Jeffrey David Sachs (nascut el 5 de novembre de 1954) és un economista i analista de polítiques públiques nord-americà, catedràtic a la Universitat de Colúmbia, on abans va ser director de The Earth Institute. El seu treball se centra en temes de desenvolupament sostenible i desenvolupament econòmic.
Actualment, dins del Earth Institute Sachs és director del Center for Sustainable Development de la Universitat de Colúmbia i president de la xarxa Sustainable Development Solutions Network de Nacions Unides. És defensor dels ODS del secretari general de les Nacions Unides (ONU), António Guterres, sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), un conjunt de 17 objectius globals adoptats en una cimera de l'ONU el setembre de 2015.
Del 2001 al 2018, Sachs va ser assessor especial del secretari general de l'ONU, i va ocupar el mateix càrrec sota l'anterior secretari general de l'ONU Ban Ki-moon i abans del 2016 una posició d'assessorament similar relacionada amb els anteriors Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM),"Jeffrey D. Sachs " UCL Institute for Innovation and Public Purpose. University College London. ucl.ac.uk. Retrieved July 17, 2017. vuit objectius sancionats internacionalment per reduir la fam, la pobresa extrema i la pobresa. En relació amb els ODM, havia estat nomenat primer assessor especial del secretari general de l'ONU l'any 2002 durant el mandat de Kofi Annan.
Sachs és cofundador i estrateg en cap de Millennium Promise Alliance, una organització sense ànim de lucre dedicada a acabar amb la pobresa extrema i la fam. Del 2002 al 2006, va ser director del treball del Projecte Mil·lenni de les Nacions Unides sobre els ODM. L'any 2010, es va convertir en comissari de la Comissió de Banda Ampla per al Desenvolupament Sostenible, l'objectiu declarat de la qual és potenciar la importància d'Internet de banda ampla en la política internacional. Sachs ha escrit diversos llibres i ha rebut diversos premis. Les seves opinions sobre l'economia, sobre l' origen de la COVID-19 i sobre la invasió russa d'Ucraïna han cridat l'atenció i algunes crítiques.
És editor fundador del World Happiness Report. També és un dels fundadors del projecte Deep Decarbonization Pathways .
Inicis i educació Sachs es va criar a Oak Park, Michigan, a l'àrea metropolitana de Detroit, i és fill de Joan (de soltera Abrams) i Theodore Sachs, advocat laboralista. La seva família és jueva. Es va graduar a l'institut d'Oak Park i va assistir al Harvard College, on va rebre la seva llicenciatura en arts, summa cum laude, el 1976. Va rebre el seu màster i doctorat en economia a la Universitat Harvard amb la tesi titulada Factor Costs and Macroeconomic Adjustment in the Open Economy: Theory and Evidence (Costos dels factors i ajust macroeconòmic en l'economia oberta: teoria i evidència), i va ser convidat a unir-se a la Harvard Society of Fellows mentre encara era un estudiant graduat.
Carrera acadèmica Universitat Harvard El 1980, Sachs es va incorporar al cos docent de Harvard com a professor ajudant i va ser ascendit a professor associat el 1982. Un any més tard, als 28 anys, es va convertir en catedràtic d'economia a Harvard.
Durant els següents 19 anys a Harvard, Sachs es va convertir en el professor Galen L. Stone de Comerç Internacional, director de l'Institut de Desenvolupament Internacional de Harvard (1995–1999) i director de l' Institut de Desenvolupament Internacional de Harvard (1999–2002).
Universitat de Colúmbia Sachs és el director del Center for Sustainable Development (Centre per al Desenvolupament Sostenible) de la Universitat de Colúmbia, d'on és catedràtic. De 2002 a 2016, Sachs va ser director del Earth Institute (Institut de la Terra) de la Universitat de Colúmbia, una organització d'àmbit universitari, amb un enfocament interdisciplinari per abordar problemes complexos a què s'enfronta la Terra, en suport del desenvolupament sostenible. Sachs imparteix les seves classes a l' Escola d'Afers Internacionals i Públics i a la Mailman School of Public Health, i el seu curs "Challenges of Sustainable Development" s'imparteix a nivell de grau.
Expertesa, consultoria i activisme Sachs ha assessorat diversos països en política econòmica.
Bolívia Abans de les eleccions generals bolivianes de 1985, Sachs va ser convidat per Hugo Banzer per assessorar-lo sobre un pla econòmic contra la inflació a implementar si era elegit. El pla d'estabilització de Sachs es va centrar en la desregulació dels preus, especialment pel que fa al petroli, juntament amb retallades al pressupost nacional. Sachs va afirmar que el seu pla podria acabar amb la hiperinflació boliviana, que havia arribat fins al 14.000%, en un sol dia.
Tot i que Banzer va perdre les eleccions davant Víctor Paz Estenssoro, el pla de Sachs es va implementar. La inflació es va estabilitzar ràpidament a Bolívia.
El suggeriment de Sachs per reduir la inflació va ser aplicar disciplina fiscal i monetària i abolir la regulació econòmica que protegia les elits i va bloquejar el lliure mercat. La hiperinflació es va reduir poques setmanes després que el govern bolivià va començar a aplicar els seus suggeriments i el govern va liquidar el seu deute de 3.300 milions de dòlars amb els prestadors internacionals per uns 11 cèntims per dòlar. En aquell moment, això representava al voltant del 85% del PIB de Bolívia.
