Na Ruixa (també anomenada Na Ruixamantells, o Ruixa Mantells) és un personatge mitològic balear, una fada amb possibles arrels en la tradició oral de les Illes Balears. Fou cristal·litzada literàriament per Miquel Costa i Llobera i més tard popularitzada per Maria del Mar Bonet.
Descripció Na Ruixa Mantells és descrita literàriament per primer cop per Miquel Costa i Llobera en un poema del seu llibre Tradicions i fantasies (1903). Allí apareix com una fada d'aigua encantadora i seductora, amb trets típics d'una sirena homèrica però també amb un caire propi de les dones d'aigua del folklore de les Illes Balears i Catalunya. Es conta que viu a les coves d'un lloc indeterminat de l'illa de Mallorca (suposadament, a la badia de Pollença). Així mateix, porta un ample mantell blau amb el qual captura els mariners incauts enmig de les tempestes.
Llorenç Riber explica sobre aquestes llegendes que així com la Balanguera és inocua com una sibil·la, inflexible i vident com una Parca; Na Ruixamantells és maligna i bella, de joventut crua, com una fada dels Pirineus. De fet, segons el mateix Riber, fou un pescador d'aquells paratges bravis, de Cala Murta, qui feu arribar a l'orella del poeta Costa i Llobera aquell nom misteriós i perdut.
Així doncs, Costa i Llobera fou qui la va donar a conèixer en l'àmbit literari, fixant-ne els trets i el nom en el seu poema. Maria del Mar Bonet, amb la seva adaptació musical al seu disc Jardí Tancat (1980), va ampliar l'abast de la figura, convertint-la en un símbol cultural contemporani de les Illes Balears.
Cartografia Prop del Cap de Formentor, a l'illa de Mallorca, hi ha l'anomenada Cova de na Ruixa.
Referències
Categoria:Fades Categoria:Criatures de la mitologia mallorquina Categoria:Genis i esperits de la mitologia catalana Categoria:Personatges d'obres literàries en català Categoria:Cultura de Pollença