Loperació Vigorós (en anglès: Operation Vigorous; i coneguda a Itàlia com a Battaglia di mezzo giugno 1942, "la batalla de mitjans de juny de 1942") va ser una operació britànica durant la Segona Guerra Mundial, per escortar el comboi de subministrament MW 11 des de la Mediterrània oriental fins a Malta, que va tenir lloc de l'11 al 16 de juny de 1942. Vigorós va formar part de l'operació Julius, una operació simultània amb l'Arpó des de Gibraltar i altres operacions de suport. El sub-comboi MW 11c va sortir de Port Said (Egipte) l'11 de juny per temptar la flota de batalla italiana a navegar aviat, consumir combustible i estar exposada a atacs aeris i submarins. El comboi MW 11a i el comboi MW 11b van salpar l'endemà des de Haifa, Port Said i Alexandria; un vaixell va ser enviat de tornada a causa de defectes. Els avions italians i alemanys van atacar el convoi MW 11c el 12 de juny i un vaixell avariat va ser desviat cap a Tobruk, just a l'est de Gazala. Els vaixells mercants i les escortes es van trobar el 13 de juny. Els plans britànics van ser revelats sense voler a l'Eix per l'agregat militar nord-americà a Egipte, el coronel Bonner Fellers, que va informar a Washington, DC en missatges sense fil codificats en "Negre"; més tard es va descobrir que el Codi Negre havia estat trencat pel Servizio Informazioni Militare (intel·ligència militar italiana).
El comboi i les escortes van navegar per "Bomb Alley" entre Creta i Cirenaica sota l'atac de bombarders de l'Eix, bombarders en picada, torpediners, E-boats i submarins i després van ser amenaçats per la navegació d'una flota de batalla italiana des de Tàrent. Els britànics confiaven en avions i submarins per repel·lir la flota italiana en absència de cuirassats i portaavions, però només es va enfonsar un creuer pesant. Quan els cuirassats italians es trobaven a 150 milles nàutiques (170 milles; 280 km), el comboi i les escortes britànics van rebre l'ordre de tornar enrere i esperar que els italians patissin pèrdues per torpediners, bombarders i submarins, però es van infligir poc més danys i després de diversos girs més cap i lluny de Malta, el comboi i les escortes van tornar a Alexandria. La batalla de Gazala (26 de maig - 21 de juny) s'estava lluitant a Líbia durant l'operació Julius i, a partir del 14 de juny, la derrota britànica va obligar el Vuitè Exèrcit a retirar-se cap a l'est, perdent terrenys d'aterratge des dels quals els avions podien proporcionar cobertura aèria per al comboi MW 11.
L'operació Julius i la filial Operació Vigorós van ser fracassos; només dos vaixells mercants de l'operació Arpó, el comboi simultània de Gibraltar, van arribar a Malta per lliurar subministraments. En absència de cobertura aèria i la supressió de la potència aèria de l'Eix que revestia les rutes cap a Malta, el Mediterrani central havia estat tancat als vaixells britànics. Malta no es va poder reviure com a base ofensiva i per proporcionar una mica de combustible d'aviació als caces defensors, els britànics van recórrer a l'expedient de fer arribar subministraments a través del bloqueig amb submarí. No es van intentar més combois des de la Mediterrània oriental fins que el Vuitè Exèrcit va conquerir Líbia. Durant el juliol es van lliurar més Spitfires a Malta i les pèrdues creixents van obligar la Luftwaffe i la Regia Aeronautica a reduir el ritme de les operacions. Es va fer un retorn limitat a les operacions ofensives contra els combois de l'Eix a Líbia i l'operació Pedestal a l'agost va lliurar quatre vaixells mercants i un petrolier des de Gibraltar, que va reviure encara més Malta com a base ofensiva, malgrat la pèrdua de la major part del comboi i de molts vaixells navals.
