme en el seu informe al 12è Congrés Nacional l'1 de setembre de 1982. Civilization" al 6è ple del 12è Comitè Central que el terme va ser utilitzat en la defensa de les reformes econòmiques que s'estaven introduint.
Al 13è Congrés Nacional, el secretari general en funcions Zhao Ziyang en nom del 12è Comitè Central va lliurar l'informe "Avançar pel camí del socialisme amb característiques xineses". Va escriure que la Xina era una societat socialista, però que el socialisme a la Xina es trobava en la seva etapa principal, una peculiaritat xinesa que es devia a l'estat poc desenvolupat de les forces productives del país. Durant aquesta fase de desenvolupament, Zhao va recomanar la introducció d'una economia de mercaderies planificada sobre la base de la propietat pública. El principal fracàs de la dreta comunista segons Zhao va ser que no van reconèixer que la Xina podia arribar al socialisme evitant el capitalisme. El principal fracàs de l'esquerra comunista va ser que van mantenir la "posició utòpica" que la Xina podria saltar l'etapa primària del socialisme en què les forces productives s'han de modernitzar.
El 5 d'octubre de 1987, Yu Guangyuan, un dels principals autors del concepte, va publicar un article titulat "Economia en l'etapa inicial del socialisme" i va especular que aquesta etapa històrica duraria dues dècades i potser molt més.Això representa, diu Ian Wilson, "una greu taca respecte a les expectatives generades durant els primers anys 70, quan l'antiga escala salarial de vuit graus fou comprimida a només tres nivells i es considerava que un sistema distributiu més uniforme era un objectiu nacional important". El 25 d'octubre, Zhao va aprofundir en el concepte de fase primària del socialisme i va dir que la línia del partit era seguir "Un centre, dos punts bàsics": l'objectiu central de l'estat xinès era el desenvolupament econòmic, però que això havia de produir-se simultàniament mitjançant el control polític centralitzat (és a dir, els Quatre Principis Cardinals) i mantenint la política de reforma i obertura.
El secretari general Jiang Zemin va aprofundir en el concepte deu anys més tard, primer durant un discurs a l'Escola Central del Partit el 29 de maig de 1997 i de nou en el seu informe al 15è Congrés Nacional el 12 de setembre. Segons Jiang, el 3r ple de l'11è Comitè Central va analitzar i formular correctament un programa científicament correcte per als problemes que afronta la Xina i el socialisme. En paraules de Jiang, l'etapa primària del socialisme ers una "etapa no desenvolupada". La tasca fonamental del socialisme és desenvolupar les forces productives. Per tant, l'objectiu principal durant l'etapa primària hauria de ser el desenvolupament posterior de les forces productives nacionals.La principal contradicció de la societat xinesa durant l'etapa primària del socialisme són "les creixents necessitats materials i culturals del poble i l'endarreriment de la producció". Aquesta contradicció persistirà fins que la Xina hagi completat el procés de l'etapa primària del socialisme, i gràcies a això, el desenvolupament econòmic hauria de seguir sent el focus principal del partit durant aquesta etapa.
Jiang va elaborar tres punts per desenvolupar l'etapa primària del socialisme. El primer —desenvolupar una economia socialista amb característiques xineses— significava desenvolupar l'economia emancipant i modernitzant les forces de producció alhora que es desenvolupava una economia de mercat. El segon —construir una política socialista amb característiques xineses— significava "gestionar els afers estatals d'acord amb la llei", desenvolupar la democràcia socialista sota el guiatge del partit i fer del "poble l'amo del país". El tercer punt —construir una cultura socialista amb característiques xineses— significava convertir el marxisme en la guia per a formar el poble per tal de donar-li "alts ideals, integritat moral, una bona educació i un fort sentit de la disciplina, i desenvolupar una cultura científica nacional i socialista popular orientada a les necessitats de la modernització, del món i del futur".