miniatura|Primera formació del Genoa l'any 1893. miniatura|Formació del Genoa l'any 1924. miniatura|Equip que va guanyar la Copa l'any 1937. miniatura|Seguidors del Genoa el 2007 celebrant l'ascens a la Serie A. miniatura|El Griu símbol dels aficionats. El Genoa Cricket and Football Club, popularment conegut com a Genoa, és un equip italià de futbol de la ciutat de Gènova. Juga en la Sèrie A de la Lliga italiana de futbol. Juga amb els colors blaugrana i disputa els seus partits en l'Estadi Luigi Ferraris. És propietat de l'empresari romanès Dan Șucu.
El seu màxim rival ciutadà és la UC Sampdoria i el derbi jugat entre els dos equips es coneix com a Derbi de la Llanterna.
Història Els orígens El club va ser fundat per un grup d'anglesos que vivien a Gènova i que es van trobar al consolat britànic de la ciutat, el 7 de setembre de 1893, per crear una entitat esportiva amb el nom de Genoa Cricket & Athletic Club. El seu primer president va ser Charles De Grave Sells. Va adoptar el color blanc com a distintiu. Als seus inicis, el Genoa, practicà atletisme, criquet i futbol. Aquest fet en fa el primer equip de futbol d'Itàlia. Els seus primers jugadors van ser membres de les tripulacions dels vaixells britànics ancorats al port de Gènova, i treballadors anglesos que vivien a la ciutat. Disputaven els seus partits en terrenys de la fàbrica Sampierdarena a la Piazza d'Armi del Campasso (actualment via Walter Fillak).
L'any 1896 arriba a Gènova el metge James Richardson Spensley per tenir cura dels mariners britànics dels vaixells carboners. Spensley era un gran aficionat al futbol i va tenir un paper important per valorar i prioritzar el futbol a l'entitat. A l'assemblea del 10 d'abril de 1897 es va permetre als italians afiliar-se al club.
La primera gran època L'any 1898, el Genoa guanya la primera edició del Campionat Italià de Futbol, establert per la Federació Italiana de Futbol, que es va decidir en un únic dia, amb quatre equips competint, tres de Torí i el Genoa. El 2 de gener de 1899 adopta el seu actual nom: Genoa Cricket and Football Club i el mateix any guanya el seu segon scudetto, any que també va canviar la samarreta blanca per una blanc-i-blava. També l'any 1899 la selecció italiana de futbol va disputar el seu primer partit oficial i en les seves files jugarien cinc jugadors del Genoa. L'any 1900 té lloc la tercera edició de la Lliga i per tercera vegada consecutiva, el Genoa es proclama vencedor. L'any 1901 queda segon en el campionat, i serà recordat com l'any que adopta els seus colors blaugrana actuals, coneguts com a rossoblu. Els campionats de 1902, 1903 i 1904, seran també guanyats pel Genoa, sumant així sis dels set primers campionats disputats. El 9 de març de 1902 tindrà lloc el primer derbi entre dos equips de la ciutat, el Genoa i l'Andrea Doria, l'equip precedent de la UC Sampdoria, que els rossoblu van guanyar per 3 a 1.
L'octubre de 1902 és fundat pel Genoa, el primer equip juvenil per nens menors de setze anys, per primera vegada a Itàlia. Aquesta iniciativa donarà els seus fruits després de dos anys i establirà un altre rècord pel Genoa: la victòria en la primera edició la lliga de reserves. L'any 1903 el Genoa esdevé el primer equip italià que juga un partit a l'estranger. Serà un matx jugat a Niça contra el Football VeloClub Nizza. Una altra data a recordar és la del 18 de març de 1906, el partit amb la Juventus FC se suspèn a causa de la primera invasió del camp de la història del futbol italià. L'any 1907 el Genoa es trasllada a jugar a un nou camp situat per la zona de San Gottardo, al nord de Ponte Carrega. Entre 1903 i 1909 és el segon equip que més guanya la Copa Palla Dapples, una competició a un sol partit, instaurada per l'exjugador Henri Dapples, on el guanyador reptava un altre equip.
El campionat de l'any 1908 es disputa sense la participació del Genoa, que decideix no jugar en protesta per la decisió de la Federació de prohibir els jugadors estrangers en el campionat. Aquell any guanya tots els partits de la Copa Goetzlof, instaurada per l'exjugador Vieri Arnaldo Goetzlof, i que es jugava a un sol partit, on el guanyador reptava un altre equip. L'any 1909 el campionat italià, que torna a comptar amb jugadors estrangers, es transformà en una lliga de 9 equips, amb un partit final pel campionat, sent el Genoa campió d'aquest nou format la temporada 1914-15, guanyant així el seu setè títol de Lliga. D'aquests anys podem destacar la participació de Renzo De Vecchi, Emilio Santamaria, Ottavio Barbieri, Luigi Ferraris i de l'anglès William Garbutt, primer entrenador professional a Itàlia, que va entrenar al Genoa entre 1912 i 1927.
Durant la primera dècada del Segle XX, l'estadi de San Gottardo va començar a presentar problemes, a causa de l'augment de públic i l'excessiva distància del centre de la ciutat. És per això que es va començar a treballar en la idea d'un nou estadi, fent-se realitat l'any 1910, tot i que la inauguració del nou estadi anomenat Marassi va ser el 22 de gener de 1911. La seva capacitat inicial era per 20.000 espectadors.
