miniatura|300px|Interior del temple de l’Església Protestant Sant Pau (Barcelona). L’Església Protestant Sant Pau és una comunitat cristiana protestant fundada a Barcelona l’any 1868. Pertany a la Iglesia Evangélica Española (IEE) i s’inscriu en la tradició del protestantisme històric a Catalunya. És considerada una de les congregacions protestants més antigues de la ciutat, amb activitat documentada des del .Gonzales, Joan. El protestantisme a Catalunya. Bruguera, 1969.Carod-Rovira, Josep-Lluís. Història del protestantisme als Països Catalans. Tres i Quatre, 2021.
Història Orígens (1868–1871) La comunitat té el seu origen en el ministeri d’Antoni Vallespinosa i Català, antic sotsdiaca catòlic. A Vallespinosa, que va fer estudis eclesiàstics en els seminaris de Tarragona, Barcelona i Vic, la lectura d'uns tractats sobre l'església evangèlica durant la seva darrera estada al Seminari de Tarragona el van convèncer per abandonar el catolicisme. Després d’estudiar teologia a Anglaterra, i dedicar-se a la tasca pastoral a Gibraltar, inicià una tasca evangelitzadora a Barcelona arran de la Revolució de 1868, que garantia la llibertat religiosa. Les primeres reunions tingueren lloc en espais cedits al centre de la ciutat, com el taller del bronzista Joan Briansó i diversos locals als carrers Riereta, Amàlia i Robador.Van der Grijp, Klaus. Historia del protestantismo español en el siglo XIX, p. 281–290.
El primer culte evangèlic públic documentat tingué lloc el 21 de juny de 1869 a la llibreria del carrer Robador, segons fonts hemerogràfiques de l’època.España Evangélica, 28/01/1932. Vallespinosa impulsà també escoles evangèliques i la formació de grups bíblics. L'any 1871, per motius de salut i divergències amb el bisbat anglicà de Gibraltar, deixà la direcció de la congregació i es traslladà a Londres.
Consolidació i primeres dècades (1871–1939) El pastor suís Alexander Louis Empaytaz assumí la responsabilitat de la comunitat entre 1871 i les primeres dècades del . Durant aquest període, l’església es traslladà diversos cops fins establir-se al carrer de Sant Pau, 74 bis, d’on prové la denominació històrica de la congregació.Gonzales, 1969.
El 1932, sota la direcció del pastor Agustín Arenales, s’inaugurà l’actual temple del carrer d'Aragó, 51, acte documentat a l’hemeroteca protestant del període.
Guerra Civil i franquisme (1936–1956) Durant la Guerra Civil espanyola, la comunitat mantingué el culte sota el pastor Claudio Gutiérrez Marín. Amb l'ocupació franquista de Barcelona, l’església fou sotmesa a restriccions legals i vigilància, seguint el patró general de les congregacions protestants; els cultes evangèlics es consideraven «dissidents» en un estat que només reconeixia el catolicisme. Tanmateix, Manuel Díaz Latorre es va posar al front de l'església de Sant Pau pocs dies després de l'entrada de les tropes franquistes l’any 1939.
Transició i reorganització (1956–1996) Entre 1956 i 1966, el pastor Ignacio Mendoza, procedent de l'Església Anglicana, consolidà l’activitat litúrgica i educativa. Posteriorment, el pastor Sebastián Rodríguez dirigí la comunitat fins al 1996, en un context de progressiva normalització del protestantisme a Espanya.
Etapa contemporània (1996–actualitat) El pastor Abraham García liderà la comunitat entre 1996 i 2009. Del 2009 al 2014, la pastora Carmen Sánchez, ordenada el 1994 dins la IEE, desenvolupà una tasca destacada en l’àmbit social, reconeguda amb el Premi Diaconía.
Entre 2014 i 2023, el pastor Ignacio Simal assumí el ministeri i es formalitzà la integració amb l'Església Evangèlica Betel de l’Hospitalet, fundada el 1933. L’any 2016 s’establí la denominació conjunta Església Protestant Betel - Sant Pau.
Des de 2023, la comunitat està dirigida pastoralment per Ismael Gramaje, en un període de continuïtat i reorganització dins del marc de l'Església Evangèlica Espanyola, que el 2015 va signar la declaració Mamre, segons la qual accepten qualsevol persona, independentment de la seva orientació sexual o identitat de gènere.
Referències
Bibliografia Gonzales, Joan. El protestantisme a Catalunya. Bruguera, 1969. Carod-Rovira, Josep-Lluís. Història del protestantisme als Països Catalans. Tres i Quatre, 2021. Van der Grijp, Klaus. Historia del protestantismo español en el siglo XIX, p. 281–290. Montoro, Juan M. “Biografía de Antonio Vallespinosa”. Protestante Digital, 2012. España Evangélica (hemeroteca històrica). Lupa Protestante. “Pastora Carmen Sánchez”. El Far Social. “La nostra història”.
Categoria:Protestantisme Categoria:Presbiterianisme Categoria:Esglésies de Barcelona