El 42 Comic Barcelona (també conegut com el 42è Saló Internacional del Còmic de Barcelona) fou la 42a edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Tingué lloc del divendres 3 al diumenge 5 de maig de 2024 als palaus 2, 5 i la Plaça de l'Univers de la Fira de Barcelona-Montjuïc.
Fou una edició que va destacar per les grans exposicions en homenatge a Trini Tinturé i a Francisco Ibáñez, respectivament, i pel gran protagonisme del cinema. Entre les taules rodones i conferències, van destacar les dedicades a la Mafalda i al centenari del naixement de Josep Coll. També fou una edició en la qual Ficomic va continuar impulsant les activitats i els espais destinats al públic familiar i més jove. En paraules pròpies de la directora Meritxell Puig, l'edició va combinar la visita dels «aficionats de sempre, però també gent jove o famílies amb nenes que estan en l'edat de començar a llegir». L'èxit d'aquesta política es va poder constatar amb un auge de demanda del còmic infantil i juvenil, i Puig va confirmar que «hem tingut moltes famílies, més que mai, [i] molta gent jove també».
Pel que fa al palmarès, va destacar pel gran protagonisme femení. A part del premi a la millor obra i a l'autor revelació, emportats per Marc Torices i César Sebastian, respectivament, la resta dels guardons se'l van repartir bàsicament dones, amb Kate Beaton per a la millor obra estrangera, Aroha Travé pel millor fanzine, Catalina González Vilar pel millor còmic infantil i juvenil, i Regina López per a la millor traducció. A més de Marika Vila, guardonada amb el Gran Premi del Saló.
Va tancar les portes amb una assistència de més de 110.000 persones, una xifra similar a la de les edicions anteriors, però per sota dels nivells del 2019, abans de la pandèmia de la covid. Pel que fa al nombre d'expositors, la xifra es va situar al voltant dels 220, un increment significatiu respecte als 208 de l'edició prèvia.
Novetats Espai Utopia La 42a edició va destacar per l'estrena d'un nou espai anomenat "Utopia", dedicat als universos sovint literaris de la ciència-ficció, la fantasia i el terror. Aquesta zona va incloure una exposició sobre la llegenda de les bruixes, en la qual hi van participar una trentena d'autores de còmic, i un altre espai dedicat a la celebració dels 50 anys de Dungeons & Dragons. També, hi va destacar una mostra de la saga cinematogràfia de Mad Max, que estava a punt d'estrenar Furiosa, la darrera pel·lícula de la sèrie, amb treballs de l'il·lustrador Tomás Hijo. Segons Meritxell Puig, directora de Ficomic, «aquest nou espai tenia per objectiu la màxima connexió cultural, però sempre amb el còmic com a eix vertebrador i cercant les seves complicitats amb altres mitjans i entitats», i pretenia adressar-se a una generació de públic crescut amb sèries televisives com Game of Thrones o Stranger things.
Marató cinematogràfica En la seva voluntat de voler «donar rellevància a les sinèrgies del còmic amb altres disciplines», Ficomic va fer també una gran aposta pel cinema, amb tres dies complets de programació mitjançant la celebració per primera vegada d'una marató cinematogràfica, organitzada en col·laboració amb el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, que va mantenir obertes les portes del saló més enllà del seu horari oficial i que el dissabte va durar fins a les 12 de la nit. Fou també la primera activitat en la història del Saló del Comic que es va prolongar més enllà del tancament oficial del recinte.
Entre les pel·lícules projectades, van destacar Robot Dreams, basada en el còmic homònim de Sara Varon; La casa, l'adaptació a la pantalla del còmic homònim de Paco Roca, que va comptar amb la presència del director Álex Montoya, a més del propi Paco Roca. Aquestes dues pel·lícules van anar acompanyades d'una exposició especial anomenada "Del còmic a la pantalla", en la qual el públic va poder contemplar diverses imatges sobre la realització de tots dos films. Altres pel·lícules que va incloure la marató foren Dispararon al pianista, de Xavier Mariscal i Fernando Trueba; Heavies tendres, una versió cinematogràfica de la sèrie emesa al 3Cat, de Juanjo Saéz, i l'estrena de la producció espanyola Invasión, amb dibuixos de Carlos Giménez. Altres pel·lícules reservades a les sessions del vespre foren la fantasia animada Mars Express, Vampira humanista busca suïcida i el clàssic gòtic dels anys 1990 The crow, que comptà amb una projecció especial en motiu de la celebració del seu 30è aniversari.
