va ser un escriptor estonià. És conegut com un dels millors escriptors estonians per les seves novel·les històriques.
Ristikivi va ser un dels primers escriptors estonians a crear un panorama complet de la urbanització del seu país. Un cop a l'exili suec, també va escriure la primera novel·la surrealista estonià, una obra molt influenciada per la filosofia existencialista. Va orquestrar un cicle impressionant de disset novel·les més altres llibres en una unitat polifònica amb una escala de temps que abraça la història europea durant dos mil·lennis. La seva invenció i l'ús d'un complicat sistema de mites i símbols es podrien comparar amb l'enfocament de l'escola dels escriptors semiòtics. L'humanisme, la religió cristiana i l'ètica tradicional es consideren el llegat principal de les seves obres.
Biografia Karl Ristikivi va néixer el 16 d'octubre de 1912 a Varbla a l'oest d'Estònia d'una criada soltera, Liiso Ristikivi, i va ser batejat Karp RistikiviNirk (op. cit.), page 10, suggests this name was a mistake on the part of the church registry a la congregació ortodoxa oriental a la qual pertanyia la seva mare. Va passar la seva infantesa en diverses granges on la seva mare va trobar feina. El 1920, Ristikivi va començar a estudiar a una escola primària local on patiria humiliació per la seva il·legitimitat i el seu físic fràgil. miniatura|Les tombes de Karl Ristikivi i la seva mare a Paadrema, Estònia Va obtenir alguns coneixements de literatura i història llegint llibres alemanys antics que va trobar a les golfes d'una casa pairal local; tot i que al principi no sabia l'idioma, li agradava mirar les imatges i preguntava als grans sobre el significat dels textos. En el procés va donar forma al seu propi món imaginari de cavallers medievals i ideals cristians.
El seu interès per la història i el seu talent per aprendre idiomes van fer de Ristikivi un èxit acadèmic a l'escola del poble. El 1927, un parent ric va oferir l'oportunitat de continuar els seus estudis, i Ristikivi va assistir llavors a l'Escola Comercial de Tallinn i al Col·legi de Tallinn; es va graduar en aquest últim el 1932. Les reminiscències dels residents més grans de la ciutat van despertar l'interès de Ristikivi pel primer període d'urbanització a Estònia a finals del segle XIX.
Ristikivi va començar la seva carrera literària escrivint contes per a revistes familiars, i als anys 30 va publicar una sèrie de llibres infantils amb personatges animals: El món volador ('Lendav maailm', 1935), La papallona blava ('Sinine liblikas', 1936), Amics ('Semud', 1936) i Companys ('Sellid', 1938). Els diners que va rebre per aquests treballs li van permetre matricular-se al departament de geografia de la facultat de matemàtiques i ciències naturals de la Universitat de Tartu el 1936, on va triar la sociologia com a assignatura principal.
Mentre estava a la universitat, va estar actiu a l'esquerra Estonian Students' Society Veljesto. Ristikivi es va graduar de la Universitat de Tartu cum laude el 1941.
Vida posterior a l'exili suec Gran part d'aquesta secció es basa en l'únic llibre més llarg que tracta sobre la vida de Karl Ristikivi, és a dir, Nirk, op. cit.
L'ocupació nazi-alemanya d'Estònia l'any 1941 va constituir un punt divisori en la vida de Karl Ristikivi. Ristikivi es va mobilitzar a l'exèrcit alemany. A mesura que l'ocupació alemanya es va afeblir, els estonians van començar a preocupar-se què passaria si els russos tornaven. Per a aquells que havien estat mobilitzats a l'exèrcit alemany, s'arriscaven a ser deportats al GULAG o a ser executats en cas que les tropes russes soviètiques reocupessin Estònia. Ristikivi va acabar treballant a l'Oficina d'Estònia a Hèlsinki, capital de la veïna Finlàndia. Però en algun moment del 1944, Ristikivi va decidir creuar-se a la Suècia neutral, de manera bastant legal, ja que fins i tot va obtenir un visat. Però mai tornaria a veure Estònia. Viurà la resta de la seva vida, 33 anys més, a la zona d'Estocolm i Uppsala.
