El petaure del sucre (Petaurus breviceps) pertany a un dels grups més antics dintre dels mamífers. Els petaures són animals nocturns i de costums arborícoles que s'inclouen en la mateixa subclasse dels marsupials.
Un petaure esquirol adult fa entre 13 i 18 cm des de la punta del morro a la base de la cua, la qual al seu torn és tan llarga com el cos. Els mascles solen ser una mica més grossos i pesants que les femelles (115 - 160 g pels mascles i 100 - 130 g per a les femelles). Si se'ls cuida adequadament poden viure de 8 a 15 anys, essent lo més normal 10 - 12 anys. El petaure esquirol és, valgui la redundància, un animal molt semblant als esquirols voladors. Tenen el cap curt amb un morro de color rosa, amb grans ulls i orelles. La seva cua és gairebé tan llarga com el cos i està coberta per abundant pèl.
Posseeixen una membrana a cada costat del cos que va des del cinquè dit de la mà fins al polze del peu que es denomina patagi. Aquesta membrana permet als petaures portar a terme una de les seves sorprenents capacitats. Poden planejar més de 50 m d'una branca d'un arbre a una altra, valent-se del patagi i de la cua per a dirigir-se. Els petaures també estan dotats de polzes oposats.
El seu color de fons és gris platejat, amb una banda negra que va des del morro a la base de la cua. La zona ventral és de color blanc brut. Els ulls estan envoltats per un antifaç fosc. Les orelles i la seva base també estan perfilades en negre. El color dels petaures salvatges és marró a causa del fet que s'impregnen amb les restes de saba dels arbres i plantes a l'interior dels troncs dels quals dorm. Quan se'ls manté en captivitat recuperen el seu color gris original al mudar. Tenen dues glàndules que s'encarreguen de produir una substància fortament olorosa amb la qual el mascle dominant del grup marca el seu territori, objectes i membres del grup. Una d'elles està situada a la part superior del cap i l'altra a la regió ventral del coll, després de la barbeta.
Hi ha descrites 7 subespècies de petaure esquirol i actualment ja hi ha animals albins disponibles. En la naturalesa viuen en grups de 6 a 10 individus, dormen en forats dels arbres o en nius formats per la vegetació i s'alimenten de pol·len, nèctar, insectes, fruita, mel i saba d'alguns arbres com l'acàcia o l'eucaliptus. Són originaris dels boscos de l'est i del sud d'Austràlia, a més a més de Nova Guinea.
Sucre Categoria:Mamífers d'Austràlia