miniatura|Portada de l'església de Llucena, localitat on va nàixer Jeroni Conques i d'on provenia la seua família. Jeroni Conques i Garcia (Llucena, aprox. 1518 - València,?), va ser el traductor del Llibre de Job al valencià-català, «l’única traducció catalana de la Bíblia feta al s XVI».
Biografia Les úniques dades que conservem sobre la vida de Jeroni Conques es troben a les pàgines del procés que va seguir contra ell el Tribunal de la Inquisició, l'any 1563. Per aquest testimoni, sabem que el nostre autor va nàixer a Llucena, localitat d'on sembla que procedia tota la seua família materna. També que es va criar a València amb el seu tio, també anomenat Jeroni Conques. Va tindre tres germans: Marc (mort jove), Joan (que emigrà a Itàlia) Pere (que morí a causa de la pesta) i una germana borda que fou priora a les agustines d'Alzira.
Des de ben jove, Conques estudià lleis i altres moltes disciplines; entre elles retòrica, teologia, medicina i matemàtiques. Segons sembla, estudià l'arameu ell sol i va arribar a tindre el títol de Mestre en Teologia. Tal com el seu oncle, va ser beneficiat de la Seu de València. Segons afirma Jaume Riera i Sans, "Jeroni Conques es revela com una persona molt erudita i intel·ligent, i més d'una vegada els diversos testimonis del procés confessen que era molt agut, irònic, dels que sempre en tenen una per dir".
Gràcies al procés inquisitorial, sabem també alguns detalls menors de la seua biografia; per exemple, que mantenia correspondència amb l'erudit Gaspar Centelles i amb l'arquebisbe Joan Segrià. També que passava llargues temporades a Alzira i que va fer alguna visita a la Valldigna.Op. Cit. Pàgina 17.
La traducció del Llibre de Job Segons sembla, Conques començà la traducció del Llibre de Job l'any 1557 ("el año de las muertes en Alzira"), és a dir, dos anys abans de la prohibició expressa de traduir la Bíblia derivada de l'Index librorum prohibitorum. Aquesta suposada falta provocà que el nostre autor fora detingut el 10 de març del 1563 per la Inquisició. Preguntat pel tribunal per què no posà la seua traducció en mans de les autoritats tan bon punt la prohibició esmentada va tindre efecte, Conques s'excusa dient que no va arribar a acabar-la (entenent segurament acabar per corregir o polir de forma definitiva). De resultes del procés, Conques condemnat a dos anys de reclusió en un convent.Op. Cit. Pàgines. 18-20.
Segons Jaume Riera i Sans, la traducció de Conques té un valor literari escàs i, sobretot, revela les indefinicions i carències d'una llengua escrita que ja començava a patir els efectes de la diglòssia. Hi són freqüents els castellanismes, tant gràfics (scodriñar, enseñar, muntañyes...) com lèxics (gozar, afear, garganta...). Pel que fa a dialectalismes, hi notem trets de l'Horta de València com el clàssic apitxament (reprogen, giulen, antorja...), però també uns altres que assenyalen l'origen familiar de l'autor, tals com ara la confusió b/v (bolar, aborrir, vatre...) o l'emmudiment de les t en els grups -nt finals "li donarent a cada hu una ovella"Op. Cit. Pàgina 99.).
Referències
Categoria:Lluceners Categoria:Traductors medievals al català Categoria:Morts a València Categoria:Traductors de la Bíblia al català Categoria:Escriptors valencians medievals en català Categoria:Traductors valencians històrics Categoria:Artistes de l'Alcalatén Categoria:Escriptors morts al segle XVI Categoria:Escriptors nascuts al segle XVI Categoria:Valencians morts al segle XVI Categoria:Valencians nascuts al segle XVI