Ristikivi va començar a escriure articles per a la premsa estoniana exiliada a Suècia. Però al final, per arribar a final de mes, va començar a treballar en una oficina d'assegurances mèdiques. Això significava que tota la seva obra a partir d'aleshores s'hauria de fer en el seu temps lliure. Les dues primeres novel·les que va escriure a l'exili van ser les de la Trilogia Inacabada. Encara parlaven d'Estònia, però a principis dels anys 50, Ristikivi devia haver patit algun tipus de crisi. No va completar la trilogia sinó que va començar a treballar en la que s'ha convertit en la seva novel·la més famosa La nit de les ànimes ('Hingede öö'; 1953).
Al voltant de l'època en què Ristikivi estava escrivint la seva novel·la històrica sobre Santa Caterina de Siena (The Bridal Veil op. cit.), Vello Salo l'entrevistava per a la Ràdio Vaticana sobre el seu treball anterior. Però sembla que no va ser una figura molt pública, dedicant gran part del seu temps lliure a escriure les seves novel·les i altres obres, i sobretot barrejant-se amb altres estonians exiliats en la seva vida social. No obstant això, Ristikivi va viatjar molt, sovint al sud d'Europa per mirar alguns dels escenaris de les seves novel·les posteriors.
A més d'escriure altres novel·les, Ristikivi va continuar escrivint nombroses crítiques i assaigs crítics, sobretot sobre literatura estoniana, per a la premsa estoniana exiliada i va ajudar el seu amic Bernard Kangro, també poeta i novel·lista a dirigir l'editorial Estonian Writers' Co-operative, ubicada en un suburbi de Lund, Estònia.
A part de dues traduccions de les seves primeres novel·les al finès, un parell de contes en suec i algunes traduccions russes recents de les seves novel·les clau, Karl Ristikívi continua sense ser traduït a cap altre idioma.
Es calcula que Karl Ristikivi va morir el 19 de juliol de 1977 al seu pis d'Östervägen, Solna, prop d'Estocolm, Suècia. El seu cos va ser trobat un temps després i se suposa que va morir a l'instant d'una hemorràgia cerebral. Va ser enterrat a Estocolm uns dies després.Nirk op. cit., page 270 Un monument a Karl Ristikivi es va inaugurar al seu lloc de naixement a Estònia per commemorar el que hauria estat el seu 75è aniversari el 1987.As mentioned in the Stockholm Estonian-language daily Eesti Päevaleht, 1 August 2012, page 4 Karl Ristikivi va ser enterrat a la part ortodoxa del cementiri de Skogskyrkogården, a Suècia. El 15 de setembre de 2017, una urna amb les cendres de Karl Ristikivi va arribar a la Unió d'Escriptors d'Estònia. Va ser enterrat el 28 d'octubre de 2017 al cementiri de Paadrema.
Les trilogies, novel·les i contes: sinopsis i descripcions Gran part del que s'escriu en aquesta secció s'extreu de Neithal (op. cit.) i ocasionalment de Nirk (op. cit.). Simplement no hi ha fonts en anglès ni, per tant, en suec, tot i que Ristikivi va passar aquests darrers 33 anys de la seva vida vivint a Suècia.
La trilogia de Tallinn Foc i ferro ('Tuli ja raud'; 1938); La morada d'un home just / En una casa estranya ('Õige mehe koda /Võõras majas'; 1940); El jardí d'herbes ('Rohtaed'; 1942)
El 1938 Ristikivi va publicar la seva primera novel·la, Foc i ferro. Ell i les seves dues novel·les següents tracten el procés d'urbanització ja que va afectar tres classes representatives d'estonians: treballadors, comerciants i intel·lectuals, i formen el que s'anomena la seva trilogia de Tallinn.
Foc i ferro comença a la dècada de 1880 amb Jüri Säävel que va abandonar l'agricultura i es va traslladar a Tallinn, convertint-se així en membre del primer proletariat urbà d'Estònia. És testimoni de la revolució de 1905, la Primera Guerra Mundial, la declaració d'independència d'Estònia el 1918 i la posterior Guerra de la Independència. Al llarg de la seva vida conserva els seus ideals de treball dur, honestedat i caritat. Un dels seus fills mor en un accident; l'altre fill, continuant la tradició familiar de traslladar-se a llocs d'oportunitat econòmica, busca fortuna immigrant als Estats Units. Säävel envia el seu net orfe a la recentment fundada Universitat Tècnica de Tallin, establint així un patró de progrés: Säävel és un treballador de foneria, el seu difunt fill era enginyer de trens i el net obté una llicenciatura en enginyeria.