La Primera Guerra Mundial va suposar un desastre pel Genoa. Durant gairebé quatre anys (des de la primavera de 1915 fins a l'hivern 1918-1919), l'activitat futbolística va estar paralitzada, llevat d'esporàdics tornejos regionals. El campionat de 1914 es va haver d'aturar en la ronda final, quan el Genoa encapçalava la classificació. Però el més greu va ser els jugadors que van perdre la vida lluitant en combat: Luigi Ferraris, Adolfo Gnecco, Carlo Marassi, Alberto Sussone, Claudio Casanova i del doctor James Spensley, que també va fer de jugador i entrenador. També van morir 25 socis a la guerra.
A la recerca dels anys gloriosos Després de la guerra, la Federació Italiana decideix el 23 de setembre de 1919 atorgar al Genoa, el títol de campió de lliga de la temporada 1914-1915 que s'havia interromput pel conflicte bèl·lic. Així doncs, el Genoa guanya l'scudetto per setena vegada. A pesar de la postguerra, l'equip s'ha de refer i es contracten nous jugadors. En les dues primeres lligues, el Genoa arribaria fins a la ronda final, però sense poder aconseguir el títol.
L'estiu de 1920 Guido Sanguinetti esdevé president i es fitxen nous jugadors com el porter Giovanni De Prà, Moruzzi Morchio o Luigi Burlando. Però el millor fitxatge seria el d'Edoardo Catto, que arribaria a ser el màxim golejador de tots els temps en la història del Genoa. Malgrat tenir un bon equip, durant quatre campionats consecutius la mala sort, i decisions de la Federació Italiana de Futbol va impedir guanyar títols. La temporada 1921-22, per exemple, la Federació es va escindir i el Genoa, juntament amb altres equips van crear el Campionat de la Confederació Italiana de Futbol. En aquell campionat, el Genoa va quedar segon. La temporada següent i ja novament amb una sola federació i una sola lliga, l'equip rossoblu, reforçat amb jugadors com Delfo Bellini, Ettore Neri i Aristodemo Santamaria, esdevé campió, guanyant el vuitè títol de la història. És recordat per haver-ho fet sense perdre un sol partit (record igualat pel Milan AC la temporada 1992-1993). L'estiu de 1923 el Genoa era un equip reconegut. Havia guanyat 8 lligues, l'equip més llorejat d'Itàlia. Va ser convidat a un gira per Amèrica del Sud, sent el primer equip italià en fer-ho. Jugarà 4 partits a l'Argentina i Uruguai, guanyant i empatant 1 partit i perdent 2. La temporada 1923/24 va ser igual de reeixida que l'anterior i el Genoa guanyava el seu novè títol de lliga, i últim fins aleshores. Havia quedat primer del seu grup, amb 14 partits guanyats de 22, i disputant la final contra el Savoia.
El Genoa podria haver guanyat el seu desè títol l'any 1925, però el règim feixista de Mussolini li va prendre el campionat. La final la va jugar contra el Bologna i després de dos partits, guanyats per cada equip, es va jugar un tercer partit de desempat a Milà, però va haver-hi una invasió de camp per part de seguidors bolonyesos, alguns d'ells amb revòlvers, i això va descentrar els jugadors del Genoa que tot i anant guanyant van acabar empatant. L'àrbitre va considerar nul els minuts posteriors a la invasió i va declarar que el Gènoa era el vencedor del partit. Les fortes pressions del règim feixista a través de l'alcalde de Bolonya, van fer desistir la Federació Italiana de Futbol de proclamar el Genoa campió i va decidir que es jugués un altre partit de desempat a Torí, on novament es va concloure amb un empat i hi va haver enfrontaments entre ambdues aficions. Aquest fet va implicar una suspensió fins al setembre. El Genoa va ser avisat d'un nou partit a Milà, amb molt pocs dies d'antelació i sense poder fer cap entrenament, en canvi, el Bologna, en una estratègia de l'alcalde, ja sabia des de feia setmanes la data del partit, i no havia deixat mai la preparació de la final. El partit el va guanyar el Bologna també amb decisions poc imparcials de l'àrbitre. Amb totes aquestes irregularitats li van arrabassar posteriorment al Genoa l'oportunitat de cosir-se a la samarreta, el distintiu de l'Stella d'Oro, una estrella daurada de cinc puntes, reconeixement que fa la Federació des de l'any 1958 a l'equip que guanya 10 lligues.
Des de llavors el club es converteix en una ombra d'aquells vencedors, coincidint també amb un canvi generacional i a partir de 1926 de la total professionalització del futbol italià. Paral·lelament a aquells anys, el règim feixista obliga al Genoa a imposar els seus símbols i a italianitzar el nom en Genova 1893 Circolo del Calcio. A més, l'any 1927 l'entrenador William Garbutt (pressionat pels feixistes per ser britànic), dimiteix d'entrenador i es fa càrrec de l'equip De Vecchi. També dirigents feixistes entren a formar part de la directiva, per ordre del règim de Mussolini.
En els campionats de 1925-26 i 1926-27 el Genoa va quedar tercer i quart respectivament. A partir de l'any 1929 la Federació Italiana de Futbol instaura la Sèrie A, tal com la coneixem avui en dia. Si tenim en compte, que l'any 1898 té lloc el primer campionat italià i fins a 1929, es disputa en diferents formats, i en referència a la Classificació perpètua del campionat italià de futbol de 1898 a 1929, classificació dels resultats obtinguts per tots els equips que han participat almenys en una edició, trobarem el Genoa com a primer equip classificat. Durant els anys 1929 i 1930 el Genoa viu la seva primera experiència en competició europea, al jugar la Copa Mitropa, tot i que no passa de les primeres rondes. D'aquells anys es pot destacar el porter Manlio Bacigalupo i jugadors com Levratto Felice i Guillermo Stábile, que va ser fixat després de jugar amb Uruguai la Copa del Món de Futbol de 1930 de l'Uruguai, on la seva selecció acabà guanyant i ell fou el màxim golejador del torneig.