Espai Comic Kids Ficomic també va voler posar èmfasi en el públic familiar i els visitants més joves, continuant potenciant l'espai Comic Kids, inaugurat uns anys abans. Va llançar noves promocions i oferir un "pack familiar", posant a la venda una nova entrada infantil, amb un preu més reduït i ampliant fins als 6 anys l'edat per poder entrar de manera gratuïta a l'esdeveniment. Amb aquesta política adreçada a les famílies, Ficomic va voler demostrar el seu esforç i compromís per a la inclusió i l'accés equitatiu a la cultura per a totes les edats.
L'espai va comptar amb la presència de la mascota Bluey, pertanyent a la sèrie d'animació homònima, esdevinguda tot un fenomen infantil del moment; i del ratolí Geronimo Stilton, un heroi de la literatura infantil de gran actualitat. També va oferir una "escape rooom", tallers de còmic i xapes, conta còmics i tallers de pinta cares. Per al públic més adolecent, l'espai va incloure la recreació de l'habitació del protagonista del còmic de temàtica LGTBI Heartstopper.
Cartell miniatura|Emma Ríos, autora del cartell. El cartell de l'edició fou encarregat a l'autora Emma Ríos, que per a l'ocasió va elaborar una il·lustració rupturista amb un robot com a protagonista, que llegeix un còmic en un entorn distòpic i misteriós. El cartell fou presentat el dimecres 21 de febrer amb la directora del Saló Meritxell Puig i Borja Crespo, assessor de continguts. Segons Ficomic, es tracta d'un cartell «personal i intransferible que reivindica la llibertat creativa i el traç autorial».
Exposicions Trini Tinturé, encantadora de vinyetes. Exposició dedicada a l'autora Trini Tinturé, Gran Premi del Saló de l'edició precedent, i que havia mort feia uns mesos. Va estar dividida en cinc parts i va mostrar originals dels seus treballs per a publicacions romàntiques i de fades; Emma es encantadora, la seva sèrie més popular; col·laboracions pel mercat britànic; sèries realitzades per editorials dels Països Baixos i un espai dedicat a altres dels seus treballs, el qual va incloure dibuixos dels seus inicis, historietes publicades a Alemanya i, finalment, una mostra de la darrera obra que estava fent amb la guionista Sabra Kemner. Però l'exposició no només va mostrar l'obra de Tinturé sinó que va incloure també a altres autores de la mateixa generació, l'anomenada "generació perduda", amb l'objectiu de visibilitzar l'autoria i l'obra de tota una generació d'autores invisibilitzades, l'obra de les quals a vegades ni tan sols anava signada, i que van viure de dibuixar vinyetes sobre prínceps i fades, i de còmics romàntics i sentimentals. La invisibilització d'aquesta generació és tan forta que fins i tot per a diverses de les autores no havia sigut possible trobar fotografies o dades bàsiques com l'any de naixement o mort. Va incloure mostres de pioneres del còmic com Violeta Suárez, Julia Sánchez, Rosa Galcerán i Pili Blasco, pertanyents a una generació anterior a Tinturé, i seguidament va incloure mostres d'autores coètanies de Tinturé com Juanita Bañolas, Carme Barbarà, Maria Barrera, Isabel Bas, Maria de los Ángeles Batllé, Purita Campos, Carmen de Haro, Guadalupe Guardia, Pepita Pardell, Maria Pascual, Armonía Rodríguez i Josefina Sosa. L'exposició va comptar amb retrats de les autores realitzats per Carla Berrocal.