Tanmateix, també es veu un patró invers: el net es divorcia de la seva dona, deixant-la amb un fill. Säävel mor sense perdonar al seu net, però la resta de la família segueix vivint junts per criar el nen.
Foc i ferro va ser l'esdeveniment literari de l'any i va guanyar el primer premi al concurs de ficció de l'editorial Loodus. Els diners del premi van permetre a Ristikivi continuar els seus estudis; encara més important per al jove novel·lista va ser una carta pública de lloança d'AH Tammsaare, el clàssic vivent de la literatura estoniana. Les paraules d'encoratjament de Tammsaare suggereixen que l'escriptor més gran era conscient del deute de Ristikivi amb el cicle de novel·les èpiques de Tammsaare Veritat i justícia ('Tõde ja õigus', 1926–1933). Altres influències en la trilogia de Tallinn de Ristikivi van ser les novel·les de Charles Dickens, John Galsworthy i Thomas Mann i, estranyament, la pel·lícula de Hollywood Cavalcade de 1933.
El juny de 1940 l'exèrcit soviètic va envair i ocupar Estònia. Una de les conseqüències de l'ocupació comunista va ser que quan es va publicar la següent novel·la de la trilogia de Ristikivi el desembre de 1940, les autoritats van canviar el seu títol de La morada d'un home just de l'autor a En una casa estranya perquè es pensava que el títol original era massa bíblic.
A En una casa estranya, Jakob Kadarik, un orfe, es cria a la casa d'un ric comerciant alemany propietari d'uns grans magatzems en un lloc privilegiat de Tallinn. Jakob està avergonyit del seu origen camperol i obsessionat per tirar endavant. Per recompensar el seu servei obstinadament fidel, la seva humilitat i la seva perspicàcia empresarial, el comerciant dona a Jacob la mà d'una de les seves filles, que d'altra manera continuaria sent una vella donzella. Una altra filla, però, rebrà un dot molt més gran, de manera que Jakob s'endinsa en una intriga per la qual aconsegueix que l'altra germana es casi amb ell. Dècades després, la vida a la casa Kadarik és exteriorment esplèndida: Estònia és una república independent; els estonians han substituït els germanobàltics en els negocis i la societat; i Jacob ara és propietari dels grans magatzems. La felicitat real escapa a Jakob, però. La seva dona no li ha perdonat la maniobra cobdiciosa i fraudulenta que va portar a la seva unió i mai l'ha estimat. Llavors el negoci fracassa. Després de la mort de la dona, els fills troben el seu diari, que revela la lletja veritat sobre el seu matrimoni. Com a resultat, s'allunyen del pare. La botiga de Jakob es crema; se sospita d'haver calat el foc per cobrar l'assegurança; i un dels seus fills se suïcida.
El protagonista de la tercera novel·la El jardí d'herbes, Juulius Kilimit, és fill d'un mestre d'escola del poble, viu en un món fantàstic d'esteticista. Fuig en la seva ment cap a un idil·li folklòric, agafant el seu impuls cap a la llibertat dels clàssics alemanys i grecs. Però el seu déu no es troba als boscos d'Arcàdia, sinó al paisatge d'Estònia, on busca les seves arrels. Mentre que la literatura estoniana de l'època retratava sovint l'intel·lectual amb una mica de ridícul, Ristikivi tria els seus ideals d'un jardí d'herbes simbòlics. La generació més jove intenta soscavar aquests sentiments. L'autor deixa prevaldre els valors romàntics i positius, ja que la novel·la havia estat planificada abans de les invasions soviètiques i nazis a la seva terra natal.
La trilogia inacabada La trilogia inacabada: Tot el que va ser (Kõik, mis kunagi oli; 1946); No va passar res (Ei juhtunud midagi; 1947)