Fons Malta Setge, 1942
Els bombardeigs de l'Eix van destrossar els molls, vaixells, avions i aeròdroms a finals d'abril de 1942 i després el bombardeig es va canviar a objectius previs a la invasió: campaments, barracons, magatzems i cruïlles de carreteres. Després del 18 d'abril, els bombardejos alemanys es van aturar de sobte i els bombarders italians se'n van fer càrrec, bombardejant regularment amb petites formacions d'avions. Durant el mes, els avions de l'Eix van fer més de 9.500 sortides contra 388 britàniques, de les quals totes llevat de 30 van ser sortides de caces. Els britànics havien perdut 50 avions, 20 abatuts en combat contra 37 pèrdues de l'Eix durant el llançament de 6.700 tones llargues (6.800 t) de bombes, tres vegades la xifra de març, 3.000 tones llargues (3.000 t) als molls, 2.600 tones llargues (2.600 t) als aeròdroms. El bombardeig va enderrocar o danyar 11.450 edificis, 300 civils van morir i 350 van resultar greument ferits; existien bons refugis, però algunes baixes van ser causades per bombes d'acció retardada. Les racions de carn, greixos i sucre es van retallar més i el 5 de maig, la ració de pa es va reduir a 10,5 oz (300 g) per dia, suficient per durar fins a finals de juliol; les racions de pasta ja s'havien aturat i hi havia hagut una mala collita de patata d'hivern.
Tres destructors, tres submarins, tres dragamines, cinc remolcadors, un transportador d'aigua i una grua flotant van ser enfonsats al port i més vaixells danyats. L'illa va continuar funcionant com a punt de partida, però la campanya de bombardeig de l'Eix va neutralitzar Malta com a base ofensiva. Dos vaixells de la 10a Flotilla de Submarins havien estat enfonsats, dos van resultar danyats al port i el 26 d'abril la flotilla va ser retirada per l'explotació de petites embarcacions ràpides, que eren indetectables pel radar i inaudibles durant el bombardeig; els dragamines supervivents estaven massa reduïts en nombre per netejar les aproximacions. Quedaven tres avions de reconeixement i només es van fer 22 sortides de bombarders, onze més per avions de la FAA durant el mes i a principis de juny només quedaven dos Fairey Albacores i dos Fairey Swordfish.
Operacions ofensives
Des de desembre de 1941, els bombardejos de la Luftwaffe havien neutralitzat Malta, els desxifrats britànics de missatges xifrats de C 38m italians van mostrar més navegacions i menys pèrdues i el 23 de febrer de 1942, un "comboi de cuirassats" italià va arribar a Trípoli. A finals de febrer, 11 vaixells havien creuat sense escorta i un apagament d'intel·ligència provocat per un canvi a la màquina C 38m a principis de març va fer poca diferència per als britànics per manca de mitjans. Després que els britànics tornessin a trencar el C 38m, al maig s'havien fet 26 viatges de subministrament de l'Eix, només nou van ser detectats pel reconeixement aeri. El 14 d'abril, cinc avions de Malta van ser abatuts i es va perdre el submarí . El 10 de març, el creuer va ser enfonsat per un submarí i el 10 de maig, tres dels quatre destructors van ser enfonsats per la Luftwaffe . Al febrer i març, les pèrdues de l'Eix van ser del 9 per cent dels subministraments, les enviades a l'abril menys de l'un per cent i les pèrdues de maig van ser del 7 per cent.
L'Eix va poder reforçar el nord d'Àfrica prou perquè Rommel intentés atacar abans que els britànics. A finals d'abril, els caps d'estat major britànics van dictaminar que no hi hauria cap comboi a Malta al maig, perquè s'esperava que la flota italiana navegués i el comboi necessitaria cobertura de cuirassats i portaavions, que no estaven disponibles. Una operació per fer volar Spitfires a Malta va tenir èxit i la munició antiaèria s'havia de subministrar mitjançant un dragamines ràpid, amb la qual Malta hauria de resistir fins a mitjans de juny, quan la situació al desert occidental podria ser més clara. Si Martuba o Bengasi a la Cirenaica fossin capturades pel Vuitè Exèrcit, un comboi cap a l'oest des d'Alexandria podria sobreviure sense cobertura dels cuirassats i portaavions. També se sabria si els avions de la Luftwaffe s'havien desviat cap al front rus i si la crisi a l'oceà Índic s'havia reduït, suficient perquè els vaixells escortessin un comboi ràpid des d'Alexandria.