El nostre Ibáñez. Exposició en homenatge al gran mestre de l'humor Francisco Ibáñez, que havia mort feia uns mesos. L'autor barceloní havia estat molt vinculat al Saló del Còmic, assistint-hi cada any, havia guanyat el gran premi del saló el 1994 i signat el cartell de la 34 edició (2016). La gran exposició recordà el dibuixant de Mortadel·lo i Filemó a partir d'una mostra dividida en tres apartats. La primera part fou "L'Ibáñez dels lectors", amb la col·laboració dels seus lectors, que prèviament havien pogut enviar a Ficomic fotos, imatges o anècdotes relacionades amb Ibáñez. La segona part s'anomenà "L'Ibáñez de la professió", amb una reproducció de dibuixos realitzats per professionals del còmic. Finalment, l'última part fou "L'Ibáñez més íntim", amb originals de l'autor molt poc vists o inèdits. En total, l'exposició va mostrar 50 pàgines originals d'Ibañez, a més dels dibuixos de més de 85 companys de professió, que havien estat dedicats a Ibáñez pel seu 80è aniversari. Juntament amb la mostra de Trini Tinturé, fou l'exposició estrella de l'edició, amb Antoni Guiral com a comissari.
Tribut a Mad Max: Apocalipsi Dibuixat. Exposició en homenatge a la saga cinematogràfica de Mad Max. Ambientada amb una "cúpula del tro" inclosa, l'exposició va incloure dibuixos de diversos artistes, novel·les relacionades amb la saga, pòsters de cinema, i cotxes en miniatura. L'exposició dedicada a l'obra de George Miller, va coincidir amb l'estrena de la nova pel·lícula Furiosa: A Mad Max Saga. Fou comissariada per Borja Crespo i Cels Piñol. El còmic polonès aterra a Barcelona. Exposició que presentà l'obra de cinquanta dibuixants polonesos. Sobretot, de creadors contemporanis, però també de precursors del còmic del segle XIX i artistes que van treballar abans de la Segona Guerra Mundial i durant l'època el comunisme a Polònia. L'exposició fou comissariada per Piotr Machłajewski i confinançada pel Ministeri de Cultura i Patrimoni Nacional amb Fondo de Promoción de la Cultura i de la ciutat de Jelenia Góra.
Blacksad: Work in Progress. Exposició dedicada al gat detectiu Blacksad, que va recórrer tot el procés creatiu dels seus creadors Juanjo Guarnido i Juan Díaz Canales: des del guió fins a les vinyetes finals, tot passant pels esbossos i el color.
Bruixes-Sorginak-Brujas. Exposició formada per un total de 30 il·lustracions d'autores de còmic dedicades a la temàtica de la màgia i bruixeria. Va incloure il·lustracions d'autores com Nadia Hafid, Carla Berrocal, Teresa Valero, Cristina Durán, Ana Galvañ, Sara Soler, Marta Cartu, Natacha Bustos, Roberta Vázquez, Susanna Martín, Míriam Persand o Rosa Codina.
30 anys del Premi Ivà. Exposició dedicada a al 30è aniversari del Premi Ivà, que va mostrar els guanyadors de totes les seves 30 edicions.
Tomás Hijo. Gràfica fantàstica. Exposició formada per il·lustracions del dibuixant Tomás Hijo, autor del Tarot del Toro, en col·laboració amb Guillermo del Toro. En la mostra es va poder apreciar l'especularitat dels seus treballs. Del còmic a la pantalla. Exposició dedicada a les pel·lícules Robot Dreams i La Casa, adaptacions cinematogràfiques que comparteixen el fet de tenir un còmic en el seu origen: el de Sara Varon i el de Paco Roca, respectivament. Les dues pel·lícules es van mostrar a l'auditori durant el festival i l'exposició fou un complement que va mostrar imatges sobre la realització d'aquestes dues pel·lícules, amb esbossos, story-boards i altres elements del procés creatiu. La mostra va deixar palès el vincle entre cinema i còmic. Fantastic Graphic. Exposició preparada per l'escola Joso, amb una selecció dels seus alumnes d'il·lustracions basades en novel·les de temàtica fantàstica.
Jurat miniatura|Foto de grup dels guanyadors amb els membres del jurat. Els membres del jurat de la 42a edició el formaren: Amaia Arrazola (autora i il·lustradora) Elena Cabrera (periodista) Jaume Villarrubí (bibliotecari i especialista en còmic) Kike García (periodista) Laura Pérez (autora de còmic)
Palmarès miniatura|Marc Torices és premiat amb el guardó a la millor obra. miniatura|Marika recull el Gran Premi, entregat per Meritxell Puig. miniatura|César Sebastián, l'autor revelació.