Assessorament en economies postcomunistes El 1989, Sachs va assessorar el moviment anticomunista de Solidaritat, a Polònia i el govern del primer ministre Tadeusz Mazowiecki. Va escriure un pla complet per a la transició de la planificació central a una economia de mercat que es va incorporar al programa de reformes de Polònia dirigit pel ministre de Finances Leszek Balcerowicz. Sachs va ser el principal arquitecte de l'operació de reducció del deute de Polònia. Sachs i l'economista de l'FMI David Lipton van assessorar sobre la ràpida conversió de tots els béns i actius de propietat pública a propietat privada. Es va produir el tancament de moltes fàbriques poc competitives.
A Polònia, Sachs estava fermament al costat de la ràpida transició cap al capitalisme. En un primer moment, va proposar estructures corporatives a l'estil americà, amb directius professionals responent a molts accionistes i un gran paper econòmic per a les borses. Això no va ser ben encaixat per les autoritats poloneses, però després va proposar que grans blocs d'accions d'empreses privatitzades fossin en mans dels bancs privats. Com a resultat, hi va haver alguna escassetat econòmica i inflació, però els preus a Polònia finalment es van estabilitzar.] El govern de Polònia va concedir a Sachs un dels seus més alts honors el 1999, la Creu del Comandant de l' Ordre del Mèrit. També va rebre un doctorat honoris causa per la Universitat d'Economia de Cracòvia. Basat en l'èxit de Polònia, el seu consell va ser sol·licitat primer pel president soviètic Mikhail Gorbachev i pel seu successor, el president rus Boris Eltsin, sobre la transició de l'URSS i Rússia cap a una economia de mercat.
Els mètodes de Sachs per estabilitzar les economies es van conèixer com a teràpia de xoc i eren similars als enfocaments d'èxit utilitzats a Alemanya després de les dues guerres mundials.Va haver d'enfrontar-se a fortes crítiques pel seu paper després que l'economia russa s'enfrontés a importants lluites després d'adoptar la teràpia de xoc basada en el mercat a principis dels anys noranta.
Treballar en el desenvolupament econòmic global Des del seu treball als països postcomunistes, Sachs s'ha centrat en qüestions globals de desenvolupament econòmic, mitigació de la pobresa, salut i política d'ajuda i sostenibilitat ambiental. Ha escrit molt sobre el canvi climàtic, el control de malalties i la globalització. Des de 1995, ha estat compromès en els esforços per alleujar la pobresa a Àfrica. Segons la revista New York ,Les ambicions de Sachs són difícils d'exagerar... "El seu objectiu final és canviar el món –'plegar la història', com va dir una vegada, citant Robert F. Kennedy,” va escriure Nina Munk a The Idealist, una biografia de Sachs. Als primers anys, havia passat d'acadèmic excèntric a celebritat intel·lectual pública. Segons Munk, la gent del cercle íntim de Sachs l'anomenava afectuosament un "pertorbador de merda," algú l'ego del qual estava compensat per un geni desinteressat i una inclinació per desafiar les ortodòxies. "Hi ha una certa qualitat messiànica en ell," va dir a Munk George Soros, un dels seus mecenes. miniatura|Sachs en una reunió de l'ONU el 2009 En el seu treball de 2005 The End of Poverty, amb un pròleg de Bono, Sachs va escriure que "la governança d'Àfrica és pobra perquè Àfrica és pobra". Segons Sachs, amb les polítiques adequades i les intervencions clau, la pobresa extrema —definida com viure amb menys d'1 dòlar al dia— es pot erradicar en 20 anys. L'Índia i la Xina en són exemples, amb la darrera traient 300 milions de persones de la pobresa extrema en les dues dècades des del 2000. Sachs ha dit que un element clau per aconseguir-ho és augmentar l'ajuda de 65.000 milions de dòlars el 2002 a 195.000 milions de dòlars anuals el 2015. Subratlla el paper de la geografia i el clima, ja que gran part d'Àfrica és sense litoral i propensa a malalties. No obstant això, subratlla que aquests problemes es poden superar.
Sachs suggereix que amb les llavors, el reg i els fertilitzants millorats, els rendiments dels cultius a Àfrica i altres llocs amb agricultura de subsistència es poden augmentar d'1 tona per hectàrea a 3-5 tones per hectàrea. Va dir que l'augment de les collites augmentaria significativament els ingressos dels agricultors de subsistència, reduint així la pobresa. Sachs no creu que l'augment de l'ajuda sigui l'única solució. També dona suport a l'establiment de programes de crèdit i micropréstecs que sovint manquen a les zones empobrides. Sachs defensa la distribució de mosquiteres gratuïtes tractades amb insecticides per combatre la malària. S'ha estimat que l'impacte econòmic de la malària costarà a Àfrica 12.000 milions de dòlars anuals. Sachs estima que la malària es pot controlar per 3.000 milions de dòlars anuals, per la qual cosa suggereix que els projectes contra la malària serien una inversió econòmicament justificada.
El Millennium Villages Project (MVP), que ell dirigeix, opera en més d'una dotzena de països africans i cobreix més de 500.000 persones. Els crítics de l'MVP han qüestionat tant el disseny del projecte com les reivindicacions fetes pel seu èxit. L'any 2012, The Economist va revisar el projecte i va concloure que "l'evidència encara no recolza l'afirmació que el projecte dels pobles del mil·lenni està tenint un impacte decisiu". Els crítics han dit que el programa no havia inclòs controls adequats per permetre una determinació precisa de si els mètodes MVP eren responsables dels guanys observats en el desenvolupament econòmic. Un article de Lancet de 2012 criticava que la declaració d'una disminució de tres vegades de la taxa de mortalitat infantil tenia una metodologia defectuosa, i els autors van admetre més tard que l'afirmació era "injustificada i enganyosa". En el seu llibre de 2013, The Idealist: Jeffrey Sachs and the Quest to End Poverty, la periodista Nina Munk va concloure que l'MVP va ser un fracàs.