Unternehmen Herkules
L'operació Hèrcules (Operazione C3) va ser un pla de l'Eix per envair Malta i durant el 1942, el reforç de la Luftwaffe a Sicília i la campanya de bombardeig contra l'illa van fer especular que era el preludi de la invasió. Les recollides de presoners de guerra i de fonts diplomàtiques van provocar una certa aprehensió sobre el significat dels moviments de tropes al sud d'Itàlia. L'absència d'evidència de la intel·ligència de senyals i el reconeixement aeri va portar a la conclusió que una invasió no era imminent, però la necessitat de protegir la font d'informació va fer que això no fos revelat pels britànics. Que s'estaven fent els preparatius es va revelar el 7 de febrer mitjançant el desxifrat dels missatges Enigma de la Luftwaffe, però el 23 de març l'ensurt es va apagar i s'esperaven més bombardeigs. El 31 de març, el progrés de la campanya de bombardeig de l'Eix va portar a predir que l'intent es faria a l'abril, però aviat es va descomptar perquè, tot i que l'ofensiva de bombardeig va passar de 750 tones llargues (760 t) al febrer, a 2.000 tones llargues (2.000 t) al març, 5.500 tones llargues (2.000 t) al març, 5.500 tones llargues es va mostrar a l'abril. encara hi ha 425 avions de la Luftwaffe a Sicília, no els 650 avions inicialment previstos, perquè els avions van ser detinguts a Rússia per l'ofensiva d'hivern soviètica i el 26 d'abril, Enigma va revelar que el Fliegerkorps II estava sent retirat. El 2 de maig, un grup de bombarders de la Luftwaffe i un grup de caces s'havien retirat amb més per seguir, la qual cosa explicava la calma. Hitler es va mostrar tebi sobre l'operació, en cas que l'armada italiana deixés a terra les forces aerotransportades alemanyes, però la captura de Tobruk a mitjans de juny fes semblar que la invasió era innecessària. Hitler i Mussolini van acordar que el Panzerarmee Afrika perseguia els britànics a Egipte durant la resta de juny i fins al juliol, la qual cosa significava cancel·lar Hèrcules.
Campanya del desert occidental
miniatura|upright=1.5| Després de l'èxit de l'Operació Croat (18 de novembre - 30 de desembre de 1941), el Vuitè Exèrcit va avançar 500 milles (800 km) a l'oest fins a El Agheila a Líbia, capturant aeròdroms i zones d'aterratge útils per a la cobertura aèria dels combois de Malta. Els britànics van valorar malament la velocitat del reforç de l'Eix i esperaven atacar molt abans que l'Eix, però el Panzerarmee Afrika es va avançar al Vuitè Exèrcit iniciant una ofensiva el 21 de gener de 1942. El 6 de febrer, els britànics havien estat derrotats, obligats a retirar-se fins a l'est del Jebel Akhdar de tornada a la línia de Gazala, on havia començat la setmana de la seva retirada a l'oest de Tobruk, on el Panzerarmee havia començat la seva retirada set setmanes abans. A la batalla de Gazala (26 de maig - 21 de juny), el Panzerarmee Afrika va atacar primer de nou, però va semblar a prop de la derrota fins a l'11 de juny. L'operació Julius va començar el mateix dia que va esclatar l'Afrika Korps i el 14 de juny va obligar els britànics a retirar-se cap a Tobruk. Aleshores, les forces de l'Eix van perseguir els britànics a Egipte i la Força Aèria del Desert va perdre els terrenys d'aterratge libi des dels quals cobrir els combois de Malta.
Preludi Operació Juli miniatura|